| |||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa filial(2009–) | ||||
| Indústria | indústria electrònica iindústria del videojoc | ||||
| Forma jurídica | kabushiki gaisha | ||||
| Història | |||||
| Creació | febrer 1947 | ||||
| Fundador | Toshio Iue(en) | ||||
| Data de dissolució o abolició | abril 2012 | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| desembre 2009 | oferta pública d'adquisició, perPanasonic | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | semiconductor | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Entitat matriu | Panasonic(2009–) | ||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | sanyo-av.com… | ||||
   | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
Sanyo Electric Co. Ltd. (enjaponés: 三洋電機株式会社) és unacompanyia d'electrònicajaponesa. La sevaseu central es troba aMoriguchi, en laprefectura d'Osaka, alJapó, està situada enmig d'unazona comercial. La sevaplanta industrial aTòquio, es troba aOizumi, en laprefectura de Gunma, alJapó.
Sanyo va ser fundada en1947 perToshio Iue iKonosuke Matsushita, fundador deMatsushita, i va ser constituïda en1950. El nom de lacompanyia significa enjaponès "tres oceans", referint-se a l'ambició dels fundadors de vendre tots els seus productes arreu delMón, creuant elsoceansAtlàntic,Índic iPacífic.
Sanyo va començar com a fabricant de llums per a bicicletes. En 1952 van fer la primera ràdio de plàstic i en1954 van fer la primera rentadora de tipus polsador.
Sanyo va iniciar les seves operacions a Espanya durant la dècada de 1960, sota un acord de distribució de productes importats; més tard mitjançant la cessió de patents per a la fabricació local de productes de marca Sanyo, i finalment instal·lant la seva pròpia fàbrica a Tudela,Navarra.
A més dels aparells de televisió i gravadors de vídeo Sanyo és ben coneguda pels seus radi-cassettes, omnipresents en les dècades de 1970 i sobretot 1980. Són de destacar els models de la sèrie M, coneguts per la seva gran fiabilitat, robustesa mecànica i qualitat de recepció, rivalizando així amb els aparells alemanys de l'època i desplaçant-los de la posició de predominança al mercat, que fins llavors ostentaven.
Tecnològicament parlant Sanyo tenia bons llaços amb Sony, suportant el format de vídeoBetamax, propietat deSony, des de la invenció fins a mitjan 1980's (el reproductor de vídeo més venut a Gran Bretanya en1983 va ser el Sanyo VTC5000), i més tard adoptaria el reeixit format per a les càmeres de vídeo, el Video8. Més tard, Sanyo i Sony van tenir discrepàncies tecnològiques, ja que Sanyo recolzava el formatHD DVD i Sony el seu formatBlu-ray Disc.
Sanyo fabrica CDMA per a telèfons mòbils exclusivament per a la corporació Sprint-Nextel. Sanyo va rebre el premi J.D. Power and Associates per tenir el nivell mitjà més alt en mòbils, sent 8 dels mòbils més populars durant tres anys consecutius.[1] No obstant això, en el 2005 Sanyo va perdre aquesta posició ambLG i en el2006 va anunciar una nova companyia, copropietària per Sanyo iNokia que fabricaràCDMA per a telèfons mòbils d'altres marques.
A causa del terratrèmol Chuetsu en el 2004, la planta desemiconductors de Sanyo va ser severament danyada, produint com a resultat una gran pèrdua financera al final d'aquest any. En el 2005 la companyia va anunciar una reestructuració de plantilla. Els resultats financers del tercer quadrimestre mostraven un benefici de 56 milions de dòlars.
Tomoyo Nanoka és la presidenta actual de la companyia (2006). El president iCEO és Toshimasa Iue qui és el net del fundador de Sanyo, Toshio Iue.
A 31 de març de 2003, Sanyo tenia 85.000 empleats.
A final de 2009 Panasonic va comprar l'empresa, quedant-se amb el control de Sanyo.
El 29 de juliol de 2010, Panasonic va anunciar que havia arribat a un acord amb Sanyo Electric Co., Ltd. per convertir Sanyo en una subsidiària, propietat al 100%, de Panasonic, a partir d'abril del 2011, i que la marca Sanyo continuaria per ser usada en determinades àrees de negoci i regions del món.
