  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital | Santa Pola | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 38.556(2024) (657,95hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 58,6 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 6 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Elx | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03130 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03121 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03121 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | santapola.es | ||||
Santa Pola és una població del sud delPaís Valencià situada a lacomarca delBaix Vinalopó.
La seua població el1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el2009 33.400. El terme municipal presenta una extensió de 58,6 km². Limita totalment amb el terme d'Elx, al qual està enclavat, i amb lamar Mediterrània.
El seu origen històric es remunta alPortus Ilicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutatromana d'Illice (Elx). Elsvàndals deGenseric hi derrotaren la flota de l'emperadorMajorià el460 enun atac sobtat quan preparava la reconquesta d'Àfrica.[1]En l'èpocavisigoda era coneguda com aPort Elecem i el seu nom musulmà fouPort delCap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans del segle xiv[cal citació]. No hi ha dades històriques sobre cap assentament estable fins al1556, moment en què es construí el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu proper que no ha arribat als nostres dies, fet que ens fa suposar que el nucli originari desaparegué.
Elcastell de Santa Pola el va manar construirBernardino de Cárdenas y Pacheco que era elvirrei de València,duc de Maqueda,duc de Frias i primer marqués d'Elx el1557[2] quan regnavaFelip II, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra elspirates barbarescos. La seua eficàcia va permetre'n l'ampliació i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins a hui. El1786 va passar a la Corona per cessió del marqués d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Múrtula, en assabentar-se de la intenció del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reinaIsabel II i va negociar-ne la propietat. Després de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'eixa forma, i encara fins als nostres dies, el castell de Santa Pola és propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici més singular i representatiu.
En el segle xix, novament per relació amb la corona borbònica, va rebre el títol de vila de mans del reiAlfons XII (1877).
Des de la seua fundació fins al moment de la independència municipal, el municipi ha sigut administrativament dependent de la propera ciutat d'Elx. Després d'un llarg procés d'independència dilatat durant tota la primera meitat del segle xx, el terme municipal actual va ser segregat el13 de setembre de1946.[3]
Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centres, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de lesSalines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i elCap de Santa Pola.
La línia costanera té 13 km i es pot dividir en diversos sectors. Des de la frontera sud ambElx fins al nucli urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; en esta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. Les platges urbanes són la del Tamarit, Lisa i Gran Platja a l'oest del port; i a l'est la de Llevant, les cales de Santiago Bernabéu, (una successió de petites platges separades artificialment mitjançant espigons) i la del Varador, que és junt a les drassanes. Des d'allà cap envant, tota la costa delcap és estreta i accidentada, amb petites cales que són baix el penya-segat. El cap en si ésvèrtex geodèsic de primer ordre i es coneix també com a Cap de l'Aljub. Té sobre ell unfar de tercer ordre instal·lat des de1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola.[4] Front al cap, a menys de tres milles nàutiques hi ha l'Illa de Tabarca, també anomenada Illa Plana o de Santa Pola, que pertany administrativament al municipi d'Alacant.[5]
El relleu presenta tres zones totalment diferents: la del NE està ocupada per la serra de Santa Pola, una espècie de promontori tabular compost permargas blavenques i moles groguenques que arriben a una altitud màxima de 143 metres al lloc on està elfar. La zona del nord-oest, terra endins de la citada serra, es correspon amb un pla de tipusquaternari on s'ha desenvolupat l'única zona agrícola del terme, mentre que tota la meitat meridional coincidix amb la zonamarjalenca de l'Albufera d'Elx, separada del mar per una fletxa d'arenes ambdunes. A eixa zona rogenca es duia extraientsal comuna des de temps immemorial, però les grans explotacions que hui dominen el seu paisatge començaren a gestar-se a finals del segle xix (700 hectàrees al Braç del Port) i s'ampliaren a inicis del segle xx.
En el segle xx, igual que en els seus orígens, continua explotant la seua condició portuària la qual cosa li permet basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústriaturística i lapesquera. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de lessalines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona. LesSalines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declaratParc natural pel govern valencià.
Santa Pola és una localitat de predomini lingüístic valencià. La varietat dialectal que es parla és elcatalà occidental i, dins d'eixe bloc, el subdialectealacantí. Destaquen, com a elements lingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = [kan'sa]); l'assimilació vocàlica (terra = ['tɛrɛ]); l'ús de la essa sonora en la terminació -ció (combinació = [kombina'zio]), en les s finals de paraula seguides de vocal i absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: (caixa = [ˈkaʃa]); lèxic autòcton (mamola,arritranco,avixirugo,catxirulo,morseguillo,manyaco,embonyigar,més aïna,floriol,motroco,xafungar); etc. La parla de Santa Pola presenta, a més, alguns trets propis del català oriental. Este fet provoca que, en moltes ocasions, la fonètica santapolera estiga més a prop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de València.[1]
El filòleg i eclesiàsticAntoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria elDiccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle xx, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies eixa afirmació s'ha rectificat i ja es considera la veïna població deGuardamar com la localitat catalanoparlant més meridional de tot el territori.
El Ple de l'Ajuntament està format per 21regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors delPartit Popular (PP), 6 delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 deCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 deCompromís per Santa Pola (Compromís) i 1 deVox.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular |  | Loreto Serrano Pomares | 5.475 | 40,75% | 10 ( +1) | |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Yolanda Seva Ruiz | 3.092 | 23,01% | 6 (+2) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  | Ramón José García Rico | 1.501 | 11,17% | 3 ( ) | |
| Compromís per Santa Pola |  | Alejandro Escalada Villanueva | 942 | 7,01% | 1 ( -2) | |
| Vox |  | Mireia Moya Lafuente | 683 | 5,08% | 1 (+1) | |
| Altres candidatures[a][b] |  | 1.656 | 12,32% | 0 ( -1) | ||
| Vots en blanc | | 88 | 0,65% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 13.421 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 97 | 0,72% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 13.534 | 59,17%** | ||||
| Abstenció | 9.339* | 40,83%** | ||||
| Total cens electoral | 22.873* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Loreto Serrano Pomares (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 10 de PP i 1 de Vox[6]) | ||||||
| Fonts: JEC,[7] JEZ Elx,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de 2019 l'alcaldessa de Santa Pola és Loreto Serrano Pomares dePP.[11]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Pascual Tomás Orts Antón | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Pascual Tomás Orts Antón | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Francisco Conejero Bas | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Miguel Zaragoza Fernández | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Miguel Zaragoza Fernández | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Miguel Zaragoza Fernández | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Yolanda Seva Ruiz | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Loreto Serrano Pomares | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[11] | ||||
| Evolució demogràfica de Santa Pola[12] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2009 | ||||
| Població | 2.759 | 4.383 | 4.100 | 3.935 | 4.022 | 4.200 | 5.325 | 5.851 | 6.443 | 9.198 | 12.022 | 15.365 | 18.922 | 27.521 | 29.221 | 33.400 | |||
La localitatvalenciana compta, actualment, amb diversos col·lectius culturals que proporcionen al municipi uns mínims d'activitat social.
Santa Pola és un indret d'especial interès turístic per les seues platges. Tanmateix, també cal destacar el seu important patrimoni arquitectònic i cultural, com el Castell-Fortalesa, les Restes Arqueològiques del Portus Illicitanus, les Restes Arqueològiques de la Casa Romana del Palmerar, les torres sentinella (Torre del Pinet,Torre Escaletes,Torre del Tamarit,Torre de la Talaiola,Torre del Carabassí) el museu del mar o el museu de la sal.
Així mateix el seu patrimoni natural també és destacable, amb els aiguamolls del Parc Natural de la Salines que compta amb 2.470 hectàrees declarat Zona d'Especial Importància per a les Aus.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
Els 20 municipis més poblats delPaís Valencià | |
|---|---|
1.Ciutat de València 792.492 ·2.Alacant 338.577 ·3.Elx 235.580 ·4.Castelló de la Plana 171.857 ·5.Torrent 85.142 ·6.Torrevella 83.547 ·7.Oriola 80.784 ·8.Gandia 75.911 ·9.Paterna 71.880 ·10.Benidorm 69.738 ·11.Sagunt 68.066 ·12.Sant Vicent del Raspeig 59.138 ·13.Alcoi 58.960 ·14.Elda 52.297 ·15.Vila-real 51.369 ·16.Alzira 45.451 ·17.Mislata 44.282 ·18.Dénia 43.899 ·19.Burjassot 38.880 ·20.Santa Pola 36.174 | |
Dades extretes del Padró Municipal recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el2022 Vegeu també laLlista de municipis valencians per població |
Municipis delBaix Vinalopó | |
|---|---|
