La seua població el1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el2009 33.400. El terme municipal presenta una extensió de 58,6 km². Limita totalment amb el terme d'Elx, al qual està enclavat, i amb lamar Mediterrània.
El seu origen històric es remunta alPortus Ilicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutatromana d'Illice (Elx). Elsvàndals deGenseric hi derrotaren la flota de l'emperadorMajorià el460 enun atac sobtat quan preparava la reconquesta d'Àfrica.[1]En l'èpocavisigoda era coneguda com aPort Elecem i el seu nom musulmà fouPort delCap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans del segle xiv[cal citació]. No hi ha dades històriques sobre cap assentament estable fins al1556, moment en què es construí el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu proper que no ha arribat als nostres dies, fet que ens fa suposar que el nucli originari desaparegué.
Elcastell de Santa Pola el va manar construirBernardino de Cárdenas y Pacheco que era elvirrei de València,duc de Maqueda,duc de Frias i primer marqués d'Elx el1557[2] quan regnavaFelip II, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra elspirates barbarescos. La seua eficàcia va permetre'n l'ampliació i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins a hui. El1786 va passar a la Corona per cessió del marqués d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Múrtula, en assabentar-se de la intenció del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reinaIsabel II i va negociar-ne la propietat. Després de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'eixa forma, i encara fins als nostres dies, el castell de Santa Pola és propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici més singular i representatiu.
En el segle xix, novament per relació amb la corona borbònica, va rebre el títol de vila de mans del reiAlfons XII (1877).
Des de la seua fundació fins al moment de la independència municipal, el municipi ha sigut administrativament dependent de la propera ciutat d'Elx. Després d'un llarg procés d'independència dilatat durant tota la primera meitat del segle xx, el terme municipal actual va ser segregat el13 de setembre de1946.[3]
Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centres, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de lesSalines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i elCap de Santa Pola.
La línia costanera té 13 km i es pot dividir en diversos sectors. Des de la frontera sud ambElx fins al nucli urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; en esta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. Les platges urbanes són la del Tamarit, Lisa i Gran Platja a l'oest del port; i a l'est la de Llevant, les cales de Santiago Bernabéu, (una successió de petites platges separades artificialment mitjançant espigons) i la del Varador, que és junt a les drassanes. Des d'allà cap envant, tota la costa delcap és estreta i accidentada, amb petites cales que són baix el penya-segat. El cap en si ésvèrtex geodèsic de primer ordre i es coneix també com a Cap de l'Aljub. Té sobre ell unfar de tercer ordre instal·lat des de1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola.[4] Front al cap, a menys de tres milles nàutiques hi ha l'Illa de Tabarca, també anomenada Illa Plana o de Santa Pola, que pertany administrativament al municipi d'Alacant.[5]
El relleu presenta tres zones totalment diferents: la del NE està ocupada per la serra de Santa Pola, una espècie de promontori tabular compost permargas blavenques i moles groguenques que arriben a una altitud màxima de 143 metres al lloc on està elfar. La zona del nord-oest, terra endins de la citada serra, es correspon amb un pla de tipusquaternari on s'ha desenvolupat l'única zona agrícola del terme, mentre que tota la meitat meridional coincidix amb la zonamarjalenca de l'Albufera d'Elx, separada del mar per una fletxa d'arenes ambdunes. A eixa zona rogenca es duia extraientsal comuna des de temps immemorial, però les grans explotacions que hui dominen el seu paisatge començaren a gestar-se a finals del segle xix (700 hectàrees al Braç del Port) i s'ampliaren a inicis del segle xx.
En el segle xx, igual que en els seus orígens, continua explotant la seua condició portuària la qual cosa li permet basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústriaturística i lapesquera. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de lessalines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona. LesSalines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declaratParc natural pel govern valencià.
Santa Pola és una localitat de predomini lingüístic valencià. La varietat dialectal que es parla és elcatalà occidental i, dins d'eixe bloc, el subdialectealacantí. Destaquen, com a elements lingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = [kan'sa]); l'assimilació vocàlica (terra = ['tɛrɛ]); l'ús de la essa sonora en la terminació -ció (combinació = [kombina'zio]), en les s finals de paraula seguides de vocal i absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: (caixa = [ˈkaʃa]); lèxic autòcton (mamola,arritranco,avixirugo,catxirulo,morseguillo,manyaco,embonyigar,més aïna,floriol,motroco,xafungar); etc. La parla de Santa Pola presenta, a més, alguns trets propis del català oriental. Este fet provoca que, en moltes ocasions, la fonètica santapolera estiga més a prop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de València.[1]
El filòleg i eclesiàsticAntoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria elDiccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle xx, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies eixa afirmació s'ha rectificat i ja es considera la veïna població deGuardamar com la localitat catalanoparlant més meridional de tot el territori.
La localitatvalenciana compta, actualment, amb diversos col·lectius culturals que proporcionen al municipi uns mínims d'activitat social.
Banda unió musical de Santa Pola Fou fundada en 1978 pel santapoler Manuel Marhuenda. El 2013 complirà el seu 35è aniversari amb un interessant bagatge musical: ha editat 2 CDs (el primer dedicat al compositor localJosé Alfosea Pastor, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent i el tercer, també en directe, resultat d'un concert celebrat al Palau de la Música de València); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, València, Madrid i un parell de gires per Galícia i França; ha presentat diversos espectacles musicals monogràfics, etc. Actualment, és dirigida per José Jaime Sempere Linares —professor del Conservatori professional d'Alacant— i compta amb un planter de més de 40 músics. Estos dies es troba participant en diversos actes de Setmana santa tant a Santa Pola com a Elx. Per al proper 25 d'abril està prevista la seua participació en la commemoració del XXV aniversari de la setmana santa local. Un concert en la Parròquia de l'Assumpció que suposarà la cloenda d'eixes celebracions.
Santa Pola és un indret d'especial interès turístic per les seues platges. Tanmateix, també cal destacar el seu important patrimoni arquitectònic i cultural, com el Castell-Fortalesa, les Restes Arqueològiques del Portus Illicitanus, les Restes Arqueològiques de la Casa Romana del Palmerar, les torres sentinella (Torre del Pinet,Torre Escaletes,Torre del Tamarit,Torre de la Talaiola,Torre del Carabassí) el museu del mar o el museu de la sal.
Així mateix el seu patrimoni natural també és destacable, amb els aiguamolls del Parc Natural de la Salines que compta amb 2.470 hectàrees declarat Zona d'Especial Importància per a les Aus.
↑També participaren a les eleccions municipals de 2019:Podem (547 vots, 4,08%),Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (503 vots, 3,74%), Movimiento Ciudadano por Santa Pola (MCSP) (423 vots, 3,15%) i Canviem Santa Pola (CSPola-FEPAL) (183 vots, 1,36%).
↑ «Santa Pola, cabo de». A:Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
↑Varela, Santiago; Juan Calduch. «Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats». A:Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià (en español y valenciano). Joaquín Lara (diseño gráfico). Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalidad Valenciana, 1983.