Sant Sava (1175 o1176 -14 de gener de1235 o1236), fou el primerarquebisbe de Sèrbia (1219-1233), i elsant més important de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que se'n considera el fundador. Originalment fou el príncepRastko Nemanjitx, fill d'Esteve Nemanja, governant i fundador de l'estat medieval serbi, germà d'Esteve el Primocoronat, primer rei de Sèrbia, i oncle del bisbe santSava II de Sèrbia. Després de la seva mort aVeliko Tarnovo el1236, fou proclamat sant i esdevingué símbol de la identitat sèrbia. Dos segles més tard, elgran visir otomàKoca Sinan Paixà castigà la revolta sèrbia deBanat, el1594, ordenant el trasllat de les relíquies de Sant Sava que es guardaven alMonestir de Mileševa fins aBelgrad, on foren cremades al turó de Vracar el27 d'abril d'aquell mateix any.[1] En el seu honor està consagrada laCatedral de Sant Sava, el templeortodox de l'est més gran al món, situat aBelgrad, la capital deSèrbia.
Fresc del s. XIII (Studenica, Sèrbia)
Fresc del s. XIV (Prizren, Sèrbia)
Catedral de Sant Sava (Belgrad), construïda sobre el lloc on es van cremar les restes del sant