Ha crescut molt en els últims anys a causa de la seva alta taxa de natalitat —la més alta d'Espanya l'any2004—[1] i de l'arribada de persones nouvingudes.
Al jaciment de la Cova de la Torre Negra, situada aCollserola, s'ha trobat un recinte funerari o sepulcral que va pertànyer a aquest període. La presència de vasoscampaniformes amb enterraments individuals i ossos col·lectives així ho corrobora. El jaciment deCan Fatjó dels Aurons, situat al límit del terme municipal de Sant Cugat ambCerdanyola, ens situa a l'edat de bronze, amb restes segurament relacionades amb la presència d'un poblat a l'aire lliure, que data amb posterioritat a l'any 1100 aC. Les restes de construccions de sitges al carrer Elisenda, les restes de ceràmica trobades a prop de l'anomenat"Forn ibèric", al costat de l'ermita de Sant Adjutori, més amunt de laTorre Negra i les deSanta Maria de Campanyà, ens parlen de la presència de lacultura ibèrica al terme municipal. Aquesta cal datar-la entre el segle vi i l'arribada dels romans a la Península Ibèrica any 218 aC. Pertanyien demogràficament al grupíber delslaietans. Respecte al "Forn ibèric", tot i la seva denominació popular, no hi ha certesa absoluta sobre la seva datació.[3]
Als voltants delsegle iv, al lloc on avui es troba elmonestir de Sant Cugat, ja hi havia una fortalesa romana –més tard coneguda com aCastrum Octavianum– per protegir la cruïlla propera de laVia Augusta amb la via d'Egara (Terrassa) aBarcino (Barcelona). Amb la intenció de constituir un punt estratègic de control de pas, aquesta fortalesa podia haver estat un centre de protecció militar de les vil·les o colònies agrícoles que es trobaven en el terme de Sant Cugat. Algunes de les antigues masies del municipi es podien haver construït sobre aquestes vil·les que es dedicaven al cultiu de l'oli, els cereals i el vi i a la criança de bestiar. En aquest sentit, s'han trobat restes d'una vil·la romana important al costat deCan Cabassa.[3]
L'origen del municipi el trobem en el lloc d'Octavià, petita vila que va néixer a redós del monestir i al voltant de la parròquia anomenada de Sant Pere (situada on actualment hi ha el mercat municipal de Sant Pere). El monestir de Sant Cugat, abadiabenedictina de la qual consta l'existència des del segle ix, va ser un dels més importants i influents delcomtat de Barcelona al llarg de l'edat mitjana i va tenir un paper decisiu en el procés de repoblació de laCatalunya Nova, on tingué moltes possessions. La llegenda explica que la construcció del monestir es va fer en el mateix lloc on va ser martiritzat l'any 313Cucuphas oCucufate (Cugat), vingut del nord d'Àfrica per predicar la fe cristiana a terres de l'Imperi Romà. Aquesta circumstància va fer que, amb el pas del temps, aquest indret esdevingués un lloc de culte i veneració cristiana. Al segle v ja existia una petita església per retre culte a les relíquies del sant, les restes de les quals es poden observar al claustre del monestir.
La conquesta musulmana no va implicar massa canvis a la població, però l'església visigòtica de Sant Cugat sembla que va ser destruïda pels musulmans l'any 717. La població vallesana, malgrat les ràtzies moresques del segle ix, no abandonà del tot la comarca, ja que sols afectaren les classes més representatives. La majoria dels cultivadors es refugiaren a les muntanyes més properes deSant Llorenç del Munt, alMontseny i a la vall de l'Alt Tordera, ja que aquestes ràtzies tenien poca durada en la seva permanència. Quant a la repoblació, reberen gent de les comarques del nord i de les valls pirinenques; una de les més abundants fou la de la vall deSant Joan de les Abadesses.[4]
Els primers anys del segle ix, ja havent-se'n anat els àrabs, es va reconstruir l'antic cenobi de Sant Cugat al mateix lloc que l'anterior. Inicialment, l'abadia va estar sota el domini delbisbe de Barcelona. Els monestirs van tenir un important paper en la colonització del país. Van rebre terres dels comtes i centenars de donacions per tal d'establir famílies en les noves terres. El monestir de Sant Cugat va estendre els seus dominis al segle X per les terres delPenedès i elVallès.
En un dels saquejos d'Almansor, l'abadia de Sant Cugat fou destruïda l'any 985.[5] L'abat Odó el reconstrueix amb unes noves dimensions. Va aconseguir una butlla papal que els feia independents del bisbe de Barcelona; va obtenir la confirmació de tots els béns monacals per part dels reis francs i va incrementar els dominis i la riquesa del monestir, que va passar de 10 a 36 monjos. Una de les accions que es pot atribuir a l'acció restauradora de l'abat Odó, fou la construcció de la primitiva església Sant Pere d'Octavià, que deuria ser una reduïda construcció preromànica, de tres absis, amb altars dedicats a Sant Pere, Sant Pau i Sant Joan. La fundació pels monjos santcugatencs fou per atendre el servei religiós de la població rural, principalment, en aquell temps, masies. S'estava gestant en el pujol immediat al monestir, al llarg de l'antic camí que, cap a ponent, es dirigia alLlobregat i alPenedès.[6]
En el segle xi, ja era un dels més importants en la colonització de les terres i un dels que millor rendiment obtenia. Era un centre molt important de poder i cultura sota les regles benedictines. La biblioteca del monestir va reunir un fons important de manuscrits jurídics que formen el famósCartulari de Sant Cugat.
Al final del segle xii, els dominis del monestir s'havien estès tant que fou necessària una reforma important de l'administració interna. Es crearen quatre divisions -Vallès, Llobregat, Penedès i Palau- per tal de racionalitzar l'administració dels dominis monacals. Els abats provenien de la noblesa, i el món polític i eclesiàstic hi mantenia una estreta vinculació. Arran del procés de feudalització, els abats de Sant Cugat es converteixen en senyors feudals. El segle xiii va marcar el punt culminant de l'expansió del monestir. Durant aquesta època es va construir elclaustre inferior i la partromànica de l'església. La resta del temple es va aixecar al llarg dels segles xiii ixiv, adoptant-se el nou estil de l'època: elgòtic. També al final del segle xiv es va emmurallar el recinte monàstic, es va procedir a edificar el palau abacial i fer el retaule de Tots Sants.
Al final del segle xii ja podem parlar d'un nucli permanent de població a Sant Cugat. És en aquest moment que, al voltant de la parròquia de Sant Pere -l'actual plaça del Mercat Vell-, es disposen un conjunt de cases que seguien el camí que es dirigia al monestir, actual carrer Major. El poble es trobava, per tant, separat del recinte monacal. És en aquest segle que la vila va obtenir la concessió real per poder celebrar una fira i un mercat setmanal.
Durant laGuerra Civil catalana, el monestir es posiciona al bàndol contrari al rei. Quan l'any 1471 les forces reials s'apoderen de Sant Cugat, el reiJoan el Gran es va allotjar en el monestir. L'abadia va perdre la seva autonomia i a partir de llavors els abats seran socis i, sovint, no viuran ni a l'abadia.
L'estabilitat del segle xvi permetrà un cert dinamisme dels gremis i el comerç a Sant Cugat. S'inicia el desenvolupament del nucli urbà i apareixen nous ravals seguint el camins deSabadell iTerrassa. Són d'aquesta època algunes cases que encara perduren a Sant Domènec (Can Matas). El monestir també s'amplia: es fan les galeries superiors del claustre, es finalitza el campanar i es pinta el retaule d'Aine Bru. L'any 1585, el reiFelip II de Castella va visitar el monestir.
Després de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, elDecret de Nova Planta abolia la Generalitat, la institució que durant segles havia regit el país. L'abat de Sant Cugat, partidari deFelip V, es va retirar aCastella. Llavors l'abadia va allotjar les tropes espanyoles: les de cavalleria al claustre inferior, les d'infanteria, al superior, i els generals al palau abacial. El monestir va resultar força afectat per aquesta estada.
Malgrat tot, el segle xviii aporta una certa prosperitat. Sant Cugat inicia el segle amb 400 habitants i l'acaba amb 1.000. L'abat Gaiolà va fer canalitzar l'aigua de la font del monestir fins a l'actual plaça d'Octavià per tal de proveir d'aigua el poble i va implantar una manufactura tèxtil. Al Monestir es van fer les últimes obres importants com ara la construcció d'un nou palau abacial.
Durant laGuerra del Francès, els francesos, igual que havien fet durant la revolució, van decretar la supressió de tots els convents. El monestir, i el mateix poble de Sant Cugat, va ser saquejat per les tropesnapoleòniques. L'octubre de 1808 va tenir lloc una batalla al voltant de l'ermita de Sant Domènec, on es van reunir 3.000 homes amb cavalls i peces d'artilleria que van derrotar a 4.000 francesos. El monestir va ajudar econòmicament a finançar la guerra contra els francesos i la seva situació va esdevenir molt precària.
El 26 de juliol de 1835, després que arribessin notícies de la crema de convents a Barcelona, el monestir de Sant Cugat va ser assaltat i saquejat. Es varen cremar molts documents per tal de fer desaparèixer els contractes o censos que lligaven els pagesos a l'abadia. Amb l'espoliació, algunes dependències, com les cases dels monjos, van desaparèixer per sempre més. Els objectes de culte que no havien estat robats o destruïts van ser recuperats pel bisbat de Barcelona. Poc temps després, amb la llei dedesamortització, es liquidaven els béns del monestir. A partir de llavors, l'edifici el recinte monacal es va destinar a usos civils municipals i el temple va passar a ser l'església parroquial del poble. La majoria de les terres del municipi, pertanyents a l'abadia, van passar a mans dels pagesos que les treballaven. A partir de l'abandó del monestir, les dependències monacals passen a ser de propietat episcopal i municipal, situació que es manté avui dia.
Al llarg del segle xix Sant Cugat es va transformant. El cultiu de lavinya va substituir progressivament el decereals, es va abandonar l'estepa i es va incrementar la superfície conreada plantant-se vinya fins i tot a l'interior del bosc deCollserola. L'especialització en el conreu de la vinya va comportar la diversificació de les activitats artesanals i de comerç. Tot plegat va representar un increment de la població. L'any 1820 Sant Cugat tenia 800 habitants, el 1877 en tenia 2.550. Aquesta prosperitat fa que a la fi del segle es construeixin carreteres, s'incrementi la construcció, es posin fonts als carrers i que arribi l'enllumenat públic. En1855 la delimitació entre els municipis deRubí i Sant Cugat fou modificada, engrandint el territori de Rubí amb una zona d'horts entre la plana de can Bertran i eltorrent dels Alous.[7]
Però si de la vinya va venir una abundància relativa, també en va venir la desgràcia. El 1887 arriba a Sant Cugat, com a la resta de Catalunya, la plaga de lafil·loxera que va significar la ruïna per a molts pagesos del terme i una forta crisi econòmica pel municipi en general. Després de la plaga, es van replantar les vinyes amb noves soques americanes i posteriorment es va produir una crisi de sobreproducció al mercat vinícola que va comportar una forta baixada dels preus i l'abandonament dels cultius menys rendibles. La indústria al municipi no va ser gaire rellevant durant el segle xix. Mentre a la resta de Catalunya, les noves fàbriques aprofitaven el corrent dels rius, Sant Cugat estava aïllat dels cabals d'aigua darrere la serra de Collserola.
El mestreLluís Millet, un dels creadors de l'Orfeó Català, fou director delCor La Lira durant 1883 i 1884. Era molt jove, al voltant dels 16 o 17 anys, i fou la primera batuta que va agafar per dirigir un cor. El mestre que hi havia a La Lira, l'Artur Barata, volia deixar el cor perquè les seves aspiracions eren de més volada que dirigir un cor d'un poble, i ell mateix es cuidà de trobar un nou mestre. Tenia un condeixeble que aprenia lliçons del mestreRodoreda a Barcelona; no obstant això, aquest company, en Lluís Millet, era molt jove, li va proposar la feina i ell, molt il·lusionat, la va acceptar.[8]
Amb la construcció de la carretera deGràcia aManresa, l'any 1877, es va iniciar el gran canvi del municipi. El tram entre Barcelona i Sant Cugat va rebre el nom de l'Arrabassada. La carretera donà molts beneficis pels santcugatencs en permetre transportar els seus productes (vi i llenya principalment) a la Plaça de Barcelona. La carretera també va significar un apropament i interès creixent dels barcelonins per Sant Cugat com a lloc de passeig i estiueig. Es van establir en aquesta època les primeres colònies d'estiuejants, com ho demostren les magnífiques torresmodernistes a la banda sud, a banda i banda de la carretera. L'any 1917 arriba a Sant Cugat la línia delsFerrocarrils de Catalunya S.A. (actualmentFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya). El fet, qualificat d'històric en la seva època, va comportar l'arrencada econòmica definitiva del municipi i el començament del paper receptor de població urbana. Amb el tren arribarien les urbanitzacions per a estiuejants, seguint la línia del ferrocarril:les Planes,la Floresta,Valldoreix iMira-sol. Els promotors de la línia ferroviària, d'origen anglosaxó, van construir una estació a Sant Cugat i el primer camp de golf de Catalunya, inaugurat l'any 1917.[9] Les primeres indústries que s'instal·laren a la població foren les bòbiles, que ho feren a la darreria del segle xix. Seguint el model de cooperativisme que va arrelar a tot el país, els pagesos de Sant Cugat es reorganitzen creant la Cooperativa Vinícola, l'any 1921,la seu de la qual va ser dissenyada per l'arquitecteCèsar Martinell (la sala amb arcs parabòlics, d'influència modernista, ha quedat com a testimoni d'aquesta època).
A Sant Cugat, com la resta de poblacions, durant els anys de la República hi va haver una intensa vida associativa i gran activitat política, caracteritzada per un pluripartidisme ric, amb hegemonia política del Centre Republicà Federal, adherit aEsquerra Republicana de Catalunya el desembre de 1932,[10] un potent moviment rabassaire[11] i forta presència delBloc Obrer i Camperol entre els treballadors. Una mostra d'aquesta efervescència es va donar l'any 1932 quan elpresident Macià va inaugurar les Escoles Noves (actual Joan Maragall) i es va obrir la primera biblioteca pública.[12]
Els primers moments de laguerra civil a Sant Cugat van portar detencions i alguns assassinats. L'octubre de 1936 va ser escollit alcaldeMagí Bartralot Auladell. La ciutat no va ser mai bombardejada, tot i que el govern republicà havia instal·lat el primer campament d'instrucció pre-militar a Catalunya ocupant les instal·lacions delNew Barcelona Golf Club. També se situaria al poble l'Escola de Comissaris de Guerra.[13] Es van a col·lectivitzar les terres i molts oficis com els fusters, paletes o barbers. Durant aquest període bèl·lic, la vila va acollir nombrosos refugiats barcelonins, que s'instal·laren en masies del terme i que fugien dels bombardejos i de les detencions. L'octubre del 1938,Juan Negrín va celebrar al monestir les últimes Corts del govern republicà, abans que molts diputats fugissin cap aFrança.[14] El 26 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va entrar a Sant Cugat, camí de Barcelona.[15]
Sant Cugat, com molts pobles, va canviar de nom. El nom oficial de la població va serPins del Vallès. El canvi oficial es produeix el dia 19 d'octubre en què el nou ajuntament “tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d'insinuació religiosa” decideix canviar el nom de Sant Cugat del Vallès per Els Pins del Vallès, per ser els pins “una de les característiques més remarcables tant pels veïns com pels forasters” de la població.[16]
Els anys de la postguerra van ser temps de penúria i repressió.[17] A Sant Cugat poc després de la presa de la ciutat va començar una etapa de control administratiu, de persecució política i de castellanització sistemàtica de la vida municipal. La política dictatorial del règim va afavorir la corrupció i l'enriquiment d'un petit sector de la població gràcies a l'estraperlo. L'any 1958 es va fer una nova ordenació administrativa de Sant Cugat: la ciutat es va dividir en quatre districtes, dues al nucli urbà, Mira-sol i les Planes de la Floresta. Valldoreix va esdevenir entitat local menor.
A partir dels anys seixanta l'agricultura va retrocedir a favor de la indústria i la construcció. La fesomia de la vila va començar a canviar de forma ràpida; s'hi instal·laren noves fàbriques, indústries i empreses de serveis, fet que va propiciar l'arribada de molts immigrants i l'ampliació del nucli urbà per les zones de Sant Francesc, avinguda de Cerdanyola, Mira-sol, etc. Les noves indústries eren principalment tèxtils i metal·lúrgiques: Otexa, Fundiciones, Nolla i Condiesel, la més important. La inauguració de l'A-7 va afavorir la implantació d'empreses d'abast metropolità, tot i que la ciutat no va assolir la importància industrial d'altres ciutats veïnes.
L'ús generalitzat de l'automòbil a la segona meitat del segle vint va provocar en primer lloc que la ciutat deixés de ser centre d'estiueig a favor dels nous pobles de la costa i el Pirineu, i posteriorment, a la fi del segle, l'han convertit en una ciutat dormitori per a la classe mitjana i alta de l'àrea metropolitana de Barcelona.
A Sant Cugat les primeres lluites sindicals van esclatar amb els acomiadaments a la fàbrica Condiesel, i les primeres lluites polítiques van arribar l'any 1973 amb la reunió a la ciutat, el dia 1 de maig, de 10.000 persones convocades per l'Assemblea de Catalunya. Després de la mort deFranco començava l'etapa de transició cap a la democràcia. Josep Barnils va renunciar al càrrec l'alcalde i el governador civil va nomenarFrancesc Llatjós com a màxima autoritat municipal.
L'any 1977, atès l'augment de població sofert, Sant Cugat va assolir el títol de ciutat. L'any 1979 els santcugatencs van triar el seu primer alcalde democràtic des de la segona República, el socialistaÀngel Casas. Comença la democratització del govern municipal de Sant Cugat, una ciutat bastant desindustrializada i amb una significativa taxa d'atur a causa de la crisi econòmica. A partir d'aquest moment, es van instal·lar a Sant Cugat empreses com laSharp i els estudis deTVE, anys abans ho havia fet l'empresaCatalana Occident.
La situació geogràfica (propera a la capital però envoltada pels turons de laserra de Collserola i laserra de Galliners) i la bona xarxa viària que comunica la ciutat amb Barcelona i el Vallès, n'han impulsat el desenvolupament.
Després de vuit anys amb un alcalde socialista, l'any 1987 el partit més votat a les eleccions municipals va serCiU, iJoan Aymerich va ser elegit l'alcalde d'una ciutat en ple auge demogràfic. En els darrers anys s'ha programat un gran creixement urbanístic, amb la urbanització de nous sectors (Coll Favà, Sant Domènec-el Colomer, Can Magí-Roquetes, Torre Blanca, Parc Central,Can Mates i Can Volpelleres) i la creació de nous parcs i zones verdes (Parc Central, el Parc de la Pollancreda, Coll Favà, etc.). S'han millorat les comunicacions a partir del nou eix viari delsTúnels de Vallvidrera, obra bàsica i motor de l'activitat urbanística i de negocis. Al voltant de la ciutat s'han establert diferents parcs d'activitats econòmiques, com Can Sant Joan (on també està ubicat el primer camp de golf públic de Catalunya), Can Marcet i l'Augusta Business Park, i s'han dut a terme importants obres per anar dotant a la ciutat de la xarxa viària necessària per mantenir el seu ritme de creixement.
El nou Ajuntament de Sant Cugat inaugurat l'any 2008
Celebració de la Setmana del llibre en català al voltant del monestir
Des de l'any 1999 fins al 28 de desembre de l'any 2010, l'alcalde de la ciutat va serLluís Recoder i Miralles (CiU). A partir d'aquesta dataMercè Conesa i Pagès (CiU) passà a ser l'alcaldessa. Les prioritats del govern municipal van encaminades a millorar la qualitat de vida i aconseguir per a Sant Cugat els equipaments necessaris per afrontar el fet que Sant Cugat és una de les ciutats de Catalunya que més han crescut els darrers anys. A leseleccions municipals del 2007, Lluís Recoder revalida l'alcaldia de Sant Cugat amb una àmplia majoria que el converteix en l'alcalde convergent més rellevant de Catalunya.
El 2009, en no trobar cap lloc prou adequat a Barcelona, es va traslladar laSetmana del Llibre en Català a Sant Cugat del Vallès on, en un entorn idíl·lic, el del monestir de la ciutat i amb el suport de l'Ajuntament de la vila, va gaudir de molt èxit de públic.[18]
El 13 de desembre de 2009, va ser la ciutat amb més habitants que va fer unaconsulta popular sobre la independència de la nació catalana, amb una participació del 25% i força més del 90% a favor.
Batllessa: Mireia Ingla i Mas (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 6 d'ERC, 4 de PSC i 3 de CUP[20])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[21] Junta Electoral de la Zona de Terrassa.[22] Periòdic Ara.[23] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
LaUnió Esportiva Sant Cugat (UESC) és un club de bàsquet i tennis taula de Sant Cugat del Vallès fundat l'any 1987. Al 2017 celebrà el seu 30è aniversari. El primer equip masculí disputà la competició de Copa Catalunya i el primer equip femení es trobava competint a Primera Catalana. La presidenta actual de la UESC és Mònica Mateu Adzerias.
Pastora Martos (Pilar Llorens i Souto), ballarina i traductora (1929-1999)[28]
Josep Grau-Garriga (1929-2011), artista que ha conreat diverses tècniques: la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i sobretot el tapís
A títol pòstum, a un total de 30 persones: Joan Badia Puig, Josep Barberà Suqué, Antonio Bautista Lara, Josep Benet Badia, Pascual Bibián Clavero, Andreu Boldú Cebrián, Joan Buscallà Grau, Ignasi Buscallà Grau, Jaume Buscallà Grau, Baldiri Camps Pla, Joaquim Casas Balada, Josep Cortijos Miñarro, Gabriel Farrés Alsamora, Francesc Figarola Cañameras, Gabriel Foix Cuscó, Àngel Garrell Grau, Josep Garrigós Ayllón, Roc Gómez Marco, Evarist Jané Feliu, Joan Mercader Oliveras, Joan Moncau Feliu, Pere Paradell Santamaria, Joan Peña Pagès, Josep Pros Carreras, Manel Pujol Sagalés, Felip Pujol Sagalés, Joaquim Sobregrau Canals, Ramon Torné Tomàs, Francesc Tortosa Solà i Vicente Troyano Sánchez.
Als actuals 17 components: Jaume Ambrós Martín, Joan Baila Curto, Miquel Garrell Grau, Jaume Grau Feliu, Tomàs Grau Garriga, Manuel Helices Puerto, Joan Manich Andrés, Joan Manuel Moncau Pujol, Gabriel Moreras Solanes, Alfred Navarro Mata, Lluís P. Berenguer, Jaume Pahissa Villadelprat, Victorià Ranera Cahís, Pere Sans Llorens, Miquel Soler Martinez, Joaquim Soto Muñoz i Ramon Tàrrega Chavarria.
↑MOTA MUÑOZ, José Fernando.La República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.ISBN 8484153134
↑Acta municipal de Sant Cugat del Vallès, 19 d'octubre de 1936 iEdicte municipal, 21 d'octubre de 1936. Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès. Aquest canvi seria ratificat per laGeneralitat de Catalunya l'1 de gener de 1937. Actualment existeix un col·legi públic a Sant Cugat del Vallès amb el nom de Pins del Vallès.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
