| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya iciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Capital | Sant Adrià de Besòs | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 38.490(2024) (10.128,95hab./km²) | ||||
| Llars | 5 (1553) | ||||
| Gentilici | adrianenc, adrianenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3,8 km² | ||||
| Banyat per | Besòs imar Mediterrània | ||||
| Altitud | 14 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Adrià de Nicomèdia | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Filo Cañete Carrillo(2021–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08930 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08194 | ||||
| Codi IDESCAT | 081944 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | sant-adria.net | ||||
Sant Adrià de Besòs és unmunicipi de lacomarca delBarcelonès, dins l'àrea metropolitana deBarcelona.
El terme municipal de Sant Adrià de Besòs ocupa una àrea de 3,82 km². Situat a la comarca delBarcelonès, limita al sud-oest ambBarcelona, al nord-oest amb una petita franja deSanta Coloma de Gramenet, nord-est ambBadalona i al sud-est amb lamar Mediterrània.[1]
| Santa Coloma | Badalona | |
 | ||
| Barcelona | Mediterrània |
El territori és costaner i ocupa la desembocadura delBesòs, a banda i banda del riu, que divideix el terme de manera irregular, d'acord amb els límits fixats el1955. El terreny és generalment pla, tret d'un petit turó on es va formar el nucli antic de la població; el sòl està compost de materials tous mercès de les avingudes del riu. Dominat per l'àmbit urbà, Sant Adrià forma una conurbació amb les ciutats de Badalona i Santa Coloma.[2]
Durant l'època medieval, Sant Adrià va ser un feu del bisbat de Barcelona, amb el títol de baronia, de la qual el bisbe n'era senyor de la jurisdicció civil i criminal, i tenia com a representant un batlle. En tot cas, el poblament fou lent a causa de la presència d'aiguamolls i les riuades del Besòs, que inundaven la plana. En tot cas, l'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, documentada el 1012, quan el bisbeDeodat de Barcelona cedeix a la canonja de lacatedral alguns predis i delmes, formats per algunes terres de conreu, boscos i prats, tret d'uns molins que hi havia en el lloc.[3]
El fet que fos un feu diocesà, va provocar nombrosos conflictes amb el veguer de Barcelona i els consellers de la ciutat, atès que Sant Adrià es trobava dins del territori que regia la ciutat de Barcelona.[3] La presència de l'església va afavorir la fundació d'un monestir a la localitat, que, tanmateix, va ser destruït, juntament amb el poble, pels musulmans en laràtzia de 1114.[4]
Durant l'època moderna, la localitat va sersaquejada pels pirates barbarescos el 1564[5] i pels francesosel 1697.[6] Això i les contínues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, al segle xviii gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies, sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.
A mitjan segle xix,Pascual Madoz va descriure el terme municipal de Sant Adrià com una zona de pla travessada, per una banda, pel camí ral, i de l'altra pel riu Besòs, les aigües del qual movien un molí fariner. Aleshores el poble tenia 42 cases i 202 habitants. El descriu com una zona agrícola on, malgrat la pobra qualitat d'algunes terres, la presència del riu afavoria el conreu de regadiu, juntament amb l'aplicació dels seus habitants i a un acurat cultiu. Els productes principals eren vi, blat, llegums, hortalisses i fruites diverses. També hi esmenta la presència de boscos de pollancres i xops a ambdós marges del riu Besòs, que habitualment es podia creuar a peu, però que les riuades feien de vegades impracticable i provocava perjudicis considerables a la població.[7]
A finals de segle xix i a començaments del segle XX es va convertir en un lloc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularmentLa Mina i que dona actualment nom a un dels barris més coneguts del municipi. El mateixIldefons Cerdà en el seu projecte de l'eixample de Barcelona reservava Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.
No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració massiva, amb formació de barris d'immigrants espanyols (sobretot murcians, andalusos i gallecs), triplicant la població i formant nous barris.La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fàbrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, alBarri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i aBarcelona ciutat.
El 1929 un reial decret agrega el municipi de Sant Adrià als termes municipals de Barcelona i Badalona (amb el riu com a límit intermunicipal). No obstant, aquesta agregació no va ser acceptada pel consistori adrianenc que va recórrer el decret. Els tràmits sobre aquesta qüestió es van allargar fins a la proclamació de la II República Espanyola el 1931, moment en què el procés queda aturat i no se'n té més notícia. No serà fins molts anys més tard, el 1958, que es recupera aquesta qüestió i es considera que, en tant que l'agregació no s'ha arribat a produir, el decret de 1929 queda anul·lat i Sant Adrià manté la seva autonomia municipal.[8]
Entre 1936 i 1939 el poble va passar a ser anomenatPla de Besòs.[9] Durant laGuerra Civil espanyola, Sant Adrià va patir importants bombardeigs sobre les infraestructures com les centrals tèrmiques que van afectar també a la població civil.[10] En acabar la guerra, la zona anomenadaCamp de la Bota va ser l'espai utilitzat per a portar a terme moltes de les execucions de presos.
Als anys 50 es va desfermar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó deBarcelona: urbanització forçada, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul·la planificació, etc.
Actualment, amb 33.075 habitants (l'any 2000), la fins al moment vila ha passat a convertir-se en ciutat, tot i que formalment encara no en té el títol, i continua sent unavila. Hi predominen el sector terciari i un diversificat sector secundari. Els greus problemes que hi ha, sobretot a barris comLa Mina i La Catalana, s'estan intentant solucionar.
Entre els plans urbanístics més importants de la vila hi ha la reurbanització de tot el anomenat "Front Litoral", que constitueix les tres xemenies i el seu entorn. A més de la finalització de la construcció d'habitatges del barri La Catalana.
Als darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, així com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educació d'Entorn) s'ha iniciat tot un procés de reurbanització i reconversió de la vila. Aquestes iniciatives s'han trobat en alguns moments amb l'oposició d'alguns ciutadans, però malgrat això s'està transformant el municipi.
| 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2024 |
| 8 | 5 | 111 | 271 | 418 | 1.073 | 10.227 | 24.452 | 34.104 | 38.490 |
Llista d'alcaldes des des les eleccions democràtiques de 1979:
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Joan Callau | 3.481 | 6 | 27,64 | |
| Ciutadans | Pedro Sánchez | 1.661 | 3 | 13,19 | |
| Sant Adrià en Comú | Joan Belda | 1.631 | 3 | 12,95 | |
| ICV-EuiA-E | Gregorio Belmonte | 1.313 | 2 | 10,43 | |
| Moviment d'Esquerres | Isabel Marcuello | 1.114 | 2 | 8,85 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Rubèn Arenas | 1.094 | 2 | 8,69 | |
| Partit Popular | Jesús García-Bragado | 1.013 | 2 | 8,04 | |
| Convergència i Unió | Xavier Soley | 717 | 1 | 5,69 | |
| Plataforma per Catalunya | 396 | - | 3,14 | ||
| En blanc | 172 | - | 1,37 | ||
| nuls | 124 | - | 0,98 | ||
| Total | 12.716 | 21 | |||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| C's | Inés Arrimadas | 4.233 | 24,08 | ||
| PSC | Miquel Iceta | 3.459 | 19,68 | ||
| JxSí | Raül Romeva | 3.325 | 18,92 | ||
| PP | Xavier Garcia Albiol | 2.471 | 14,06 | ||
| CSQP | Lluís Rabell | 2.386 | 13,57 | ||
| CUP | Antonio Baños | 1.020 | 5,80 | ||
| Altres | 591 | 3,37 | |||
| Total | 17.643 | 69,03 | |||
La construcció el 2001 de laCiutat Esportiva delReial Club Deportiu Espanyol és un dels elements més destacats del municipi pel que fa als esports.[11]
Sant Adrià de Besòs compta amb dos poliesportius i diverses entitats i clubs:
Al llarg del temps diverses personalitats destacables per la seva trajectòria en diversos camps han tingut relació amb Sant Adrià de Besòs:
El municipi compta amb transports públics que el connecten ambBarcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.Hi ha una línia de metro (Línia 2), tramvia, Renfe, autobús i nitbus (N11, N6,N2,i N9,)
El municipi té accés a les següents:
Municipis delBarcelonès | |
|---|---|
