 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Pancraç de Roma | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial,basílica menor iesglésia | |||
| Construcció | segleVI | |||
| Dedicat a | Pancraç de Roma | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Lloc | piazza San Pancrazio, 5A - Roma | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Roma | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | sanpancrazio.org | |||
San Pancrazio és unabasílica menor del turó deJanícul, aRoma. Té un títol cardenalici associat i el segle xvii va ser confiada alsCarmelites descalços.
La basílica fou construïda per voluntat delPapa Símmac (498-514)[1] a l'indret onPancraç de Roma va morir màrtir als 14 anys, el 12 de maig del304, durant el regne deDioclecià, que va protagonitzar diverses persecucions als cristians. De fet, a l'església hi ha dues entrades molt estretes a les catacumbes, que donen testimoni de les dificultats de la vida dels cristians. La ràpida difusió de la fama de Sant Pancraci va fer que ja a mitjans del segle vi, la properaPorta Aurelia de lesMuralles Aurelianes hagués canviat el seu nom aPorta San Pancrazio.[2]
Per garantir la regularitat de les funcions litúrgiques dins la basílica, elpapa Gregori I va voler que es construís al seu costat un monestir, dedicat a Sant Víctor (no és clar si al pontífex homònim o a un altre sant del mateix nom) i confiat amonjos benedictins. A la primera meitat del segle vii, durant el pontificat delpapa Honori I, la basílica va ser completament reconstruïda, de manera que el sepulcre de Sant Pancraci es trobés exactament sota l'altar major.[3] Els frescos de la tribuna s'atribueixen al pintorAntonio Tempesta.
La basílica té dues entrades a lescatacumbes: la primera, la de la matrona Ottavilla, que va supervisar l'enterrament del jove Sant Pancraci, no és accessible al públic, sinó només als estudiosos de l'arqueologia cristiana; la segona, la deSant Pancraci, és accessible al públic. Aquestes catacumbes, en comparació amb altres més famoses, són estretes i transmeten una sensació de les dificultats que patien els cristians, que venien aquí per retre homenatge als morts i per celebrar missa a les capelles subterrànies en l'aniversari de la mort dels seus éssers estimats o d'unmàrtir.
La basílica va ser erigida com aparròquia el 12 d'abril de 1931 amb labutlla papalPastorale munus delpapa Pius XI. Va ser visitada pel papaJoan Pau II el diumenge 22 d'abril de 1979.[4]
San Pancrazio fuori le mura (llatí:Titulus Sancti Pancratii) és untítol cardenalici instituït pelpapa Lleó X el 6 de juliol de 1517. El 28 de febrer de 1550, elpapa Juli III l'uní al deSan Clemente, creant així el títol deSanti Clemente e Pancrazio, però, el 4 de desembre de 1551, van ser separats de nou.
