Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

San Diego

Coord.:32° 42′ 54″ N, 117° 09′ 45″ O / 32.715°N,117.1625°O /32.715; -117.1625
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «San Diego (desambiguació)».
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSan Diego
Fotomuntatge
Imatge
Tipusciutat dels Estats Units,ciutat fronterera,gran ciutat,ciutat xàrter iseu de comtatModifica el valor a Wikidata
EpònimDídac d'AlcalàModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 32° 42′ 54″ N, 117° 09′ 45″ O / 32.715°N,117.1625°O /32.715; -117.1625
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatCalifòrnia
Comtatcomtat de San DiegoModifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població1.386.932(2020)Modifica el valor a Wikidata (1.437,98hab./km²)
Llars511.662 (2020)Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea metropolitana de San DiegoModifica el valor a Wikidata(Població:3.298.634)Modifica el valor a Wikidata
Superfície964,497168 km²Modifica el valor a Wikidata
Aigua12,6773 % (1r abril 2010)Modifica el valor a Wikidata
Altitud128,6 mModifica el valor a Wikidata
Creació16 juliol 1769Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuConsell de Ciutat de San Diego ,(Escó: 9)Modifica el valor a Wikidata
• AlcaldeModifica el valor a WikidataTodd Gloria(2020–)Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal92101, 92102, 92103, 92104, 92105, 92106, 92107, 92108, 92109, 92110, 92111, 92112, 92113, 92114, 92115, 92116, 92117, 92119, 92120, 92121, 92122, 92123, 92124, 92126, 92127, 92128, 92129, 92130, 92131, 92132, 92134, 92135, 92136, 92137, 92138, 92139, 92140, 92142, 92145, 92147, 92149, 92150, 92152, 92153, 92154, 92155, 92158, 92159, 92160, 92161, 92163, 92165, 92166, 92167, 92168, 92169, 92170, 92171, 92172, 92174, 92175, 92176, 92177, 92179, 92182, 92186, 92187, 92191, 92192, 92193, 92195, 92196, 92197, 92198 i 92199Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic619 i 858Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Ciudad Juárez
Cavite
Quanzhou
Yokohama(1957–)
León(1969–)
Cavite City(1969–)
Tema(1976–)
Edimburg(1977–)
Alcalá de Henares(1982–)
Jeonju(1982–)
Taichung(1983–)
Yantai(1985–)
Ciutat de Perth(1986–)
Vladivostok(1991–)
Tijuana(1993–)
Campinas(1995–)
Varsòvia(1996–)
Jalalabad(2004–)
Ciutat de Panamà(2014–)Modifica el valor a Wikidata
Lloc websandiego.govModifica el valor a Wikidata
San Diego,2001

San Diego ("Sant Dídac") és una ciutat situada a l'extrem sud-oest de l'estat deCalifòrnia, alsEstats Units, i, per tant, a l'extrem sud-oest continental dels Estats Units. Es localitza alComtat de San Diego—del qual és laseu—, el qual fa frontera ambTijuana,Mèxic.

És la segona ciutat més gran de Califòrnia i la vuitena del país; el2014 tenia una població total estimada d'1.381.069 habitants.[1] San Diego acull diverses bases militars, incloent-hi ports de l'armada nord-americana i bases d'infanteria de marina.

És a més la seu de l'armada més gran del món, incloent-hi dos superportaavions de l'armada, elCVN-68 i elUSS Ronald Reagan (CVN-76), cinc vaixells d'assalt amfibi, uns quants submarins nuclears i molts vaixells més petits. Un dels dos centres de reclutament de la infanteria de marina és aquí. Com a prova de la seva vinculació històrica amb la marina americana, uns quants vaixells s'han dit USSSan Diego per a honorar la ciutat.

Història

[modifica]

L'àrea originalment va ser habitada pel poble indígenaKumeyaay, que avui dia manté una presència al Comtat. El1542 va ser el descobrimenteuropeu amb l'arribada d'una expedició manada perJuan Rodríguez Cabrillo, maríportuguès sota labandera espanyola. Originalment aquest li va posar el nomSan Miguel.

La badia de San Diego i l'àrea de la ciutat moderna van rebre el seu nom deSebastián Vizcaíno, que cartografiava l'Alta Califòrnia perEspanya el1602. Els exploradors van acampar prop d'un llogaret indi que deia "Nipaguay" i van fer una missa en honor de San Diego d'Alcalá.

El1769,Gaspar de Portolà i la seva expedició van fer-hi unpresidi, i el diumenge16 de juliol, els fraresfranciscansFra Juníper Serra, Juan Vizcaíno i Fernando Parrón van alçar i van beneir una creu, establint així la primera missió de l'Alta Califòrnia, laMissió de San Diego d'Alcalá. Els colons van començar a arribar l'any1774, però els indis nadius de la zona es van rebel·lar a l'any següent. Van matar el missioner i dues persones més, i van cremar la missió.[2]

Fra Juníper Serra va fer la reconstrucció, i dos anys després, es va començar a construir un edifici d'atovó. Per al1797 la missió era la més gran deCalifòrnia, amb més de 1400 indis. El1821,Espanya va reconèixer la independència deMèxic i el territori va passar a control mexicà.

Elgovernador de Califòrnia (que incloïa l'actual estat de Califòrnia i lapenínsula de Baixa Califòrnia va traslladar la seva capital des deMonterey a San Diego. El1834 la missió va ser secularitzada i 432 persones van fer una petició al governadorJosé Figueroa per a fer una ciutat, petició que va ser aprovada pel comandantSantiago Argüello. El primer alcalde triat va serJuan María Osuna, guanyant aPío Pico a les 13 paperetes lliurades. Però la població de la ciutat va disminuir fins a unes 100 habitants. A finals delsanys 1830 va perdre el seu estatus de ciutat fins que la província de l'Alta Califòrnia es va convertir en estat nord-americà el1848 després de ser presa aMèxic a conseqüència de laGuerra Mexicano-Nord-americana.

El poble va ser designat seu del nouComtat de San Diego. El1885, San Diego va ser finalment connectat a la resta dels Estats Units perferrocarril.

La significativa presència de l'armada va començar el1907 amb l'establiment d'unabase naval per a l'aprovisionament decarbó dels vaixells. A poc a poc el nombre de bases va començar a multiplicar-se a causa de les necessitats de les forces navals.

San Diego va ser amfitrió de dues Fires Mundials, l'Exposició Panamà-Califòrnia de1915 i l'Exposició Internacional Califòrnia-Pacífic de1935. Des de laSegona Guerra Mundial, les forces armades han tingut la posició dominant a l'economia local. Però des del final de laGuerra Freda, ha disminuït considerablement la presència militar. Des de llavors, San Diego ha arribat a ser un centre de la indústriabiotecnològica i és la seu central de la corporació de telecomunicacionsQualcomm.

Fills il·lustres

[modifica]
  • Carol W. Greider (1961) biòloga molecular, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2009.

Referències

[modifica]
  1. ↑«One Million». census.gov. United States Census. [Consulta: 24 octubre 2015].
  2. ↑ «El testament de Portolà». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, 12-2012, p.13.ISSN:1695-2014.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipalitats i comunitats delComtat de San Diego (Califòrnia)
Ciutats
CDPs
Àrees no
incorporades
Reserves
índies
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=San_Diego&oldid=34985044»
Categoria:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp