Samuel Eto'o Fils (Nkon,Yaoundé,Camerun,10 de març del1981) és un exfutbolistacamerunès d'ètniabamoun amb nacionalitatespanyola. Exjugador de laselecció de futbol del Camerun i delFutbol Club Barcelona, actualment està retirat. Es va retirar el 7 de setembre de 2019. Eto'o ha estat guardonat amb el premi deFutbolista africà de l'any els anys 2003, 2004, 2005 i 2010, i és l'únic jugador africà en haver-ho aconseguit en quatre ocasions.
Samuel Eto'o és el fill d'un comptable d'una constructora que es va traslladar des deDouala aYaoundé, la capital del país. Va néixer a Nkon, un poblat molt proper a la ciutat. Quan tenia 2 anys, la família es va traslladar a viure a Yaoundé i quan en va fer 6, se'n va tornar a Douala.[1]
La trajectòria de Samuel Eto'o Fils es caracteritza per la seva precocitat i per la seva contundència. Amb unes condicions físiques excepcionals, el davanter camerunès ja va fer el salt al futbol europeu ben aviat, en la temporada 1997-98, quan elReial Madrid va contractar-lo i va cedir-lo alCD Leganés (2a Divisió) quan només tenia 16 anys.[2] Amb 17 anys i 3 mesos, ja va ser el jugador més jove delMundial de França 98. Era l'únic dels 704 inscrits en la competició que havia nascut els anys vuitanta.
Després de disputar 30 partits amb el club i marcar només quatre gols, va tornar a Madrid al final de la temporada 1998/99. El gener de 1999 va ser cedit alRCD Espanyol,[3] amb el qual només va jugar un partit, contra elReial Valladolid a laCopa del Rei.
La temporada1999-00 va tornar de nou al Reial Madrid, aleshores entrenat perJohn Benjamin Toshack, qui va aconsellar que fos cedit, aquesta vegada alRCD Mallorca, on va aterrar el19 de febrer de 2000 i on va militar durant quatre temporades. En aquesta etapa, el club mallorquí compartia els drets sobre el jugador amb elReial Madrid. Com a jugador mallorquinista va esdevenir el màxim golejador de l'entitat balear en tota la seva història a la Lliga, amb 54 gols.
El Reial Madrid, la presidència del qual havia guanyatFlorentino Pérez, va intentar vendre'l per 7 milions d'euros alDeportivo de La Corunya, però Eto'o s'hi va negar i va restar de nou cedit al Mallorca, després de guanyar lamedalla d'or en elsJocs Olímpics de Sydney amb la selecció del seu país, davant d'Espanya.
La temporada 2001-2002, ambLuis Aragonés com a entrenador, va jugar 33 partits, va marcar 13 gols i el Mallorca va disputar la primera fase de laChampions League. En la següent, però, amb aragonès a l'Atlètic de Madrid, Eto'o, que es va deixar portar pel seu temperament, va viure un any negatiu, amb targetes i expulsions.
El 2003, però, va conquerir laCopa del Rei, amb un gran partit a la final (va marcar 2 dels 3 gols que va encaixar elRecreativo de Huelva). A més, en aquesta temporada 2002-2003, va recuperar l'olfacte golejador i va marcar 15 gols a la Lliga i 5 a la Copa. Tot i que ell volia anar a un equip més important, va jugar una temporada més en l'equip balear, amb Aragonés, que els va salvar del descens gràcies als 9 gols que Eto'o va marcar en els vuit últims partits. Aquell any va guanyar la seva primeraPilota d'Or d'Àfrica, guardó que reeditaria el 2004.
Arriba alBarça l'estiu del 2004 després d'unes llargues negociacions amb elRCD Mallorca iReial Madrid i del pagament d'un traspàs de 24 milions d'euros. Amb la seva arribada, Eto'o es converteix en el primer jugador camerunès de la història delFC Barcelona.
El seu primer any al Barça va significar la seva primera Lliga, competint en popularitat amb el "mediàtic" Ronaldinho. Eto'o, als seus vint-i-quatre anys, tenia ja, a més de dues Pilotes d'Or africanes, un envejable palmarès, amb dues Copes d'Àfrica (2000 i 2002), un or olímpic, una Copa del Rei amb el Mallorca i una Lliga amb el Barça.
Durant la Lliga es va comportar com una persona madura i no es va extralimitar amb els àrbitres ni amb els rivals, com solia ser habitual en ell i com va passar en la celebració del títol, quan va tenir una polèmica sortida de to en referir al Reial Madrid. Tot i que es va retractar de les seves paraules, el Comitè de Competició li va imposar una multa de 12.000 euros.
El seu gran objectiu era serpichichi, però a Eto'o no li van atribuir un dels gols que ell i l'àrbitre van comptabilitzar i es va quedar a un d'igualar al que finalment seria màxim golejador, l'uruguaià del Vila-realDiego Forlán.
Tot i repetir una vegada i una altra que al Barça era feliç, dues setmanes abans d'acabar la temporada ja va reivindicar una millora de contracte, convençut que anava a ser Pitxitxi i Bota d'Or, però en els dos últims partits no va veure porta i fins i tot va fallar un penal, desequilibrat per l'ansietat. Tot i així, la directiva va escoltar les seves demandes i li va millorar el contracte, ampliant-lo fins a l'any 2010, com es faria amb Deco i Ronaldinho.
L'any2005 va obtenir el premi delFifa World Player al tercer millor jugador del món i durant aquella mateixa temporada va aconseguir elPitxitxi de lalliga espanyola en marcar 26 gols. A nivell col·lectiu, el Barça va ser campió de la lliga espanyola i de la Champions League.
La següent temporada va ser l'altra cara de la moneda: Eto'o, a causa d'una lesió, es va perdre la primera meitat de la temporada i el seu equip va patir una sequera total de títols, deixant escapar la lliga en les darreres jornades.
El28 de setembre del2006 es lesiona de gravetat jugant un partit deChampions League davant elWerder Bremen i és baixa amb l'equipcatalà per als cinc mesos següents. El25 de febrer del2007, torna a jugar com a titular marcant un gol, fent respirar una altra vegada l'optimisme al camp del Barça.
Durant l'estiu del2008 es produeix el canvi de l'entrenador al primer equip delFC Barcelona (Frank Rijkard és substituït perPep Guardiola) i es pren la decisió de procedir a una renovació de les figures més destacades de l'equip, donat el pobre rendiment dels últims dos anys (Ronaldinho és transferit a l'AC Milan iDeco alChelsea FC). Samuel Eto'o és assenyalat inicialment pel nou entrenador com a candidat a ser transferit i el club comença els contactes tant per a aconseguir el seu traspàs com per a la seva substitució. Tanmateix, va passant l'estiu i finalment no es concreta la sortida del jugador camerunès, a la vegada que es posa en relleu la disposició del nou entrenador de comptar amb ell per a la temporada següent i la del jugador a implicar-se amb la nova etapa de l'equip.
Finalment, l'estiu del 2009 marxa del Futbol Club Barcelona amb destinacióMilà per a jugar amb l'Inter. L'acord entre ambdós clubs suposa la transferència del jugador suecZlatan Ibrahimovic al Barça, a més del pagament de 45 milions d'euros al club llombard.
Eto'o és internacional absolut amb laselecció de Camerun, de la qual és un dels seus principals referents, tant a nivell esportiu com simbòlic.
Al seu país, on és més popular que el mateix president, hi ha una escola de futbol apadrinada per Eto'o, l'École de Football des Brasseries du Cameroun, inaugurada pel presidentJoan Laporta i un centre de formació que també compta amb el patrocini de Samuel, la KadjiSport Academy. Gràcies també a la seva fama, funcionen a ple rendiment una penya oficial anomenada Association des Supporters F. C. Barcelona i una altra a la Universitat de Douala, la població on es va criar el futbolista. A més, es publica una revista mensual, Etoogol, que segueix la trajectòria del capità de la selecció camerunesa.
Eto'o dedica tot el temps que pot a la seva esposa, Georgette i als seus dos fills, Maella i Étienne, que vol seguir els seus passos, i manté contacte habitual amb qui ell anomena "el meu germà Blanc", el davanterAlbert Luque, qui el va ajudar molt quan ambdós militaven a les files delRCD Mallorca. Implicat en causes solidàries, el seu objectiu és convertir-se en el número 1 del món, no només com a futbolista, sinó també en la seva lluita contra elracisme i en l'ajuda als nens desemparats de l'Àfrica.
Té dos germans també futbolistes,David iEtienne Eto'o.
El setembre de 2021, Samuel Eto'o, va anunciar la seva candidatura a la presidència de la Federació de Futbol del Camerun (Fecafoot).
Aparicions i gols per selecció i any[7][8]| Selecció nacional | Anys | Part. | Gols |
|---|
| Camerun | 1997 | 3 | 0 |
| 1998 | 5 | 0 |
| 1999 | 1 | 0 |
| 2000 | 9 | 5 |
| 2001 | 9 | 2 |
| 2002 | 13 | 5 |
| 2003 | 7 | 2 |
| 2004 | 9 | 4 |
| 2005 | 6 | 1 |
| 2006 | 5 | 5 |
| 2007 | 3 | 1 |
| 2008 | 11 | 11 |
| 2009 | 8 | 5 |
| 2010 | 12 | 8 |
| 2011 | 9 | 4 |
| 2012 | 2 | 0 |
| 2013 | 4 | 2 |
| 2014 | 3 | 1 |
| Total | 118 | 56 |
|---|
Samuel Eto'o amb el Barça - Plantilles de navegació |
|---|
El Barça Campió d'Europa 2005-2006 |
|---|
| |
|
Samuel Etoo - Premis i guardons |
|---|
Màxims golejadors de la lliga espanyola de futbol |
|---|
|
|
