| Nom en la llengua original | (gv)Sauin | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | dia festiu | ||
| Dia | 1r de novembre | ||
| Part d'una sèrie de |
| Mitologia celta |
|---|
 |
| Mitologia gaèlica |
| Mitologia britònica |
| Conceptes |
| Vocacions religioses |
| Festivals |
ElSamhain (pronunciat /s'amhajn/) era una festivitat celta celebrada entre el31 d'octubre i l'1 de novembre. Segons el folklore i lamitologia celtairlandesa igallega, marcava l'inici de la meitat «fosca» de l'any celta (per alsceltes, l'any estava format per dos temps: el temps fosc i el temps clar). És a dir, indicava l'arribada dels mesos d'hivern.[1]
Alhora, també era l'any nou del calendari celta. Per tant, es tractava d'unes dates de transició (el pas d'un any al següent). Aquestaliminalitat provocava, d'acord amb lamitologia, l'obertura del «vel» que separava aquest món de l'altre món. Així doncs, es permetia el contacte amb els éssers sobrenaturals de l'altre món i la visita dels avantpassats. Això enllaça amb la festivitat deTots Sants o laCastanyada, anomenadaHalloween en els països anglosaxons.[2]
Aquesta festa és esmentada en nombrosos relats èpics irlandesos i gallecs. A més, es troba a laGàl·lia amb el nom deSamonios, en particular en una menció delCalendari de Coligny, que la col·loca al mes que correspon aproximadament a novembre.[2]
Actualment, el Samhain és reapropiat i reivindicat per diferents corrents neopagans com ara laWicca i eldruïdisme. S'estableix com una de les principals festivitats del seu calendari litúrgic anomenatRoda de l'Any. A partir del que hom creu saber sobre Samhain, se'l concep com a l'any nou d'aquest calendari, així com un temps per al record dels avantpassats, coincidint amb la fi de les collites. A més, es considera una data tradicionalment destinada a realitzar presagis i endevinacions,[3] i favorable per a deixar ofrenes i obsequis per a les ànimes dels morts. És una data considerada tradicionalment excel·lent per a realitzar presagis i endevinacions, i on deixen ofrenes als llindars i obsequis per a les ànimes dels morts.[1]
Hi ha una teoria que argumenta que es tracta de l'arrel celta deTots Sants iHalloween. Un dels elements que es creuen que perduren de Samhain és l'ús de les carabasses tallades amb cares i il·luminades amb espelmes (a partir del personatge ficticiJack-o'-lantern).[2]
AGalícia perdura amb el nom deSamaín (Samaim en gallec reintegrat i portuguès).[3]
El motSamhain ésgaèlic. El mes denovembre és precisament anomenat així enirlandès modern,escocès imanx. L'any1907, Whitley Stokes va suggerir una etimologia delprotoceltasamani ('assemblea'),cognat delsànscritsámana, i delgòticsamana. Hi ha autors que consideren que prové del celtasemo- ('estiu') i-in ('fi'); però aquesta teoria ha estat qüestionada ja que, per als celtes, la fi de l'estiu era al mes de juliol i no al novembre.[1]
Els monjos irlandesos que han deixat per escrit els costums celtes, a partir delsegle viii, precisen que el dia de Samhain és l'1 de novembre. La festa en si mateixa dura una setmana sencera, ja que comença tres dies abans i acaba tres dies després. Per als celtes, aquest període és un parèntesi de l'any: el pas del temps clar al temps fosc que marca una ruptura a la vida quotidiana, ja que acaben les conquestes pels soldats i els treballs agraris pels agricultors.[1]
Es tracta també, però, d'una festa religiosa. Era una festa obligatòria per tota la societat celta, i comportava ritus druídics, assemblees, borratxeres i banquets rituals; el seu caràcter religiós recau sobre l'autoritat de la classe sacerdotal delsdruides i a la presidència delrei. Així i tot, segons la ideologia tripartida dels indoeuropeus definida perGeorges Dumézil, les tres classes de la societat celtes queden associades a les cerimònies. Aquestes assemblees religioses i socials van anar desapareixent progressivament amb la cristianització, i amb la fi de recuperar la popularització d'aquesta festa després de l'evangelització d'Irlanda alsegle viii, els religiosos catòlics van instaurar la festa de Tots Sants i, l'endemà, el dia dels Difunts.
Aquesta festa ha derivat en l'actualitat en el que coneixem com aHalloween, provinent de la frase enanglèsAll hallow’s Eve, ja que té origen a lesilles Britàniques (per tant, el país originari dels celtes) però sense cap referència a lamitologia celta.[2]
| Antics Celtes Estudis cèltics |
|  | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Celtes moderns Renaixement cèltic | ||||||||||||||
| Llengües | ||||||||||||||
| Festivals | ||||||||||||||
