Malgrat que el feixisme sosté que deriva de lasalutació romana, no hi ha cap font documental o arqueològica de l'èpocaromana que descrigui inequívocament una salutació duta a terme d'aquesta manera.[1]
Per realitzar la salutació feixista, el braç havia de col·locar-se en un angle d'uns 30-40 graus sobre l'horitzontal, i amb prou feines una mica tombat cap a la dreta. A l'Alemanya nazi gairebé sempre s'acompanyava amb la fraseHeil Hitler!, pronunciada amb veu ferma i clara. Normalment s'usava per acomiadar als soldats nazis. Si la salutació es realitzava mentre s'estava enfront d'un oficial superior, els talons podien ser copejats entre si simultàniament. En mítings i concentracions, els braços de la multitud també podien estar elevats, al crit deSieg Heil.
Amb la desaparició de l'Imperi romà també va desaparèixer el costum de la «salutació romana», però aquesta va ser recuperada en motius pictòrics d'ençà el segle xviii, quan en plena expansió de laIl·lustració els intel·lectuals i filòsofs van revalorar les institucions tradicionals de l'antigaRepública Romana i entre elles li van donar a l'extinta «salutació romana» un significat cívic o heroic.
Prova d'això es troba en les pintures d'estil neoclàssic del francèsJacques-Louis David, com aJurament del joc de pilota de1792 on es mostra als revolucionaris francesos fent lasalutació romana o elEl jurament dels Horacis de1784, presentant amb aquest mateix gest a un episodi llegendari de Roma. Fins i tot en1810, en ple règim deNapoleó Bonaparte, David va pintar per encàrrec governamentalLa distribució de les àguiles mostrant al propi Napoleó I lliurant estendards amb figures d'àguiles als regiments de l'exèrcit francès, els soldats del qual realitzen lasalutació romana. Aquestes pintures de David van inspirar posteriors il·lustracions al llarg del segle xix per totEuropa, mostrant novament la «salutació romana» com a element solemne, encara que en situació de servir com a senyal de jurament abans que una salutació pròpiament dita.
Amb l'ascens al poder deBenito Mussolini, es van començar a recuperar símbols romans per utilitzar-los com a propis, en afirmar que l'Imperi italià era el segonImperi Romà. Per tant, com a salutació de respecte i lleialtat cap a ell es va recuperar la salutació romana.
Amb l'expansió delfeixisme cap a d'altres països, la salutació es va copiar (com en l'Alemanya Nazi), sent a partir de llavors identificada amb grups i règims d'extrema dreta.
Durant el període que va des de1933 fins a1945, la salutacióHeil Hitler! ('Salve, Hitler!') es va fer molt comú en els cercles socials alemanys i va ser empleat pels ciutadans procedent dels cossos superiors de lesWaffen-SS (oficials d'alt rang). Hitler va preferir que se li saludés com Heil, meinFührer! o simplementHeil!. L'ocupació deSieg Heil! o 'Salve, Victòria!' va ser molt comú durant el període nazi, i es pronunciava sobretot durant els discursos d'Hitler. Era molt comú que es repetís tres vegades en la forma d'un cant coral:Sieg...Heil! Sieg...Heil! Sieg...Heil! Heil Hitler!.
Després delcomplot del 20 de juliol el1944, les forces militars del Tercer Reich van ordenar reemplaçar la salutació ordinària militar per la versió de salutació a Hitler. L'ordre va tenir la seva data efectiva el24 de juliol de1944, 4 dies després de l'atemptat a la vida d'Hitler aWolfsschanze. Previ a aquesta situació, la salutació a Hitler era opcional en les forces militars alemanyes, i a partir d'aquesta data es va establir com a salutació oficial.
Falange Española, elPartit polític fundat perJosé Antonio Primo de Rivera el1933, va començar la utilització de la salutació feixista, denominat "saludo íbero" pels seus dirigents. Després de la unificació dels moviments tradicionalistes i falangistes en unSistema unipartidista,FET de las JONS, i en particular després d'acabar la Guerra Civil, la salutació es converteix en un dels símbols de l'anomenatMovimiento Nacional. Entre el17 de juliol de1936 i l'11 de setembre de1945 la salutació va ser obligatòria en tot el territori nacional. Després de la derrota de l'Eix en laSegona Guerra Mundial, la salutació deixa de tenir caràcter oficial, amb la finalitat de donar bona impressió als països vencedors de la guerra. Per exemple, en la pel·lícula espanyola d'exaltació franquista,Raza, es van eliminar totes les escenes on els militars delbàndol nacional saluden amb el braç enlaire. No obstant, en les multitudinàries concentracions convocades pel règim en honor deFrancisco Franco Bahamonde, els assistents alçaven el braç dret en entonar elCara al sol com a adhesió al règim.
El1976, amb la dimissió del presidentCarlos Arias Navarro, la salutació perd el seu caràcter "semioficial" de facto.
La salutació romana, sobre el que es va fonamentar la salutació aAdolf Hitler, es va fer servir en diferents països així com amb diferents propòsits durant laSegona Guerra Mundial. Per exemple, lasalutació Bellamy, empleada alsEstats Units d'Amèrica com a Jurament de Lleialtat a la fi del segle xix i començaments del segle xx, va ser una versió de la salutació romana amb algunes similituds a la salutació feixista. La salutació Bellamy va ser abandonada des de l'any1942 a causa precisament de la seva similitud. El mateix va ocórrer amb altres salutacions i formes de salutació basades en la salutació romana a través del món. A Xile, i Mèxic s'utilitza com a salutació la salutació romana durant el Jurament a la Bandera.
La salutació tal com és conegut està prohibida aAlemanya iÀustria des del final de la Segona Guerra Mundial. La salutació alternativa introduida pel neonaziMichael Kühnen, amb només el polze, l'índex i el mitger estesos, ha trobat diferents reaccions jurídiques. Actualment aAlemanya utilitzar l'expressió”Sieg Heil” és undelicte, excepte que sigui amb finalitats educatius, científics o artístics.
