 | |
| Tipus | esports eqüestres |
|---|---|
Elsalt a cavall és una disciplinahípica que requereix una elevada demostració d'equilibri, força, velocitat i compenetració entre el genet i el cavall. Es basa en la realització d'un recorregut d'obstacles amb penalització de 4 punts per barra caiguda. Uncavall ensinistrat per a saltar ha de conjugar flexibilitat i destresa en una perfecta sintonia amb el seu genet.
Les competicions de salt d'alt nivell han sigut des de sempre les més populars: el suspens que causen i les qualitats que calen per a competir-hi fa que el salt sigui l'estrella dels esports eqüestres.
Hi ha molts tipus de competicions de salt (des de les de camp a través, on el cronòmetre és qui mana, fins a les de potència o salt d'alçada), però la majoria es basen en unes normes molt simples: el genet ha d'afrontar un seguit d'obstacles que s'han de saltar amb un ordre predeterminat; si el seu cavall tomba un obstacle o posa un peu en l'aigua (únic salt de llargada que hi ha en aquest tipus de competició) serà penalitzat amb 4 punts. Quan el cavall refusa el salt per primera vegada el genet rebrà 4 punts de penalització, la segona vegada que passi serà desqual·lificat de la competició.
La victòria se l'emporta aquell cavall i genet amb menys nombre de penalitzacions. Els empats porten a una segona ronda en la que els salts s'eleven o bé els genets competeixen contra rellotge i qui obtingui millor temps amb igual puntuació és el vencedor.
L'altura dels salts no és la major dificultat. En competicions internacionals els cavalls salten fins a 1,70 m i el rècord mundial, en possessió del capità xilèMorales y Huaso, des de1949 està en 2,47 m. La veritable dificultat rau a passar uns revolts que requereixen tallar cantonades del circuit a gran velocitat sense perdre l'equilibri ni relliscar, amb l'objectiu d'arribar al següent salt en òptimes condicions de traçat i empenta.D'ençà que van començar les competicions de salt, a finals del segle xix, els cavalls s'han tornat cada cop més complexos i les tècniques més refinades. Però va ser a partir del1912, que elCoronel Danloux va idear elmètode modern de salt; fins llavors, se saltava assegut fermament a lasella amb el cos tirat lleugerament enrere, cosa que posava en dificultant preservar l'equilibri. Amb el mètode de Danloux, el genet s'inclina cap endavant amb la finalitat de mantenir el centre degravetat entre genet i el cavall. Això va permetre més llibertat de moviment al cavall, menys lesions a l'esquena dels animals i millor equilibri i seguretat del genet. Aquest va ser el punt de partida dels salts moderns.
El salt està format per tres etapes:l'apropament,l'enlairament il'aterratge. En l'enlairament, el cavall ha d'elevar les mans (extremitats anteriors) del terra i tindre unes cuixes molt fortes a la vegada d'estar en equilibri constant. El major problema ve quan el genet perd el seu propi equilibri. En l'enlairament, tota la gravetat del moviment es desplaça fins al punt mitjà, que es troba justament quan cavall i genet estan en suspensió damunt del salt; un cop superat aquest punt, comença l'aterratge, que es dona per acabat en entrar en contacte de nou amb el terra deixant l'obstacle darrere.Mentre que les competicionsindoor es multipliquen a l'hivern, només les competicions realitzades a l'exterior ens ofereixen una gran varietat de salts, per exemple; les creuades, els verticals, elsòxers, els bancs, els salts d'aigua o els murs amb barres o sense, entre d'altres. Els murs, a més a més, s'empren en competicions de potència.
Tots els grans genets somien amb una victòria en elsJocs Olímpics, la prova reina. Però també hi ha una altra prova anomenadaCampionat Mundial, que se celebra cada quatre anys (però amb dos anys respecte als Jocs Olímpics) i que tanmateix significa la meta d'una llarga preparació pels equips nacionals. Entre aquestes dues competicions es troba laCopa Nacional, en la que cada país de laFederació Internacional Equestre en pot organitzar una a l'any segons les normes delCSIO (Concours de Saut International Officiel). La història del CSIO, limitada als genets militars fins alsanys 50, és protagonitzada per grans saltadors de totes les nacionalitats, incloent-hi dones (com les americanesMelanie Smith iKatherine Burdsall) que foren les primeres a les quals se’ls permeté concursar contra homes en aquest tipus de competicions.
Tot i que els concursos de salt van ser inventats per irlandesos i anglesos, els britànics només han aconseguit una medalla d'or en equip l'any1952 i cap d'individual. Una estranya ironía, donat que genets britànics comDavid Broome i elsgermans Whittaker es troben entre els millors genets del món. Però s'han enfrontat a durs competidors: els alemanysWinkler iSchockemohle, els italiansD'Inzeo iMancienelli, els nord-americansSteinkrus, el primer gran genet americàJoe Fargis i els francesos incloent-hi aPierre Jonquères d'Oriola, el primer genet que guanyà dues medalles olímpiques d'or aHèlsinki el1952 i aMèxic el 1964.
Els cavalls són també llegenda; populars saltadors de totes les nacionalitats amb noms que han fet història en el món equí a conseqüència de la gran rivalitat, especialment, entre dos d'ells: elMilton deJohn Whitakker iJappeloup dePierre Durand que van mantindre el món dels salts bocabadats fins a la mort per causes naturals de Jappealoup en el 1991.
El cavall ideal per a saltar té unsmúsculs curts i poderosos, unes cames netes amb sòlids genolls i una part posterior recta. De temperament, el cavall necessita tindre molt coratge i serenitat; aquest últim és un factor que limita l'ús delspura sang, els quals sovint tendeixen a escalfar-se, encara que els nord-americans, que no tenen una raça indígena apropiada pels salts, els utilitzen amb molt d'èxit.
La popularitat de les competicions de salt ha donat peu a la realització d'una acurada cria en molts païsoseuropeus amb l'objectiu de produir cavalls apropiats per a aquest esport. ElsHunters irlandesos i els britànics són els millors saltadors de murs del món, encara que els alemanys i els francesos els segueixen de prop. ElsTrakhners (entre els quals es troba el conegut sementalAbdulah, un membre de l'equip nord-americà) i elsHolstein alemanys són incomparablement potents i voluntariosos. D'altra banda, sovint els falta la lleugeresa pròpia dels cavalls francesos com, per exemple, l'Anglo-Àrab (el resultat d'un creuament entre cavalls anglesos i pura raça Àrabs). Durant alguns anys els cavalls holandesos i belgues (sovint amb sang alemanya o francesa) han figurat en la llista dels campions. Els soviètics utilitzen races com elDudyonny i elAkhal Teke, amb el seu increïble pèl a ratlles platejades. Aquestes racesindígenes són capaces de competir amb les millors del món.
Elponi és naturalment bon saltador i fins i tot millor preparats per aquest esport, més que no pas els cavalls de mida completa (gràcies a la força comparativa dels seus músculs). Les competicions per a ponis es divideixen en quatre categories segons la mida:
Mentre que moltes races, incloent-hi cavalls comNew Forest,Welsh iHaflingers, prenen part en competicions internacionals, és elConnemara (descendent en part del pura sang) qui hi té més èxit. UnConnnemara, anomenatDundrum, va guanyar la medalla de plata en elsJocs Olímpics de1968 aMèxic.
Les disciplines hípiques, tal com les coneixem, neixen en l'últim terç del segle xix, apareixent per primera vegada com esport Olímpic als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912. Actualment existeixen tres especialitats o disciplines olímpiques, les ja conegudes Salt d'Obstacles, Doma Clàssica i el Concurs Complet d'Equitació.
Les disciplines olímpiques són:
| Ciència hípica |  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Esports eqüestres | Apene · Doma clàssica · Doma menorquina · Circ Màxim · Circ romà · Cursa de cavalls · Cursa de carros · Cursa de trotadors · Hípica als Jocs Olímpics · Hipòdrom · Kalpe · Jocs circenses · Keles · Escola Espanyola de Viena · Salt a cavall · Sínoris · Polo · Bàsquet a cavall · Rodeo · Pato · Tir i arrossegament · Picaria | ||||||
| Vehicles tirats per cavalls | |||||||
| Arts i oficis lligats als cavalls | |||||||
| Arreus | |||||||
| Races de cavalls, tipus de cavalls i altres èquids |
| ||||||
| Miscel·lània | |||||||
