| Salies-de-Béarn | |||||
.svg) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Departament | Pirineus Atlàntics | ||||
| Districte | Districte de Pau | ||||
| Cantó | cantó de Salias | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.742(2023) (91,05hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | aire d'attraction de Salies-de-Béarn(fr) unitat urbana de Salias | ||||
| Superfície | 52,08 km² | ||||
| Altitud | 202 m-28 m-98 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 64270 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | salies-de-bearn.fr | ||||
Salias (nomoccità, nom oficial enfrancès:Salies-de-Béarn) és un municipi del departament francès delsPirineus Atlàntics, a la regió de laNova Aquitània, i es troba dins la província històrica deBearn, a mig camí dePau iBiarritz. Se'l considera la vil·la principal delparçan (comarca occitana) d'Entre Dues Gaves, a lasubregió occitana delBearn (Gascunya).
Salias està situat entre dos rius, elGave d'Oloron i elGave de Pau i el rierol de l'Espérance, un afluent del Gave de Pau.
El municipi és travessat per afluents delgave d'Oloron, el rierol d'Augas, i elSaleys, així com pels afluents d'aquest darrer, la riera de Mondran i els rierols de Beigmau (que és alimentat al mateix municipi pel rierol de Lescudé), de Lasteuleres, de Pedescaus, de Laborda i de Montsegur.[1]
A part del nucli de Salias, el municipi consta també de diversos llogarets, entre els quals cal destacar:
Salinœ (seglex,[2]cartulari de Bigòrra[3]),Vicaria de Salies (segle xi,[2]cartulari deLescar[4]),Terra de Salinis (1120,[2] col·lecció Duchesne volum CXIV[5]),Villa quœ dicitur Salies (1127,[2] títols deSauvelade[6]) iVilla quœ dicitur Saline in Aquensi pago (1235,[2] Réformation de Béarn[7]).
La maison noble de Colomme (1673,[2] réformation de Béarn[7]) iCoullomme (1773,[2] Dénombrement Salies[8]).
L'ostau d'Esperbasco (1385[9]) iEsperabasco (1546,[2] réformation de Béarn[7]).
L'ostau de Sent-Marthii (1385,[2] registre de Bearn) iSent-Marthii de Salies (1440,[2] notaires deLabastide-Villefranche[10]).
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'economia de Salias es basa en les aigües termals i la producció desal.
Cada segon cap de setmana desetembre, el poble organitza una festa de la sal, que recorre la història de la vila. Així mateix, s'hi organitzen nombroses festivitats al llarg de l'estiu tals com una fira de l'agricultura a la primeria dejuliol,Salies à peindre (concurs de pintura), la Pipéradère (concurs de pipérade); tot plegat acompanyat per música local i cants tradicionals. Cada mes d'octubre hi ha un festival de video amateur.
El municipi forma part de la zona deDenominació d'Origen (Appellation d'origine contrôlée, AOC) de Bearn. Des de l'any1991, l'AOC Bearn-Bellocq és aplicat als vins produïts als municipis deBètlòc (Bellocq),Lahontan,Ortès (Orthez) i Salias.
Les termes[11] del segle xix presenten una arquitectura força original. El Grand Hôtel serví de decoració per la pel·lícula deJean Périssé de l'any 2008L'Occitanienne ou le dernier amour de Chateaubriand.
El centre històric, antic, té uns edificis interessants, amb com centre a laplace du Bayaà, on hi ha una font d'aigua salada. Hom hi pot trobar també moltes cases ambentramat de fusta així com altres elements tradicionals que donen un toc pintoresc al poble. Una font commemorativa del mil·lenari de la ciutat fou erigida el1927.[12] Al carrer Larroumette, s'hi troben els vestigis del Château de Saint-Pé.[13]
Al carrer Docteurs Foix s'hi poden contemplar cases grosses, entre les quals destaca el PavellóLluís XV.[14] Edificis com l'hôtel du Parc (que acull avui en dia un casino i un hotel de tres estrelles) i l'hôtel de France et d'Angleterre (que fou derruït per un incendi) testifiquen l'antiga esplendor de la vila.
El casino (grup Partouche), centre de reunió, data de 1930.[15] El Grand Hôtel du Parc fou edificat el1891,[16] igual que l'Hôtel Bellevue.[17] Aquestes tres construccions estan llistades com a Monuments Històrics de França, igual que elquiosc de música, situat al jardí públic.[18]
El museu de la sal i de les tradicions biarneses presenta col·leccions que il·lustren l'activitat econòmica i tradicional de la regió.
A Salias, trobem com a representants del patrimoni religiós, l'església de Saint-Vincent, que data parcialment del segle xv, l'església de Saint-Martin, i un temple protestant.
.svg)
.svg)
.svg)
