Elsalari osou és el pagament que rep untreballador o assalariat per la seva feina. És a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècies, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació, anomenat setmanada), quinzenalment o per una tasca determinada. S'anomenajornal quan es rep per dia, o jorn, treballat isetmanada quan els pagaments es fan per setmanes de treball. El salari pot ser en espècies (béns o contraprestacions no dineràries) o endiners, la forma més corrent avui dia. Pagar només la manutenció no es considera un salari, com tampoc l'esclavatge es pot dir assalariat. El salari pot ser per temps treballat, o per peces fabricades, o altres mesures del treball realitzat (en aquest cas s'anomenaprima), també es pot donar una combinació d'ambdues formes.
Salari base, salari nominal, salari real i salari social
[modifica]Es denominasalari base a la part fixa de la remuneració dels treballadors, sobre aquesta base se solen calcular les remuneracions addicionals (altrament anomenades retribucions complementàries), com poden ser: altres complements salarials, antiguitat (aquí inclosos els triennis), perillositat, productivitat, comissions, etcètera.
Elsalari nominal o monetari és el salari expressat segons el valor dels diners en un moment donat, sense fer cap referència al nivell de preus.
Elsalari real és el salari tenint en compte la capacitat adquisitiva del salari nominal en relació amb salaris anteriors, normalment referits a altres anys. Així es diu que el salari real baixa, puja o es manté igual.
Elsalari social és el que rep de l'administració quan s'està sense feina i es té un mínim nivell econòmic o uns ingressos molt baixos o nuls. Es tracta d'una prestació econòmica periòdica que garanteix, a les persones que no tenen prou recursos econòmics, cobrir les sevesnecessitats bàsiques.
És convenient no confondre el salari social amb larenda bàsica universal que rebrien tots els ciutadans.
Es creu que el nom salari ve de lasal, ja que s'ha difós la creença que en l'antiguitat es pagava en aquestmineral i que era molt valuós, però en realitat no s'han trobat fonts que puguin demostrar tal afirmació històrica. Aquestes suposicions podrien basar-se en algunes cites de textos antics com la de l'escriptor del segle I aC. Plini el Vell a Història 31.89 que digué "els honors, fins i tot en assumptes militars i militars, es col·loquen entre el salari de l'esmentat..." o l'historiador Livi quan informà que els censors romans van imposar un nou impost el 204 aC i que afirmaria "També van imposar un nou impost sobre els salaris del blat de moro. La sal també es va imposar tant a Roma com a tota Itàlia; A Roma van contractar pel mateix preu, per oferir-los a un preu més alt a les ciutats i en altres llocs a un preu diferent. Els censors van creure prou que aquest tribut era un segon invent, que el cognom va ser donat a Livi". També se cita a Cató el Vell que parla desalinators aerarii, tresorers dels impostos sobre la sal, com a lloc especialitzat a la dècada de 190 aC. Però malgrat les cites històriques que parlin d'impostos i de sal, cap d'aquestes cites especifica que aquesta sal fos usada per pagar salaris.[1]
No se sap quan van començar a pagar-se salaris, però havia de ser una societat prou desenvolupada per a poder preveure els excedents i tenir mà d'obra, per tant no podia ser a laprehistòria.
Amb laindustrialització, els salaris es van generalitzar. Segons elmarxisme quan elcapitalista paga un sou per untreball obté un benefici, per la diferència entre elpreu de mercat de lesmercaderies, i elpreu de cost, la qual cosa assegura la pervivència delcapitalisme i la generació del queKarl Marx denominavaplusvàlua.
A l'antiga Roma l'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (destipem ipendo perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor. SegonsTit Livi la pràctica de donar pagues als soldats fou introduïda després del405 aC en ocasió de la conquesta deTarracina, però ja abans els tribuns havien proposat (421 aC) que els ocupants de terres públiques paguessin unavectigàlia regular que s'hauria d'aplicar al pagament de les tropes, i probablement fou acordat per obtenir de la plebs el vot favorable a la guerra contraVeïs.
En tot cas abans del 405 aC els pagaments foren irregulars i segurament limitat a les persones amb càrregues. El403 aC es va assignar una certa paga als soldats que combatien contraVeïs i fins i tot als cavallers, i així la paga va esdevenir general.
SegonsPolibi la paga diària d'un soldat era de dos òbols; els cavallers rebien el doble i més tard el triple (triplex stipendium merebant) mesura establerta pel tribúGneu Corneli Cos II (400 aC); segons Polibi els centurions rebien també el doble que els soldats (és a dir quatre òbols), els cavallers una dracma o denari; a més els soldats rebien una provisió de gra (demensum) d'unmedimnus àtic, els cavallers 7medimnus; la infanteria dels aliats una quantitat indeterminada i els cavallers aliats 1medimnus, però aquestos ho rebien gratuïtament mentre els romans ho veien descomptat de la seva paga.
Tiberi Semproni Grac va establir un pagament als soldats per roba (però aquesta norma no es va aplicar o va caure en desús);Juli Cèsar va doblar les quantitats de l'estipendi abans de la guerra civil, i els va donar als soldats gra sense restriccions. SotaAugust la paga va pujar a deu asos al dia, 300 al més i 1200 en quatre mesos (tres aureus); aquesta suma fou considerada una unitat anomenadaestipendi, que era pagada tres vegades a l'any.Domicià i va afegir 25 denaris (1 aureu) i la quantitat resultant va continuar amb el nom d'estipendi. Les cohorts pretorianes rebien el doble estipendi que els legionaris. La paga dels tribuns no es coneix, però era més gran (potser 48 aureus per any).
A Espanya hi ha unsalari mínim interprofessional. Eldocument on es reflecteixen i desglossen les diferents partides, descomptes,et coetera, que componen el salari, s'anomenanòmina (ofull orebut de salaris). A Espanya, el salari normalment està compost per unsalari base i lesretribucions complementàries, del total d'aquests conceptes es descompta lacotització a laSeguretat Social, a càrrec del treballador, i l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Quan elvenciment del salari és mensual se sol parlar depaga, i si és de venciment superior al mes hom diupaga extraordinària.
L’accés al salari guanyat (EWA), també conegut com a pagament instantani, ingressos guanyats, accés anticipat al salari, accés al salari acumulat o pagament sota demanda, és un servei financer que permet als treballadors, especialment als de baixos ingressos i horaris, accedir a una part del seu salari acumulat abans del final del període de pagament habitual.[2][3] El terme oficial del govern del Regne Unit és «Esquema d’avanç salarial de l’ocupador».[4]
La tecnologia d’accés al salari guanyat es pot implementar de diverses maneres: es pot ingressar automàticament en una targeta prepaga,[5] transferir a través d’ACH al dipòsit directe existent de l’usuari o, en un enfocament doble, transferir el salari acumulat a un compte bancari gestionat pel proveïdor d’EWA. Les opcions gratuïtes d’accés al salari guanyat (EWA)[6] són extremadament importants, ja que fan que aquest avantatge sigui més accessible, just i alineat amb el seu propòsit original: donar suport al benestar financer dels empleats. Quan als treballadors se’ls cobra per accedir a diners ja guanyats, aquesta càrrega pot augmentar en moments difícils.[7]
Els proveïdors de serveis EWA es posicionen com una solució ètica als prestadors de préstecs a salari,[8][9][10] ja que normalment cobren una tarifa fixa petita en lloc d’interessos, i no hi ha cap mena de requisits de retrocés, conseqüències per al crèdit ni subscripció en les transaccions d’accés al salari guanyat. Les crítiques inclouen que l’EWA és similar al préstec a salari i que si els proveïdors de serveis d’accés al salari guanyat estan exempts de les lleis de crèdit i regulats per un conjunt independent de normatives, podrien potencialment evadir els règims de protecció al consumidor. Això també pot portar a un cicle de dependència, on després que una persona sol·liciti EWA, el seu proper salari és menor a causa de la necessitat de retornar la suma inicial, cosa que augmenta la probabilitat de necessitar novament EWA.[11]
