En lareligió catòlica elsagrari o tabernacle és el lloc de l'església on es guarda l'eucaristia o Santíssim Sagrament, constituint l'anomenada "reserva eucarística".[1]
El sagrari o tabernacle s'afegeix amb freqüència alretaule i pot tenir-se com a part integrant d'aquest des delsegle XV en què es troba generalitzada aquesta pràctica. Anteriorment les seves ubicacions podien ser molt variades: a l'era de les persecucions es guardava el sagrament en llenços o en capses que portaven a les seves cases els fidels. A l'època constantiniana i als segles posteriors immediats, se suspenia en una capsa sobre l'altar i penjant delbaldaquí. Sovint aquesta capsa tenia forma de colom i s'anomenava "columba eucarística".
Més endavant, quan es van establir els retaules fixos, es posava en un sagrari al peu del retaule. El desenvolupament del culte eucarístic va comportar un augment creixent de les dimensions i la visibilitat dels sagraris. Alguns retaules barrocs van incorporar una fornícula anomenadamanifestador per a realçar l'exposició als fidels del Santíssim Sagrament. Es pot trobar, per exemple, als retaules deSanta Maria d'Arenys de Mar i deSanta Maria de Cadaqués, ambdós obra dePau Costa. També es troba alRetaule barroc del Miracle.
Sobretot a partir delConcili de Trento, a les esglésies dotades de diverses capelles, es va estendre el costum de destinar-ne una per al sagrari i el culte a l'eucaristia. És l'anomenadaCapella del Santíssim o, popularment,capella fonda.[2]
La capella del Santíssim de laCatedral de Tarragona va ser destinada i decorada amb aquesta finalitat a la fi del segle xvi.
Algunes capelles del Santíssim han estat objecte de notables intervencions per part d'artistes contemporanis com la deJosep Maria Subirachs almonestir de Montserrat o la deMiquel Barceló a lacatedral de Mallorca.
