Unsagrament, per alcristianisme, és unritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible deDéu i que permet al creient compartir aquesta realitat. La significació i el nombre de sagraments difereixen en diverses branques del cristianisme.[1]
Hi ha sagraments que defineixen un estat i, per tant, només es poden rebre una vegada com el baptisme, el matrimoni i l'ordenadació sacerdotal, mentre que altres no tenen cap límit i, per tant, l'Església catòlica anima a participar-hi sovint.
La majoria dels protestants veuen el sagrament com un acte simbòlic que expressa la realitat immaterial de la relació entre l'home i Déu, despullat del significat màgic, decanvi d'estat que fa part de la concepció catòlica.
La primera obra deMartí Luter on apareix la seva doctrina sobre els sagraments ésDe la captivitat babilònica de l'Església, on estableix que només el baptisme i l'eucaristia són veritables sagraments, si bé accepta també la penitència en menor mesura tot i que aboleix la confessió amb un sacerdot com a mitjancer.
