STOBAR (acrònim enanglès deShort Take-Off But Arrested Recovery, «enlairament curt peròaterratge mitjançant detenció») és un sistema per a l'enlairament i aterratge des de la coberta d'unportaavions tot combinant elements de la tecnologiaSTOVL iCATOBAR. L'avió s'enlaira servint-se del seu propi impuls tot utilitzant una rampa d'enlairament oski-jump, en lloc d'ésser propulsat amb unacatapulta. La diferència amb el sistemaSTOVL és que es tracta d'avions convencionals, incapaços d'aterrar verticalment, de tal manera que cal que el portaavions disposi de cables d'aterratge, per aturar l'avió un cop aquest ha contactat amb la coberta del vaixell, de la mateixa manera que en el sistemaCATOBAR.
En l'actualitat, els únics portaavions d'aquest tipus són elrusAlmirall Kuznetsov (el primer d'aquest tipus) i elxinèsShi Lang (ex -Varyag) que està realitzant les seusproves de mar.[1] Està previst que un altre navili ex-soviètic, l'Almirall Gorshkov, venut a l'Índia el2004, operarà amb aquesta tecnologia sota el nom d'INS Vikramaditya. L'Índia té previst desenvolupar els seus propis portaavions, els anomenatsclasse Vikrant, que també empraran el sistema STOBAR, atès que és més simple de construir que unCATOBAR, encara que limiti l'operativitat acaces amb una relació pes-potència equilibrada.