Sega és una companyiajaponesa de videojocs, anomenada inicialment"Service Games". Ha desenvolupat diversesmàquines recreatives, al mateix temps que consoles de videojocs domèstiques. Des del2001, però, ha deixat de crearmaquinari i es dedica únicament al desenvolupament deprogramari. Sega Corporation ha tingut una llarga història d'èxits en diversos mercats com el de les consoles. Després de laDreamcast la companyia va sortir fora del mercat de les consoles domèstiques per a establir-se en la programació de videojocs i la fabricació de màquines d'altres companyies. La major part de les oficines centrals de SEGA es troben aTokyo,Japó.
L'origen de SEGA té lloc el 1940, quan enHonolulu, Martin Bromley, Irving Bromberg, i James Humpert funden una empresa dedicada a fabricar jukebox i màquines tragaperras, cridada Standart Games, posteriorment el 1952, aquesta empresa passarà a denominar-se Service Games. El 1960, aquesta empresa es fusiona amb Rosen Enterprises Ltd., fundada en 1953 al Japó, empresa dedicada a importar productes com els que fabricava Service Games al Japó, l'empresa es dirà des d'aquest moment Service Games of Japan, i el seu president,David Rosen canviarà la denominació de l'empresa a SEGA Enterprises, Limited el 1965.
Rosen portava des de1956 important jocs recreatius i va arribar a col·locar 5.000 d'ells per tot el Japó, però cada vegada estava més desencantat amb les màquines portades des delsEstats Units així que va decidir fabricar els seus propis jocs fusionant-se amb Service Games, d'on va sorgir SEGA Enterprises, Ltd.
SEGA va debutar ambRifleman, un joc mecànic que simulava tirotejos en el llunyà oest, i para1967 ja exportava jocs alsEstats Units. El primer èxit de la companyia va ser (1968),anomenat duck hunt, i el seu últim joc mecànic va ser Jet Rocket (1970). A partir d'aquí SEGA es va dedicar als jocs electrònics i a lesrecreatives, produint de1967 a1979 un total de 140 jocs diferents. En1980 SEGA va comprarGremlin Industries, un fabricant de màquines recreatives, i es va ficar al món dels videojocs domèstics llicenciant alguns dels seus jocs. En aquesta èpocaGulf+*Western va adquirir la companyia però la va vendre durant lacrisi del videojoc, oportunitat que va aprofitar Rosen juntament amb uns inversors japonesos per recuperar el comandament.
Durant els anys que SEGA havia estat sota el control de Gulf & Western's es van llançar laSG-1000 i elSC-3000, dos sistemes nascuts amb la idea de competir pel mercat domèstic però que van passar sense pena ni glòria. No va ser sinó fins a1983 que SEGA va fer una aposta forta amb laMark III per arribar a totes les llars, però la popularitat de laFamily Computer, de Nintendo va acabar amb qualsevol tipus d'esperança. El1986 SEGA va remodelar el seuMark III i la va transformar en el que es coneix com aSega Master System per entrar als mercats americà i europeu. El resultat va ser dispar i si bé als Estats Units no va poder plantar cara, enEuropa va aconseguir un gran èxit arribant a vendre més que la màquina deNintendo a diversos països, encara que no va ser suficient. En1988 SEGA va decidir apostar per la innovació i va llançar la primera consola de16 bits del mercat laSega Mega Drive, que va tornar a ser un desastre al Japó. Aixafada per laPC Engine deNEC Corporation en orient el seu salt als Estats Units i Europa semblava abocat al fracàs, però en el Nadal de1989 laSega Mega Drive va aparèixer a Amèrica amb el nom de Genesis, a Amèrica del Nord les vendes no van ser res malament, però va anar a Sud-amèrica, i a partir de 1990, a Europa (sota la denominació original japonesa) on va aconseguir un èxit major que qualsevol altra consola de 16 bits al món, cosa que es demostra molt bé en el sud d'Europa i a Brasil.
Durant els següents anys laSega Mega Drive va competir directament amb la 16 bits deNintendo, laSNES, i va rebre curiosos perifèrics que no van aconseguir l'èxit com elSega MegaCD o elSega 32X, va aconseguir alçar-se com a líder de vendes a Europa encara que les seves vendes als Estats Units i Japó i, per tant, globals van ser inferiors a les del sistema deNintendo. Mentrestant SEGA s'havia llaurat un gran prestigi al món delsarcades amb jocs tan famosos comOut Run,Shinobi,Afterburner,Virtua Racing oVirtua Fighter[1] les conversions dels quals es transformaven sempre en grans èxits. A SEGA ja solament li quedaven dues coses per fer, aconseguir una mascota que rivalizara ambMario i entrar al mercat de les consoles portàtils. El primer ho va aconseguir ambSonic, l'eriçó blau que es va convertir en estendard de la companyia, i el segon gràcies a laGame Gear, una potent consola en color tècnicament molt superior a laGame Boy de Nintendo però que va ser al calabós de consoles a causa de l'escassa durada de les seves bateries.
Com ja fes amb els 16 bits SEGA va ser la primera a passar als 32 bits amb el seuSega Saturn, i per primera vegada es va veure recompensada al Japó amb unes vendes espectaculars durant el seu llançament en1994. Desgraciadament en la resta del món l'acolliment va ser una mica més freda, fins i tot a Europa, on SEGA sempre havia venut moltíssim, i en menys de l'esperat va ser superada en vendes per laPlayStation deSony i laNintendo 64. El resultat va ser que a la fi de1997 la consola ja gairebé havia desaparegut, mantenint-se únicament al Japó fins a1999 gràcies a jocs basats en les llicències de diferents mànigues.
Després de la trista història de laSega Saturn SEGA es trobava en una greu crisi financera, però àdhuc va tenir temps de fabricar una última consola abans d'abandonar aquest mercat. SEGA va donar llum a laSega Dreamcast el 1998, arribant a Europa i Estats Units en1999, la consola de 128 bits era una aposta a doble o gens, i al principi, la consola va ser un èxit, però a partir de l'any 2000, la greu situació financera de SEGA, i el brutal èxit dePlayStation 2, a més de l'aparició de laXbox i laGameCube, van segellar la destinació d'una gran consola en2001, però va continuar llançant jocs per a ella, comPuyo Pop Fever en2004. El seu últim joc va ser llançat en 2007, solament al Japó.
Des de la fi de laDreamcast SEGA va passar per un període molt convuls, amb rumors d'adquisició, reestructuracions internes i el pas a ser unaThird-party. A més durant l'última dècada del segle xx, el mercat dels arcades, on és la companyia número 1, ha anat decreixent. Actualment el panorama de l'empresa és prometedor en fusionar-se amb Sammy, un fabricant japonès depachinko i recreatives, per formar Sega-Sammy Holdings, convertint-se aquesta unió en una de les empreses més importants al món de l'entreteniment japonès.
Des de 2005, SEGA, s'ha convertit en un licenciatario molt fort, ja que després d'anys de rivalitat ambNintendo, ara treballen junts en diversos projectes, un dels quals va anar la versió de Arcade de F-Zero, onNamco, SEGA iNintendo van col·laborar junts en el seu desenvolupament, fent-se cridarTriforce, en al·lusió a la trifuerza de la saga The Legend of Zelda de Nintendo, així com una placa recreativa basada en Gamecube, i des de llavors podem veure jocs de Sonic i dels altres personatges de SEGA, en les consoles tant de Nintendo, així comSony iMicrosoft com així també jocs per a telèfons mòbils de les companyiesMicrosoft Mobile,Apple iAndroid, els quals són èxits i asseguren l'estabilitat econòmica de la companyia.
Però amb el llançament de Sega Ral·li Revo, va tancar Sega Racing Studios. En 2010, va tancar Sega of America de San Francisco i el 2012, també va ser tancada Sega Austràlia.
Al febrer de 2015, SEGA va anunciar que se centrarien principalment en la creació i explotació de jocs persmartphones iPC. Aquesta notícia va desembocar en nombroses confusions, arribant-se fins i tot a afirmar que SEGA es retirava de les videoconsoles, sent això fals.
Durant el 2016, els jocs de SEGA en smartphones han estat descarregats centenars de milions de vegades, per la qual cosa és normal que la companyia centri més esforços en aquest mercat en auge. A més per aclarir els rumors, a l'agost del mateix any es van anunciar nous jocs per a videoconsoles, destacant-se entre ellsSonic Mania, ja que en aquest any es va celebrar el 25 aniversari des del llançament del primer videojoc de la franquícia.
Master System: Redissenyo de laMark III llançat en1986 i1987 paraEstats Units iEuropa respectivament. Més tard va aparèixer la Sega Master System II, una versió del Master System més barata i que a Espanya va ser més popular que la primera. EnBrasil va arribar a aparèixer unaMaster System III que incorporava el joc Sonic en la memòria interna de la consola, va ser descontinuada en 1993, però a Brasil se segueix fabricant i existeix fins a una Master System IV .
Mega Drive / Genesis: Coneguda com a Mega Drive al Japó i Europa i com Genesis a Amèrica, és la més venuda de totes les consoles de l'empresa, coneguda per ser la primera consola de 16 bits reals. Va ser llançada en 1988 al Japó sota el nom de Mega Drive, en 1989 a Amèrica sota el nom de Genesis i en 1990 a Europa sota el nom de Mega Drive. Va ser descontinuada en 1998.
Mega-CD: Ampliació de laMega Drive per jugar a títols en CD, que incloïen pel·lícules interactives i altres.
Mega CD II:Ampliació de laMega Drive II igual que la Mega CD però més econòmica.
Multi Mega:Consola que incorporava lector de CD i ranura de cartutx de Mega Drive en un sol aparell.
Mega Drive 32x: Una altra ampliació per a laMega Drive que convertia a laMega Drive en una consola de 32 bits.
Sega Nomad: Versió portàtil de la Mega Drive llançada només als Estats Units.
Sega Game Gear: La consola portàtil de Sega que va llançar per competir amb laGame Boy, malgrat ser molt millor que aquesta (Tècnicament) amb pantalla a tot color i bons jocs, laGame Gear es va vendre menys a causa de la seva poca portabilitat (per ser una consola portàtil, la seva grandària era massa gran) i el seu gran consum de piles (6 piles AA).
Sega Saturn: Consola de 32 bits i lector deCD-ROM. Considerada com la millor en gràfics 2D va ser escombrada perPlayStation deSony i per laNintendo 64 deNintendo gràcies al gran màrqueting d'aquestes dues, i a la increïble dificultat de programar per a la consola de Sega a causa dels seus múltiples processadors en paral·lel. Va ser descontinuada en 1999, i va acabar sent la consola menys venuda de Sega.
Sega Dreamcast: Consola de 128 bits i lector deGD-ROM. Equipada amb un xip gràfic Power VR2 i connectivitat a internet. És el segon i últim èxit de Sega però, malgrat la seva reeixida iniciativa comercial, va ser treta del mercat per múltiples raons sent una de les principals, la crísis econòmica que arrossegava l'empresa a més de la forta entrada al mercat de laPlay Station 2. Va ser descontinuada en 2001, encara que, de manera esporàdica se segueixen llançant jocs.
A més s'han fabricat diferents versions de les seves consoles així com diversos minijuegos electrònics a l'estil delsNintendo Game & Watch i elSega Bec, una mescla entre consola i joguina educativa.
Això és únicament un petit llistat d'alguns delsvideojocs més famosos desenvolupats per SEGA al llarg de la seva història. No intenta ser extensiu, sinó assenyalar els majors èxits o fracassos de la companyia.
.jpg)
