El descobriment es va fer en tractar diverses persones de la ciutat deWuhan,Xina, afectades depneumònia.[7] Les autoritats xineses van informar el 31 de desembre de 2019 sobre 27 casos.[8]
L'origen de la infecció es va localitzar inicialment en un mercat d'animals vius de la mateixa ciutat, que havia sigut el primer gran focus, però estudis posteriors van concloure que el virus havia de tenir altres orígens fora del mercat. El gener de 2020 les autoritats xineses van posar la ciutat de Wuhan enquarantena, prohibint als seus habitants sortir-ne o desplaçar-se. Dies posteriors es van aïllar fins a 10 ciutats, sumant un total de 33 milions de persones en quarantena.[9]
El dia 23 de gener es va reunir el Comitè d'Emergències del Reglament Sanitari Internacional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que va concloure que, de moment, la malaltia no constituïa una emergència de salut pública mundial i va enviar una missió pluridisciplinària a treballar sobre el terreny.[11]
El dia 23 de febrerItàlia prohibeix l'accés i la sortida d'11 municipis pel COVID-19, sumant fins a 50.000 persones confinades.[12] S'aixeca el confinament el 8 de març del 2020, però s'imposen en el mateix decret unes mesures més restrictives que afecten a 16 milions de persones i 14 províncies[13]
A data del 27 de febrer s'havien registrat 82.738 casos confirmats, dels quals, 78.514 casos dins de laXina, amb 2.814 defuncions.[14]
El 15 de febrer es va detertar el primer confirmat aEspanya.
El nombre d'infectats va anar creixent i el virus es va anar estenent per tots els països.
Hi ha transmissió d'humà a humà del virus. Aquesta ocorre primàriament mitjançant gotetes de l'alè respiratori en estossecs i esternuts en un rang d'uns 2 metres.[18][19] També és possible a partir de superfícies contaminades.[20] Estudis preliminars indicarien que el virus roman viable enplàstic iacer fins a 3 dies, però no sobreviuria més d'1 dia encartó o 4 hores sobrecoure.[21]
Elsabó el desactiva i és preferible a altres desinfectants per aplicar sobre lapell.[22]
S'ha trobat ARN viral enfemtes de pacients,[23] fet que no descartaria també una transmissió pervia fecal-oral.[24]
Hi ha encara debat si és possible el contagi durant elperíode d'incubació, que pot ser d'entre 2 i 14 dies (al voltant de 5 de mitjana).[25][26][27][28]
Alguns grups han estimat unritme de reproducció bàsic (R0) d'entre 3 i 5 (cada persona infectada pot infectar-ne de 3 a 5 de mitjana), mentre que altres l'han estimat entre 1.4 i 3.8. S'ha comprovat que el virus es pot contagiar en cadenes de fins a 4 individus.[29]
Els principals sospitosos de ser els reservoris del virus són animals vius venuts al mercat majorista de marisc de Huanan a Wuhan, ja que els primers humans infectats pel virus eren treballadors del mercat i, per tant, estaven fortament exposats al contacte amb diversos animals. En el brot deSARS del2003 també es va identificar un mercat d'animals com el lloc d'inici de l'epidèmia.[30][31]
Arran de l'epidèmia de SARS del 2003, es van identificar iseqüenciar diversoscoronavirus procedents deratpenats, principalment de la família delsrinolòfids. El SARS-CoV-2 és d'aquest grup i dos coronavirus identificats el 2015 i 2017 presenten una similitud del 80% amb el nou virus.[32] També es va identificar un tercer coronavirus amb una semblança del 96%.[33]
Un estudi demetagenòmica publicat el 2019 indicava que elsSARSr-CoV (del qual el SARS-CoV-2 n'és una soca) era l'espècie de coronavirus més abundant en una mostra depangolins malais.[34] El 7 de febrer 2020 un grup d'investigaors deGuangzhou van descobrir una mostra de pangolí amb una seqüència d'àcid nucleic «99% idèntica» a la del SARS-CoV-2.[35] No obstant això, al final es va aclarir que aquesta identitat només es referia a un domini d'unió al receptor de laproteïna S del virus i no a tot el genoma. Aquest fet contrasta amb els coronavirus que s'havien trobat abans encivetes, que sí compartien gran identitat amb el SARS-CoV, fet que portà a llur matança massiva després l'anteriorepidèmia de SARS del 2002 al 2004.[36][37] Els pangolins estan protegits per la llei xinesa, però eren igualment capturats i distribuïts il·legalment per suplir l'encara existent demanda demedicina tradicional xinesa.[38]
Il·lustració de l'estructura bidimensional de SARS-CoV-2.
Cadavirió del SARS-CoV-2 és aproximadament de 50–200nanòmetres de diàmetre.[40] Com altres coronavirus, el SARS-CoV-2 té 4 proteïnes estructurals, conegudes com aproteïnes S (espiga), E (embolcall), M (membrana) i N (nucleocàpsida); la proteïna N manté el genoma de l'ARN, i les proteïnes S, E i M creen l'embolcall viral.[41] La proteïna de l'espiga, que s'ha fotografiat a nivell atòmic mitjançantmicroscòpia electrònica criogènica,[42] és la proteïna responsable de permetre que el virus s'enganxi a lamembrana d'una cèl·lula hoste.[41]
Experiments demodelat de proteïnes sobre la proteïna espiga del virus aviat van suggerir que SARS-CoV-2 té una afinitat suficient amb elsreceptors de l'enzim 2 (ACE2) que converteixen l'angiotensina en cèl·lules humanes per utilitzar-los com a mecanisme d'entrada de virions.[43] El 22 de gener de 2020, un grup de la Xina que treballava amb el genoma del virus complet i un grup dels Estats Units que utilitzava mètodes degenètica inversa de manera independent i demostraven experimentalment que l'ACE2 podia actuar com a receptor del SARS-CoV-2.[44][45] Els estudis han demostrat que el SARS-CoV-2 té una afinitat més alta per l'ACE2 humà que la soca del virus SARS original.[42] El SARS-CoV-2 també pot utilitzarbasigina per obtenir entrada de cèl·lules.[46]
La preparació inicial de la proteïna espiga mitjançant proteasa transmembrana, la serina 2 (TMPRSS2) és essencial per a l'entrada de SARS-CoV-2.[47] Després que un virió de SARS-CoV-2 s'uneixi a una cèl·lula diana, laproteasa de la cèl·lula TMPRSS2 obre la proteïna de l'espiga del virus, exposant unpèptid de fusió. El virió després allibera ARN a la cèl·lula, obligant a la cèl·lula a produir còpies del virus que es difonen per infectar més cèl·lules.[48][49] El SARS-CoV-2 produeix almenys tresfactors de virulència que afavoreixen el vessament de nous virions a partir de cèl·lules hostes i inhibeixen laresposta immune.[41][50]
↑El nom oficial de la malaltia, anunciat per l'OMS, ésCOVID-19 (de l'anglès corona virus disease, i la xifra 19, per l'any en què va sorgir (2019)). Si es vol fer servir un nom genèric, es pot optar permalaltia per coronavirus,pneumònia per coronavirus osíndrome respiratòria associada a coronavirus. Aquests noms, però, tenen l'inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en éssers humans. La referència a Wuhan podria ser pertinent, però l'OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació amb el lloc d'origen en donar el nom a la malaltia. Per tant, es pot triar una solució del tipus malaltia percoronavirus del 2019. Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus que la causa, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) éscoronavirus SARS-CoV-2, en lloc de2019-nCoV, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia. Tanmateix, l'OMS recomana que en contextos comunicatius de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus de la SARS (SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives com ara elvirus responsable de la COVID-19 oel coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida). El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (la COVID-19) si prenem com a referència els mots malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documentael COVID-19, i nola COVID-19. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya.[1]
↑Ogen, Yaron «Assessing nitrogen dioxide (NO2) levels as a contributing factor to coronavirus (COVID-19) fatality». Science of The Total Environment, 726, 7-2020, pàg. 138605.DOI:10.1016/j.scitotenv.2020.138605.
↑El número mostra casos en el vaixellDiamond Princess, actualment en quarantena en aigües japoneses, però no estan inclosos en els recomptes del govern japonès.
↑ «Features, Evaluation and Treatment Coronavirus (COVID-19)». A:StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2020 [Consulta: 18 març 2020].
↑ «COVID-19 and Thrombotic or Thromboembolic Disease: Implications for Prevention, Antithrombotic Therapy, and Follow-up». Journal of the American College of Cardiology, 4-2020.DOI:10.1016/j.jacc.2020.04.031.PMC:7164881.PMID:32311448.
↑41,041,141,2 «Analysis of therapeutic targets for SARS-CoV-2 and discovery of potential drugs by computational methods». Acta Pharmaceutica Sinica B, 2-2020.DOI:10.1016/j.apsb.2020.02.008.
↑ «Evolution of the novel coronavirus from the ongoing Wuhan outbreak and modeling of its spike protein for risk of human transmission». Science China Life Sciences, 63, 3, 3-2020, pàg. 457–460.DOI:10.1007/s11427-020-1637-5.PMID:32009228.
↑Zhou P, Yang XL, Wang XG, Hu B, Zhang L, Zhang W, et al. (Febrer del 2020). "A pneumonia outbreak associated with a new coronavirus of probable bat origin".Nature.579 (7798): 270–273.doi:10.1038/s41586-020-2012-7PMID:32015507
↑ «Functional assessment of cell entry and receptor usage for lineage B β-coronaviruses, including 2019-nCoV». bioRxiv, 1-2020.DOI:10.1101/2020.01.22.915660.
↑ «SARS-CoV-2 Cell Entry Depends on ACE2 and TMPRSS2 and Is Blocked by a Clinically Proven Protease Inhibitor». Cell, 181, 16-04-2020, pàg. 1–10.DOI:10.1016/j.cell.2020.02.052.PMID:32142651.
.svg){kind=icon}
.jpg)
.svg)
