Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

SARS-CoV-2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSARS-CoV-2
Severe acute respiratory syndrome-related coronavirusModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Genomavirus d'ARN monocatenari positiuModifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorZhang JixianModifica el valor a Wikidata
Malaltiapandèmia de la COVID-19 iCOVID-19Modifica el valor a Wikidata
Mida del genoma29.903Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneOrthornavirae
FílumPisuviricota
ClassePisoniviricetes
OrdreNidovirales
FamíliaCoronaviridae
GènereBetacoronavirus
EspècieSevere acute respiratory syndrome-related coronavirusModifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimCoronavirus relacionats amb la Síndrome respiratòria aguda greuModifica el valor a Wikidata
Plantilla:Infotaula malaltiaSARS-CoV-2
modifica
TipusOrthocoronavirinaeModifica el valor a Wikidata
EpònimCoronavirus relacionats amb la Síndrome respiratòria aguda greuModifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causa depandèmia de la COVID-19 iCOVID-19Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11XN109Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD000086402Modifica el valor a Wikidata
UMLSCUIC5203676Modifica el valor a Wikidata

ElSARS-CoV-2, ocoronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu, inicialment anomenat2019-nCov,[a] és un tipus decoronavirus (gènerebetacoronavirus) que va ser detectat per primer cop el desembre de 2019 (és, per tant, unvirus emergent) i que és el causant de laCOVID-19.[2][3][4] Té una similitud del 70% amb el virus de laSARS (SARS-CoV), del qual es considera unasoca.[5] Éscontagiós entre humans i n'ha originat lapandèmia iniciada a la ciutat xinesa de Wuhan a finals del 2019.[6]

El seugenoma està format per una única cadenaARN i se'l classifica comvirus d'ARN monocatenari positiu. La primera seqüència genètica fou aïllada d'un pacient afectat perpneumònia aWuhan i a partir d'aquí en seguiren moltes més.[cal citació]

Esdeveniments

[modifica]
Article principal:Pandèmia per coronavirus de 2019-2020

El descobriment es va fer en tractar diverses persones de la ciutat deWuhan,Xina, afectades depneumònia.[7] Les autoritats xineses van informar el 31 de desembre de 2019 sobre 27 casos.[8]

L'origen de la infecció es va localitzar inicialment en un mercat d'animals vius de la mateixa ciutat, que havia sigut el primer gran focus, però estudis posteriors van concloure que el virus havia de tenir altres orígens fora del mercat. El gener de 2020 les autoritats xineses van posar la ciutat de Wuhan enquarantena, prohibint als seus habitants sortir-ne o desplaçar-se. Dies posteriors es van aïllar fins a 10 ciutats, sumant un total de 33 milions de persones en quarantena.[9]

El gener de 2020 es van confirmar els primers casos fora de la Xina, detectant-se primer aTailàndia iJapó i posteriorment se'n van detectar aCorea del Sud,Taiwan,Vietnam,Singapur, elsEUA[8] i més properament aFrança.[10] Lataxa de mortalitat s'ha establert en un 2.9% sobre 842 casos confirmats.

El dia 23 de gener es va reunir el Comitè d'Emergències del Reglament Sanitari Internacional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que va concloure que, de moment, la malaltia no constituïa una emergència de salut pública mundial i va enviar una missió pluridisciplinària a treballar sobre el terreny.[11]

El dia 23 de febrerItàlia prohibeix l'accés i la sortida d'11 municipis pel COVID-19, sumant fins a 50.000 persones confinades.[12] S'aixeca el confinament el 8 de març del 2020, però s'imposen en el mateix decret unes mesures més restrictives que afecten a 16 milions de persones i 14 províncies[13]

A data del 27 de febrer s'havien registrat 82.738 casos confirmats, dels quals, 78.514 casos dins de laXina, amb 2.814 defuncions.[14]

El 15 de febrer es va detertar el primer confirmat aEspanya.

El nombre d'infectats va anar creixent i el virus es va anar estenent per tots els països.

Clínica

[modifica]
Article principal:COVID-19

A més dels pacients asimptomàtics o poc simptomàtics, sol aparèixerfebre (o febreta),fatiga,tos seca isensació de falta d'aire. Els casos més greus poden resultar enpneumònia que pot evolucionar asíndrome del destret respiratori ambinsuficiència respiratòria,trastorns de coagulació,cardiopaties,síndrome d'alliberament de citocines,disfunció multiorgànica,xoc sèptic imort.[15][16][17]

Virologia

[modifica]

Infecció

[modifica]

Hi ha transmissió d'humà a humà del virus. Aquesta ocorre primàriament mitjançant gotetes de l'alè respiratori en estossecs i esternuts en un rang d'uns 2 metres.[18][19] També és possible a partir de superfícies contaminades.[20] Estudis preliminars indicarien que el virus roman viable enplàstic iacer fins a 3 dies, però no sobreviuria més d'1 dia encartó o 4 hores sobrecoure.[21]

Elsabó el desactiva i és preferible a altres desinfectants per aplicar sobre lapell.[22]

S'ha trobat ARN viral enfemtes de pacients,[23] fet que no descartaria també una transmissió pervia fecal-oral.[24]

Hi ha encara debat si és possible el contagi durant elperíode d'incubació, que pot ser d'entre 2 i 14 dies (al voltant de 5 de mitjana).[25][26][27][28]

Alguns grups han estimat unritme de reproducció bàsic (R0) d'entre 3 i 5 (cada persona infectada pot infectar-ne de 3 a 5 de mitjana), mentre que altres l'han estimat entre 1.4 i 3.8. S'ha comprovat que el virus es pot contagiar en cadenes de fins a 4 individus.[29]

Reservori i zoonosi

[modifica]

Els principals sospitosos de ser els reservoris del virus són animals vius venuts al mercat majorista de marisc de Huanan a Wuhan, ja que els primers humans infectats pel virus eren treballadors del mercat i, per tant, estaven fortament exposats al contacte amb diversos animals. En el brot deSARS del2003 també es va identificar un mercat d'animals com el lloc d'inici de l'epidèmia.[30][31]

Arran de l'epidèmia de SARS del 2003, es van identificar iseqüenciar diversoscoronavirus procedents deratpenats, principalment de la família delsrinolòfids. El SARS-CoV-2 és d'aquest grup i dos coronavirus identificats el 2015 i 2017 presenten una similitud del 80% amb el nou virus.[32] També es va identificar un tercer coronavirus amb una semblança del 96%.[33]

Un estudi demetagenòmica publicat el 2019 indicava que elsSARSr-CoV (del qual el SARS-CoV-2 n'és una soca) era l'espècie de coronavirus més abundant en una mostra depangolins malais.[34] El 7 de febrer 2020 un grup d'investigaors deGuangzhou van descobrir una mostra de pangolí amb una seqüència d'àcid nucleic «99% idèntica» a la del SARS-CoV-2.[35] No obstant això, al final es va aclarir que aquesta identitat només es referia a un domini d'unió al receptor de laproteïna S del virus i no a tot el genoma. Aquest fet contrasta amb els coronavirus que s'havien trobat abans encivetes, que sí compartien gran identitat amb el SARS-CoV, fet que portà a llur matança massiva després l'anteriorepidèmia de SARS del 2002 al 2004.[36][37] Els pangolins estan protegits per la llei xinesa, però eren igualment capturats i distribuïts il·legalment per suplir l'encara existent demanda demedicina tradicional xinesa.[38]

Diversos estudis apunten que el SARS-CoV-2 és producte d'unatransmissió entre espècies originat per lazoonosi d'una soca decoronavirus relacionats amb la Síndrome respiratòria aguda greu de ratpenat (SARSr-CoV RaTG13) que va fer el salt als humans mitjançant unpangolí com ahoste intermedi.[39]

Filogenètica i taxonomia

[modifica]
Genoma del virus SARS-CoV-2

Biologia estructural

[modifica]
SARS-CoV-2 emerging from a human cell
SARS-CoV-2 emerging from a human cell
Micrografies electròniques amb colors digitals del SARS-CoV-2 (groc) sorgides de cèl·lules humanescultivades en un laboratori.
Il·lustració de l'estructura bidimensional de SARS-CoV-2.

Cadavirió del SARS-CoV-2 és aproximadament de 50–200nanòmetres de diàmetre.[40] Com altres coronavirus, el SARS-CoV-2 té 4 proteïnes estructurals, conegudes com aproteïnes S (espiga), E (embolcall), M (membrana) i N (nucleocàpsida); la proteïna N manté el genoma de l'ARN, i les proteïnes S, E i M creen l'embolcall viral.[41] La proteïna de l'espiga, que s'ha fotografiat a nivell atòmic mitjançantmicroscòpia electrònica criogènica,[42] és la proteïna responsable de permetre que el virus s'enganxi a lamembrana d'una cèl·lula hoste.[41]

Experiments demodelat de proteïnes sobre la proteïna espiga del virus aviat van suggerir que SARS-CoV-2 té una afinitat suficient amb elsreceptors de l'enzim 2 (ACE2) que converteixen l'angiotensina en cèl·lules humanes per utilitzar-los com a mecanisme d'entrada de virions.[43] El 22 de gener de 2020, un grup de la Xina que treballava amb el genoma del virus complet i un grup dels Estats Units que utilitzava mètodes degenètica inversa de manera independent i demostraven experimentalment que l'ACE2 podia actuar com a receptor del SARS-CoV-2.[44][45] Els estudis han demostrat que el SARS-CoV-2 té una afinitat més alta per l'ACE2 humà que la soca del virus SARS original.[42] El SARS-CoV-2 també pot utilitzarbasigina per obtenir entrada de cèl·lules.[46]

La preparació inicial de la proteïna espiga mitjançant proteasa transmembrana, la serina 2 (TMPRSS2) és essencial per a l'entrada de SARS-CoV-2.[47] Després que un virió de SARS-CoV-2 s'uneixi a una cèl·lula diana, laproteasa de la cèl·lula TMPRSS2 obre la proteïna de l'espiga del virus, exposant unpèptid de fusió. El virió després allibera ARN a la cèl·lula, obligant a la cèl·lula a produir còpies del virus que es difonen per infectar més cèl·lules.[48][49] El SARS-CoV-2 produeix almenys tresfactors de virulència que afavoreixen el vessament de nous virions a partir de cèl·lules hostes i inhibeixen laresposta immune.[41][50]

Classificació

[modifica]

OrdreNidovirales

Notes

[modifica]
  1. El nom oficial de la malaltia, anunciat per l'OMS, ésCOVID-19 (de l'anglès corona virus disease, i la xifra 19, per l'any en què va sorgir (2019)). Si es vol fer servir un nom genèric, es pot optar permalaltia per coronavirus,pneumònia per coronavirus osíndrome respiratòria associada a coronavirus. Aquests noms, però, tenen l'inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en éssers humans. La referència a Wuhan podria ser pertinent, però l'OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació amb el lloc d'origen en donar el nom a la malaltia. Per tant, es pot triar una solució del tipus malaltia percoronavirus del 2019.
    Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus que la causa, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) éscoronavirus SARS-CoV-2, en lloc de2019-nCoV, que va ser el nom provisional donat en el moment de declarar-se la malaltia. Tanmateix, l'OMS recomana que en contextos comunicatius de divulgació, periodisme o salut pública no es faci servir aquesta denominació per a evitar la confusió amb el coronavirus de la SARS (SARS-CoV). La seva proposta és fer servir formes denominatives com ara elvirus responsable de la COVID-19 oel coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a les formes virus de la grip o virus de la sida).
    El gènere que correspon a la sigla COVID-19 és el femení (la COVID-19) si prenem com a referència els mots malaltia, pneumònia o síndrome respiratòria, implícits en la sigla i explícits en la denominació desplegada. Tot i així, en molts contextos es documentael COVID-19, i nola COVID-19. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès en una sigla que resulta poc transparent, i al fet que sovint no es distingeix entre la referència a la malaltia (femení) o al virus (masculí). I per aquests motius, segurament, es fa servir el gènere masculí, paral·lelament a altres casos, com ara el zika o el chikungunya.[1]

Referències

[modifica]
  1. «A l'entorn del coronavirus». Termcat, 12-02-2020.
  2. Press, Europa. «La OMS da nombre oficial al nuevo coronavirus, desde ahora será Covid-19», 11-02-2020. [Consulta: 23 febrer 2020].
  3. «COVID-19, nombre de la enfermedad del coronavirus» (en castellà).
  4. «Què saben els científics del nou coronavirus identificat a la Xina?». [Consulta: 24 gener 2020].
  5. Gorbalenya, Alexander E.; Baker, Susan C.; Baric, Ralph S.; de Groot, Raoul J.; Drosten, Christian «The species Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus : classifying 2019-nCoV and naming it SARS-CoV-2» (en anglès). Nature Microbiology, 02-03-2020, pàg. 1–9.DOI:10.1038/s41564-020-0695-z.ISSN:2058-5276.
  6. Ogen, Yaron «Assessing nitrogen dioxide (NO2) levels as a contributing factor to coronavirus (COVID-19) fatality». Science of The Total Environment, 726, 7-2020, pàg. 138605.DOI:10.1016/j.scitotenv.2020.138605.
  7. S'inclouen els casos del vaixellGrand Princess.
  8. 8,08,1«Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social - Profesionales - Neumonía por un nuevo coronavirus (nCov) en China». [Consulta: 24 gener 2020].
  9. «La Xina restringeix els viatges a 10 ciutats i confina 33 milions de persones», 24-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].
  10. «Confirmats tres casos del coronavirus a França, els primers d'Europa», 24-01-2020. [Consulta: 26 gener 2020].
  11. El número mostra casos en el vaixellDiamond Princess, actualment en quarantena en aigües japoneses, però no estan inclosos en els recomptes del govern japonès.
  12. S'inclouen els casos del vaixellMS River Anuket.
  13. «Itàlia aïlla 16 milions de persones a la Llombardia i 14 províncies més», 08-03-2020. [Consulta: 8 març 2020].
  14. «Here's everything we know about the coronavirus outbreak so far» (en anglès americà), 21-02-2020. [Consulta: 23 febrer 2020].
  15. «Care for Critically Ill Patients With COVID-19». JAMA, 323, 15, 3-2020, pàg. 1499.DOI:10.1001/jama.2020.3633.PMID:32159735.
  16. «Features, Evaluation and Treatment Coronavirus (COVID-19)». A:StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2020 [Consulta: 18 març 2020]. 
  17. «COVID-19 and Thrombotic or Thromboembolic Disease: Implications for Prevention, Antithrombotic Therapy, and Follow-up». Journal of the American College of Cardiology, 4-2020.DOI:10.1016/j.jacc.2020.04.031.PMC:7164881.PMID:32311448.
  18. «How does coronavirus spread?». NBC News, 25-01-2020 [Consulta: 13 març 2020].
  19. «How COVID-19 Spreads», 27-01-2020. Arxivat de l'original el 28 gener 2020. [Consulta: 29 gener 2020].
  20. «Getting your workplace ready for COVID-19», 27-02-2020. [Consulta: 3 març 2020].
  21. «Correspondence: Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1». The New England Journal of Medicine, 17-03-2020.DOI:10.1056/NEJMc2004973.PMID:32182409.
  22. «Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç?». [Consulta: 21 març 2020].
  23. Wu, Yongjian; Guo, Cheng; Tang, Lantian; Hong, Zhongsi; Zhou, Jianhui «Prolonged presence of SARS-CoV-2 viral RNA in faecal samples» (en anglès). The Lancet Gastroenterology & Hepatology, 0, 0, 19-03-2020.DOI:10.1016/S2468-1253(20)30083-2.ISSN:2468-1253.
  24. «Study: COVID-19 Is Also Spread by Fecal-Oral Route» (en anglès), 09-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  25. «Study claiming new coronavirus can be transmitted by people without symptoms was flawed». Science, 2-2020.DOI:10.1126/science.abb1524.
  26. Lauer, Stephen A.; Grantz, Kyra H.; Bi, Qifang; Jones, Forrest K.; Zheng, Qulu «The Incubation Period of Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) From Publicly Reported Confirmed Cases: Estimation and Application». Annals of Internal Medicine, 10-03-2020.DOI:10.7326/M20-0504.ISSN:1539-3704.PMID:32150748.
  27. «Coronavirus is most contagious before and during the first week of symptoms» (en anglès americà), 13-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  28. «Substantial undocumented infection facilitates the rapid dissemination of novel coronavirus (SARS-CoV2)». Science, 16-03-2020, pàg. eabb3221.DOI:10.1126/science.abb3221.PMID:32179701 [Consulta: 17 març 2020].
  29. «Statement on the meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the outbreak of novel coronavirus 2019 (n-CoV) on 23 January 2020» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2020].
  30. Hui, David S.; Azhar, Esam I.; Madani, Tariq A.; Ntoumi, Francine; Kock, Richard «The continuing 2019-nCoV epidemic threat of novel coronaviruses to global health — The latest 2019 novel coronavirus outbreak in Wuhan, China» (en anglès). International Journal of Infectious Diseases, 91, 01-02-2020, pàg. 264–266.DOI:10.1016/j.ijid.2020.01.009.ISSN:1201-9712.PMID:31953166.
  31. Myers, Steven Lee «China’s Omnivorous Markets Are in the Eye of a Lethal Outbreak Once Again» (en anglès). The New York Times, 25-01-2020.ISSN:0362-4331.
  32. «auspice». [Consulta: 27 gener 2020].
  33. Zhou, Peng; Yang, Xing-Lou; Wang, Xian-Guang; Hu, Ben; Zhang, Lei «Discovery of a novel coronavirus associated with the recent pneumonia outbreak in humans and its potential bat origin» (en anglès). bioRxiv, 23-01-2020, pàg. 2020.01.22.914952.DOI:10.1101/2020.01.22.914952.
  34. «Viral Metagenomics Revealed Sendai Virus and Coronavirus Infection of Malayan Pangolins (Manis javanica)». Viruses, 11, 11, 10-2019, pàg. 979.DOI:10.3390/v11110979.PMC:6893680.PMID:31652964.
  35. «Did pangolins spread the China coronavirus to people?». Nature, 07-02-2020.DOI:10.1038/d41586-020-00364-2.
  36. «Isolation and Characterization of 2019-nCoV-like Coronavirus from Malayan Pangolins». bioRxiv, 2-2020.DOI:10.1101/2020.02.17.951335.
  37. Cyranoski, David «Mystery deepens over animal source of coronavirus» (en anglès). Nature, 579, 26-02-2020, pàg. 18–19.DOI:10.1038/d41586-020-00548-w.
  38. Kelly, Guy «Pangolins: 13 facts about the world's most hunted animal». The Telegraph, 01-01-2015 [Consulta: 9 març 2020].
  39. Andersen, Kristian G.; Rambaut, Andrew; Lipkin, W. Ian; Holmes, Edward C.; Garry, Robert F. «The proximal origin of SARS-CoV-2» (en anglès). Nature Medicine, 17-03-2020, pàg. 1–3.DOI:10.1038/s41591-020-0820-9.ISSN:1546-170X.
  40. «Epidemiological and clinical characteristics of 99 cases of 2019 novel coronavirus pneumonia in Wuhan, China: a descriptive study». The Lancet, 395, 10223, 15-02-2020, pàg. 507–513.DOI:10.1016/S0140-6736(20)30211-7.PMID:32007143.
  41. 41,041,141,2 «Analysis of therapeutic targets for SARS-CoV-2 and discovery of potential drugs by computational methods». Acta Pharmaceutica Sinica B, 2-2020.DOI:10.1016/j.apsb.2020.02.008.
  42. 42,042,1 «Cryo-EM structure of the 2019-nCoV spike in the prefusion conformation». Science, 367, 6483, 2-2020, pàg. 1260–1263.DOI:10.1126/science.abb2507.PMID:32075877.
  43. «Evolution of the novel coronavirus from the ongoing Wuhan outbreak and modeling of its spike protein for risk of human transmission». Science China Life Sciences, 63, 3, 3-2020, pàg. 457–460.DOI:10.1007/s11427-020-1637-5.PMID:32009228.
  44. Zhou P, Yang XL, Wang XG, Hu B, Zhang L, Zhang W, et al. (Febrer del 2020). "A pneumonia outbreak associated with a new coronavirus of probable bat origin".Nature.579 (7798): 270–273.doi:10.1038/s41586-020-2012-7PMID:32015507
  45. «Functional assessment of cell entry and receptor usage for lineage B β-coronaviruses, including 2019-nCoV». bioRxiv, 1-2020.DOI:10.1101/2020.01.22.915660.
  46. «SARS-CoV-2 invades host cells via a novel route: CD147-spike protein». bioRxiv, 2020.DOI:10.1101/2020.03.14.988345.
  47. «SARS-CoV-2 Cell Entry Depends on ACE2 and TMPRSS2 and Is Blocked by a Clinically Proven Protease Inhibitor». Cell, 181, 16-04-2020, pàg. 1–10.DOI:10.1016/j.cell.2020.02.052.PMID:32142651.
  48. «Anatomy of a Killer: Understanding SARS-CoV-2 and the drugs that might lessen its power».The Economist. 2020-03-12. 
  49. «Genomic characterisation and epidemiology of 2019 novel coronavirus: implications for virus origins and receptor binding». The Lancet, 395, 10224, 2-2020, pàg. 565–574.DOI:10.1016/S0140-6736(20)30251-8.PMID:32007145.
  50. «Return of the Coronavirus: 2019-nCoV». Viruses, 12, 2, 1-2020, pàg. 135.DOI:10.3390/v12020135.PMID:31991541.
  51. «International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV)» (en anglès). ICTV, 01-02-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-20. [Consulta: 23 març 2020].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:SARS-CoV-2

Vegeu també

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
SARS-CoV-2
Temes
Als Països Catalans
Aplicacions/actuacions
Afectació per territoris
Afectació per estats
Salut
COVID-19
Medicaments
Vacunes
(i lahistòria)
Autoritzades
Comunitat Europea
Tipus
ADN
ARN
Inactivades
Subunitats
Vector víric
Candidates
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=SARS-CoV-2&oldid=34208322»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp