Xin
<reix   taw >

Laxin és la vint-i-unena lletra de moltsabjads ('alfabets')semítics, incloentxin 𐤔 enfenici,šīn ܫ ensiríac,xin ש enhebreu,xin 𐡔 enarameu,xīn ش enàrab iśäwt ሠ enamhàric.

La xin està present en Unicode com a U+05E9 ש hebrew letter shin.

Enfonètica la xin representa el so /ʃ/, i la seva variantsin representa el so /s/ o també /ś/.

Els fonemes delprotosemíticś iʃ es fusionaren en el fenici enʃ.^[1] Es discuteix si els fonemesʃ (𐤔) is (𐤎𐤎), clarament distingits en l'ortografia fenícia, no acabarien fusionant-se en el fenici clàssic o en el púnic tardà.^[2]

egipci	protosinaític	fenici
𓐮		𐤔

El vocable protosemític *ṯan (xin) significava 'dent' i continua conservant aquest significat en moltes llengües semítiques:hebreu שן, «šén»;àrab سن, «sinn»;siríac ܫܢܐ, ܟܟܐ, «šennā, kakkā»;accadi «šinnu»;gueez ስን, «sən»;maltès «sinna». La grafia en si sembla haver derivat a mitjans de l'edat de bronze, peracrofonia, del dibuix d'una dent, i es creu que aquest deriva a partir d'unglifprotosinaític basat en eljeroglífic de dent.^[4] No obstant això, l'Encyclopaedia Judaica es referia al 1972 que representaria unarc compost.

D'aquesta lletra deriven lasigma (Σ)grega, laSllatina i lesС,Ш iЩciríl·liques.

La història de les lletres que expressen sibilants en diferents alfabets semítics és una mica complicada, a causa de les diferents fusions entre fonemes protosemítics. La taula següent mostra la reconstrucció de cinc fonemes protosemítics, que en diverses llengües semítiques es desenvoluparen de la manera següent:

Enalfabet àrab aquesta lletra es diuشين['ʃiːn] (xīn). És la tretzena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-unena o vint-i-vuitena en l'ordre abjadí). És unalletra solar. Prové, per via dels alfabetsnabateu iarameu,^[5] de la lletrafenícia xin.

fenici	arameu	siríac	nabateu	àrab
𐤔	𐡔	ܫ		ش

Representa el soconsonàntic/ʃ/.

La xīn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no siguiàlif,dāl,ḏāl,rā,zāy owāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

A la Viquipèdia existeix unaproposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar xīn.

A l'alfabet de xat àrab i alSATTS, xīn es transcriu com a SH. En aquest últim també es fa servir el símbol Š.

A la representacióUnicode, xīn ocupa el punt U+0634 amb el nom ARABIC LETTER SHEEN.

A la codificacióISO 8859-6, el punt 0xd4.

Com a entitatHTML, es codifica com a ش

Tot i que s'assembla a lasīn,س, no n'és una derivada i es va desenvolupar independentment.

L'alfabetpaixtu usa un símbol amb un sol punt a sobre i un d'addicional a sota,ښ, per a la retroflexa/ʂ/.

Enalfabet àrab aquesta lletra es diuسين['siːn] (sīn). És la dotzena lletra de l'alfabet àrab (quinzena o vint-i-unena en l'ordre abjadí). És unalletra solar. Prové, per via dels alfabetsnabateu iarameu,^[5] de la lletrafeníciasàmec.

fenici	arameu	siríac	nabateu	àrab
𐤎	𐡎	ܣ		س

Representa el soconsonàntic/s/.

En notaciómatemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la${\displaystyle x}$ a occident.

La sīn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no siguiàlif,dāl,ḏāl,rā,zāy owāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

A la Viquipèdia existeix unaproposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar sīn.

A l'alfabet de xat àrab i alSATTS, sīn es transcriu com a S.

A la representacióUnicode, sīn ocupa el punt U+0633 amb el nom ARABIC LETTER SEEN.

A la codificacióISO 8859-6, el punt 0xd3.

Com a entitatHTML, es codifica com a س

Tot i que la xīn,ش, s'hi assembla, tenen orígens diferents.

L'alfabetxiao'erjing usa un símbol amb un punt addicional,س˙, per a una varietat tonal de la/s/.

Variants
Quadrada	Manuscrita	Raixí
ש

La lletraש oxin és la vint-i-unena lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numèric de 300. Prové, mitjançant l'alfabet arameu, de la lletrafenícia xin.

L'alfabet hebreu té només una lletra (ש) per dos fonemes diferents: xin i sin. Les lletres begadkefat (bet,guímel,dàlet,caf itaw) es disposen de la manera següent: si la lletra s'escriu al principi del mot és sonora; en canvi, si s'escriu al mig o final del mot és sorda. A diferència d'aquestes lletres, les xin i sin són totalment independents, ja que no és important en quina posició del mot es troba la sin, sempre sona com a /s/, i el mateix amb la xin. Per distingir-los es posa un punt, de manera que si la lletra és xin, el punt es posa a la dreta שׁ, en canvi per la lletra sin es posa a l'esquerra שׂ.

Quan la xin té un "punt" a dalt a la dreta, representa el so/ʃ/.

Quan la xin té un "punt" a dalt a l'esquerra, representa el so/s/.

Representa dos noms de Déu: Xadai i Xalom. Simbolitza el poder diví i l'escriptura, però també la corrupció. L'Etern va fixar els límits de la creació i els límits morals humans. Amb la fixació de lleis fixes es protegeix en la creació Xadai: Mestre Omnipotent de l'univers. Xin també significa l'atribut de pau i perfecció. La forma de la xin també descriu fenòmens naturals que apunten cap al cel en actitud de sol·licitar l'ajut i el suport de Déu, com ara un arbre amb les seves branques al cel, un foc amb les seves altes flames. Moisès aixecant les mans cap al cel. Les tres puntes de xin, triades de coses que manifesten una entitat completa, com ara els tres mons en què viu l'ésser humà: el món en si mateix, l'era messiànica i el món per venir. La plenitud humana que ha estat portada a existència per tres socis: Déu, el pare i la mare. Hi ha dos tipus de xin, dos tipus d'escriptura. La xin de quatre puntes (xin blanca) existeix quan s'emmarca la xin de tres puntes per les seves parets exteriors, els espais interiors de les lletres en les taules simbolitzen l'escriptura espiritual que està més enllà de la comprensió humana. La tradició ensenya que la xin de quatre puntes està esbossada a la banda esquerra dels tefilim del cap, mentre que en el costat dret hi ha una xin de tres puntes, escrita, similar a la xin de la Torà significant les dues formes de saviesa divina: l'evident i l'ocult. Xin té un valor de 300, que són els dies en què el jueu fa servir tefilim en l'any. Xin també significa corrupció que genera falsedat. Dins de la constel·lació de l'àlef-bet xin denotaxéquel -falsedat, encara que xin està per a noms de Déu, el que ensenya que els conceptes més sants poden ser degradats si l'ésser humà els corromp. Déu va crear la veritat, l'ésser humà la falsedat. Les 3 lletres xéquel estan juntes en l'alfabet, fet que denota societat de persones. Donar sentit a falsos rumors, per exemple, genera falsedat, però el cicle de distorsions crea una espiral cap a un laberint que porta al col·lapse. En l'arca de Noè, només es van admetre "parells": la falsedat va buscar un soci i va aparèixer la mala sort, per això el resultat de la falsedat és mala sort. Xéquel està lluny de lamem, el punt central que representa estabilitat, pel consegüent sheker -falsedat- no és estable. Xin també significa 'afilat, ben analitzat, ben mastegat'. Simbolitza el novè nom de Déu,Xaddai, la xin conté el món complet, i és una de les més misterioses lletres de l'àlef-bet. La xin està formada per unawaw i doszain juntes. També el "Xema Israel" comença amb una xin. La xin hauria d'aparèixer en la seva forma completa amb quatre "caps" i no amb tres, però això es comprèn com una situació de profecia futura.^[6]

Enarameu, en què està ben determinat l'ús de la xin, l'ortografia de la sin mai va ser totalment clara.

Per expressar el so /ś/, en diversos dialectes de l'arameu es feia servir tant lasin com lasàmec. Per exemple:^[7]

Independentment de la forma en què està escrit, /ś/ en arameu parlat sembla haver-se utilitzat sempre com a /s/.

Madnḫaya	Serṭo	Esṭrangela	Unicode
			ܫ
Xin	Xin	Xin	Šīn

Enalfabet siríac, la vint-i-unena lletra és ܫ (en siríac clàssic: ܫܝܢ - šīn). El valor numèric de la šīn és 300. Prové, mitjançant l'alfabet arameu, de la lletrafenícia xin.

Representa el so /ʃ/.^[8]

Enalfabet amhàric, aquesta lletra es diu ሠውት (śäwt). És la cinquena lletra de l'alfabet amhàric. El seu valor numèric és 300 - ፫፻. Śäwt prové del caràctersud-aràbic xin.

Enamhàric representa el so /s/, mentre que engueez representa el so /ɬ/

L'alfabet amhàric és unaabugida en què cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la ረ (reʾs) són les següents:

"Xin" enjeroglífic

Valor fonètic: š

Quan aquestjeroglífic és un fonograma que es pronuncia com a [š]. En canvi, quan és un ideograma, representabassa. (Gardiner N37).

• Llengua àrab.
• Alfabet de xat àrab.
• Alfabet.
• Alfabet fenici.

• Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
• Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
• Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar lesfonts unicodeArxivat 2016-03-03 aWayback Machine..
• Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
• Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
• Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Xin

• Lletres de l'alfabet fenici
• Lletres de l'alfabet hebreu
• Lletres siríaques
• Lletres àrabs
• Abjad

• Pàgines que usen l'extensió WikiHiero
• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
• Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata