São Tomé i Príncipe és unestat insular localitzat algolf de Guinea. Està format per dues illes principals (São Tomé iPríncipe) i alguns illots, amb una extensió total de 964 km² i prop de 165.000 habitants. Com que és un estat insular no té fronteres terrestres, tanmateix, és relativament a prop de les costes delGabon,Guinea Equatorial, elCamerun iNigèria.
Les illes de São Tomé i Príncipe, situades sobre l'Atlàntic equatorial, a 300 km i 250 km respectivament de la costa nord-oest deGabon, constitueixen l'estat més petit d'Àfrica. Les illes són part d'una cadena muntanyenca de volcans extints que inclouen també les illes d'Annobón al sud-oest i deBioko al nord-est, que pertanyen aGuinea Equatorial, i laMuntanya Camerun a la costa oest d'Àfrica.
L'illa de São Tomé (836 km²) té una grandària de 50 km de llarg i 32 km d'ample i és la més muntanyenca de les illes. La màxima altura és elpico de São Tomé (2.024 m). S'hi troba la capital del país, laciutat de São Tomé i hi viu la majoria de la població.
La població de l'arxipèlag s'estima el 178.734 habitants(2012) amb la següent composició ètnica: negres: 88%, mestissos: 10%, blancs: 2%
Nacionalitat dels censats: sãotomencs: 173.027 habitants, Sãotomencs amb doble nacionalitat: 3.075, Estrangers: 2.637. Tots són descendents d'emigrants que hi van arribar des de1485. El primer poblament reeixit (forçós) es va fer ambjueus sefardins espanyols per ordre del reiJoan II de Portugal.
Gairebé tota la població viu a l'illa de São Tomé, la resta de les illes inclosa Príncep no suma més de 10.000 habitants. Hi ha un important flux emigratori, sobretot cap aPortugal iBrasil.
El nombre de llengües pròpies de São Tomé i Príncipe són quatre, totes vives avui en dia:
Angolar: 5 000 parlants. Parlat al sud de l'Illa de São Tomé, sobretot al voltant del vilatge deSão João dos Angolares i alguns al sud de la regió deCaué. És una llenguacriolla basada en el portuguès.
Principense: 200 locutors, d'una població ètnica de 1 558 habitants. A l'Illa de Príncipe. També es pot anomenarLun'gwiye oMoncó. És una llengua criolla basada en el portuguès.
forro: 69.899 parlants. Parlat a l'Illa deSão Tomé. També es pot dirSão Tomense. És una llengua criolla basada en el portuguès.
A més a més, a São Tomé i Príncipe també es parlen altres llengües:
La primera colonització reeixida de São Tomé va ser establerta el 1493 amb jueus sefardites exiliats d'Espanya perÁlvaro de Caminha, que va rebre la terra com una concessió de la corona portuguesa.Príncipe va ser colonitzada el 1500 sota un acord similar. Per a la meitat del segle xvi, i amb l'ajuda delsesclaus, els colons portuguesos havien convertit a les illes en el principal exportador desucre d'Àfrica. São Tomé i Príncipe van ser dominades i administrades per la corona portuguesa el 1522 i1573, respectivament.
No obstant això, durant l'any 1595 va tenir lloc la famosa "Rebel·lió d'Esclaus" a São Tomé i Príncipe. Segons alguns documents històricsRei Amador era 'un esclau', qui estava en contra de l'esclavitud i va mobilitzar a tots els angolares (habitants de les illes per aquell temps) així com altres africans per construir una nació lliure sobre aquestes illes. Entre 1595 i 1596 São Tomé i Príncipe va ser governat pelsangolars, sota el comandament de Rei Amador. El 4 de gener de 1596, Rei Amador va ser capturat, condemnat a presó i assassinat pels portuguesos. Encara avui, és recordat amb molt afecte i és considerat heroi nacional a les illes.[4]
El cultiu desucre va declinar en els següents 100 anys, i cap a la meitat del segle xvii, Sao Tomé va passar a ser poc més que un port d'escala per a vaixells proveïdors decarbó. A principis del segle xix van ser introduïts dos nous cultius,cafè icacau. Els rics sòls volcànics van semblar ser apropiats per a aquestes noves collites. Com a conseqüència, grans plantacions (roças), apropiades per les companyies portugueses o terratinents absentistes, van passar a ocupar gairebé tota la terra apta pel conreu. Pel1908, São Tomé havia arribat a ser el major productor mundial decacau, que, a més, era la collita més important del país.
El sistema deroças, que va donar als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangersafricans. Encara quePortugal va abolir oficialment l'esclavitud el 1876, la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del segle xx, una controvèrsia publicitada internacionalment va descobrir que els contractistesangolenys van estar subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desordre laboral esporàdic i el descontentament van continuar al llarg del segle xx, culminant en un esclat de motins el1953 en el qual diversos centenars de treballadors africans van morir en un enfrontament amb els seus governadors portuguesos. Aquestamassacre de Batepá és un fet important en la història colonial de les illes, i el govern en recorda oficialment l'aniversari.
Per als últims anys de ladècada de 1950, quan altres nacions emergents en el continent africà exigien la independència, un petit grup de saotomencs havien format elMoviment per l'Alliberament de São Tomé i Príncipe (MLSTP), que va establir finalment la base alGabon. Prenent ímpetu en elsanys seixanta, els esdeveniments es van seguir ràpidament després del derrocament de la dictadura d'António de Oliveira Salazar i Caetano aPortugal a l'abril de1974. El nou règim portuguès es va comprometre a la dissolució de les colònies d'ultramar. El novembre de1974, els seus representants es van reunir amb elMLSTP aAlger i van elaborar un acord per a la transferència de la sobirania. Després d'un període de govern de transició, São Tomé i Príncipe va aconseguir la independència el12 de juliol de 1975, i van elegir com a primer president al secretari general del MLSTP,Manuel Pinto da Costa.
El 1990, São Tomé es va convertir en un dels primers païsosafricans a incorporar una reforma democràtica, i els canvis en la constitució —la legalització dels partits polítics de l'oposició— va conduir aeleccions el1991 que van ser pacífiques, lliures i transparents.Miguel Trovoada, un ex-primer ministre que va ser a l'exili des de1986, va tornar com a candidat independent i va ser elegit president. Trovoada va ser reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sao Tomé el1996. ElPartit de la Convergència Democràtica (PCD) va derrocar el MLSTP per prendre la majoria dels escons a l'Assemblea Nacional, elMLSTP va quedar una minoria important i vocal. Eleccions municipals van seguir el1992, en les quals el MLSTP va tornar a guanyar una majoria d'escons en cinc dels set consells regionals.
A les primeres eleccions legislatives a l'octubre de1994, elMLSTP va guanyar una majoria d'escons a l'Assemblea. Reconquerí una majoria total d'escons en les eleccions de novembre de1998. Les eleccions presidencials es van celebrar el juliol de 2001. El candidat que va rebre el suport del Partit Independent d'Acció Democràtica,Fradique de Menezes, va ser elegit en la primera volta i instal·lat al govern el3 de setembre. Després, al març de 2002, es van celebrar unes eleccions parlamentàries que van conduir a un govern de coalició perquè cap partit va obtenir una majoria. Un intent decop d'estat per uns membres dels militars i elFront Demòcrata Cristiano (majorment representants dels exvoluntaris santotomencs de l'exèrcitsud-africà de l'era de l'apartheid) al juliol de2003 va ser revertit per mediació internacional, fins i tot l'nord-americana, sense vessament de sang. Al setembre de2004, el president Menezes va acomiadar el primer ministre i va nomenar un nou gabinet, el qual va ser acceptat pel partit majoritari.
Des de 1800, l'economia de São Tomé i Príncipe basa en l'agricultura. En el temps de la independència, les plantacions que posseeixen els portuguesos ocupaven el 90% de les terres cultivables. Després de la independència, el control d'aquestes plantacions va passar a diverses empreses agrícoles estatals, que es van privatitzar amb el temps. El cultiu dominant és elcacau, que representa un 95% de les exportacions. Altres productes són lacopra,margallons,banana icafè.
La producció domèstica no abasta el consum local, el país ha d'importar molt aliments. El govern ha fet esforços per fomentar el conreu local. Hi ha hagut uns grans projectes sobretot finançats per donants estrangers.[5]
A més de l'agricultura, l'altre activitat econòmica és lapesca i petites indústries del sector alimentari. Els paisatges de les illes tenen un potencial turístic, i el govern intenta millorar la infraestructura, que encara és precària. El sector del govern representa uns 11% de l'ocupació.
Després de la independència, el país ha centralitzat l'economia i la majoria dels mitjans de producció són controlats per l'Estat. La Constitució garanteix unaeconomia mixta, amb cooperatives privades combinades amb propietat i mitjans de producció pública. En ladècada dels 80 i els90 del segle xx, l'economia de Sao Tomé va travessar grans dificultats. L'economia es va estancar, i les exportacions decacau van caure tant en valor, com en volum, i això va crear grans dèficits. Els esforços per redistribuir les terres per a la plantació van resultar en un abaixada de la producció del cacau. Al mateix temps, els preus internacionals del cacau van caure.
En resposta a la crisi econòmica, el govern va executar una sèrie de reformes. El 1987, es va implementar un programa d'ajust delFons Monetari Internacional (FMI) i es va convidar capitals privats a participar en activitats relacionades amb l'agricultura, elcomerç, elsbancs i elturisme. Les reformes dels noranta es van centrar en laprivatització, especialment en l'agricultura i els sectors industrials.
El govern saotomenc obté ajuda estrangera de diversos donants, inclòs elPrograma de les Nacions Unides per al Desenvolupament, elBanc Mundial, laUnió Europea,Portugal,Taiwan, i elBanc de Desenvolupament Africà. A l'abril de 2000, el FMI va llançar una projecte per a reduir la pobresa i crear un creixement econòmic. El 2001 la inflació era un 3%, el creixement un 4% i el dèficit fiscal havia minvat. A la fi de 2000, el país va ser reconegut per la reducció significativa del deute.
El 2001, São Tomé iNigèria van arribar a un acord per a l'exploració conjunta de les aigües reclamades per tots dos països a la província del Delta Nigerià.[cal citació]
Actualment[Quan?] s'hi intenta potenciar el turisme encara que ara com ara l'existència d'aquestes illes és pràcticament desconeguda per a la majoria de les agències de viatges no portugueses.[6] L'emissió de segells postals, principalment destinat al col·leccionisme filatèlic, és també una important font d'ingrés.
São Tomé i Príncipe funciona sota un sistema multipartidista des de 1990. Elpresident és elegit per vot secret, universal i directe per un període de cinc anys. Pot ser reelegit una vegada. Elprimer ministre és nomenat pel president, i els catorze membres del gabinet són triats pel primer ministre.
L'Assemblea Nacional de São Tomé i Príncipe, l'òrgan suprem de l'Estat i el més alt cos legislatiu, està compost per 55 membres, els quals són elegits per un període de quatre anys.
La Justícia és administrada per laCort Suprema. El poder judicial és independent, segons el que estableix l'actual Constitució. El país té un bon nivell pel que fa aDrets Humans, incloent-hi la llibertat d'expressió i de premsa, igual que la de formar partits d'oposició.
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
