São Paulo (en catalàSant Pau) és una ciutat delBrasil, també capital de l'estat de São Paulo i de laRegió Metropolitana de São Paulo.[2][3] La ciutat és entre les més grans delmón, amb un població metropolitana de 20,7 milions d'habitants (cens de 2022), és la ciutat més poblada d'Amèrica, de lalusofonia i de tot l'hemisferi sud. São Paulo és el principal centre financer i industrial del país.[4][5]
Regions molt pròximes a São Paulo són considerades també com regions metropolitanes de l'Estat, comCampinas iSantos; altres grans ciutats pròximes són aglomeracions urbanes en procés de metropolització, comJundiaí,Sorocaba iSão José dos Campos. El total d'habitants d'aquestes àrees, sumades a la capital (dit Complex Metropolità Expandit i també conegut com a Macrometròpoli paulista),[6][7] sobrepassa els 33 milions de persones (any 2019), aproximadament tres quartes parts de la població de tot l'estat.[8]
La història de la ciutat de São Paulo transcorre paral·lelament a lahistòria del Brasil al llarg d'aproximadament 450 anys de la seva existència, contra els més de cinc-cents anys del país. Durant els primers tres segles des de la seva fundació, la localitat va restar en un segon pla, ja sigui des del punt de vista polític o econòmic, Emperò, São Paulo va destacar en diversos moments com a escenari de diversos i importants moments de ruptura en la història del país. São Paulo sorgeix com unamissió jesuïta, reunint en els seus primers territoris habitants d'origen tant europea comindígena. Amb el temps, el poblat va acabar distingint-se com a pol comercial i de serveis de relativa importància regional. Aquesta característica de ciutat comercial i de composició heterogènia l'acompanyen en tota la seva història.[9][10]
La regió que ara roman ocupada per la ciutat de São Paulo va formar part dels dominis del pobleguaianà. Eren tribuscaçadores-recol·lectadores i habitaven en coves. En elsegle xix va ser declarat extint.[11]
La vila de São Paulo de Piratininga, emmarcada en laCapitania de São Vicente, va ser fundada el25 de gener de1554 amb la construcció d'un col·legi jesuïta per part dels religiososManuel da Nóbrega iJosé de Anchieta, situat entre els riusAnhangabaú iTamanduateí. El nom es va triar perquè el dia 25 de gener l'Església catòlica celebra la conversió de l'apòstolSant Pau. Tal col·legi, que funcionava en un barracot rústic, tenia per finalitat lacatequització dels pobles indígenes que vivien en la regió. El poblament va viure un primer repunt el1560, quanMem de Sá, governador general delBrasil colonial, va desplaçar la població de la vila deSanto André da Borda do Campo cap als voltants de l'escola, denominada Col·legi de São Paulo de Piratininga. D'aquesta forma, la vila de Santo André da Borda do Campo quedava extinta i São Paulo era elevada a la categoria de vila.[12][13]
L'economia colonial girava entorn a l'extracció de recursos que es trobaven al litoral (pau-brasil, canya de sucre, espècies), així que no va caldre millorar les infraestructures que connectessin la capital (Salvador) i els ports amb l'altiplà brasiler. São Paulo va romandre, durant més d'un segle, una vila pobra i aïllada del centre de gravetat de la colònia, i es mantenia gràcies a l'economia de subsistència. Alsegle xvii va començar a São Paulo l'activitat delsbandeirantes, que es van dispersar per l'interior del continent a la cacera d'indis i la cerca de metalls i pedres precioses, a més d'ampliar les fronteres brasileres cap a l'oest.[14] Això va permetre el creixement del municipi, que el23 d'abril de1683 va ser declara la capital de lacapitania.[15][16]
El descobriment d'or a la regió deMinas Gerais va atraure l'atenció deLisboa. La corona portuguesa va reagrupar les capitanies del sud i el 1709 va crear-ne la deSão Paulo i Mines d'Or, amb capital a São Paulo,[17][18] que seria elevada a la categoria deciutat en1711.[15] La capitania va patir diverses escissions, d'on van sorgir les capitanies de Minas Gerais, Santa Catarina, Goiás i Mato Grosso.[19] Quan es va esgotar l'or, a finals del segle XVIII, la fèrtil capitania de São Paulo va esdevenir una zona exportadora de productes agrícoles (sucre, cotó,herba mate o cafè), mentre la ciutat s'encarregava de fabricar-ne derivats i dirigir-ne la producció fins al port deSantos.[20][21] Va ser en aquella època que es va construir la primera carretera moderna a São Paulo, precisament en direcció al port santista.[22]
A començaments del segle XIX São Paulo es va seguir considerant una mera ciutat "provinciana". Malgrat això, va ser escenari d'episodis de transcendència per al país: per exemple, és on l'any1822 es va declarar laindependència del Brasil pel llavors príncep regent i des d'aleshoresemperadorPere I. De fet, un any després delCrit d'Ipiranga, el monarca va atorgar el títol de Ciutat Imperial a São Paulo. El1828 s'hi va instal·lar la primera facultat dedret, cosa que va donar un nou impuls al creixement de la ciutat amb el fluix d'estudiants i professors.[23][24] En aquest període, la província va començar a rebre una gran quantitat d'immigrants, especialmentitalians, molts dels quals es van establir a la capital i aSão Carlos, i van començar a instal·lar-hi les primeres indústries. Des de mitjan segle XIX São Paulo passa a beneficiar-se de leslínies fèrries que uneixen l'interior de l'estat amb el port de Santos.[23][25]
La ciutat començà a guanyar un enorme poder amb el desenvolupament de l'economiacafetera, que atrau una gran lleva d'immigrants japonesos.[26][27] A més del principal pol econòmic del Brasil, també va esdevenir un dels estats amb major pes polític, en especial durant l'etapa de lapolítica del cafè amb llet, sistema que va dirigir el país durant lesdècades del 1910 i1920.[26][28] La ciutat també va arrabassar-li a Rio de Janeiro la capitalitatcultural del Brasil, amb l'obertura de museus i teatres o amb la celebració de laSetmana d'Art Modern de 1922.[29] Elcrac del 29 i el subsegüent esfondrament de les exportacions de cafè, a més de la recentralització delgovern Vargas a partir de 1930, van limitar el poder dels paulistes al país.[30] En aquella època la ciutat va viure importants mobilitzacions: laRevolta Paulista del 1924 contra el govern del PresidentArtur Bernardes,[31] o laRevolució Constitucionalista de 1932 contra el totalitarisme deGetúlio Vargas.[32]
En la segona meitat del segle XX va donar-se l'arribada de centenars de milers de brasilers vinguts principalment de laregió Nord-est del Brasil. La ciutat va patir grans canvis urbans, pel que fa a la construcció de vies ràpides, la canalització delriu Tietê i la inauguració del metro. També va ser una de les ciutats on van créixer més faveles, suposant un gran desequilibri socioeconòmic entre els veïns del centre i els nouvinguts de la perifèria. Als anys 60, São Paulo va posar-se al capdavant de la llista de ciutats més poblades del Brasil, amb gairebé 4 milions de persones.[33][34][35]
São Paulo està ubicada al costat de la conca delriu Tietê, i les subconques dels rius Pinheiros i Tamanduateí tenen un paper important en la seva configuració.[36] São Paulo té una altitud mitjana de 760 metres. El punt més alt del municipi de São Paulo és el cim delJaraguá amb 1.135 m, localitzat alParc Estatal del Jaraguá, a laserra de Cantareira.[37] La zona nord de la ciutat està travessada pelTròpic de Capricorn.[3]
El clima de São Paulo és consideratsubtropical (tipus Cwa segonsKöppen), amb disminució de pluges a l'hivern i temperatura mitjana anual de 19graus Celsius, ambhiverns tous iestius amb temperatures moderadament altes, augmentades per l'efecte de lapol·lució i de l'altíssima concentració d'edificis. El mes més calent, gener, té una temperatura mitjana de 22 °C i el mes més fred, juliol, de 16 °C. São Paulo és la tercera capital més freda del Brasil, superada només perCuritiba, en primer lloc, iPorto Alegre en segon, i supera fins i tot, a causa de l'altitud, la marítimaFlorianópolis, localitzada més al sud.[41][3]
São Paulo no està situada entre les ciutats més turístiques del Brasil, tot i que destaca pelturisme de negocis (fires, convencions...).[42] São Paulo és la llar de museus d'art com elMuseu d'Art de São Paulo (MASP), inaugurat per lareina Elisabet II, o la Pinacoteca do Estado, de l'Orquestra Simfònica do Estado de São Paulo, i d'una àmplia varietat de teatres i locals d'espectacles; esdevenint un destí deturisme intern cultural.[43] També se celebren macroactivitats culturals i esportives, com les curses al circuit deFórmula 1Autódromo José Carlos Pace (Interlagos) o diversos festivals musicals que atrauen públic d'arreu.[44][45]
La ciutat té una variada diversitat ètnica a la seva àrea metropolitana, amb forta influència italiana, portuguesa, espanyola, àrab i japonesa, entre altres influències. Ha aprofitat aquest mestissatge i ser reconeguda per la seva variada i sofisticada cuina internacional, que va des de laxinesa a lafrancesa, de lacuina ràpida als restaurants cinc estrelles. Hi ha aproximadament 62 tipus diferents de cuines a São Paulo, i més de 12.000 restaurants.[46] Altres establiments com bars, pubs,lounges i discoteques proporcionen també una gran varietat d'estils musicals.[45]
Edifici Banespa.Estació de la Llum (Estação da Luz).imatge de JardinsCentre de finances internacional al districte de Brooklin.Pont Octavio Frias de Oliveira.
Avinguda Paulista, una de les avingudes més importants de la ciutat, seu de molts centres culturals i museus, com elMASP i el Centro Cultural Itaú.
Edifici Copan, dissenyat perOscar Niemeyer al barri de Centre. Construït entre1951 i1966, el seu disseny dona a l'edifici una sensació de moviment i innovació.
Estació da Luz, històrica estació de ferrocarril construïda entre 1895 i 1901.
Parc d'Ibirapuera (el segon parc més gran de la ciutat (el Parque do Carmo és el més gran), seu de diversos museus i diversos edificis dissenyats per l'arquitecteOscar Niemeyer, com l'Oca i l'Auditori d'Ibirapuera.
Praça da Sé, plaça on està situada la catedral i centre de la ciutat.
Centres comercials (coneguts com aShoppings) com Center Leste Aricanduva, Iguatemi, Ibirapuera, Morumbi, Eldorado, Pátio Higienópolis, Anália Franco, Cidade Jardim, entre d'altres.
São Paulo és un important centre cultural, essent considerat lloc d'origen d'una sèrie de moviments artístics i estètics al llarg de la seva història, especialment durant tot el segle xx. Rivalitza ambRio de Janeiro com a seu de les principals institucions culturals del país. La ciutat posseeix una àmplia xarxa de teatres, cases d'espectacles, bars, institucions d'ensenyament, museus i galeries d'art. Tal complex cultural està localitzat generalment a la zona cèntrica de la ciutat o en els seus voltants.
Molts historiadors sostenen que la primera actuació teatral del Brasil se celebrà a São Paulo. El jesuïta canariJosé de Anchieta (1534-1597) va escriure petites obres que foren representades pels nadius indis.[47] Però no fou fins a inicis del segle xx que les representacions agafaren força i el teatre assolí gran puixança. Fou a São Paulo on la companyia professionalTeatro Brasileiro de Comédia realitzà la seva primera representació.[48] Alsanys 60 es realitzaren a la ciutat grans representacions de teatre. Destacà elTeatro de Arena, compost per un grup d'estudiants de l'Escola de Arte Dramática, fundada per Alfredo Mesquita el 1948. També durant aquesta època proliferaren les obres amb temàtica referent a la història brasilera (Zumbi,Tiradentes). ElTeatro de Arena fou un important centre democràtic contrari a ladictadura militar, un període marcat per la censura.[49] ElTeatro Oficina també va tenir un paper important. Avui dia es representen a la ciutat tot tipus d'actuacions en nombrosos teatres, des demúsica clàssica,ballet fins a actuacions d'avantguarda.[50]
El primer monument construït especialment per preservar la memòria de la independència del Brasil fou obert el7 de setembre de1895 amb el nom deMuseu de Ciências Naturais. El1919 esdevingué un museu històric. La seva col·lecció d'aproximadament 100.000 objectes comprèn treballs d'art, mobiliari, roba i altres objectes que algun cop pertanyeren a celebritats que prengueren part en la història brasilera, des d'exploradors a emperadors. També té una biblioteca d'uns 100.000 llibres i elCentro de Documentação Histórica amb uns 40.000manuscrits.[53]
Memorial da América Latina
Amb uns 78.000 metres quadrats, el Memorial da América Latina fou concebut pel sociòlegDarcy Ribeiro com un lloc per a la integració delspaïsos llatinoamericans amb les seves arrels i cultures. El Memorial és seu del Parlament Llatinoamericà. Dissenyat per l'arquitecte brasilerOscar Niemeyer, el complex té un pavelló d'exposicions permanent, així com una biblioteca amb llibres, diaris, revistes, videos, pel·lícules i documents sobre la història d'Amèrica Llatina, i un auditori amb capacitat per a 1.679 persones.[54]
Memorial de l'immigrant.
Museu da Imigração e Memorial do Imigrante
Obert com aHospedaria do Imigrante (hostal de l'immigrant). Fou construïda el 1886-1888 a Brás amb la intenció d'acollir immigrants i ajudar-los a trobar treball. Fins al 1978 va recollir gent de més de 60 nacionalitats. Actualment com a museu recull gran quantitat d'informació i documents sobre la immigració al país.[55]
Museu de Zoologia da USP
Ocupa una àrea de 700 m² i mostra animals de la faunatropical del país. La biblioteca, especialitzada enzoologia, té modernes utilitats i equipament per servir tant a la comunitat científica com al públic en general. Té més de 73.850 treballs, dels quals 8.473 són llibres i 2.364 són diaris.[56]
Acervo do Palácio dos Bandeirantes
ElPalau dels Bandeirantes és la seu del Govern Estatal. A l'edifici s'hi troba una important col·lecció d'objectes d'art d'artistes brasilers comPortinari, Aldo Bonadei, Djanira,Almeida Júnior,Victor Brecheret, Ernesto de Fiori iAleijadinho. També té mobiliari colonial, pells i objectes d'argent. En estil eclèctic, les seves parets estan cobertes de panells que descriuen la història de São Paulo.[57]
Museu da Imagem e do Som
Obert el maig de 1990, el museu de la imatge i el so té per objectiu preservar manifestacions de música, cinema, fotografia i arts gràfiques. També organitza concerts i festivals de cinema, vídeo i fotografia, així com exhibicions d'art gràfiques.[58]
Una de les manifestacions amb més referències a São Paulo és la música. Molts han estat els compositors que ha donat la ciutat, des d'Adoniran Barbosa, compositor i cantant desamba amb força èxit durant l'era de la ràdio; el grup de samba nascut a la dècada dels 40Demônios da Garoa; fins al grup de rock psicodèlic dels anys 60 i 70Os Mutantes o, més recentment, el raperEmicida.[59] També ha donat importants compositors de música clàssica comOsvaldo Lacerda oAmaral Vieira.[60] Unaguitarrista i professoravalenciana a destacar que va passar part de la seva vida a São Paulo iRio de Janeiro ésJosefina Robledo Gallego, que es va convertir en la principal divulgadora de l'escola del mestreTàrrega alBrasil.[61]
São Paulo té dos importants teatres d'òpera, elTeatre Municipal de São Paulo i elTheatro São Pedro, així com nombroses sales de concerts com laSala São Paulo. També destaca l'Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo (OSESP), una de les més prestigioses d'Amèrica Llatina.[62] En quasi totes aquestes entitats musicals hi treballà durant molts anys fins a la seva mort el director d'orquestra italià, nacionaltzat brasilerEdoardo de Guarnieri, donant a conèixer tant les òperes de compositors internacionals com les obres del folklore brasiler.
São Paulo fou la llar dels primers missioners jesuïtes del Brasil, alsegle xvi. Aquests van escriure a la corona portuguesa sobre la nova terra, els nadius indígenes i també compongueren algunes peces de poesia i música sobre elcatecisme. Entre ells destacarenManuel da Nóbrega iJosé de Anchieta, qui vivien a la propera colònia anomenadaPiratininga, i ajudaren a registrar el lèxic i la gramàtica de lallengua tupí.[63]
São Paulo és un dels principals centres d'ensenyament delBrasil, amb destacades institucions d'ensenyament. Les tres universitats públiques de la ciutat són:[65]
Com a la resta del Brasil, elfutbol és amb molta diferència l'esport més important de la ciutat. El clubs més grans de São Paulo són elCorinthians,São Paulo iPalmeiras (en aquest ordre, el segon, tercer i quart equips més populars del país).[66] També hi ha altres clubs més petits destacats com laPortuguesa, elJuventus i elNacional. Un altre club popular a la ciutat és elSantos FC, de la propera ciutat deSantos.
São Paulo és la ciutat més important del Brasil, amb una població que frega els 11,5 milions de persones (cens de 2022).[71] Ha estat criticada pel seu alt cost de vida i va ser classificada com una de les ciutats més lletges del món segonsForbes el 2013 iHarvard Business Review el 2015.[72][73] La ciutat no ha escapat de la crisi del sector immobiliari delsegle xxi, que ha disparat els preus de l'habitatge (compra i lloguer) i ha encarit sobremanera elcost de vida.[74]
El trànsit és un altre dels maldecaps de la població paulista. El temps mitjà destinat a traslladar-se de casa a la feina o al centre d'estudis és d'aproximadament tres hores per dia.[75] La manca de manteniment dels carrers i vies ràpides, la inseguretat en el transport públic i l'èxode dels paulistes que han hagut de marxar a viure als municipis propers tot i continuar treballant a la capital, són algunes de les causes de l'increment de congestions de trànsit i, consegüentment, de la pol·lució.[76][77][78]
La ciutat concentra gairebé 1/4 de totes les persones sense llar al Brasil, segons l'Observatori Brasiler de Polítiques Públiques (37.200 sensellars paulistes, per un total 158.057 al Brasil, dades de 2021).[79] Actualment té una greu epidèmia de problemes de drogues amb més d'1,2 milions d'usuaris de drogues que viuen a la ciutat, segons l'IBGE (2019),[80] incloent-hi diverses persones addictes al crac que viuen als carrers, especialment a la regió central de São Paulo coneguda com aCracolândia.[81]
↑Fassa, Daniel «Andando na Selva de Pedra» (en portuguès brasiler). Espaço Aberto. Universitat de São Paulo [São Paulo], núm. 83, 2007, portada. Arxivat de l'original el 2023-03-27 [Consulta: 28 març 2023].
↑Calmon, Pedro. «O movimento constitucionalista». A:História do Brasil (en portuguès). 2a ed.. Rio de Janeiro: José Olympio, 1963.Arxivat 2024-05-27 aWayback Machine.
↑«São Paulo é Tudo de Bom» (en portuguès brasiler). São Paulo Convention & Visitors Bureau. Arxivat de l'original el 2007-07-08. [Consulta: 9 setembre 2024].
.svg)
%2c_Flag_of_Syria_(1980%25E2%2580%25932024).svg)
