Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

São Paulo

Coord.:23° 33′ 01″ S, 46° 38′ 02″ O / 23.550394°S,46.633947°O /-23.550394; -46.633947
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la ciutat brasilera. Vegeu-ne altres significats a «São Paulo (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSão Paulo
Vista nocturna
Vista aèria
Fotomuntatge
Imatge
Tipusmunicipi del Brasil,ciutat més gran,gran ciutat,megaciutat iciutatModifica el valor a Wikidata

HimneAnthem of the Municipality of São Paulo(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
SobrenomSelva de Pedra[1]
EpònimPau de TarsModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 23° 33′ 01″ S, 46° 38′ 02″ O / 23.550394°S,46.633947°O /-23.550394; -46.633947
EstatBrasil
Unitat FederativaSão PauloModifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població11.451.999(2022)Modifica el valor a Wikidata (7.519,37hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1.523 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perPinheiros iRiu TietêModifica el valor a Wikidata
Altitud760 mModifica el valor a Wikidata
Punt més altPico do Jaraguá(en)Tradueix (1.135 m)Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació25 gener 1554Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuCambra Municipal de São PauloCircumscripció: 0,(Escó: 55)Modifica el valor a Wikidata
• AlcaldeModifica el valor a WikidataRicardo Nunes(2021–)Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal01000-000Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic11Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil3550308Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webprefeitura.sp.gov.brModifica el valor a Wikidata

Facebook: PrefSPX: prefspModifica el valor a Wikidata

São Paulo (en catalàSant Pau) és una ciutat delBrasil, també capital de l'estat de São Paulo i de laRegió Metropolitana de São Paulo.[2][3] La ciutat és entre les més grans delmón, amb un població metropolitana de 20,7 milions d'habitants (cens de 2022), és la ciutat més poblada d'Amèrica, de lalusofonia i de tot l'hemisferi sud. São Paulo és el principal centre financer i industrial del país.[4][5]

Regions molt pròximes a São Paulo són considerades també com regions metropolitanes de l'Estat, comCampinas iSantos; altres grans ciutats pròximes són aglomeracions urbanes en procés de metropolització, comJundiaí,Sorocaba iSão José dos Campos. El total d'habitants d'aquestes àrees, sumades a la capital (dit Complex Metropolità Expandit i també conegut com a Macrometròpoli paulista),[6][7] sobrepassa els 33 milions de persones (any 2019), aproximadament tres quartes parts de la població de tot l'estat.[8]

Història

[modifica]

La història de la ciutat de São Paulo transcorre paral·lelament a lahistòria del Brasil al llarg d'aproximadament 450 anys de la seva existència, contra els més de cinc-cents anys del país. Durant els primers tres segles des de la seva fundació, la localitat va restar en un segon pla, ja sigui des del punt de vista polític o econòmic, Emperò, São Paulo va destacar en diversos moments com a escenari de diversos i importants moments de ruptura en la història del país. São Paulo sorgeix com unamissió jesuïta, reunint en els seus primers territoris habitants d'origen tant europea comindígena. Amb el temps, el poblat va acabar distingint-se com a pol comercial i de serveis de relativa importància regional. Aquesta característica de ciutat comercial i de composició heterogènia l'acompanyen en tota la seva història.[9][10]

Període colonial

[modifica]

La regió que ara roman ocupada per la ciutat de São Paulo va formar part dels dominis del pobleguaianà. Eren tribuscaçadores-recol·lectadores i habitaven en coves. En elsegle xix va ser declarat extint.[11]

Fundació de la Ciutat de São Paulo (Oscar Pereira da Silva, 1909)

La vila de São Paulo de Piratininga, emmarcada en laCapitania de São Vicente, va ser fundada el25 de gener de1554 amb la construcció d'un col·legi jesuïta per part dels religiososManuel da Nóbrega iJosé de Anchieta, situat entre els riusAnhangabaú iTamanduateí. El nom es va triar perquè el dia 25 de gener l'Església catòlica celebra la conversió de l'apòstolSant Pau. Tal col·legi, que funcionava en un barracot rústic, tenia per finalitat lacatequització dels pobles indígenes que vivien en la regió. El poblament va viure un primer repunt el1560, quanMem de Sá, governador general delBrasil colonial, va desplaçar la població de la vila deSanto André da Borda do Campo cap als voltants de l'escola, denominada Col·legi de São Paulo de Piratininga. D'aquesta forma, la vila de Santo André da Borda do Campo quedava extinta i São Paulo era elevada a la categoria de vila.[12][13]

L'economia colonial girava entorn a l'extracció de recursos que es trobaven al litoral (pau-brasil, canya de sucre, espècies), així que no va caldre millorar les infraestructures que connectessin la capital (Salvador) i els ports amb l'altiplà brasiler. São Paulo va romandre, durant més d'un segle, una vila pobra i aïllada del centre de gravetat de la colònia, i es mantenia gràcies a l'economia de subsistència. Alsegle xvii va començar a São Paulo l'activitat delsbandeirantes, que es van dispersar per l'interior del continent a la cacera d'indis i la cerca de metalls i pedres precioses, a més d'ampliar les fronteres brasileres cap a l'oest.[14] Això va permetre el creixement del municipi, que el23 d'abril de1683 va ser declara la capital de lacapitania.[15][16]

El descobriment d'or a la regió deMinas Gerais va atraure l'atenció deLisboa. La corona portuguesa va reagrupar les capitanies del sud i el 1709 va crear-ne la deSão Paulo i Mines d'Or, amb capital a São Paulo,[17][18] que seria elevada a la categoria deciutat en1711.[15] La capitania va patir diverses escissions, d'on van sorgir les capitanies de Minas Gerais, Santa Catarina, Goiás i Mato Grosso.[19] Quan es va esgotar l'or, a finals del segle XVIII, la fèrtil capitania de São Paulo va esdevenir una zona exportadora de productes agrícoles (sucre, cotó,herba mate o cafè), mentre la ciutat s'encarregava de fabricar-ne derivats i dirigir-ne la producció fins al port deSantos.[20][21] Va ser en aquella època que es va construir la primera carretera moderna a São Paulo, precisament en direcció al port santista.[22]

Al Brasil independent

[modifica]

A començaments del segle XIX São Paulo es va seguir considerant una mera ciutat "provinciana". Malgrat això, va ser escenari d'episodis de transcendència per al país: per exemple, és on l'any1822 es va declarar laindependència del Brasil pel llavors príncep regent i des d'aleshoresemperadorPere I. De fet, un any després delCrit d'Ipiranga, el monarca va atorgar el títol de Ciutat Imperial a São Paulo. El1828 s'hi va instal·lar la primera facultat dedret, cosa que va donar un nou impuls al creixement de la ciutat amb el fluix d'estudiants i professors.[23][24] En aquest període, la província va començar a rebre una gran quantitat d'immigrants, especialmentitalians, molts dels quals es van establir a la capital i aSão Carlos, i van començar a instal·lar-hi les primeres indústries. Des de mitjan segle XIX São Paulo passa a beneficiar-se de leslínies fèrries que uneixen l'interior de l'estat amb el port de Santos.[23][25]

Rua do Comércio,1887

La ciutat començà a guanyar un enorme poder amb el desenvolupament de l'economiacafetera, que atrau una gran lleva d'immigrants japonesos.[26][27] A més del principal pol econòmic del Brasil, també va esdevenir un dels estats amb major pes polític, en especial durant l'etapa de lapolítica del cafè amb llet, sistema que va dirigir el país durant lesdècades del 1910 i1920.[26][28] La ciutat també va arrabassar-li a Rio de Janeiro la capitalitatcultural del Brasil, amb l'obertura de museus i teatres o amb la celebració de laSetmana d'Art Modern de 1922.[29] Elcrac del 29 i el subsegüent esfondrament de les exportacions de cafè, a més de la recentralització delgovern Vargas a partir de 1930, van limitar el poder dels paulistes al país.[30] En aquella època la ciutat va viure importants mobilitzacions: laRevolta Paulista del 1924 contra el govern del PresidentArtur Bernardes,[31] o laRevolució Constitucionalista de 1932 contra el totalitarisme deGetúlio Vargas.[32]

En la segona meitat del segle XX va donar-se l'arribada de centenars de milers de brasilers vinguts principalment de laregió Nord-est del Brasil. La ciutat va patir grans canvis urbans, pel que fa a la construcció de vies ràpides, la canalització delriu Tietê i la inauguració del metro. També va ser una de les ciutats on van créixer més faveles, suposant un gran desequilibri socioeconòmic entre els veïns del centre i els nouvinguts de la perifèria. Als anys 60, São Paulo va posar-se al capdavant de la llista de ciutats més poblades del Brasil, amb gairebé 4 milions de persones.[33][34][35]

Geografia

[modifica]

São Paulo està ubicada al costat de la conca delriu Tietê, i les subconques dels rius Pinheiros i Tamanduateí tenen un paper important en la seva configuració.[36] São Paulo té una altitud mitjana de 760 metres. El punt més alt del municipi de São Paulo és el cim delJaraguá amb 1.135 m, localitzat alParc Estatal del Jaraguá, a laserra de Cantareira.[37] La zona nord de la ciutat està travessada pelTròpic de Capricorn.[3]

L'intens procés deconurbació actualment en curs al gran São Paulo ha fet inefectives les fronteres administratives entre els municipis de la regió, i ha creat una gegantescaàrea metropolitana al centre de la qual hi ha la capital de l'estat. S'estén a municipis comSanto André,São Bernardo do Campo,São Caetano do Sul (tots tres conformen l'anomenadaABC Paulista),[38]Diadema,Osasco iGuarulhos, entre d'altres. Els límits del municipi són els municipis deCaieiras iMairiporã al nord; Guarulhos al nord-est;Itaquaquecetuba,Poá iFerraz de Vasconcelos a l'est;Mauá, Santo André, São Caetano do Sul, São Bernardo do Campo, Diadema i novament São Bernardo al sud-est;São Vicente,Mongaguá iItanhaém al sud;Juquitiba,Embu-Guaçu,Itapecerica da Serra, Embu,Taboão da Serra,Cotia i Osasco a l'oest; iSantana de Parnaíba iCajamar al nord-oest. LaRegió Metropolitana de São Paulo està constituïda per 39 municipis, i és la tercera aglomeració urbana més gran d'Amèrica.[39][40]

Clima

[modifica]

El clima de São Paulo és consideratsubtropical (tipus Cwa segonsKöppen), amb disminució de pluges a l'hivern i temperatura mitjana anual de 19graus Celsius, ambhiverns tous iestius amb temperatures moderadament altes, augmentades per l'efecte de lapol·lució i de l'altíssima concentració d'edificis. El mes més calent, gener, té una temperatura mitjana de 22 °C i el mes més fred, juliol, de 16 °C. São Paulo és la tercera capital més freda del Brasil, superada només perCuritiba, en primer lloc, iPorto Alegre en segon, i supera fins i tot, a causa de l'altitud, la marítimaFlorianópolis, localitzada més al sud.[41][3]

Divisió administrativa

[modifica]
Sotsprefectures
 SotsprefecturaÀreaPoblació  SotsprefecturaÀreaPoblació
1Aricanduva21,5 km²266.838Mapa17Mooca35,2 km²305.436
2Butantã56,1 km²345.94318Parelheiros353,5 km²110.909
3Campo Limpo36,7 km²508.60719Penha42,8 km²472.247
4Capela do Socorro134,2 km²561.07120Perus57,2 km²109.218
5Casa Verde26,7 km²313.17621Pinheiros31,7 km²270.798
6Cidade Ademar30,7 km²370.75922Pirituba54,7 km²390.083
7Cidade Tiradentes15 km²248.7622326,2 km²373.160
8Ermelino Matarazzo15,1 km²204.31524Santana34,7 km²327.279
9Freguesia do Ó31,5 km²391.40325Tremembé64,1 km²255.435
10Guaianases17,8 km²283.16226Santo Amaro37,5 km²217.280
11Ipiranga37,5 km²427.58527São Mateus45,8 km²422.199
12Itaim Paulista/Vila Curuçá21,7 km²358.88828São Miguel Paulista24,3 km²377.540
13Itaquera54,3 km²488.32729Vila Maria26,4 km²302.899
14Jabaquara14,1 km²214.20030Vila Mariana26,5 km²311.019
15Lapa40,1 km²270.10231Vila Prudente33,3 km²523.138
16M'Boi Mirim62,1 km²480.823

Turisme

[modifica]
Vall d'Anhangabaú.

São Paulo no està situada entre les ciutats més turístiques del Brasil, tot i que destaca pelturisme de negocis (fires, convencions...).[42] São Paulo és la llar de museus d'art com elMuseu d'Art de São Paulo (MASP), inaugurat per lareina Elisabet II, o la Pinacoteca do Estado, de l'Orquestra Simfònica do Estado de São Paulo, i d'una àmplia varietat de teatres i locals d'espectacles; esdevenint un destí deturisme intern cultural.[43] També se celebren macroactivitats culturals i esportives, com les curses al circuit deFórmula 1Autódromo José Carlos Pace (Interlagos) o diversos festivals musicals que atrauen públic d'arreu.[44][45]

La ciutat té una variada diversitat ètnica a la seva àrea metropolitana, amb forta influència italiana, portuguesa, espanyola, àrab i japonesa, entre altres influències. Ha aprofitat aquest mestissatge i ser reconeguda per la seva variada i sofisticada cuina internacional, que va des de laxinesa a lafrancesa, de lacuina ràpida als restaurants cinc estrelles. Hi ha aproximadament 62 tipus diferents de cuines a São Paulo, i més de 12.000 restaurants.[46] Altres establiments com bars, pubs,lounges i discoteques proporcionen també una gran varietat d'estils musicals.[45]

Llocs d'interès

[modifica]
Edifici Banespa.
Estació de la Llum (Estação da Luz).
imatge de Jardins
Centre de finances internacional al districte de Brooklin.
Pont Octavio Frias de Oliveira.
  • Avinguda Paulista, una de les avingudes més importants de la ciutat, seu de molts centres culturals i museus, com elMASP i el Centro Cultural Itaú.
  • Brooklin, el districte financer de São Paulo.
  • Edifici Altino Arantes (edifici Banespa), gratacel ambobservatori i museu dissenyat a l'estil de l'Empire State.
  • Catedral da Sé, la catedral de la ciutat.
  • Edifici Copan, dissenyat perOscar Niemeyer al barri de Centre. Construït entre1951 i1966, el seu disseny dona a l'edifici una sensació de moviment i innovació.
  • Edifici Itàlia, gratacel amb observatori.
  • Sede do BankBoston, gratacel.
  • Estació da Luz, històrica estació de ferrocarril construïda entre 1895 i 1901.
  • Parc d'Ibirapuera (el segon parc més gran de la ciutat (el Parque do Carmo és el més gran), seu de diversos museus i diversos edificis dissenyats per l'arquitecteOscar Niemeyer, com l'Oca i l'Auditori d'Ibirapuera.
  • Mooca, el districte italià de la ciutat.
  • Liberdade, el districte asiàtic (São Paulo té la colònia japonesa més gran del món fora delJapó) de la ciutat.
  • Mercat Municipal, el mercat històric de la ciutat.
  • Teatre Municipal de São Paulo, el magnífic teatre d'òpera, construït a inicis del segle xx.
  • Museu d'Art Sacra, un museu d'art reli (museum ofreligious art located in acolonial convent).
  • Museu Paulista oMuseu do Ipiranga, museu construït on es proclamà la Independència del Brasil l'any 1822.
  • Museu de la Llengua Portuguesa, situat a l'interior de l'Estação da Luz).
  • Pátio do Colégio, lloc fundacional de la ciutat, antiga escola-missiójesuïta.
  • Pinacoteca do Estado de São Paulo, important museu d'art.
  • Praça da Sé, plaça on està situada la catedral i centre de la ciutat.
  • Centres comercials (coneguts com aShoppings) com Center Leste Aricanduva, Iguatemi, Ibirapuera, Morumbi, Eldorado, Pátio Higienópolis, Anália Franco, Cidade Jardim, entre d'altres.
Vista panoràmica del llac delParc d'Ibirapuera.

Cultura

[modifica]

São Paulo és un important centre cultural, essent considerat lloc d'origen d'una sèrie de moviments artístics i estètics al llarg de la seva història, especialment durant tot el segle xx. Rivalitza ambRio de Janeiro com a seu de les principals institucions culturals del país. La ciutat posseeix una àmplia xarxa de teatres, cases d'espectacles, bars, institucions d'ensenyament, museus i galeries d'art. Tal complex cultural està localitzat generalment a la zona cèntrica de la ciutat o en els seus voltants.

Teatres

[modifica]
Teatre Municipal de São Paulo.

Molts historiadors sostenen que la primera actuació teatral del Brasil se celebrà a São Paulo. El jesuïta canariJosé de Anchieta (1534-1597) va escriure petites obres que foren representades pels nadius indis.[47] Però no fou fins a inicis del segle xx que les representacions agafaren força i el teatre assolí gran puixança. Fou a São Paulo on la companyia professionalTeatro Brasileiro de Comédia realitzà la seva primera representació.[48] Alsanys 60 es realitzaren a la ciutat grans representacions de teatre. Destacà elTeatro de Arena, compost per un grup d'estudiants de l'Escola de Arte Dramática, fundada per Alfredo Mesquita el 1948. També durant aquesta època proliferaren les obres amb temàtica referent a la història brasilera (Zumbi,Tiradentes). ElTeatro de Arena fou un important centre democràtic contrari a ladictadura militar, un període marcat per la censura.[49] ElTeatro Oficina també va tenir un paper important. Avui dia es representen a la ciutat tot tipus d'actuacions en nombrosos teatres, des demúsica clàssica,ballet fins a actuacions d'avantguarda.[50]

Museus

[modifica]
Museu d'Art de São Paulo.
  • Museu d'Art de São Paulo

El museu fou fundat pel periodistaAssis Chateaubriand i perPietro Maria Bardi. L'actual edifici fou obert el 1968, dissenyat perLina Bo Bardi. Conegut com a MASP, té una de les col·leccions d'art europeu més importants d'Amèrica Llatina, amb obres deDegas,Renoir,Modigliani iBonnard, entre d'altres.[51][52]

  • Museu do Ipiranga

El primer monument construït especialment per preservar la memòria de la independència del Brasil fou obert el7 de setembre de1895 amb el nom deMuseu de Ciências Naturais. El1919 esdevingué un museu històric. La seva col·lecció d'aproximadament 100.000 objectes comprèn treballs d'art, mobiliari, roba i altres objectes que algun cop pertanyeren a celebritats que prengueren part en la història brasilera, des d'exploradors a emperadors. També té una biblioteca d'uns 100.000 llibres i elCentro de Documentação Histórica amb uns 40.000manuscrits.[53]

  • Memorial da América Latina

Amb uns 78.000 metres quadrats, el Memorial da América Latina fou concebut pel sociòlegDarcy Ribeiro com un lloc per a la integració delspaïsos llatinoamericans amb les seves arrels i cultures. El Memorial és seu del Parlament Llatinoamericà. Dissenyat per l'arquitecte brasilerOscar Niemeyer, el complex té un pavelló d'exposicions permanent, així com una biblioteca amb llibres, diaris, revistes, videos, pel·lícules i documents sobre la història d'Amèrica Llatina, i un auditori amb capacitat per a 1.679 persones.[54]

Memorial de l'immigrant.
  • Museu da Imigração e Memorial do Imigrante

Obert com aHospedaria do Imigrante (hostal de l'immigrant). Fou construïda el 1886-1888 a Brás amb la intenció d'acollir immigrants i ajudar-los a trobar treball. Fins al 1978 va recollir gent de més de 60 nacionalitats. Actualment com a museu recull gran quantitat d'informació i documents sobre la immigració al país.[55]

  • Museu de Zoologia da USP

Ocupa una àrea de 700 m² i mostra animals de la faunatropical del país. La biblioteca, especialitzada enzoologia, té modernes utilitats i equipament per servir tant a la comunitat científica com al públic en general. Té més de 73.850 treballs, dels quals 8.473 són llibres i 2.364 són diaris.[56]

  • Acervo do Palácio dos Bandeirantes

ElPalau dels Bandeirantes és la seu del Govern Estatal. A l'edifici s'hi troba una important col·lecció d'objectes d'art d'artistes brasilers comPortinari, Aldo Bonadei, Djanira,Almeida Júnior,Victor Brecheret, Ernesto de Fiori iAleijadinho. També té mobiliari colonial, pells i objectes d'argent. En estil eclèctic, les seves parets estan cobertes de panells que descriuen la història de São Paulo.[57]

  • Museu da Imagem e do Som

Obert el maig de 1990, el museu de la imatge i el so té per objectiu preservar manifestacions de música, cinema, fotografia i arts gràfiques. També organitza concerts i festivals de cinema, vídeo i fotografia, així com exhibicions d'art gràfiques.[58]

Música

[modifica]
Sala São Paulo.
Auditori d'Ibirapuera.

Una de les manifestacions amb més referències a São Paulo és la música. Molts han estat els compositors que ha donat la ciutat, des d'Adoniran Barbosa, compositor i cantant desamba amb força èxit durant l'era de la ràdio; el grup de samba nascut a la dècada dels 40Demônios da Garoa; fins al grup de rock psicodèlic dels anys 60 i 70Os Mutantes o, més recentment, el raperEmicida.[59] També ha donat importants compositors de música clàssica comOsvaldo Lacerda oAmaral Vieira.[60] Unaguitarrista i professoravalenciana a destacar que va passar part de la seva vida a São Paulo iRio de Janeiro ésJosefina Robledo Gallego, que es va convertir en la principal divulgadora de l'escola del mestreTàrrega alBrasil.[61]

São Paulo té dos importants teatres d'òpera, elTeatre Municipal de São Paulo i elTheatro São Pedro, així com nombroses sales de concerts com laSala São Paulo. També destaca l'Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo (OSESP), una de les més prestigioses d'Amèrica Llatina.[62] En quasi totes aquestes entitats musicals hi treballà durant molts anys fins a la seva mort el director d'orquestra italià, nacionaltzat brasilerEdoardo de Guarnieri, donant a conèixer tant les òperes de compositors internacionals com les obres del folklore brasiler.

Literatura

[modifica]
BibliotecaMário de Andrade.

São Paulo fou la llar dels primers missioners jesuïtes del Brasil, alsegle xvi. Aquests van escriure a la corona portuguesa sobre la nova terra, els nadius indígenes i també compongueren algunes peces de poesia i música sobre elcatecisme. Entre ells destacarenManuel da Nóbrega iJosé de Anchieta, qui vivien a la propera colònia anomenadaPiratininga, i ajudaren a registrar el lèxic i la gramàtica de lallengua tupí.[63]

El1922, el movimentmodernista brasiler se centrà a la ciutat de São Paulo, amb la celebració de laSetmana d'Art Modern. Entre ells destacarenMário de Andrade iOswald de Andrade.[64]

Educació

[modifica]

São Paulo és un dels principals centres d'ensenyament delBrasil, amb destacades institucions d'ensenyament. Les tres universitats públiques de la ciutat són:[65]

També existeixen algunes institucions privades com:

Esports

[modifica]

Futbol

[modifica]
Estadi Pacaembu.

Com a la resta del Brasil, elfutbol és amb molta diferència l'esport més important de la ciutat. El clubs més grans de São Paulo són elCorinthians,São Paulo iPalmeiras (en aquest ordre, el segon, tercer i quart equips més populars del país).[66] També hi ha altres clubs més petits destacats com laPortuguesa, elJuventus i elNacional. Un altre club popular a la ciutat és elSantos FC, de la propera ciutat deSantos.

São Paulo va ser una de les ciutats seu de laCopa del Món de Futbol de 2014.

Clubs de futbol

[modifica]
ClubLligaEstadiFundació
São Paulo FC
Série A del BrasilEstadi Morumbi 80.000 (138.032 rècord)[67]1930
Corinthians
Série A del BrasilEstádio Parque São Jorge 18.0001910
Palmeiras
Série A del BrasilEstádio Palestra Itália 29.173 (40.283 rècord)1914
Portuguesa
Série B del BrasilEstádio do Canindé 19.717 (25.000 rècord)1920
Juventus
2a divisiólliga paulistaEstádio Rua Javari 4.000 (9.000 rècord)1924
Nacional3a divisiólliga paulistaEstádio José Cavalcanti 11.0001919

Cursa de San Silvestre

[modifica]

Lacursa de San Silvestre de São Paulo (Corrida de São Silvestre) es disputa anualment el dia deCap d'any. Es creà l'any1925, essent la més famosa del món d'aquest tipus de curses.[68]

Gran Premi del Brasil

[modifica]
Circuit Carlos Pace de Interlagos, seu delGran Premi del Brasil.

ElGran Premi del Brasil deFórmula 1 (Grande Prêmio do Brasil) es disputa a l'Autódromo José Carlos Pace d'Interlagos contínuament des del1990. El primer any en què es disputà el GP fou el1973.[69][70] La Fórmula 1 té molts seguidors a la ciutat i ha donat grans pilots comEmerson Fittipaldi,José Carlos Pace,Ayrton Senna,Felipe Massa iRubens Barrichello.

Altres esports

[modifica]

Elvoleibol, elbasquetbol i eltennis també tenen molts seguidors a la ciutat. Hi ha diversos clubs poliesportius a la ciutat amb gran tradició, essent els més importants els següents:Esporte Clube Pinheiros (waterpolo, voleibol, natació, basquetbol i handbol),Clube Atlhetico Paulistano (basquetbol),Esporte Clube Banespa (voleibol, handbol i futbol sala),Associação Atlética Hebraica (basquetbol),São Paulo Athletic Club (rugbi XIII),Clube de Regatas Tietê iClube Atlético Ypiranga.

Esdeveniments esportius internacionals

[modifica]

Aquests són els principals esdeveniments esportius que han estat disputats a la ciutat de São Paulo:

Crítiques

[modifica]

São Paulo és la ciutat més important del Brasil, amb una població que frega els 11,5 milions de persones (cens de 2022).[71] Ha estat criticada pel seu alt cost de vida i va ser classificada com una de les ciutats més lletges del món segonsForbes el 2013 iHarvard Business Review el 2015.[72][73] La ciutat no ha escapat de la crisi del sector immobiliari delsegle xxi, que ha disparat els preus de l'habitatge (compra i lloguer) i ha encarit sobremanera elcost de vida.[74]

El trànsit és un altre dels maldecaps de la població paulista. El temps mitjà destinat a traslladar-se de casa a la feina o al centre d'estudis és d'aproximadament tres hores per dia.[75] La manca de manteniment dels carrers i vies ràpides, la inseguretat en el transport públic i l'èxode dels paulistes que han hagut de marxar a viure als municipis propers tot i continuar treballant a la capital, són algunes de les causes de l'increment de congestions de trànsit i, consegüentment, de la pol·lució.[76][77][78]

La ciutat concentra gairebé 1/4 de totes les persones sense llar al Brasil, segons l'Observatori Brasiler de Polítiques Públiques (37.200 sensellars paulistes, per un total 158.057 al Brasil, dades de 2021).[79] Actualment té una greu epidèmia de problemes de drogues amb més d'1,2 milions d'usuaris de drogues que viuen a la ciutat, segons l'IBGE (2019),[80] incloent-hi diverses persones addictes al crac que viuen als carrers, especialment a la regió central de São Paulo coneguda com aCracolândia.[81]

Ciutats agermanades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Fassa, Daniel «Andando na Selva de Pedra» (en portuguès brasiler). Espaço Aberto. Universitat de São Paulo [São Paulo], núm. 83, 2007, portada. Arxivat de l'original el 2023-03-27 [Consulta: 28 març 2023].
  2. «São Paulo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,03,13,2«Sao Paulo | History, Population, & Facts» (en anglès). Britannica, 07-09-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-04. [Consulta: 9 setembre 2024].
  4. Portes, Alejandro; Armony, Ariel C.Emerging Global Cities: Origin, Structure, and Significance. Columbia University Press, 2022-12-31.DOI 10.7312/port20516.ISBN 978-0-231-55587-6. Arxivat 2024-09-08 aWayback Machine.
  5. Rocco, Roberto «Towards a polycentric metropolis: Global strategies and unequal development in São Paulo». Urbani Izziv, 17, 1-2, 2006, pàg. 193–198. Arxivat de l'original el 2024-09-08.ISSN:0353-6483 [Consulta: 8 setembre 2024].
  6. Bordo, Adilson Aparecido «Os eixos de desenvolvimento e a estruturação urbano-industrial do estado de São Paulo, Brasil» (en portuguès). Scripta Nova, Vol. IX, núm. 194 (79), 01-08-2005. Arxivat de l'original el 2024-02-09.ISSN:1138-9788 [Consulta: 8 setembre 2024].
  7. Lampis, Andrea «A normalização da precariedade: uma etnografia do espaço da energia e da vida em risco em Vila Nova Esperança (São Paulo, Brasil)». Desenvolvimento e Meio Ambiente, 60, 23-12-2022, pàg. figura 1. Arxivat de l'original el 2024-02-06.DOI:10.5380/dma.v60i0.85630.ISSN:2176-9109 [Consulta: 8 setembre 2024].
  8. «Estimativas 2019 população Regiões Metropolitanas - Excel» (en portuguès brasiler). Agência IBGE, 28-08-2019. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 8 setembre 2024].
  9. Portes, Alejandro; Armony, Ariel C.Emerging Global Cities: Origin, Structure, and Significance. Columbia University Press, 2023.DOI 10.7312/port20516.11.ISBN 978-0-231-20516-0. Arxivat 2024-09-08 aWayback Machine.
  10. Pacievitch, Thais. «História de São Paulo» (en portuguès brasiler). InfoEscola. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 8 setembre 2024].
  11. «Guaianases é nossa terra, 151 anos de muita história» (en portuguès brasiler). Subprefeitura Guaianases, 23-04-2012. Arxivat de l'original el 2024-09-08. [Consulta: 8 setembre 2024].
  12. Bueno, Eduardo.Capitães do Brasil: A saga dos primeiros colonizadores (en portuguès brasiler). Sextante, 2016-06-08.ISBN 978-85-5608-007-3. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  13. Perez, Sandra.Santo André: a invenção da cidade (Tesi) (en portuguès brasiler). Universidade de São Paulo, 2010-09-30. Arxivat 2024-09-08 aWayback Machine.
  14. Junior, Alfredo Ellis.O bandeirismo paulista e o recúo do meridiano: pesquizas nos documentos quinhentistas e setecentistas publicados pelos governos estadual e municipal (en portuguès brasiler). Companhia editora nacional, 1934. Arxivat 2023-10-26 aWayback Machine.
  15. 15,015,1«São Paulo. História & Fotos» (en portuguès brasiler). IBGE. Arxivat de l'original el 2023-12-22. [Consulta: 26 octubre 2023].
  16. Neves, Cylaine Maria das.A vila de São Paulo de Piratininga: fundação e representação (en portuguès brasiler). Annablume, 2007, p. 18.ISBN 978-85-7419-779-1. Arxivat 2024-05-21 aWayback Machine.
  17. Martins, Tarcisio José.Minas Gerais: Capitania de São Paulo e Minas do Ouro (en portuguès). Tejota Editor (MG Quilombo Editora Ltda.), 2021.ISBN 978-65-00-31495-3. Arxivat 2024-05-21 aWayback Machine.
  18. Taunay, Afonso de Escragnolle.História geral das bandeiras paulistas: A Capitania de São Paulo e Minas do Ouro. Bandeirantes em terras do Rio de Janeiro e Espirito Santo. Os primeiros anos de Culabá e Matto Grosso (en portuguès brasiler). Typ. Ideal, H.L. Canton, 1949. Arxivat 2024-05-21 aWayback Machine.
  19. de Andrade Arruda, José Jobson; Liberalli Bellotto, Heloísa; Matos Reis, Gilson Sérgio.Documentos manuscritos avulsos da Capitania de São Paulo (1644-1830): catálogo 1 (en portuguès brasiler). EDUSC, 2000.ISBN 978-85-7460-056-7. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  20. Micheli, Marco «Considerações sobre a produção de açúcar e a lavoura de mantimentos em São Paulo na virada do século XVIII ao XIX». Revista Angelus Novus, 13, 18-04-2017, pàg. 151–167. Arxivat de l'original el 2024-02-26.DOI:10.11606/issn.2179-5487.v13i13p151-167.ISSN:2179-5487 [Consulta: 8 setembre 2024].
  21. Lima, Carlos A. M. «São Paulo, o açúcar, o café e o rearranjo da década de 1840» ( PDF) (en portuguès brasiler). Associação Brasileira de Pesquisadores em História Econômica. Arxivat de l'original el 2023-12-13. [Consulta: 8 setembre 2024].
  22. Ribeiro Gallucci, Danilo. «Primeira estrada pavimentada aproxima São Paulo de Santos» (en portuguès brasiler). Almanaque de Cultura Popular. Arxivat de l'original el 2013-10-03. [Consulta: 9 agost 2024].
  23. 23,023,1Porta, Paula.História da cidade de São Paulo (en portuguès brasiler). Paz e Terra, 2004.ISBN 978-85-219-0755-8. Arxivat 2024-09-08 aWayback Machine.
  24. «Imperial Cidade e Burgo dos Estudantes (1822 - 1889)» (en portuguès brasiler). PRODAM. Arxivat de l'original el 2001-01-26. [Consulta: 8 setembre 2024].
  25. Mattoon, Robert H. «Railroads, Coffee, and the Growth of Big Business in Sao Paulo, Brazil». The Hispanic American Historical Review, 57, 2, 5-1977, pàg. 273. Arxivat de l'original el 2023-11-08.DOI:10.2307/2513775 [Consulta: 8 setembre 2024].
  26. 26,026,1«Abrindo os trilhos para a locomotiva» (en portuguès). Prefeitura da Cidade de São Paulo, 05-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-12-26. [Consulta: 8 setembre 2024].
  27. Neto, Ensei. «O café, o Brasil e a imigração japonesa» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 20-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-08. [Consulta: 8 setembre 2024].
  28. de Angelo, Vitor Amorim. «Política do café-com-leite: Acordo marcou a República Velha» (en portuguès brasiler). UOL Educação. Arxivat de l'original el 2021-04-09. [Consulta: 8 setembre 2024].
  29. «La ciudad de São Paulo a mediados del siglo XX» (en castellà). Revista Pesquisa FAPESP, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 8 setembre 2024].
  30. Paredes, Carlos Sixirei.El Brasil de Vargas (1930-1945) (en castellà). Editorial de la Universidad Complutense de Madrid, Servicio de Reprografía, 1988. Arxivat 2024-05-21 aWayback Machine.
  31. Toledo, Roberto Pompeu de.A capital da vertigem: Uma história de São Paulo de 1900 a 1954 (en portuguès brasiler). Objetiva, 2015-04-14, p. capítol 12.ISBN 978-85-390-0675-5. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  32. Calmon, Pedro. «O movimento constitucionalista». A:História do Brasil (en portuguès). 2a ed.. Rio de Janeiro: José Olympio, 1963. Arxivat 2024-05-27 aWayback Machine.
  33. Tuon, Ligia. «A metrópole improvável: por que São Paulo virou a maior cidade do Brasil» (en portuguès brasiler). Exame, 25-01-2019. Arxivat de l'original el 2023-11-07. [Consulta: 8 setembre 2024].
  34. James, Preston E. «The Changing Patterns of Population in Sao Paulo State, Brazil». Geographical Review, 28, 3, 7-1938, pàg. 353.DOI:10.2307/209735.
  35. Costa, Adriano Borges; Zegras, Christopher; Biderman, Ciro «Chasing the city that cannot stop: Exploring transportation and urban co-development in São Paulo’s history». Journal of Transport and Land Use, 14, 1, 2021, pàg. 1075–1098. Arxivat de l'original el 2024-09-08.ISSN:1938-7849 [Consulta: 8 setembre 2024].
  36. «Hidrografia da cidade de São Paulo, seus rios e represas» (en portuguès brasiler). Cidade e Cultura. Arxivat de l'original el 2023-12-05. [Consulta: 9 setembre 2024].
  37. «Pico do Jaraguá - Parque estadual do Jaraguá». Arxivat de l'original el 2019-02-03. [Consulta: 9 setembre 2024].
  38. «O ABC» (en portuguès brasiler). Consórcio Intermunicipal Grande ABC. Arxivat de l'original el 2017-05-23. [Consulta: 9 setembre 2024].
  39. «Conheça mais da região metropolitana de São Paulo - São Paulo» (en portuguès brasiler). iG, 24-01-2013. Arxivat de l'original el 2019-05-17. [Consulta: 9 setembre 2024].
  40. Zanchetta, Diego «A primeira macrometrópole do hemisfério sul» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 03-08-2008. Arxivat de l'original el 2014-03-01.
  41. «Informações sobre as Estações do Ano na Cidade de São Paulo» (en portuguès brasiler). Estação Meteorológica do IAG/USP. Arxivat de l'original el 2018-02-02. [Consulta: 9 setembre 2024].
  42. Cordeiro Braga, Debora; Veiga Shibaki, Viviane «La Avenida Paulista como ícono turístico: su relación con el turismo de negocios de São Paulo (Brasil)». Estudios y perspectivas en turismo, 19, 4, 8-2010, pàg. 500–515. Arxivat de l'original el 2023-05-29.ISSN:1851-1732 [Consulta: 9 setembre 2024].
  43. Grillo, Camila Karla; Lanzarini, Ricardo «Turismo de eventos en la ciudad de São Paulo - Brasil: Los espectáculos teatrales como atractivos culturales». Estudios y perspectivas en turismo, 28, 4, 10-2019, pàg. 1146–1162. Arxivat de l'original el 2023-08-16.ISSN:1851-1732 [Consulta: 9 setembre 2024].
  44. «Brasil gana en turismo por su música en vivo» (en castellà). Caribbean News Digital, 11-08-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  45. 45,045,1«Festivales de música y vida nocturna de Brasil son los aspectos que más atraen turistas» (en castellà). América Economía, 23-08-2015. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  46. «São Paulo é Tudo de Bom» (en portuguès brasiler). São Paulo Convention & Visitors Bureau. Arxivat de l'original el 2007-07-08. [Consulta: 9 setembre 2024].
  47. Ramos Arteaga, José Antonio «Sacra Impostación: El teatro evangelizador de José Anchieta» (en castellà). Anagnórisis: Revista de investigación teatral, núm. 2, 2010, pàg. 36-56. Arxivat de l'original el 2024-09-09.ISSN:2013-6986 [Consulta: 9 setembre 2024].
  48. «Teatro Brasileiro de Comédia (TBC)» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-11-20. [Consulta: 9 setembre 2024].
  49. «Teatro de Arena» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 9 setembre 2024].
  50. «Teatro Oficina» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-10-23. [Consulta: 9 setembre 2024].
  51. «Museu de Arte de São Paulo Assis Chateaubriand (Masp)» (en portuguès brasiler). Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2023-02-06. [Consulta: 9 setembre 2024].
  52. «Museo de Arte de São Paulo (MASP)» (en castellà). Revista Exclama, 30-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  53. «Sobre o Museu» (en portuguès brasiler). Museu do Ipiranga. Arxivat de l'original el 2024-08-06. [Consulta: 9 setembre 2024].
  54. Grande enciclopédia Larousse Cultural (en portuguès). Nova Cultural 1998., 1998, p. 3920.ISBN 978-85-13-00778-5. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  55. «Após reforma, Museu da Imigração reabre em SP neste sábado» (en portuguès brasiler). EBC, 31-05-2014. Arxivat de l'original el 2024-07-15. [Consulta: 9 setembre 2024].
  56. Landim, Maria Isabel «Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo: adaptação aos novos tempos». Estudos Avançados, 25, 73, 2011, pàg. 205–216. Arxivat de l'original el 2018-06-02.DOI:10.1590/S0103-40142011000300023.ISSN:0103-4014 [Consulta: 9 setembre 2024].
  57. Acervo artístico-cultural dos palácios do Governo do Estado de São Paulo (en portuguès). Secretaria de Estado da Cultura, 1980, p. 233-235. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  58. «Museu da Imagem e do Som» (en portuguès brasiler). Govern de l'Estat de São Paulo. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 9 setembre 2024].
  59. Siqueira, Marita. «A cidade de São Paulo cantada e retratada em dez discos» (en portuguès brasiler). Correio Popular, 25-01-2015. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  60. Mariz, Vasco.História da música no Brasil (en portuguès brasiler). Editora Nova Fronteira, 2000, p. 369,470.ISBN 978-85-209-1050-4. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  61. Ramos Altamira, Ignacio.Historia de la guitarra y los guitarristas españoles (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-02-11.ISBN 978-84-9948-208-8. Arxivat 2024-09-09 aWayback Machine.
  62. Cuencas Santos, Mariana «Propostas de Reformulação da Visita Monitorada e Criação de Material de Apoio Trilíngue ao Turista para o Theatro Municipal de São Paulo - TURISMO CULTURAL EM SÃO PAULO» (en portuguès). Patrimônio: Lazer & Turismo. Universitat Catòlica de Santos, 2007. Arxivat de l'original el 2020-07-23.ISSN:1806-700X [Consulta: 9 setembre 2024].
  63. «José de Anchieta» (en portuguès brasiler). Patronos. Acadèmia Brasilera de Música. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  64. «100 anos da Semana de Arte Moderna de 22» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 2022-01-07. [Consulta: 24 gener 2022].
  65. «Todas as 22 Universidades em São Paulo | Rankings & Avaliações 2024» (en portuguès). University Guru, 2024. Arxivat de l'original el 2022-10-31. [Consulta: 9 setembre 2024].
  66. «Time de Preferência» (en portuguès brasiler). Datafolha. UOL, 14-01-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-25. [Consulta: 6 maig 2009].
  67. «Estádio do Morumbi - Cícero Pompeu de Toledo». Pinheiros.com.br. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 6 maig 2009].
  68. «História» (en portuguès brasiler). São Silvestre. Gazeta Esportiva, 2022. Arxivat de l'original el 2024-04-15. [Consulta: 9 setembre 2024].
  69. «Autódromo de Interlagos completa 80 anos com futuro indefinido» (en portuguès brasiler). EBC, 12-05-2020. Arxivat de l'original el 2023-04-08. [Consulta: 9 setembre 2024].
  70. «História» (en portuguès brasiler). Autódromo de Interlagos. Arxivat de l'original el 2024-08-19. [Consulta: 9 setembre 2024].
  71. «São Paulo - SP» (en portuguès brasiler). Cidades. IBGE, 2022. Arxivat de l'original el 2018-09-21. [Consulta: 8 setembre 2024].
  72. Geromel, Ricardo. «All You Need To Know About Sao Paulo, Brazil's Largest City» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-07-10. [Consulta: 8 setembre 2024].
  73. González Alonso, Pablo «Strategies for Succeeding in Today’s Brazil». Harvard Business Review, 19-11-2015. Arxivat de l'original el 2024-09-08.ISSN:0017-8012 [Consulta: 8 setembre 2024].
  74. «Crise na Moradia | O boom imobiliário e as cidades inviáveis» (en portuguès brasiler). Movimento dos(as) Trabalhadores(as) Sem-Teto, 09-05-2018. Arxivat de l'original el 2024-04-14. [Consulta: 9 setembre 2024].
  75. «Paulistanos gastam quase 3 horas por dia no trânsito, diz pesquisa» (en portuguès brasiler). EBC, 18-09-2014. Arxivat de l'original el 2023-02-10. [Consulta: 9 setembre 2024].
  76. Saragiotto, Daniela;Grecco, Dante. «São Paulo está quase parando: entenda o problema do trânsito na cidade» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 19-04-2023. Arxivat de l'original el 2024-07-17. [Consulta: 9 setembre 2024].
  77. Cintra, Marcos «Os custos dos congestionamentos na cidade de São Paulo» (en portuguès). FGV EESP - Textos para Discussão. Fundació Getúlio Vargas, 02-04-2014. Arxivat de l'original el 2024-09-09 [Consulta: 9 setembre 2024].
  78. «Mobilidade Urbana em São Paulo: Desafios e Soluções para o Caos no Trânsito» (en portuguès brasiler). Grande SP News, 04-09-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  79. «População em Situação de Rua no Brasil. Totais por Região, Estado e Município. Série Histórica 2012-2021» (en portuguès brasiler). Observatório Brasileiro de Políticas Públicas com a População em Situação de Rua, 2022. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  80. «Drogas Mais Consumidas Em São Paulo» (en portuguès brasiler). Clínicas de Recuperação Revive. Arxivat de l'original el 2024-09-09. [Consulta: 9 setembre 2024].
  81. López Barba, Paula. «Los caminos de ‘Cracolândia’, el mayor mercadillo de droga de Brasil» (en castellà). El País, 23-12-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-15. [Consulta: 9 setembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata


Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=São_Paulo&oldid=36526236»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp