| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en)Ruth Margaret Muskrat 3 octubre 1897 Territori Indi | ||
| Mort | 12 juny 1982 (84 anys) Tucson (Arizona) | ||
| Sepultura | Waterbury | ||
| Grup ètnic | Cherokees | ||
| Formació | Mount Holyoke College Universitat d'Oklahoma Northern Oklahoma College Universitat de Kansas | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poetessa, activista pels drets dels pobles indígenes, escriptora, professora | ||
 | |||
Ruth Muskrat Bronson (Territori Indi, 3 d'octubre de1897 -Tucson, 12 de juny de1982), també coneguda com aRuth Margaret Muskrat,[1] fou unapoeta,docent i funcionària federalcherokee,[2][3] considerada una de lesactivistes pelsdrets dels pobles indígenes més importants del segle xx.[4]
Filla d'un cherokee i unairlandesa, estudià tres semestres a laUniversitat d'Oklahoma a partir del 1919, i l'estiu del 1921 fou enviada a treballar a la reserva delsmescalero, aNou Mèxic, per a laYoung Women's Christian Association (YWCA).[5] Gràcies al report que elaborà sobre els seus esforços per lamobilització dels indígenes, rebé unabeca de laUniversitat de Kansas[6] que li permeté estudiar-hi uns altres tres semestres.[5] El 1922, viatjà a una conferència internacional juvenil aPequín com a part de la delegació de la YWCA. Fou una de les primeresdones ameríndies a exercir de representant estudiantil a l'estranger.[7] Durant el trajecte, que feu parada aHawaii,Manxúria, elJapó,Corea iHong Kong, Muskrat cridà l'atenció de lapremsa internacional i prengué força per a lalluita per la igualtat racial.[6] El 1923, pronuncià un discurs a laCasa Blanca adreçat alpresident dels Estats Units,Calvin Coolidge, en què reclamava que els indígenes poguessin obtenir laciutadania estatunidenca, però també la preservació dels elements culturals propis dels seus pobles.[3] Al llarg de la seva trajectòria com a activistaindigenista, reivindicà l'autodeterminació dels pobles amerindis, la millora de l'accés a l'educació i l'atorgació de la nacionalitat als indígenes.[4] El mateix 1923, obtingué una beca per a estudiar alMount Holyoke College, on es graduà el 1925 amb un títol enliteratura anglesa. Després es posà a fer classes a l'internat Haskell Indian Boarding School, aLawrence (Kansas), fins al 1930. El 1928, es casà amb l'enginyer mecànic John Franklin Bronson, amb qui adoptarien una nena ameríndia. A partir del 1930, passà catorze anys com a funcionària delBureau of Indian Affairs, fent d'orientadora professional per a dones indígenes graduades en la universitat. També hi col·laborà distribuint fons federals en beques ipréstecs per a estudiants. El 1944 i el 1945 publicàIndians Are People Too iThe Church in Indian Life, respectivament. Així mateix, el 1945 fou designada secretària executiva delNational Congress of American Indians (NCAI), i al cap de deu anys al càrrec fou elegida tresorera de l'organització fins al 1957. Finalment, morí el 12 de juny del 1982 aTucson i fou soterrada al Riverside Cemetery deWaterbury (Connecticut).[1]
PDF) (en anglès). Republican-American [Waterbury], 25-11-2022, pàg. 1-7 [Consulta: 1r setembre 2024].
