Russe oRuse[1] (transliteració oficial); enbúlgar:Русе, pronunciat [ˈrusɛ], antic otomàRusčuk, turcRusçuk) és una ciutat deBulgària, situada a la riba delDanubi i enfront de la ciutatromanesa deGiurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Inscripció provinent de la fortalesa de Sexaginta Prista
La ciutat va sorgir com a assentamentneolític des del III fins al IImil·lenni aC, quan es desenvoluparen la ceràmica, pesca, agricultura, i cacera. Les excavacions mostren unes quantes capes, suggerint que el lloc era atacat per tribus veïnes i patia un cert nombre de catàstrofes naturals. En els santuaris antics propers del lloc, els ídols d'una dona embarassada, una deessa de fertilitat, eren predominants. El posterior assentament delstracis es convertí en una ciutat romana que l'emperadorOctavi August va ordenar construir, i en un centre militar i navalromà durant el regnat deVespasià (69-70) com a part del sistema de fortificacions al llarg del límit del nord deMoesia. El seu nom, Sexaginta Prista, suggereix un significat d'"una ciutat de 60 vaixells" (un tipus especial de vaixell de guarda), basat en els 60 suposatsamarradors pròxims. La fortalesa estava situada a la carretera principal entreSingidúnum (Belgrad modern) i elDelta del Danubi. Una inscripció del regnat deDioclecià demostra que la ciutat fou reconstruïa com unpraesidium (un fortificació gran) després que fos destruïda pelsgots el 250. La destrucció final fou feta al sisè segle pelsàvars ieslaus. L'historiadorhongarèsPhilipp Kanitz fou el primer per identificarSexaginta Prista amb Ruse, però els germans Škorpil demostraren més tard l'enllaç a través d'inscripcions que estudiaren, de monedes, de tombes, i objectes de vida diària.
Als segles xiii ixiv, durant el temps delSegon Imperi Búlgar, un assentament fortificat anomenatRusi (tambéGolyamo Yorgovo; en búlgar Голямо Йоргово), és esmentat per primer cop el 1380, sorgit prop de les ruïnes de la ciutat romana. Fou llavors quan es va construir la muralla que encara es conserva en l'actualitat. Més tard reforçava la seva posició com a centre de comerç important amb les terres al costat oposat del Danubi, fins que fou conquerida pelsotomans el 1388. Els erudits suggereixen que la ciutat agafà el seu nom actual de la fortalesa de Červen o Cherven (búlgar Чѐрвен o червѐн que vol dirroig) a través de l'arrelrous, que és present en moltesllengües eslaves i és un cognat delfrancèscoloret illatírusos. Červen estava a uns 25 km.[2]
La ciutat s'esmenta amb el seu nom búlgar al tractat entre l'Imperi Otomà iHongria el20 d'agost de1503 i altre cop l'1 d'abril de1519. El 14 de juny de1576 la va visitar el francès Pierre Lescalopier. El 1584 apareix també amb nom búlgar a la carta de Mercator. El 1595 un exèrcit búlgar-valac dirigit perMiquel el Valent va atacar la ciutat que va quedar destruïda però en els anys següents fou reconstruïda. Els otomans l'anomenaven Rusčuk (grafia moderna Rusçuk) que vol dir "poc roig". El 1640 tenia 15.000 habitants i 10 mesquites.Evliya Çelebi la va visitar i esmenta la qualitat de les seves prunes. Larepública de Ragusa hi va tenir una factoria del 1673 al 1755. El 1773 fou assetjada pels russos. El 1791 va morir el gran visirÇelebizade Şerif Hasan Pasha que era nadiu de la ciutat. El 1809 després de la deposició deSelim III els oficials delnizam-i djedid es van reagrupar a l'entron deBayrakdar Mustafà Paixà i van desfermar la contrarevolució que va deposar aMustafà IV. El4 de juliol de1811, durant laGuerra russo-turca fou teatre de la granbatalla de Rusçuk amb derrota del gran visirLaz Aziz Ahmed Paixà a mans del general rusMikhaïl Kutúzov.[3] En aquest temps formava unsandjak però vers 1840 fou seu d'un pàixà quan les terres búlgares del Danubi van ser dividides en trespashaliks: Rusçuk,Vidin iSilistra.
Més tard fou considerada una de les ciutats otomanes més importants al Danubi i un centre administratiu del nou vilayat deTuna (nom turc del Danubi), creat el 1864, que s'estenia des de Varna iTulcea fins aSofia iNish. Midhat Pasha fou el primer governador i mercès a ell es va occidentalitzar. Fou un centre de celebració de festes, pel que se la va conèixer com "l'altraViena".
A Rusçuk va aparèixer el Diari "Dunav", que fou el primer publicat a Bulgària i en búlgar. Es fundaren algunes escoles búlgares. Els carrers es rebategen i es numeraren per primera vegada en terres búlgares. Es van fundar una oficina de correus, un hospital, i un asil de vells. Tres imperis es trobaven aquí per comerciar: l'Imperi Austrohongarès, Rússia, i l'Imperi britànic;França iItàlia obriren consolats a Rusçuk. Imperceptiblement, la ciutat moderna sorgia de les ombres de l'assentament. El 1865 l'Obraztsov Chiflik fou fundat al lloc on era la granja del cònsol anglès i era la primera granja moderna al territori de l'Imperi Otomà. Ruse es convertia en un centre delRessorgiment Nacional Búlgar i oferia la seu delComitè Central Revolucionari Búlgar.
Durant laguerra de Crimea fou el centre d'una maniobra de diversió per amenaçar als russos deBucarest. En laguerra Russo-turca de 1877-1878 el comandant local Kayserili Ahmed Pasha es va rendir als russos el21 de febrer de1878, després d'un setge.
La primera banca privada a Bulgària - " Girdap "
Després d'independitzar-se de l'Imperi Otomà el20 de febrer de1878, va agafar el nom de Ruse i fou un dels centres culturals i econòmics clau del país i la seu del comerç búlgar. L'edificació intensiva durant el període convertia la ciutat en una població típica de l'Europa Central. També un temps i va haver un cert nombre de coses noves a Bulgària centrades a Ruse, incloent-hi la primera banca privada (girdap), companyia asseguradora, cambra de comerç, cinema, estació de tren, primera fàbrica de cervesa i estació meteorològica.
Totes les façanes en carrers principals de Ruse tenien decoracions riques amb pedra de plàstic, d'acord amb les Regulacions per a Construccions d'Edificis Privats de 1893, emesos pel Municipi de Russe.
Després de l'abdicació d'Alexandre de Bulgària el 1886 i com a reacció a la regència deStèfan Stambolov, un grup d'oficials russòfils es van revoltar a Ruse. L'aldarull fou aplanat violentament, i 13 dels líders foren condemnats a mort i executats prop de la ciutat, el que va provocar molt de disgust públic. Dècades més tard, el 1934, els ciutadans locals recolliren fons i construïen un monument al lloc on els oficials foren executats. El monument es va fer explotar el 1940, però fou reconstruït el 1966 a aproximadament el mateix lloc.
Entre laPrimera Guerra Mundial i laII, després queDobrudja Meridional fos cedida aRomania, la importància econòmica de la ciutat va disminuir. Així va caure la població i Ruse va deixar de ser la segona ciutat més gran (l'havia superatPlòvdiv, capital deRumèlia Oriental) i fou superada perSofia i Varna. Moltes companyies grans marxaren, i tots els consolats estrangers foren tancats, amb l'excepció del rus, que ha romàs funcional de llavors ençà.
El retorn de Dobrudja del sud a Bulgària el setembre de 1940 va promoure bones condicions per a la restauració del paper destacat de la ciutat. Es convertí en un centre provincial, i l'activitat econòmica es reanimava. La construcció del Pont de Ruse-Giurgiu el 1954 i la ràpida industrialització donava una nova empenta al desenvolupament. Ruse emergia una altra vegada com un important centre econòmic, de transport, cultural, i educatiu. S'expandien l'enginyeria, les indústries químiques, i lleugeres; es construïa un gran port; i la ciutat es convertia en un centre universitari. Al cens de 1985, la població era de més de 186.000 habitants.
Durant els primers anys 1980, Ruse entrava en un període fosc de la seva història. La fàbrica Verachim fou construïda aGiurgiu, i va contaminar l'aire entre 1980 i 1987, causant un cert impacte en el desenvolupament de la ciutat. La població va disminuir, i 15.000 persones es traslladaren fora entre 1985 i 1992. Afortunadament, el 1987, la fàbrica romanesa cessava la contaminació, sota pressió d'organitzacions mediambientals i del lideratge comunista tant búlgar com romanès. Les organitzacions, com Ekoglasnost, provocaven manifestacions a escala nacional i fortament influïen la història de La República Popular de Bulgària en el seu canvi cap a la democràcia.
Durant els anys 1990, la crisi econòmica a Bulgària va afectar Ruse. La majoria de les companyies grans patien una forta decadència i la desocupació va augmentar, la qual cosa conduïa a ones d'emigració renovades. Des de 2000, la ciutat ha estat contínuament recobrant el seu anterior estatus principal.
