| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Baix Empordà | ||||
| Capital | Rupià | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 330(2024) (62,26hab./km²) | ||||
| Llars | 50 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 5,3 km² | ||||
| Altitud | 66 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Daniel Serrano Torró(2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17131 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17153 | ||||
| Codi IDESCAT | 171539 | ||||
| Lloc web | rupia.cat | ||||
Rupià és unmunicipi de lacomarca delBaix Empordà.
| Entitat de població | Habitants (2023) |
| Rupià | 243 |
| Sobrevila | 42 |
| la Talaia | 31 |
| Font:Idescat | |
En el terme de Rupià, al puig Montori, s'han localitzat materials d'un poblat indígena, freqüentat fins alsegle i. En el paratge de Brancós, al voltant del Mas Llorà, que conserva elements anteriors del segle xvi, s'han trobat abundants restes d'èpocaromana.
En documents de l'any1128 ja s'hi anomena a enGuerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. L'església parroquial de Sant Vicenç és d'estilgòtic irenaixentista, encara que ja és esmentada el1139. Aleshores encara es coneixia amb el nom deRupinianum oRupiano (de fet, unes formes llatinitzades de Rupià).
Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini delbisbe de Girona. Està documentat que el5 de desembre de1268 Guillema de Rupià ven al bisbePere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupià i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.
La presència del bisbe ha deixat la seva empremta alcastell, d'estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada. També en el nom d'alguns dels carrers i places de la població, i a la casa palau gòtica, restaurada i modificada modernament, que estatja la casa del comú.
El1314 li fou agregat el terme deParlavà i el1316 el d'Ultramort, passant a ser alsegle xvii el cap d'una batllia del bisbat.
Actualment encara són visibles les restes de lesmuralles construïdes a la fi del segle xv que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues úniques vies d'accés al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila.
| 1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2024 |
| 56 | 58 | 50 | 415 | 473 | 425 | 418 | 445 | 289 | 243 | 330 |
Municipis delBaix Empordà | |
|---|---|
Albons · Begur · Bellcaire d'Empordà · la Bisbal d'Empordà · Calonge i Sant Antoni · Castell i Platja d'Aro · Colomers · Corçà · Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura · Foixà · Fontanilles · Garrigoles · Gualta · Jafre · Mont-ras · Palafrugell · Palamós · Palau-sator · Pals · Parlavà · la Pera · Regencós · Rupià · Sant Feliu de Guíxols · Santa Cristina d'Aro · Serra de Daró · la Tallada d'Empordà · Torrent · Torroella de Montgrí · Ullà · Ullastret · Ultramort · Vall-llobrega · Verges · Vilopriu · Vulpellac, Fonteta i Peratallada |
