Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Royal Society

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRoyal Society
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaNullius in verbaModifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusacadèmia de ciències
societat científica
acadèmia nacional
editor en accés obert
editorial
organitzacióModifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciàriaModifica el valor a Wikidata
Camp de treballciència,història natural iciències naturalsModifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 1660
Localització dels arxius
Activitat
Membre deORCID
Associació de Publicacions Acadèmiques d'Accés Obert
All European Academies
InterAcademy Partnership
Society Publishers' Coalition
Dryad
Committee on Publication Ethics
Consell científic internacionalModifica el valor a Wikidata
PatrocinadorCarles III del Regne UnitModifica el valor a Wikidata
Membres1.700(2020)Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAdrian Smith(2020–)Modifica el valor a Wikidata
Treballadors200(2019)Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per
Indicadors econòmics
Ingressos totals112 M£(2019)Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador ISILGB-UkLoRSModifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webroyalsociety.orgModifica el valor a Wikidata

Facebook: theroyalsocietyX: royalsocietyInstagram: theroyalsocietyLinkedIn (empresa): the-royal-societyYoutube (canal): UC5MOW8BO3dH38Fo3Rau17KQModifica el valor a Wikidata

LaRoyal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com laRoyal Society, va ser fundada el1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Concedeix diverses medalles i altres premis a investigadors destacats.

El seu lema enllatí és "Nullius in Verba" (en paraules de ningú) que fa referència al fet que la Royal Society es basa en l'experimentació i no en elprincipi d'autoritat.

L'any2011 fou guardonat amb elPremi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.[1]

Objectius

[modifica]
  • Recerca científica
  • Publicacions
  • Educació
  • Augmentar l'interès públic per la ciència

Història

[modifica]

Fundació i primers anys

[modifica]
John Evelyn, qui va ajudar a fundar la Royal Society

La Royal Society va començar a partir de grups de metges ifilòsofs, reunits en diversos llocs, inclòs elGresham College a Londres. Van ser influenciats per la "nova ciència", promoguda perFrancis Bacon en la sevaNew Atlantis, des d'aproximadament 1645 en endavant[2] Un grup conegut comla Societat Filosòfica d'Oxford va funcionar governat per un conjunt de normes que encara es mantenen a laBodleian Library.[3] Després de laRestauració anglesa, va començar una sèrie de reunions regulars alGresham College[4] És àmpliament sostingut que aquests grups van ser la inspiració per a la fundació de la Royal Society[3]

Maça concedida per Carles II

El 28 de novembre de 1660, el1660 comitè de 12 va anunciar la formació d'un "Col·legi per a la Promoció de l'Aprenentatge de la Física Matemàtica Experimental", que es reunirà setmanalment per debatre assumptes científics i experimentar. A la segona reunió,Sir Robert Moray va anunciar queCarles II d'Anglaterra aprovava les trobades, i es va signar un decret el 15 de juliol 1662, que va crear la "Royal Society of London", amb William Brouncker segon vescomte Brouncker que servirà com a primer president. Un segon decret va ser signat el 23 abril 1663, on el Rei es va assenyalar com el fundador i el nom de "the Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge" ("la Reial Societat de Londres per a la Millora del Coneixement Natural"; Robert Hooke va ser nomenat Comissari d'Experiments al novembre. Aquest favor reial inicial ha continuat, i des de llavors tots els monarques han estat el patrons de la Societat[5]

Presidents de la Royal Society

[modifica]
  1. 1662-1677William Brouncker
  2. 1677-1680Joseph Williamson
  3. 1680-1682Christopher Wren
  4. 1682-1683John Hoskins
  5. 1683-1684Cyril Wyche
  6. 1684-1686Samuel Pepys
  7. 1686-1689John Vaughan
  8. 1689-1690Thomas Herbert
  9. 1690-1695Robert Southwell
  10. 1695-1698Charles Montagu
  11. 1698-1703John Somers
  12. 1703-1727Isaac Newton
  13. 1727-1741Hans Sloane
  14. 1741-1752Martin Folkes
  15. 1752-1764George Parker
  16. 1764-1768James Douglas
  17. 1768-1768James Burrow
  18. 1768-1772James West
  19. 1772-1778John Pringle
  20. 1778-1820Joseph Banks
  21. 1820-1820William Hyde Wollaston
  22. 1820-1827Humphry Davy
  23. 1827-1830Davies Gilbert
  24. 1830-1838Augustus Frederick
  25. 1838-1848 Spencer Compton
  26. 1848-1854William Parsons
  27. 1854-1858John Wrottesley
  28. 1858-1861Benjamin Collins Brodie
  29. 1861-1871Edward Sabine
  30. 1871-1873George Biddell Airy
  31. 1873-1878Joseph Dalton Hooker
  32. 1878-1883William Spottiswoode
  33. 1883-1885Thomas Henry Huxley
  34. 1885-1890George Gabriel Stokes
  35. 1890-1895William Thomson
  36. 1895-1900Joseph Lister
  37. 1900-1905William Huggins
  38. 1905-1908John William Strutt Rayleigh
  39. 1908-1913Archibald Geikie
  40. 1913-1915William Crookes
  41. 1915-1920Joseph John Thomson
  42. 1920-1925Charles Scott Sherrington
  43. 1925-1930Ernest Rutherford
  44. 1930-1935Frederick Hopkins
  45. 1935-1940William Henry Bragg
  46. 1940-1945Henry Hallett Dale
  47. 1945-1950Robert Robinson
  48. 1950-1955Edgar Douglas Adrian
  49. 1955-1960Cyril Norman Hinshelwood
  50. 1960-1965Howard Florey
  51. 1965-1970Patrick Blackett
  52. 1970-1975Alan Hodgkin
  53. 1975-1980Alexander R. Todd
  54. 1980-1985Andrew Huxley
  55. 1985-1990George Porter
  56. 1990-1995Michael Atiyah
  57. 1995-2000Aaron Klug
  58. 2000-2005Bob May
  59. 2005-2010Martin Rees
  60. 2010-2015Paul Nurse
  61. 2015Venkatraman Ramakrishnan

Referències

[modifica]
  1. (castellà)Premi de Comunicació i HumanitatsArxivat 2011-07-20 aWayback Machine.
  2. Syfret (1948.) p.75
  3. 3,03,1Syfret (1948) p.78
  4. «London Royal Society». Universitat de St Andrews. [Consulta: 30 desembre 2013].
  5. «el príncep de Gal·les s'obre edifici reformat de la Royal Society». Royal Society, 7 juliol 2004. [Consulta: 30 desembre 2013].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Royal Society
  • Vegeu aquesta plantilla
1981:María Zambrano · 1982:Mario Bunge · 1983:diariEl País · 1984:Claudio Sánchez Albornoz · 1985:Josep Ferrater i Mora · 1986:grupO Globo · 1987:revistesEl Tiempo iEl Espectador · 1988:Horacio Saénz · 1989:Pedro Laín Entralgo iFondo de Cultura Económica · 1990:Universidad José Simeón Cañas · 1991:Luis María Ansón · 1992:Emilio García Gómez · 1993: revistaVuelta · 1994: missions espanyoles aRuanda iBurundi · 1995:Agència EFE iJosé Luis López Aranguren · 1996:Indro Montanelli iJulián Marías Aguilera · 1997:Václav Havel iCNN · 1998:Reinhard Mohn · 1999:Instituto Caro y Cuervo · 2000:Umberto Eco · 2001:George Steiner · 2002:Hans Enzensberger · 2003:Ryszard Kapuściński iGustavo Gutiérrez Merino · 2004:Jean Daniel · 2005:Goethe-Institut,Instituto Cervantes,Instituto Camões,Alliance Française,Società Dante Alighieri iBritish Council · 2006:National Geographic Society · 2007:revistesNature iScience · 2008:Google · 2009:Universitat Nacional Autònoma de Mèxic · 2010:Zygmunt Bauman iAlain Touraine · 2011:Royal Society · 2012:Shigeru Miyamoto · 2013:Annie Leibovitz · 2014:Quino · 2015:Emilio Lledó · 2016:James Nachtwey · 2017:Les Luthiers · 2018:Alma Guillermoprieto · 2019:Museu del Prado
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Royal_Society&oldid=36251837»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp