| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1915 San Juan de la Frontera (Argentina) |
| Mort | 27 juny 1978 (62/63 anys) |
| Alcaldessa | |
| |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
Rosa Estruch Espinós (San Juan de la Frontera,Argentina,1915-València,27 de juny de1978), fou una mestra i política valenciana, regidorarepublicana i alcaldessa de la ciutat deVilallonga, a la comarca de laSafor.[1][2]
Rosa Estruch Espinós va nàixer a San Juan de la Frontera (Argentina) el1915, lloc al qual els seus pares, procedents deVilallonga, havien emigrat en cerca de treball. Anys després van retornar al poble, però la situació econòmica els va fer emigrar novament, en aquesta ocasió aFrança. De retorn a Vilallonga, l'any1936, Rosa Estruch es va dedicar a impartir classes de francès. Amb el triomf delFront Popular, va ingressar en el Partit Comunista i fou triada secretària general delPartit Comunista d'Espanya de Vilallonga.[2][1]
Durant laGuerra Civil va ser regidora de l'ajuntament de Vilallonga a proposta del sindicat UGT. Amb la incorporació a files de l'alcalde comunistaAndrés Tarazona, Rosa Estruch va ser nomenada alcaldessa en ple context bèl·lic. D'aquesta manera es convertí en la primera alcaldessa de Vilallonga. Malgrat tot, la seua etapa com a batllessa tan sols va durar uns mesos.[3] Finalitzada la Guerra Civil, va ser detinguda i empresonada a València, i l'interrogatori a què la van sotmetre la va deixar marcada per a tota la vida. Al març de 1940 la van jutjar en Consell de Guerra Sumaríssim d'Urgència, acusada de professar idees comunistes, d'auxili a la rebel·lió i de participar com a miliciana, cosa que li va suposar una condemna de quinze anys de presó. Amb un estat físic cada vegada més deteriorat, el seu cos va quedar immobilitzat i va esdevenir incapacitada per a poder-se valdre. La seua estada a la presó s'alternava amb períodes d'ingrés a l'Hospital Provincial de València.[2]
Posada en llibertat sota presó atenuada el1942, va romandre sota vigilància fins a1951. Malgrat la seua invalidesa, Rosa Estruch va seguir amb la militància en la clandestinitat, col·laborant en la reorganització del PCE al País Valencià. El1952, Rosa Estruch va tornar a ser encausada, la policia es va presentar a detenir-la, cosa que va resultar impossible a causa del seu estat d'invalidesa. El1955 va ingressar alSanatori de La Malva-rosa deValència, on li prengueren declaració, ja que l'acusaven d'haver participat en la guerrilla. Davant la insistència perquè compareguera en el tribunal, va ser traslladada en llitera a la sala del judici. Novament la van internar en el sanatori amb vigilància policial. Després de l'informe del metge forense sobre la seua situació física, Rosa no va tornar a ser molestada.
La seua estada al Sanatori de la Malva-rosa de València, on va romandre fins a la seua mort, suposa una nova etapa en la vida d'aquesta republicana i comunista.[2][3][4] Rosa Estruch era un referent per a les camarades que havien militat amb ella en la República i la guerra. De tal manera que finalitzada la dictadura, pel sanatori van passar contínuament a visitar Rosa, algunes de les militants republicanes i comunistes valencianes, com les germanesPaz i Ángeles Azzati,Pilar Soler, Ángela Sampere, María Soto,Alejandra Soler,Tomasa Cuevas o Ángeles Malonda. Els testimonis arreplegats, entre els quals destaca el de la seua camarada Joaquima Campos, ens conten com les dones del PCE en els anys seixanta visitaven Rosa. Per a elles representava un exemple de la lluita que les dones van realitzar en la defensa republicana.[2] Rosa Estruch es va convertir en una de les icones femenines de la lluita antifranquista al País Valencià. Durant anys, les dones del PCE i delMoviment Democràtic de Dones valencià es van repartir les tasques d'assistència i suport a aquesta camarada, fins a la seua defunció el 27 de juny de 1978, després de vint-i-dos anys internada al Sanatori.[2][5]
A la seua mort, l'any1978, fou enterrada en una fossa comuna, amb –segons algunes dades– més de 10.000 cadàvers, i per això ha estat impossible, fins avui dia, descobrir les seues restes mortals per a poder tornar a ser enterrada a Vilallonga.[3]
Al mes de gener de 2016 el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València va decidir dedicar-li un carrer junt a altres 43 dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la història.[6]
També a la població de Vilallonga se li va retre homenatge i el 14 de juliol de 2017 s'hi inaugurà el Raconet de Rosa Estruch Espinós, un espai públic que l'Ajuntament ha dedicat a qui va ser la primera alcaldessa de la localitat.[7]
