Polanski va néixer a París el 1933 en el si d'un matrimoni d'emigrants jueus polonesos. El seu pare Ryszard Polański, pintor d'escàs èxit, es va canviar el cognom el 1932 i va passar a anomenar-se Ryszard Liebling, de manera que el nom legal de Polanski va serRajmund Roman Thierry Liebling, fins a la seva tornada aCracòvia (Polònia), a primers de juliol de 1936, on va recuperar el seu cognom original polonès i va passar a dir-seRajmund Roman Thierry Polański, responent al sobrenom deRomek, diminutiu de Roman. La seva mare, de soltera anomenadaBula Katz, era d'origen rus i es va educar en la religió catòlica perquè la seva mare ho era, encara que el seu pare (avi matern de Polanski), de cognom Katz, era jueuasquenazita. Bula Katz era una dona sofisticada -va servir de model aFaye Dunaway enChinatown[1]- i estava divorciada quan es va casar amb Ryszard Liebling el 1932. Només van tenir un fill junts. Es van instal·lar al número 5 de la rue Saint-Hubert, a París, on va viure Polanski els tres primers anys. En l'arbre genealògic de Polanski, per tant, hi ha arrels jueves en un 75% (els seus avis paterns i el seu avi matern, Katz) i un 25% d'arrels russes catòliques (la seva àvia materna). Els pares de Polanski no practicaven la religió jueva i Roman Polanski no va rebre educació religiosa, ni jueva ni tampoc catòlica, ni a París ni després a Cracòvia.
Pels seus orígens jueus, va experimentar en carn pròpia els mals de laSegona Guerra Mundial, ja que poc abans de començar el conflicte es va mudar amb els seus pares de París a Cracòvia (Polònia), creient que hi estarien més segurs. El fet d'instal·lar-se a Polònia va esdevenir la primera, de les moltes, desgràcies de la seva vida. Durant la guerra, va perdre la seva mare -catòlica, però "classificada racialment" com a jueva per part de pare- en el camp d'extermini d'Auschwitz, en algun moment de 1943, al costat d'altres familiars. El seu pare, malgrat que va estar també reclòs dos anys al camp d'extermini deMauthausen-Gusen, va sobreviure, i es convertí en un dels pocs supervivents polonesos de l'Holocaust. Durant la guerra, Polanski va sobreviure al gueto de Cracòvia[2] i després, després de viure com un captaire al carrer, va aconseguir escapar dels nazis fent-se passar per fill catòlic en famílies d'acollida, primer els Wilk, a Cracòvia, després els Putek i els Buchala, al poble deWysoka, a partir de juliol de 1943 i fins a l'alliberament per l'exèrcit soviètic el gener de 1945, tal com va relatar el cineasta en les seves memòries.
Després de la guerra, sent molt jove, ja va començar a interessar-se pel món del cinema i va començar la seva carrera com a actor teatral. Més tard, va cursar estudis a l'Escola de Cinema de Łódź, on va conèixer el prestigiós directorAndrzej Wajda, que l'animà a seguir la carrera cinematogràfica.
El seu primercurtmetratge, el va realitzar amb només 21 anys. Es tractava deRower (La bicicleta, 1955), en el qual ell també actua en el paper principal. El van seguirRozbijemy zabawę... (1957),Uśmiech zębiczny (1957),Dwaj ludzie z szafą (1958),Lampa (El llum, 1959) iGdy spadają anioły (1959). Durant el rodatge d'aquesta pel·lícula, el jove Polanski, de 26 anys, va començar un romanç amb l'actriu principal, Barbara Kwiatkowska-Lass, de 19 anys, amb qui es va casar en aquell mateix any i de la qual es va divorciar el 1962.
Això li va servir per a poder realitzar el seu primer llargmetratge a Polònia:El ganivet a l'aigua (rodada el 1961, però estrenada el 1962), amb el qual va aconseguir una nominació per als premisOscar, dins la categoria a lamillor pel·lícula estrangera. La cinta ja mostrava algunes de les característiques de les seves següents produccions, pel seu gust pels ambients claustrofòbics, en col·locar només tres personatges (una parella i un desconegut) que naveguen en un petit vaixell. Poc després, Polanski va realitzar els seus últims curtmetratges:Le Gros et le maigre (1961), que va rodar a França i amb el qual va aconseguir diversos premis, iSsaki (1963).
Gràcies al reconeixement recollit ambEl ganivet a l'aigua, Polanski va rodarRepulsió (1965). Va escriure el guió juntament amb el seu amic Gérard Brach i va comptar amb una banda sonora del també íntim Krzysztof Komeda, que ja havia realitzat diverses composicions musicals per als curts de Roman. Aquesta pel·lícula va ser ja produïda per una companyia més o menys important i va significar la seva primera gran producció al Regne Unit, ambCatherine Deneuve com a estrella principal i amb un argument dethriller psicològic que li va valer diversos premis, inclòs l'Os de Plata alfestival de Berlín d'aquest any.
El 1966, va filmarCul de sac, de nou al Regne Unit, ambDonald Pleasence com a protagonista, en la qual, a part de l'ambient claustrofòbic tan característic de l'autor, deixa veure indicis d'un humor negre molt particular que acompanyarà algunes de les seves millors pel·lícules.Cul de sac va obtenir l'Os d'Or al festival de Berlín, així com molts altres premis.
El director polonès va mostrar en aquests tres primers títols, amb distribució internacional, totes les claus del seu cinema. Els tres films desprenen un aire de llibertat i de desimboltura creativa alhora que comparteixen un domini magistral dels recursos narratius. En totes aquestes, hi ha una posada en escena d'arrel clàssica, encara que oberta als refrescants aires de lanouvelle vague i dels nous cinemes europeus emergents. Hi caben des dels primeríssims plànols -el rostre de Catherine Deneuve profusament explorat enRepulsió, els innombrables plànols de detall- fins als plans generals d'impacte -el llac d'El ganivet a l'aigua, la platja deCul de sac-, passant pel freqüent ús de la càmera a l'espatlla, els grans angulars o els efectes de muntatge reforçats pel treball sonor, tot això sense menysprear l'ús canònic del pla/contraplà. També s'hi observa la peculiar manera que té l'autor d'entendre elrealisme. Enamorat de la ficció, a Polanski li agrada evidenciar en tota la seva dimensió el costat tragicòmic, fins i tot grotesc, de l'existència.[3]
El 1967, Polanski va fer el gran salt alsEstats Units amb el rodatge deThe Fearless Vampire Killers, primer film que va rodar en color. Era una paròdia de les pel·lícules devampirs de l'època, i li va permetre mostrar els seus dots interpretatius i el va consagrar en el mercat nord-americà. La pel·lícula va ser destrossada a causa de l'excessiva censura de l'època i només va poder ser vista de manera íntegra temps després.
Abans i durant el rodatge, va començar una relació amorosa amb l'actriuSharon Tate, de 23 anys (tot i que ella es trobava sortint llavors amb un prestigiós perruquer de Hollywood, Jay Sebring), amb qui es va casar el gener de 1968 aLondres.
Polanski, de 35 anys, es trobava en la millor etapa de la seva vida, com va reconèixer ell mateix, i el 1968 va rodar als Estats Units una de les seves pel·lícules més emblemàtiques i polèmiques:La llavor del diable. Interpretada per l'actriuMia Farrow, la cinta va obtenir nombrosos premis (entre aquests, diverses nominacions a l'Oscar), i va aconseguir èxit internacional i gran repercussió. El rodatge va tenir lloc, a part dels estudisParamount, en el llegendari edifici novaiorquès anomenatDakota, aviat un edifici de mala sort per a alguns dels seus inquilins: el compositor habitual de Polanski,Krzysztof Komeda, hi va morir a l'any següent d'accident, iJohn Lennon va ser agredit mortalment per un psicòpata a les seves portes.[4]
La desgràcia va continuar i aquesta vegada molt de prop. Per aquell temps, Polanski s'havia mudat a una enorme mansió al 10050 de Celo Drive, aLos Angeles (Califòrnia), on va tenir lloc un dels esdeveniments que marcarien la seva vida, tant personal com cinematogràfica. La seva dona, l'actriu Sharon Tate, que es trobava embarassada de vuit mesos, va ser una de les víctimes de la massacre que la banda deCharles Manson va realitzar en aquesta casa. Els successos van tenir lloc mentre Polanski es trobava a Londres preparant un altre llargmetratge que mai va acabar. Els fets van passar la matinada del 9 d'agost i Polanski tenia al cap tornar el dia 12 a terres nord-americanes, després d'haver estat des del 20 de juliol a la capital britànica.
Després d'un període d'inactivitat, va tornar al cinema el 1971 ambMacbeth, en una personal adaptació de l'obra deShakespeare. La pel·lícula va ser el primer fracàs comercial de Polanski, encara que a Anglaterra va funcionar bé. Destaca en la pel·lícula la matança realitzada pel protagonista sobre les escortes del rei, que fa al·lusió als assassinats de la seva esposa i amics. El 1973, va viatjar aItàlia per rodarQuè?, una comèdia absurda ambSydney Rome iMarcello Mastroianni que conté algun dels moments més divertits de la seva filmografia. La pel·lícula va tornar a ser un fracàs als Estats Units, però a Europa va aconseguir un notable èxit, sobretot aFrança,Itàlia iAlemanya. A l'estat espanyol, va ser prohibida per la censura de l'època, a causa dels continus nus de Sydney Rome, i tan sols es va poder veure en sales d'art i assaig en versió original subtitulada.
Ja establert, de moment, als Estats Units, Roman Polanski, estrena el 1974 un dels seus majors èxits de taquillaChinatown, una pel·lícula inspirada en els clàssics delcinema negre, amb les aparicions estel·lars deJack Nicholson,Faye Dunaway iJohn Huston. Molt lluny dels seus primers treballs més intel·lectuals i enrevessats, amb un cinema més lineal, va ser un èxit mundial que aconseguiria 11 nominacions als Oscar, de les quals només n'obtindria un, així com altres nombrosos premis. En una festa a casa de Jack Nicholson, Polanski va ser acusat de mantenir relacions sexuals amb una noia de 13 anys; el director va escapar dels Estats Units i no hi ha pogut tornar ni tan sols per recollir l'Oscar per la pel·lículaEl pianista (2002) que va ser recollit pel seu amicHarrison Ford.
El 1975, va començar a preparar el rodatge dePirates, de nou amb Jack Nicholson, invertint gran part dels seus propis diners en la preparació. Com que finalment cap gran productora cinematogràfica es va interessar pel projecte, Polanski es va veure obligat a abandonar-lo per a més endavant, així que va viatjar a França, on, de nou amb el suport de les multinacionals, començà el rodatge deEl quimèric inquilí (Le locataire), unthriller psicològic amb un personatge que serveix per a revelar un món obsessiu i fantàstic.[5] Com que les autoritats franceses pretenien presentar el llargmetratge alfestival de Canes, Polanski es va veure obligat a realitzar el projecte a gran velocitat, de manera que van passar tan sols vuit mesos des que es va escriure el guió fins que es va estrenar la pel·lícula. AEl quimèric inquilí no li van mancar mitjans. El film es va servir d'un pressupost de dos milions i mig de dòlars i per a dur-la a terme es va construir un immoble de cinc pisos. A més del mateix Polanski, són presents en el repartiment figures comShelley Winters,Isabelle Adjani i el veteràMelvyn Douglas.[5]
el quimèric inquilí va fracassar en elfestival de Cannes i va rebre dolentíssimes crítiques. Va ser un gran fiasco comercial i, curiosament, avui dia ha esdevingut el llargmetratge favorit de molts dels seus seguidors, ja que és un dels treballs més personals de Polanski i, alhora, més retorçat, barrejant de forma magistral terror amb humor negre.
El 1977, Polanski, de nou als Estats Units, va ser acusat d'haver mantingut relacions sexuals amb una jove de tretze anys. El succés va ocórrer quan Polanski era l'encarregat de fer unes fotos a una jove per a la revistaVogue a casa de Jack Nicholson, que aleshores era parella d'Anjelica Huston, en un jacuzzi amb alcohol i drogues. Després d'haver passat uns mesos a la presó a Chino (Los Angeles), preveient una condemna més gran, va abandonar el país mentre estava en llibertat sota fiança. Mai ha tornat a trepitjar el país.
El 1979, després d'un intens rodatge de més d'any i mig a França, Polanski va estrenarTess, basada en la novel·la d'època deThomas Hardy, ambNastassja Kinski com a protagonista. Va dedicar el film a la seva dona mortaSharon Tate (amb un simple «To Sharon»), que havia donat la novel·la a Polanski juntament amb altres pertinences l'últim dia que es van veure abans que tornés l'actriu a Los Angeles. "Podem fer una pel·lícula fascinant amb aquest llibre", li va dir en aquell moment. Tess va ser un dels majors èxits de la seva carrera, i aconseguí diversosGlobus d'Or i estigué nominada a 6 estatuetes alsOscar, de les quals n'aconseguiria tres.
Reconegut com un dels més grans directors de la història del cinema, Polanski es va prendre un descans com a director de cinema durant sis anys. En aquest temps, escriu la seva autobiografiaRoman per Polanski (1985), en què deixa veure clarament que encara no ha superat la mort de la seva dona.
El 1986, va tornar ambPirates, projecte que pretenia haver rodat deu anys enrere inspirant-se en les pel·lícules de pirates i que, sense Jack Nicholson com a protagonista, va ser, com van vaticinar les productores deu anys enrere, un fracàs comercial.
El juny de 2016 el govern polonès es va plantejar la seva extradició als Estats Units.[6]
Roman Polanski amb la seva esposa Emmanuelle Seigner als Césars del 2011
Dos anys més tard, amb 55 anys, va tornar al gènere de suspens amb una producció nord-americana rodada a França:Frenètic, ambHarrison Ford i la que seria la futura esposa de Polanski el 1989,Emmanuelle Seigner, de 22 anys. El film va funcionar molt bé comercialment i va permetre al director endinsar-se en temes encara més foscos de la relació de parella enBitter Moon, el seu següent treball, de nou amb Emmanuelle Seigner com a protagonista al costat d'Hugh Grant iPeter Coyote. La cinta es va estrenar el 1992 i, sense arribar a ser considerada del millor de la filmografia de Polanski, supera els treballs del director en la dècada dels 80 i 90.
El 1993, amb gairebé 60 anys, neix la seva primera filla, Morgane, fruit del seu matrimoni amb Emmanuelle Seigner. El 1994, va estrenarLa mort i la donzella, basat en el llibre del mateix nom d'Ariel Dorfman, ambSigourney Weaver com a protagonista. La cinta va ser un èxit moderat, tant comercial com de crítica. El 1998 neix el seu segon fill, Elvis.
Després d'abandonar un projecte cinematogràfic ambJohn Travolta el 1996 per desavinences amb l'actor, el 1999 Polanski va rodarLa novena porta, en la qual va adaptar de forma original la novel·la d'Arturo Pérez-ReverteEl club Dumas i va atorgar el paper protagonista aJohnny Depp. El film, encara que va ser un èxit comercial, es va guanyar l'estatus d'una de les pitjors pel·lícules de Polanski per part de la crítica.
Va ser el 1997 quan Polanski es va introduir en el teatre musical amb la producció germano-austríacaTanz der Vampire, basada en la pel·lícula de Polanski, amb llibret de Michael Kunze i musicada pel cèlebreJim Steinman. Aquesta versió va ser protagonitzada pel desaparegut actor nord-americàSteve Barton. El musical va ser un èxit, i aconseguí una gran temporada aViena (Àustria) i després va ser muntat en algunes ciutats alemanyes comStuttgart,Hamburg iBerlín. També recentment s'ha estrenat la versió polonesa del musical, dirigida personalment per Polanski. El musical va tenir una versió nord-americana:Dance of the Vampires, que malgrat tenir un gran pressupost no va aconseguir captar el sentiment original de la versió en alemany. El resultat va ser una comèdia ridícula, amb una traducció/adaptació a l'anglès bastant mediocre, que va ser un rotund fracàs, i no arribà ni tan sols a les cent funcions.
Cal destacar també el seu paper com a actor en la pel·lículaUna simple formalitat deGiuseppe Tornatore, en la qual interpreta un inspector de policia que intenta descobrir un cas ambGérard Depardieu com a sospitós. La pel·lícula va ser rodada íntegrament en una lúgubre comissaria de policia.
El 2013 va fer La Vénus a la Fourrure amb Emmanuelle Seigner i Mathieu Amalric com protagonistes i únics personatges amb referència sobre el masoquisme. Existeix la versió en castellà d'aquesta intensa pel·lícula, inquietant i profunda amb el tràiler a YouTube.[7]
El 2002, va rebre laPalma d'Or de la 55a edició delfestival de Canes, màxim guardó del certamen, pel filmEl pianista, adaptació de les memòries deWładysław Szpilman, pianista jueu polonès que va sobreviure a les massacres nazis gràcies a l'ajuda d'un oficial alemany. A la 75a edició dels Oscar,El pianista va rebre tres guardons: millor actor (Adrien Brody), millor guió original (Ronald Harwood) i millor director per a Polanski, que no va anar a la cerimònia per ser pròfug de la justícia nord-americana.
Polanski va estrenarOliver Twist el 2005, una pel·lícula amb la qual s'identificava. El 2007, es preparava per a un nou gir en la seva carrera, amb l'adaptació de la novel·laPompeia deRobert Harris. Demores alienes a la seva voluntat el van obligar a renunciar-hi al setembre de 2007 després de diversos anys dedicats al projecte.
Al febrer de 2009, Polanski va iniciar a Berlín el rodatge deL'escriptor, que també inclou seqüències filmades al Studio Babelsberg, dePotsdam (Brandenburg), els mateixos estudis on filmàEl pianista, així com a l'illa de Sylt. Polanski va escriure'n també el guió, adaptat de la novel·la homònima de l'escriptor anglès Robert Harris, distribuïda amb el títolEl poder a l'ombra. Comptà amb la fotografia de l'operador polonès Pawel Edelman, el mateix d'El pianista iOliver Twist, a més dels seus productors habituals: Robert Benmussa, Timothy Burrill i Alain Sarde. Els actors protagonistes són l'escocèsEwan McGregor i l'irlandèsPierce Brosnan. I com a secundaris, els anglesos Olivia Williams, Kim Cattrall i Tom Wilkinson, així com els nord-americans Timothy Hutton i James Belushi, entre d'altres. La productora n'és Summit International.The Ghost es va estrenar a Alemanya el 18 de febrer de 2010. Segons el diari alemanyMärkische Allgemeine, Polanski va parlar de la pel·lícula a la premsa al Filmmuseum Potsdam, el 19 de febrer de 2009.
Encara queUn déu salvatge està situada aBrooklyn (Nova York), el seu rodatge va tenir lloc aParís a causa dels problemes legals de Polanski amb la justícia estatunidenca.[8]
Polanki s'ha especialitzat en pel·lícules en què s'ajunten els trets psicològics amb els continguts violents (thrillers psicològics), per exemple la seva versió deMacbeth destaca per la seva exposició de la violència. Un tema recurrent n'és la relació entre la víctima i l'atacant. El seu humor sovint es recrea en paisatges d'un humor negre i recorre a la tècnica de la suspensió dramàtica de l'acció (suspens) com la del seu admiratAlfred Hitchcock.
