Segons lamitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador,Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el753 aC, punt de partida delcalendari romà, que comptaab urbe condita ('des de la fundació de la ciutat'). Aquesta data està confirmada per l'arqueologia i, actualment, els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus a partir del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seuimperi. El centre històric de Roma forma part delPatrimoni Mundial de la Humanitat de laUNESCO.
Roma es troba a la regió central d'Itàlia, alLaci, amb els afluents dels riusAniene iTíber. El nucli central de la ciutat es troba a 22 km de lamar Tirrena. L'altitud de Roma comprèn des dels 13 msnm en el punt més baix (a laPiazza del Popolo) fins als 120 msnm a la Muntanya Mario.
Roma té un clima mediterrani característic de les costes d'Itàlia. El clima és confortable d'abril a juny i de mitjan setembre a octubre, on està l'ottobrata (es pot traduir comel bonic dia d'octubre en català) conegut per dies assolellats i càlids. A l'agost, la temperatura mitjana és de 32 °C. Tradicionalment, molts negocis romans tanquen durant agost, però no tots surten de la ciutat, ja que en aquest temps d'estiu és quan arriben més turistes.
Roma és un dels 8.101 ajuntaments (communi) d'Itàlia, encara que el més gran tant per extensió com població. És governat per un Consell Municipal i un Alcalde. La seu delcommune és dins en el turó del Capitoli l'històric seient de govern en Roma. L'administració local a Roma és generalment referida com a «Campidoglio», el nom del turó en dialecte romà. Des del 2013 la ciutat està regida per un estatut propi que en regula l'administració.
Roma és la capital d'Itàlia i és la seu del Govern italià. Les residències oficials del President de la República Italiana i el primer ministre italià, els escons de les dues cambres del Parlament italià i laCort Constitucional d'Itàlia es troben al nucli històric. Si bé els ministeris d'estat s'estenen per la ciutat, entre els quals figuren el Ministeri de Relacions Exteriors, que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olímpic.
Des del 2013 Roma està dividida en 15 districtes (enitaliàmunicipio) amb capacitat de gestió i autonomia financera i són escollits directament pels ciutadans. Fins al 1972 la ciutat estava dividida en 20 districtes, però el 1992 es reduí a 19 quan l'aleshoresmunicipio XIV que compreniaFiumicino es convertí en votació popular en comuna independent i separada de la capital.
Segons la tradició, Roma fou fundada el21 d'abril del753 aC perRòmul i Rem.[6] Evidències arqueològiques donen suport a la idea que Roma creixé d'assentaments de pastors al turóPalatí construïts a l'àrea del futurFòrum Romà. Els primers assentaments es remunten alsegle x aC. Aquesta data de fundació a mitjans delsegle viii aC, malgrat tot, no està exempta de controvèrsia.[7] Aquest assentament original es desenvolupà en la capital delRegne de Roma (governat per una successió de set reis, segons la tradició), i posteriorment en laRepública Romana (del 510 aC, governat pelsenat romà), i finalment en l'Imperi Romà (del 27 aC, dirigit per l'Emperador Romà). L'èxit de la ciutat es basà en la conquesta militar i el domini del comerç, així com de l'assimilació de les civilitzacions que l'envoltaven, com lacivilització etrusca i l'antiga Grècia. Des de la seva fundació, malgrat perdre algunes batalles ocasionals, no va perdre cap guerra fins a l'any 387 aC, quan fou breument ocupada pelsgals[8] encapçalats perBrennus després de labatalla de l'Àl·lia. Segons la llegenda, els gals oferiren retornar Roma a la seva gent per una quantitat d'or, però els romans refusaren i preferiren recuperar la ciutat per la força de les armes, abans d'admetre la derrota, aconseguint recuperar-la el mateix any.
El domini romà s'expandí per gran part d'Europa i les costes delMar Mediterrani, i la població de la ciutat superà el milió d'habitants.[9] Durant alguns segles, Roma fou la ciutat més important políticament, més rica i més gran del món occidental. Fou anomenadaCaput Mundi, és a dir, la capital del món aleshores conegut. ElGran incendi de Roma es va produir la nit entre el 18 i el 19 de juliol de64, quanNeró eraemperador[10] a la zona delCirc Màxim estenent-se ràpidament i durant cinc dies i mig estenent-se per la major part de la ciutat.[11] Un incendi arrasà bona part de Roma en191 i es convertí en pretext per a l'intent deCòmmode de refundar lareligió a l'antiga Roma.[12] Amb el declivi de l'imperi i la seva partició, la ciutat perdé el seu estatus polític en favor deMilà i més tardRavenna, i fou sobrepassada en prestigi per la capital de l'Imperi Romà d'Orient,Constantinoble.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i edat mitjana
El 756,Pipí el Breu donà alpapa jurisdicció sobre Roma i els seus voltants, creant elsEstats Pontificis. El 846, els àrabs musulmans envaïren Roma i saquejaren laBasílica de Sant Pere.[13] Els geògrafsàrabs li donaven el nom deRümiya,Rüma o béAl-Rumiyya. Roma fou un gran centre de pelegrinatge durant l'edat mitjana i focus de contínues disputes entre el papat i elSacre Imperi Romanogermànic, començant perCarlemany, qui fou coronat primer emperador a Roma el 800 pelPapa Lleó III. Roma mantingué el seu estatut de capital papal i «ciutat santa» durant segles, àdhuc quan el papat fou traslladat breument aAvinyó (1309–1377).
D'altra banda, aquest període es caracteritzà per la gran corrupció papal, portant alnepotisme i lasimonia. Aquesta corrupció portà en part a laReforma Protestant i a la consegüentContrareforma.
Itàlia caigué en l'agitació nacionalista del segle xix. Roma romangué com a capital dels Estats Pontificis fins a la seva annexió alRegne d'Itàlia el 1870. L'any 1861, Roma fou proclamada capital d'Itàlia, tot i estar encara sota el control del Papa, el qual estava sota la protecció francesa. Durant un parèntesi de laGuerra francoprussiana, el 1870 les tropes italianes assoliren capturar Roma.
Després de la victoriosaPrimera Guerra Mundial, Roma veié el creixement delfeixisme italià guiat perBenito Mussolini, qui marxà sobre la ciutat el 1922, declarant un nou imperi i aliant-se amb l'Alemanya nazi. Fou un període de ràpid creixement de població, des dels 212.000 habitants en el moment de la unificació fins al milió. Però laSegona Guerra Mundial significà un greu entrebanc, amb els bombardeigs de la ciutat per les forces aliades i l'ocupació nazi. Després de l'execució de Mussolini en finalitzar la guerra i el referèndum de 1946, la monarquia fou abolida en favor de laRepública Italiana.
Després del miracle econòmic italià de la postguerra, Roma es convertí en una ciutat de moda durant els anys 50 i 60 (els anys dela dolce vita), i la seva població augmentà fins als 2.800.000 cap als anys 80.
Fòrum romà i Colosseu en el 1835.Fòrum Romà en el 1834.
A diferència d'Herculà oPompeia on les restes arqueològiques van quedar embolcallades per materials volcànics, a Roma aquests vestigis van quedar exposats al quefer diari de la ciutat. Durant elRenaixement ja existia un afany per explorar els monuments antics, però les recerques es feien de maneres que no facilitarien la feina dels historiadors. Les restes de l'antiga capital havien quedat, en bona part, soterrades per capes de runes; elFòrum Romà, per exemple, es trobava deu metres per sota el Campo Vaccino. A excepció dels patronatges dePius II iLleó X, que encarregàRafael l'inventariat i preservació dels grans monuments de l'antiguitat clàssica, aquestes construccions havien sofert, inclús per representants de l'humanisme, tota mena de destruccions i espolis a fi de promoure reformes urbanístiques. Antiquaris italians, com Pirro Ligorio (1510-1583) que excavà lavil·la Adriana, formularen hipòtesis topogràfiques errònies. Les troballes de Pompeia i Herculà a mitjans del segle xviii incitarien les excavacions a Roma, que es començaren a efectuar per aquelles parts que no havien quedat totalment sepultades sota noves construccions, malgrat que normalment els projectes mancarien de professionalitat.[14]
El 1719, el príncep austríac Elbeuf excavà aHerculà i, malgrat fer-ho amb la finalitat d'apoderar-se d'objectes preuats per a ell mateix, dona a conèixer un moment històric petrificat en el temps, fet que avivà l'interès pel passat d'alguns estudiosos. Ja d'antuvi s'havia manifestat aquest interès, però les restes de supervivents a Roma havien quedat descontextualitzades, cosa que no en facilitava la comprensió. Les «càpsules» trobades a Herculà començaren a fer més entenedors alguns aspectes socials de l'edat antiga, en uns temps on les conclusions respecte a intel·lectuals, fins i tot de la talla deMontesquieu, eren sovint errònies. Durant laIl·lustració l'atractiu històric dels «revolucionaris» sobre l'antiguitat romana es focalitzava en els seus començaments i en els principis de laRepública, mentre la majoria de monuments que romanien eren d'època imperial, i això ocasionava malentesos als estudiosos al no ser-ne conscients. Per exemple, sense adonar-se que la civilització romana havia avançat molt en els segles que van dels seus orígens al temps de l'emperadorTrajà,Jacques-Louis David prenia com a models pels seus personatges d'aquelles primeres èpoques les indumentàries representades en lacolumna de Trajà, molt posteriors.[14]
L'ambaixador suec Von Frendenheim va fer les primeres excavacions amb un plantejament racional. Tot seguit, Carlos Fea, com a Delegat d'Antiguitats delPrimer Imperi Francès, que va començar per la neteja de l'Arc de Septimi Sever el 1803, i altres arqueòlegs del règim napoleònic, van dur a terme els primers treballs amb caràcter oficial que evidenciaren la manca de coherència d'hipòtesis anteriors. S'emprengueren excavacions regulades al Fòrum Romà i alPalatí.Pius VII ordenà una actuació planificada per recuperar el fòrum, continuada perLleó XII, que restituí els temples deLa Concòrdia –també anomenat de Càstor i Pòl·lux–, deVesta i deSaturn.[14]
Plànol de monuments de 1886.
Entre 1835 i 1854 les feines s'alentiren. Durant el segle xix, a diferència d'altres disciplines de ciències i d'humanitats, l'arqueologia no experimentà avenços significatius. Contràriament, i gràcies als treballs arqueològics, durant el segle xix laHistòria va conèixer un desenvolupament sense precedents gràcies a la troballa de gran nombre d'epigrafies. D'altra banda, mentre al Pròxim Orient i a Egipte es donava una importància de primer ordre a qualsevol de les tombes descobertes, en 1885 es va trobar, aPorta Pia, unhipogeu de membres de la famíliaCalpurni-Pisó amb deusarcòfags esculpits dels quals només dos van romandre a Roma, en elmuseu de les Termes, mentre la resta passà a col·leccions particulars sense ser ni tan sols publicada la seva existència –fet produït la dècada dels 40 del segle xx quan canviaren de propietari.[14]
El 1854,Napoleó III compra la part del turó Palatí on s'ubicaren les residències dels cèsars i encomana l'estudi a Pietro Rosa. Després delRisorgimento, l'Administració italiana encarrega Rosa els treballs del Fòrum i el Palatí. Fiorelli, cap de les excavacions napolitanes de 1861 a 1876, va implementar la innovació tècnica de l'estratigrafia en les seves recerques, tècnica que s'adaptaria ràpidament a Roma. Cap al final del segle, R. Lanciani, cap de les Antiguitats de Roma, prossegueix les excavacions i, paral·lelament, es dedica a recopilar totes les troballes fortuïtes ocorregudes a tota la ciutat, fet que facilità enormement la lectura topogràfica de la capital imperial; posteriorment, P. Bigot va interpretar aquestes dades en un plànol en relleu.[14]
Roma, per la sevahistòria i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:
El centre històric de Roma, els béns de laSanta Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat (Ciutat del Vaticà) i la basílica deSant Pau Extramurs
El1980, el centre històric de Roma fou declaratPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO. El 1990 es van afegir a la declaració els béns de laSanta Seu situats a la ciutat que beneficien de drets d'extraterritorialitat.
Roma és un centre important per a la música. És seu de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia (fundada el 1585), per a la que s'ha construït en el nouParco della Musica, un dels escenaris musicals més gran del món. Roma també té un teatre d'òpera, elTeatro dell'Opera di Roma, així com diverses institucions musicals de menor importància. La ciutat fou amfitriona del concurs d'Eurovisió de 1991 i dels premis de l'MTV Europa el 2004.
La llengua original de Roma fou elllatí, que evolucionà durant l'edat mitjana en l'italià. Aquest darrer evolucionà per la confluència de diversos dialectes regionals, entre els que predominava eltoscà, tot i que la població romana desenvolupà el seu propi dialecte, elromanesc. L'anticromanesco usat durant l'edat mitjana era un dialecte molt proper alnapolità. La influència de la culturaflorentina durant elRenaixement i la immigració de molts florentins a la ciutat va fer que el dialecte romà s'anés assemblant cada vegada més al toscà. Durant el segle xix, aquest dialecte s'expandí a altres zones delLaci i durant el segle xx, abandonà les seves formes tradicionals i mudà en el dialecte parlat a la ciutat molt proper a l'italià estàndard.
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Inicialment es va desenvolupar al voltant de l'artesania i després a lesadministracions públiques (estatals, regionals, provincials, municipals) i les institucions paraestatals històricament presents a la ciutat, Roma té ara una economia dinàmica i diversificada, que produeix al voltant del 8% delPIB nacional i segueix creixent amb una taxa superior a la mitjana nacional, el 2005, en comparació amb un creixement nacional del 0,1%, elPIB de la ciutat de Roma està molt crescut un 4,1%, mentre que en el període 2001-2005 l'augment va ser, fins i tot, de l'onze per cent. Això va portar, naturalment, els efectes beneficiosos sobre la taxa d'ocupació, es va incrementar un 4% entre 2001 i 2005, reduir el nivell d'atur de l'11, 1% a 6,5% (sobre una mitjana nacional de 7,7%), índex dels més baixos entre les capitals europees, superant en aquestParís,Brussel·les iViena.
Per confirmar la creixent fortalesa de la seva economia, la metròpoli Capitolina es va classificar vint-i-cinquena posició de l'European Cities Monitor 2008 (el rànquing de les millors ciutats d'Europa), fins a dues posicions en comparació amb 2007.
A més dels serveis i al voltant de la presència generada de les funcions administratives, és la construcció el sector econòmic més important de la ciutat, això ha significat, per una banda, el creixement i, sovint abusiu sense criteris als suburbis romans (que va donar lloc a la xifra «formació» depalazzinaro), i facilitat el desenvolupament d'alguns dels principals grups nacionals en el sector.
Per descomptat, elturisme és una de les parts més importants del pressupost nacional, tenint en compte la cultura de la ciutat. Fins i tot aquesta àrea està creixent ràpidament: l'any2005 va ser al voltant de 19,5 milions d'entrades, amb un augment del 22,8% respecte a 2001.
La ciutat és també el centre de moltes institucions financeres (bancs i assegurances), els centres de producció de televisió de les empreses que operen en el món de la moda i la publicitat, i en especial la «indústria del cinema». Precisament a causa de la ciutadella de l'art deCinecittà, on treballen les principals companyies italianes i estrangeres, i de Roma com una de les «capitals mundials del cinema».
La presència de tres universitats públiquesUniversitat La Sapienza, Tor Vergata i Roma Tre, juntament amb deu i privat, ha facilitat en els darrers anys el desenvolupament d'activitats relacionades amb la recerca i serveis tecnològics avançats.
Potser -inesperadament- a Roma hi ha una forta indústria de mitjanes i petites-mitjanes, que s'ha desenvolupat al voltant d'alguns pols de desenvolupament, com la via Tiburtina o Acilia. En els darrers anys, amb l'obertura del mercat de les telecomunicacions, també hi va haver un important desenvolupament de les empreses vinculades directament o indirectament a aquesta àrea que, sovint, han triat Roma per a l'establiment de les seves oficines.
Agricultura iramaderia (cria de bestiaroví principalment) es van a perdent la seva importància connotació donada la cada vegada més procedents de zones urbanes. Però encara no és estrany trobar ramats pasturant als afores de la ciutat.
L'espai urbà, una vegada delimitat pels murs de la ciutat, es defineix ara per un gran cinturó de ronda que envolta tota la capital i que rep el nom de Grande Raccordo Anulare. Aquesta gran autopista circular permet la connexió de Roma amb les principals autopistes que uneixen el país: l'A1 (Milà-Nàpols), l'A12 (en construcció que aniria a Gènova), l'A24 fins a la regió delsAbruzzos a l'est i, finalment, l'A91 fins aFiumicino.
Estant en el centre de la península, Roma és també el principal nus ferroviari del centre d'Itàlia i està connectada amb alta velocitat ambFlorència iNàpols. El sentit principal del trànsit - com a mínim al començament del camí - segueixen les vies romanes:
La línia Tirrènica (Roma-Gènova, al llarg de laVia Aurèlia); la línia cap al nord al llarg de la vall delTíber (Roma-Florència-Bolonya), i les línies cap a l'Adriàtic (Roma-Pescara, al llarg de laVia Tiburtina, i Roma-Ancona, al llarg de laVia Flamínia), i les línies cap al sud (Roma-Nàpols, al llarg de laVia Àpia, i Roma-Caserta-Frosinone al llarg de la via Casilina). Al llarg del camí Casilina recentment ha afegit el nou ferrocarril Roma-Nàpols d'alta velocitat, inaugurat el 19 de desembre de 2005 (el primer exemple de línia d'alta velocitat aItàlia, amb trens que poden superar els 300 km/h).
La principal estació de Roma és la deTermini (l'estació de major activitat aItàlia, amb prop de 400.000 passatgers de trànsit diari, en el seu interior al soterrani, hi ha un centre comercial anomenat "Fòrum de Termini", amb més de 100 botigues i 180 categories). Tanmateix, els trens d'alta velocitat de Trinitalia i d'NTV (acrònim deNuovo Trasporto Viaggiatori, també coneguda amb el nom comercial d'Italo) tenen parada també aRoma Tiburtina, la segona estació ferroviària de la capital, que està destinada a ser una estació amb nivells semblants als de Termini. La tercera estació és la deRoma Ostiense, construïda el 1938 per rebre la visita del dictador alemanyAdolf Hitler. Altres estacions que tenen un paper important per als serveis de transport metropolitans i regionals són la desRoma San Pietro,Roma Trastevere,Roma Tuscolana iRoma Prenestina. L'antiga estació deRoma Casilina, tancada al públic el 2003, és utilitzada com a parada extraordinària en casos d'extrema dificultat. A més, hi ha més de 50 estacions addicionals i les parades d'autobusos utilitzades per al trànsit local.
Aeroport de Roma-Fiumicino, més conegut simplement com aFiumicino, el nom del municipi on se situa. És el principal i més gran aeroport italià per a vols de passatgers, i el tercer de mercaderies i un dels més importantsaeroports nodals d'Europa.
Aeroport Internacional Giovan Batistta Pastinide, més conegut amb el nom deRoma-Ciampino, o més simplement com a Ciampino, ubicat encara al municipi de Roma, a la frontera del municipi de Ciampino. És un aeroport d'ús tant civil com militar, al llarg de laVia Àpia. Rep un gran nombre de vols de línies aèries baix cost.
Aeroport de la ciutat, situat a laVia Salaria, a només sis quilòmetres del centre, s'utilitza com una parada turística i ha estat renovat recentment i redissenyat comheliport.
Aeroport militar Mario di Bernardi, més comunament conegut amb el nom dePratica di Mare per la seva proximitat a lafrazione del mateix nom de la localitat de Pomezia. Està gestionat per l'Aeronautica Militare i no està obert a l'ús públic
Ja no s'utilitza l'antic aeroport Francesco Baracca, conegut amb el nom de Centocelle. Fou el primer aeroport d'Itàlia del 1909, situat a la part sud-oriental de la capital italiana al llarg de laVia Casilina. Abandonat durant molts anys, en l'actualitat està inclòs dins elParc Arqueològic del mateix nom.
També hi ha altres aeroports a les proximitats, o a una distància no gaire gran de la capital, com són:
Aeroport de Guidonia, intitulat a la memòria de l'aviador Alfredo Barbieri. És un aeroport militar localitzat a la localitat deGuidonia Montecello dins la ciutat metropolitana de Roma.
Aeroport diLatina, gestionat per la força aèria però obert a l'Aeoroclub local.
Aeroport deViterbo, a tres quilòmetres de la ciutat homònima, destinat a ser en un futur el segon aeroport de la capital italiana en substitució del de Ciampino.
Tres línies demetro, obertes, respectivament, el 1955 (Línia B), el 1980 (Línia A) i, més recentment, el 2014, la línia C, den l'actualitat encara en procés de construcció. Les dues primeres línies fan ruta de trànsit cap al nord-oest-sud-est (línia A) i el nord-est i el sud (línia B). Actualment, la longitud total de la xarxa de metro és de 60 km. amb 74 estacions. Les dues primeres línies conflueixen en un punt, a l'Estació de Roma Termini, que és la princiopal estació ferroviària de la capital italiana. Hi havia prevista la construcció d'una quarta línia de metro (la lína D), que a agost del 2016 havia quedat suspesa.[15]
El metro està gestionat per l'ATAC, societat concessionària del transport públic de Roma:
Vuit línies del servei ferroviari suburbà, operats perTrenitalia i numerada de FL1 a FL8 urbà urbans. La majoria d'elles (de la 4 a la 8, incloses) passen per l'estació Termini amb l'excepció de les tres primeres que tenen com a parada d'origen i final la deRoma Tiburtina. Altres estacions principals de parada d'alguna o algunes d'aquestes línies són les de Roma Ostiense, Roma Tuscolana o Roma San Pietro.
En aquestes línies és utilitzable tot bitllet de l'ATAC en tan que és combinat amb el servei urbà de Trenitalia.
Hi ha també una línia de ferrocarril que connecta directament l'estació de Termini amb l'aeroport de Fiumicino (Leonardo Express). En aquesta línia, però, s'utilitza un bitllet específic, i més car, no compatible amb els altres.
La Ferrovia Roma-Lido arriba a la costa d'Ostia Lido de Roma i Castel Fusano i consta de 13 parades, d'una longitud total de 28 km amb una freqüència de voltant de 90.000 passatgers diaris.
El Roma-Giardinetti, ferrocarril de via estreta que ocupa la línia que inicialment es dirigia fins a Fiuggi. La seva estació d'origen està situada a 400 metres de la de Termini. En l'actualitat un part de les estacions són enllaç amb la nova línia C del metro romà.
De Roma-Civita Castellana-Viterbo, o Roma nord. S'inicia a l'estació de Piazzale Flaminio i arriba a la capital de Tuscia després d'una distància de 102 km, fins a Civita Castellana i és paral·lela a laVia Flaminia. Les zones urbanes arriben a l'estació de Montebello, a prop del cementiri de Prima Porta. L'assistència diària és d'uns 90.000 passatgers. La línia és propietat de la Regió Lazio i llogada a l'ATAC que opera tant com a gestora d'infraestructures com de transport de viatgers.
El sistema de transport públic de superfície és la xarxa d'autobusos, tramvies i trolebús (en ús va tornar a 2005) administrat per l'ATAC. La celebració de transport públic municipal va néixer el 1929 com a Companyia de Tramvies i Autobusos Governació (ATAG), i va ser durant dècades l'únic gestor del sistema de transport de superfície a la ciutat, després d'haver absorbit totes les petites empreses privades que havia mantingut fins llavors el transport públic romà. En aquell moment, la mida de l'empresa i el mateix tipus d'empresa pública permet excel·lents resultats, en termes de planificació, inversió, i el manteniment i la innovació tecnològica. Després de diverses vicissituds i dificultats, i la pujada dels costos d'explotació a causa de l'expansió incontrolada de la zona urbana, l'empresa es va transformar en el 2000 en accions de la companyia. Actualment, l'ATAC opera una xarxa de transport per carretera (autobusos i troleibús) i ferro (tramvia), un total de 2.152 quilòmetres, amb 2.760 vehicles i més de 300 línies, al voltant de 5,4 milions de km/s, 932 milions de passatgers a l'any. Mapes de transport públic estan disponibles en el lloc dell'ATAC.
En l'actualitat hi ha sis línies de tramvia, la numeració de les quals no és correlativa. Les línies, a hores d'ara són les següents:
Linea 2: Piazza Mancini - Piazzale Flaminio.
Linea 3: Valle Giulia - Piazzale Ostiense.
Linea 5: Stazione Termini - Piazza dei Gerani.
Linea 8: Piazza Venezia - Via del Casaletto.
Linea 14: Stazione Termini - Viale Palmiro Togliatti.
Linea 19: Piazza Risorgimento - Piazza dei Gerani.
En els darrers decennis, el fort increment en el trànsit d'automòbils privats ha suggerit la creació d'una zona de trànsit limitat (ZTL) a la part interior del centre de la ciutat, que funciona els dies laborables entre les 6 i 18h. L'augment en el trànsit a la nit, especialment durant els caps de setmana, ha portat a la creació de zones de trànsit limitat dorment al Trastevere, Sant Llorenç i en el mateix nucli antic de la ciutat, amb plans per a l'ampliació cap al barri de Testaccio. Les places d'aparcament s'han anat convertint cada vegada més en zones d'aparcament de pagament, per tractar de posar remei d'alguna manera a la manca crònica de places d'aparcament (tot i que també hi ha alguns aparcaments subterranis actualment en construcció).La situació del trànsit de Romà és difícil per diverses raons:
La insuficiència de transport públic subterrani (a causa de dificultats en l'aplicació de les excavacions tant per la conformació del territori com per la presència de nombroses restes arqueològiques, i el complex procés burocràtic necessari per poder dur a terme els projectes).
La manca d'inversions en transport públic durant les últimes dècades.
La major densitat de cotxes privats, amb els consegüents problemes de congestió i d'estacionament (a la ciutat hi ha al voltant d'1.950.000 vehicles).
La conformació dels districtes creats o redissenyats en el període de postguerra, a la intensitat de l'habitatge, però amb insuficient sistema viari.
La manca de directrius internes per a la velocitat (encara que recentment s'han obert noves vies de circulació al nord-est).
L'alta freqüència de les manifestacions públiques de diversa índole a causa de la funció institucional i simbòlica de Roma (vagues, manifestacions, actes religiosos, visites d'estat, esdeveniments esportius o recreatius).
A partir d'abril de 2007 es va convertir en un sol nombre (el número gratuït 06 06 09) per a la connexió amb les columnes de trucades a fix dels taxis.
Alleujar els nivells de contaminació, almenys quan el poder de vigilància neblumo va informar que, a causa de la meteorologia o l'acumulació, els contaminants van sobrepassar el nivell d'alerta. Des de l'any 2001, s'ha identificat una àmplia zona (inicialment definida des del GRA i ara reduïda a l'anomenat «Cinturó Verd») en la qual està prohibida, en algunes hores o dies, l'accés dels cotxes més contaminants o de trànsit limitat. També han prohibit plaques alternes durant diverses hores un dia a la setmana. Les mesures i el perímetre de les zones en qüestió han canviat al llarg dels anys, però no són els resultats obtinguts en la reducció de la contaminació pel perímetre del cinturó verd.[16]
.jpg)
_-_Interior.jpg)
