Diversos historiadors apunten que podria haver estat nebot delPapa Marí I.[1] El seu nom d'abans de ser escollit Papa es desconeix, però sí que se'n sap que va néixer aGallese, un poble d'Itàlia proper aCivita Castellana. Era cardenal deSan Pietro in Vincoli quan fou elegit al papat.[2]
Va ser elegit per succeir l'assassinatPapa Esteve VI durant un període en què el papat estava controlat per diverses faccions italianes.[3] Esteve VI havia estat assassinat després d'exhumar el cadàver del PapaFormós perquè participés en elConcili Cadavèric que va acabar amb la condemna del mort.[4] Romà va anul·lar tots els actes i decrets del seu predecessor.[3] ElPapa Teodor II va completar aquesta tasca.
Durant el breu pontificat, de quatre mesos, va concedir elpal·li a l'abat Vitalis de l'Abadia de Farfa i el va nomenar patriarca de Grado. També va incloure a ladiòcesi de Girona les illes deMallorca iMenorca i va confirmar les possessions del bisbe d'Elna.[2] El seu curt papat va ser considerat virtuós per l'historiador contemporaniFlodoard,[2] però l'historiador del segle xvBartolomeo Platina el va menysprear per anul·lar els actes i decrets del seu predecessor.[3]
Va morir el novembre del 897 per causes desconegudes, tot i que s'ha apuntat que podria haver estat deposat pels partidaris del seu predecessor, el Papa esteve VI, de faccions oposades.[4] Aquesta possibilitat parteix de la interpretació de la descripció que sovint s'utilitzava per descriure la deposició, i que literalment era que "es va fermonjo".[2]
