| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1766 Versalles (França) | ||
| Mort | 6 gener 1831 (64 anys) Ginebra (Suïssa) | ||
| Sepultura | Cementiri dels Reis o de Plainpalais Cementiri de Père-Lachaise, 13 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, pedagog musical, professor d'universitat, musicòleg, compositor, violinista, concertino | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris(1795–1826) | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Òpera | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Professors | Anton Stamitz | ||
| Alumnes | Charles Philippe Lafont,Lambert Massart,Jean Nicolas Auguste Kreutzer iPantaléon Battu | ||
| Instrument | Violí | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Adélaïde-Charlotte Kreutzer(1788–) | ||
| Pares | Jean Jacob Kreutzer i Elisabeth Trabol | ||
| Germans | Jean Nicolas Auguste Kreutzer | ||
| Premis | |||
| |||
    | |||
Rodolphe Kreutzer (16 de novembre de1766 -6 de gener de1831) va ser unviolinista, professor,compositor idirector d'orquestrafrancès. És cèlebre pels seus mètodes i estudis per a violí, i per la sonata que li va dedicarBeethoven.
Va néixer aVersalles. El seu pare, músicalemany, violinista de la Capella Real, li va ensenyar a tocar el violí, però el seu verdader mestre va serAnton Stamitz. Als 13 anys ja va interpretar un concert compost per ell mateix, a continuació va viatjar aItàlia iAlemanya on va realitzar una sèrie d'actuacions.
Als 16 anys va tornar aFrança i va succeir el seu pare com a primer violí de la Capella Real (1783-92). El1792 també accedí al lloc de violí solista del Teatre Italià, on, aquell mateix any, representà la seva primera òperaJeanne d'Arc à Orléans, seguida en1791 dePaul et Virginia iLodoïska. El1795 fou nomenat professor de violí alConservatori de París, lloc va ocupar fins al1825 i on tingué entre d'altres alumnes aAntonio James Oury,Henri-Louis Blanchard,[1]Jean Marie Becquié,[2]Marie Dessire Beauliu,[3]Pantaléon Battu[4] i, on travà gran amistat amb el músic alsaciàCharles-F Dumonchau.[5] I fou protector del jove compositor maltèsNicolas Isouard.[6] El1801 succeíPierre Rode com a primer violí solista de l'Òpera i a l'any següent entrà a la Capella del Primer Cònsol.
De1815 a1827, va ser mestre de capella de la Capella Real, alhora que exercia les funcions de director d'orquestra a l'Òpera, la qual va passar a dirigir de1824 a1826.
Kreutzer, al costat dePierre Rode iPierre Baillot, va ser un dels millors violinistes francesos del seu temps. Al costat d'aquests va fundar l'Escola francesa de violíi van posar a punt elMètode de violí del Conservatori (Méthode de violon du Conservatoire). Entre els seus alumnes tingué el belgaAlexandre-Joseph Artot[7] i els francesosJoseph Lomagne,Pierre-Julien Nargeot, iVíctor Magnien,[8] el belgaLambert Massart[9] els alemanysBoherer,[10]Georg Anton Walter iLouis Schloesser,[11] i l'italiàPietro Rovelli.[12] Va morir aGinebra.
Va conèixerBeethoven el1798 en una gira perViena. Aquest li va dedicar el1805 la sevaSonata per a violí i piano múm. 9, Op. 47, que va rebre el nom deSonata Kreutzer. Sembla, però, que Kreutzer mai va interpretar-la, ja que no apreciava la música de Beethoven, fins al punt que anys més tard va dir aBerlioz que trobava la sonata «escandalosament incomprensible».[13] L'esmentada sonata va inspirar unanovel·la deTolstoi.
