Ròcamador[1] (nomoccità; el nom oficialfrancès ésRocamadour) és un municipi deFrança, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcària delCausse de Gramat pel riuAlzou. El seu nom ve de les relíquies d'Amador; el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari marià el1166. El 1999 tenia 631 habitants. La ciutat dona el seu nom alformatge amb denominació d'origen des del1996, el qual s'elabora amb llet d'un cert tipus de cabra petita. Forma part delcamí de Sant Jaume. La realitat històrica d'Amador sembla inexistent i el topònim original de Ròcamador podria haver estat Ròca Major.
Ròcamador té un pelegrinatge molt antic a laVerge Maria sota l'aparença d'unaVerge negra amb el cos cobert de plata, com la marededeu de la Dorada aTolosa de Llenguadoc.
La prova final d'aquest pelegrinatge consistia a pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprèn set esglésies, més dotze que les restauracions del segle xix no pogueren aixecar). Finalment, arribats dins dels santuaris després d'aquesta ascensió, els pelegrins deixaven enexvot diversos objectes. Els més coneguts continuen sent els ferros de condemnats alliberats de les seves cadenes, els vaixells de mariners salvats i agraïts, o les plaques de marbre gravades i enganxades al mur de la capella als segles xix ixx.
Pelegrinatge d'abast europeu com ho testifica elLlibre dels miracles del segle xii, va perdre notorietat després del pas iconoclasta de mercenaris protestants el1562. Sota larevolució va ser saquejat una vegada més. Al segle xix el santuari va ser completament restaurat, ja que estava en ruïnes.
A part de les relíquies del cos d'Amador, l'èxit de l'indret va venir dels miracles de la Verge negra. Una campana miraculosa assenyalava, amb la seva dringadissa, el salvament dels mariners a la mar. Aquest reconeixement del món mariner ha fet que la marededeu de Ròcamador hagi estat venerada en capelles de llocs tan allunyats com elFinisterre o elQuebec.
L'Església va fomentar igualment aquest pelegrinatge per l'adjudicació a perpetuïtat d'indulgències plenàries a les persones que rebien els sagraments de la penitència i de la comunió a Ròcamador. Les més cèlebres són les dels grans perdons del dia24 de juny,Sant Joan Baptista.
Els edificis de Ròcamador s'enfilen per la falda d'un penya-segat a la dreta del riu Alzou, que en aquest indret corre entre parets rocoses de 120 m d'alçada. Des de la part baixa del poble s'accedeix fins a les esglésies del capdamunt pujant diversos nivells i seguint un camí que passa per edificis que s'incrusten al penya-segat. El principal és l'església de Santa Maria (1479), on podem trobar la Verge negra, suposadament esculpida per sant Amador. L'església s'obre en una terrassa anomenada elPla de Sant Miquel, on hi ha una espasa trencada que es diu que és un fragment deDurandal, la que duia l'heroiRotllan. Les parets de l'interior de l'església del Salvador són cobertes de pintures i inscripcions que recorden els pelegrinatges de persones cèlebres. L'església subterrània de Sant Amador (1166) s'estén per sota de la del Salvador i conté relíquies del sant. Al cim del penya-segat, roman el castell construït a l'edat mitjana per defensar els santuaris.