Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Robert Stack

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobert Stack
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en)Robert Langford Modini StackModifica el valor a Wikidata
13 gener 1919Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia)Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2003Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Beverly Hills (Califòrnia)Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardiModifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Westwood Village Memorial ParkModifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del Sud de Califòrnia
Universitat estatal de BridgewaterModifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació ipel·lículaModifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de televisió, actor de cinema, actor de gènere, actor de veu, productor de cinemaModifica el valor a Wikidata
Activitat1934Modifica el valor a Wikidata - 2003Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de CalifòrniaModifica el valor a Wikidata
GènereWesternModifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'AmèricaModifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra MundialModifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRosemarie Bowe(1956–2003)Modifica el valor a Wikidata
GermansJames StackModifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0821041TMDB (persona): 2493Allmovie (artista): p67453132663IBDB (repartiment): 109361Discogs: 1200102
Find a Grave: 7444285Modifica el valor a Wikidata

Robert Stack (nascutRoberto Modini,[1]Los Angeles,Califòrnia, 13 de gener de 1919 −Beverly Hills, Califòrnia, 14 de maig de 2003) va ser unactorestatunidenc.

Es va fer mundialment famós per la seva interpretació d'Eliot Ness en lasèrie de televisió americanaThe Untouchables.

Biografia[2][3]

[modifica]

D'origen italià, la seva àvia, Marina Perrini, era cantant a laScala de Milà.[1] Va començar com a joveníssim galant secundari en una de les primeres pel·lícules deDeanna DurbinFirst Love, 1939, deHenry Koster, i en un segon pla darrere deJames Stewart iMargaret Sullavan en un drama antinazi que s'ha convertit en un petit clàssic del cinema compromès de la seva època:Mortal Storm, 1940, deFrank Borzage).

El 1941 protagonitza un western paròdic de sèrie BAventurers a Dakota, d'Alfred E. Green al costat de l'actriuAnn Rutherford, i ja el 1942 li arriba la seva primera oportunitat interpretant un soldat en un títol tan mític comSer o no ser, o la millor paròdia-sàtira del nazisme al costat deEl gran dictador, 1940, deCharles Chaplin, del realitzador alemany - llavors establert aHollywood-Ernst Lubitsch.

Aquell mateix any protagonitzaL'esquadró de les àguiles d'Arthur Lubin, pel·lícula bèl·lica gairebé inèdita a Europa que compta la història de diversos pilots nord-americans enrolats en la RAF durant la Segona Guerra Mundial, i un altre western de sèrie B fins que és cridat a files. La seva carrera professional s'interromp així fins al 1948, any en el qual s'estrena un film propagandístic deRaoul Walsh, titulat "Fighter squadron", on Stack queda gairebé enfosquit en pantalla per la interpretació de l'actor secundariEdmond O'Brien.

La carrera de l'actor comença a consolidar-se, primer com a actor principal d'una sèrie de cintes d'aventures i westerns de sèrie B, on el seu rostre comença a fer-se familiar per al públic de totes les edats. S'emmarquen aquí títols com "The bullfighter and the lady", (1951) deBudd Boetticher, un títol menor del seu infravalorat director;My Outlaw Brother (1951), d'Elliott Nugent, destacable western on treballa al costat dels ja consagratsMickey Rooney iRobert Preston i a la per llavors prometedoraWanda Hendrix, estrenant-se al paper de brivall; "Bwana devil", 1952 d'Arch Oboler); "La conquesta de Cochise" 1954, al costat deJohn Hodiak, que suposa la seva primera col·laboració amb l'artesàWilliam Castle i la seva primera encarnació d'un personatge històric; i la cinta d'aventures '"The iron glove", 1954 de William Castle, en companyia de l'actriuUrsula Thiess. Alhora, Stack comença a aparèixer en alguns episodis de sèries de TV ("Lights out", "The 20th Century-Fox Hour" o "Lux Video Theatre, per exemple).

A partir de 1954 la seva vida professional dona un gir, i comença a encadenar pel·lícules de més pressupost i acollida comercial:The high and the mighty (1954William A. Wellman), sòlid drama de catàstrofes que es va avançar al famós subgènere dels anys 70 i en un repartiment que incloïa aJohn Wayne,Claire Trevor,Laraine Day oRobert Newton; el clàssic del cinema negre "House of Bamboo", 1955, deSamuel Fuller, on va realitzar la seva millor interpretació fins aquell moment, i on acompanyava en la trama aCameron Mitchell,Robert Ryan, un joveníssimBrad Dexter o el ja per llavors veteraníssimSessue Hayakawa;Good morning, Miss Dove, 1955, de Henry Koster, elegant melodrama meridional en que seduïa una immensaJennifer Jones; i l'estimable westernGreat day in the morning, 1956 deJacques Tourneur, al costat deVirginia Mayo iRuth Roman.

El 1956 sorgeix la seva primera col·laboració en els estudis Universal amb el reconegut cineasta d'origen alemanyDouglas Sirk, i així Stack entra en el seu moment més dolç com a actor. Es tracta de la fastuosaWritten on the Wind homenatjada perTodd Haynes aFar from heaven 2002, que va significar la seva única nominació a l'Oscar al millor actor secundari, al costat deRock Hudson,Lauren Bacall iDorothy Malone. El 1958 repeteix amb Sirk en un film certament fascinant basat en una història deWilliam Faulkner:The tarnished angels, tercer en discòrdia entre el matrimoni d'aviadors que formaven Rock Hudson i Dorothy Malone, i també al costat deJack Carson.

Per fi 1959 es converteix en un any d'èxit complet: un film d'aventures on treballa amb actors gloriosos en dècades anteriors (Bette Davis,Charles Coburn) anomenatEl capità Jones (deJohn Farrow), i la primera temporada de la sèrie de TVEls intocables (al costat deLloyd Nolan), que li reporta unpremi Emmy al millor actor dramàtic. Tanmateix, aquesta enorme popularitat sembla tornar-se contra ell, i la seva filmografia comença a entrar en un sot: "The last voyage" 1960, d'Andrew L. Stone resulta un fracàs en taquilla malgrat l'atractiu de la història -drama de catàstrofes en un creuer en alta mar- i malgrat compartir cartell ambDorothy McGuire;The caretakers 1963 deHall Bartlett és acollit per crítica i públic com un simple drama sentimental d'hospital -malgrat les interpretacions de Stack,Polly Bergen,Herbert Marshall i deJoan Crawford-; i la seva aparició aParis brûle-t-il?, 1966 deRené Clément es veu eclipsada davant de la impressionant desfilada d'estrelles que conté la pel·lícula.

A mitjans dels 60 és convidat als xous televisius deBob Hope iLucille Ball, però davant de l'escassetat de bons papers decideix provar fortuna en el cinema comercial europeu -en aquell temps en el seu punt àlgid a causa de les coproduccions- amb pel·lícules comDie Hölle von Macao 1967, deJames Hill iFrank Winterstein, al costat d'Elke Sommer,Christian Marquand iMaurizio Arena; la semidesconegudaLe soleil des voyous, 1967 deJean Delannoy, en companyia d'un contingutJean Gabin; i la fallidaStoria d'una donna amb la fascinantBibi Andersson com a companya de repartiment.

En els anys 70 Stack torna als Estats Units i concentra les seves aparicions a la pantalla petita. D'aquell període destaca una sèrie d'èxit: "The name of the game", on actua a 6 capítols com a estrella convidada; i la telesèrie policíacaMost wanted (íd., 1976), on era l'absolut protagonista i de la qual va rodar només una temporada. Finalment, el 1979 intervé per a la pantalla gran en el fracàs comercial més gran deSteven Spielberg: la comèdia1941 (íd.), al costat deJohn Belushi,Toshirô Mifune oChristopher Lee.

Els 80 suposen la seva tornada al treball actiu des de la seva recuperació per al cinema en la paròdica "Airplane!", 1980 de Jim Abrahams i els germans Zucker, basada en elbest seller d'Arthur Hailey seguint la saga iniciada el 1970 pel directorGeorge Seaton amb el film "Airport". Continua treballant en la TV nord-americana des d'aleshores: "Love boat" el 1980,Strike force el 1981,Hotel el 1984, la minisèrieGeorge Washington també de 1984,Hollywood wives el 1985, "Murder, she wrote" el 1984, on va fer la veu d'Ultra Magnus en la pel·lícula animada "Transformers" el 1986,Falcon Crest el 1987, etc.; amb alguna incursió com a secundari en pel·lícules d'èxit com el film bèl·lic "Uncommon valor", 1983 deTed Kotcapf, ambGene Hackman iFred Ward, la comèdia "Joe versus the volcano", 1990 de John Patrick Shanley, remake lliure del clàssic deKing Vidor de 1932 "Bird of paradise", i el drama costumistaMumford (íd., 1999) deLawrence Kasdan).

A més, cal esmentar que va poder encarnar una vegada més el seu personatge fetitxe -Eliot Ness- en un telefilm de 1991 que es va estrenar en els cinemes de mig món.

Robert Stack va morir als 84 anys el 14 de maig de 2003, d'un atac al cor.

Filmografia

[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[4]

Robert Stack (1988).

Premis i nominacions[5]

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1Le Vrai Nom des stars deMichel Bracquart - M.A. Editions - 1989 -ISBN 2866764633
  2. «biografia de Robert Stack». The New York Times.
  3. «Robert Stack». Imdb.
  4. «filmografia de Robert Stack». The New York Times.
  5. «Robert Stack, premis». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Robert Stack
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Stack&oldid=33567683»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp