| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 març 1908 Nova York | ||
| Mort | 18 febrer 1966 (57 anys) Hollywood (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | cementiri de Westchester Hills | ||
| Nacionalitat | Estats Units | ||
| Formació | Universitat de Nova York | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guionista, dramaturg, director de teatre, director de cinema, productor de cinema, realitzador | ||
| Activitat | 1932 - | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Sue Siegel Rossen | ||
| Premis | |||
      | |||
Robert Rossen (Nova York,16 de març de1908 -18 de febrer de1966) fou undirector, productor iguionista de cinemaestatunidenc que va ser inclòs en lallista negra de Hollywood de finals delsanys 1950.
Robert Rossen va néixer aNova York en el si d'una humil família d'origen jueu i nacionalitat russa. En la seva joventut, Rossen practicaria la boxa però després deixaria aquesta ocupació i els seus estudis universitaris per a treballar com escriptor i director teatral en els anys 30, en els quals es va preocupar principalment a representar obres de contingut social i polític alhora que ingressava en el Partit Comunista americà. A partir d'aquí, escriuria els guions de grans pel·lícules de l'època. Així la seva intervenció es veuria reflectida enMarked Woman (1937) deLloyd Bacon,They Won't Forget (1937) deMervyn LeRoy,Els turbulents anys vint (1939), deRaoul Walsh oL'estrany amor de Marta Ivers iUna passejada al sol, deLewis Milestone.
Després d'aquestes experiències, Rossen debuta com a director. Ho faria amb dues pel·lícules en 1947:Johnny O'Clock (1947) iCos i ànima (1947), una cinta que ambienta l'últim combat d'un boxador (John Gardifeld). La pel·lícula estava escrita perAbraham Polonsky, un simpatitzant comunista. Això va fer que Rossen comencés a ser vist com un perillós personatge de l'òrbita esquerrana a Hollywood, tot i que Rossen ja havia abandonat l'afiliació comunista en 1945. En 1949 i en plena època de testificació en les sessions delComitè d'Activitats Antinord-americanes, Rossen desafia a tot el món, aconseguint una de les seves pel·lícules més extraordinàries.All the King's Men, basada en la novel·la deRobert Pen Warren, narra l'ascens i la caiguda d'un home no molt intel·ligent (Broderick Crawford) però amb una capacitat oratòria descomunal, qualitat que li duu a ser triat governador de Louisiana. El polític s'autodenomina el lluitador contra la corrupció, però acabaria implicat en nombrosos escàndols.
Tot i el rebombori que va suposar en el seu moment, la qualitat de la cinta no li va donar més remei als seus companys per a considerarAll the King's Men com el millor film de l'any. Rossen aconsegueix l'Oscar com a productor, una nominació com millor director i altra com millor guió adaptat.Broderick Crawford iMercedes McCambridge assolirien també sengles estatuetes com a millor actor i millor actriu secundària respectivament.
Després de l'èxit deAll the King's Men, Rossen seria cridat en 1951 al Comitè d'Activitats Antinord-americanes per a testificar. En aquesta primera intervenció, no va donar cap nom sobre possibles companys del Partit Comunista. Però després del boicot al que va ser sotmès en tots els estudis, li va dur a tornar a aparèixer davant el comitè en 1953 per a donar el nom de diversos personatges de la indústria cinematogràfica de passat comunista. Després d'aquest desagradable incident, Rossen va marxar a Europa (i, en concret, a Itàlia i Espanya) per a rodarMambo (1955), ambSilvana Mangano,Vittorio Gassman iAlexandre el Gran (1956), ambRichard Burton. Després rodariaIsland in the Sun (1957) a Barbados iVan arribar a Cordura (1959) a Mèxic.
En la dècada dels 60, Rossen tornaria als Estats Units on rodaria els seus dos últimes pel·lícules. La primeraEl vividor (1961) ambPaul Newman,Piper Laurie,George C. Scott iJackie Gleason. En expert jugador de billar, Eddie "Llampec" Felson (Newman), es fica en el submón del joc i de les petites màfies. La pel·lícula i Rossen torna a ser nominats als Oscar per partida doble (millor guió adaptat, direcció i pel·lícula). L'últim film com a director de Rossen seriaLilith (1964), versió del llibre deJ. R. Salamanca en el qual Rossen tornava a reincidir en eldrama psicològic, ara amb el protagonisme deJean Seberg iWarren Beatty. Dos anys després de l'estrena d'aquesta pel·lícula, el 18 de febrer de 1966, Robert Rossen moriria a l'edat de 57 anys.
Robert Rossen aInternet Movie Database(anglès)
