Robert Fico (pronunciació: [ˈfitsɔ]) (Topoľčany, 15 de setembre de 1964)[1] és un polític eslovac, actualprimer ministre d'Eslovàquia des de l'octubre del 2023, càrrec que també va exercir de 2006 a 2010 i de 2012 a 2018. Ha estat el líder del partitDirecció - Socialdemocràcia des de 1999. Elegit per primera vegada al Parlament el 1992 (encara que dins deTxecoslovàquia), va ser nomenat més tard alConsell d'Europa.
Primer mandat com a primer ministre d'Eslovàquia
[modifica]Fico va liderar la victòria del seu partit a leseleccions legislatives eslovaques de 2006 després d'una campanya centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministresRudolf Zajac iMartin Fronc delMoviment Democràtic Cristià.[2] Fico va formar un govern de coalició amb elPartit Popular (HZDS) deVladimír Mečiar i elPartit Nacional Eslovac (SNS) deJán Slota.[3]
Durant el seu govern,Eslovàquia va entrar a lazona euro l'1 de gener de2009, però el país es va veure afectat per lacrisi financera mundial que va provocar una gran desacceleració de l'economia eslovaca pel descens de les exportacions del 15,6% i una caiguda de la producció industrial del 9,2% fins al novembre de 2008, el descens més fort de la història.[4]
A leseleccions celebrades el 12 de juny de 2010,Direcció - Socialdemocràcia obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix elPartit Nacional Eslovac i elMoviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS) van obtenir mals resultats, amb cap escó per a HZDS. Com a conseqüència de tot plegat, la coalició de centredreta formada pels liberalsLlibertat i Solidaritat (SaS), elMoviment Democràtic Cristià (KDH), el partit dels hongaresosMost-Híd i el mateix SKDÚ-DS va poder formar una majoria al parlament, amb 79 escons de 150. Després que Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el presidentIvan Gašparovič li demanà aIveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de SDKU-DS, SaS, KDH, i Most-Híd.[5]
Segon mandat com a primer ministre d'Eslovàquia
[modifica]Després d'unamoció de confiança contra el gabinet d'Iveta Radičová, Fico va ser reelegit com a primer ministre amb una victòria aclaparadora a leseleccions legislatives eslovaques de 2012, en les quals va aconseguir 83 escons enmig d'unimportant escàndol decorrupció que va implicar polítics locals de centredreta[6] i va formar un govern amb majoria absoluta al parlament, el primer des de 1989.[7] El 2013, Fico va declarar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2014, que va perdre contra el seu rival políticAndrej Kiska en la segona ronda de votació el 29 de març.[8]
El 17 de març de 2016, després de leseleccions legislatives eslovaques de 2016, en les quèSmer-SD del primer ministre Fico perdé la majoria absoluta, aquest presentà al president Kiska un govern de coalició amb elPartit Nacional Eslovac (SNS),Most-Híd iSieť, que disposava de 85 dels 150 escons.[9]
El 15 de març de 2018, arran de la crisi política després de l'assassinat del periodistaJán Kuciak quan estava treballant en una història que vinculava la corrupció política d'alt nivell a Eslovàquia amb la màfia italiana,[10] Fico va presentar la seva renúncia al presidentAndrej Kiska, qui llavors formalment va encarregar al viceprimer ministrePeter Pellegrini la formació d'un nou govern.[11][12]
Tercer mandat com primer ministre d'Eslovàquia
[modifica]El partit de Fico,Direcció - Socialdemocràcia va obtenir la majoria de vots a leseleccions legislatives eslovaques de 2023 amb el 22,95% dels vots i 42 escons.[13] Fico va formar majoria parlamentària signant un acord de govern de coalició amb el partit d'esquerresHlas-SD i l'ultranacionalistaPartit Nacional Eslovac.[14] Fico va aturar completament l'ajuda militar a Ucraïna en laguerra russo-ucraïnesa i va instar a iniciar converses de pau.[15][16]
El 15 de maig de 2024 Fico fou ferit per una arma de foc a la localitat deHandlová per un escriptor eslovacJuraj Cintula, i transportat a un hospital, sobrevivint a les ferides.[17] L'atemptat hauria tingut una motivació política.[18][19]
El 2024, el govern es va enfrontar a unavaga] de metges per millorar les condicions. Més de 3.300 metges van presentar la seva renúncia i el ministre de Salut,Kamil Šaško, va considerar declarar l'estat d'emergència als districtes amb les taxes de renúncia més altes. Finalment, el govern va signar un acord amb el sindicat de metges amb moltes concessions.[20]
- ↑«Robert Fico - Úrad vlády SR» (en eslovac).)
- ↑Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28-02-2005. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑Rybář, Marek «Notes on Recent Elections / Electoral Studies 26» (en anglès). Electoral Studies, 26, 2006, pàg. 702 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑Dąborowski, Tomasz «Slovakia’s economic success and the global crisis» (en anglès). CES Commentary. Centre for Eastern Studies, 02-02-2009, pàg. 3 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑Terenzani-Stankova, Michaela «Who is Robert Fico?». Sme.sk [Consulta: 17 març 2014].
- ↑ «Kiska becomes president (UPDATED)». [Consulta: 15 març 2018].
- ↑Germanova, Miroslava. «Robert Fico Retains Power in Slovakia With New Coalition» (en anglès). The New York Times, 17-03-2016. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑«Slovakia journalist: Prime Minister Fico replaced amid scandal» (en anglès). BBC, 15-03-2018. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «Fico podá demisiu, novým premiérom môže byť Pellegrini (minúta po minúte)» (en eslovac). sme.sk, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «Slovakia's PM Robert Fico resigns amid public outcry». Al Jazeera, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
- ↑«Výsledky predčasných volieb 2023» (en eslovac), 18-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-01. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑«Slovakia’s new government led by populist Robert Fico wins a mandatory confidence vote». Associated Press, 21-11-2023. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑Chen, Ivana Kottasová,Sophie Tanno,Heather. «Pro-Russian politician wins Slovakia's parliamentary election» (en anglès), 01-10-2023. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Slovakia elections: Populist party wins vote but needs allies for coalition» (en anglès). BBC News, 30-09-2023 [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑«Slovakian prime minister Robert Fico shot and rushed to hospital» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑Bruna, R. «L'atemptat contra Fico va ser obra d'un "llop solitari" amb motivació política», 16-05-2024. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑«Was wir über das Schussattentat auf Robert Fico wissen – und was nicht» (en alemany austríac). [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑Marcišiak, Marcel. «Koniec napätia v zdravotníctve. Vláda podľahla tlaku, lekári dostanú pôvodné zvýšenie platov Zdroj: https://tvnoviny.sk/domace/clanok/942425-koniec-napaetia-v-zdravotnictve-vlada-podlahla-tlaku-lekari-dostanu-povodne-zvysenie-platov?campaignsrc=tn_clipboard» (en eslovac). tvnoviny, 20-12-2024. [Consulta: 5 març 2025].
