Elriu Ubangui és un llarg riu de l'Àfrica central, un dels principals afluents delriu Congo que neix de la confluència de dos grans rius, el Mbomou i el Uele. L'Ubangi té una longitud de 1120 km, encara que si es considera el sistema fluvial Ubangui-Uele, arriba fins als 2272 km, que el situen entre els 60 rius més llargs de la Terra. Drena una gran conca de 754 830 km²,[1] que també el col·loca entre les 50 més grans conques del món (similar a països comZàmbia,Xile oTurquia).
El caudal mitjà anual a la desembocadura és de 5.936 m³/s. El seucabal a Bangui oscil·la entre uns 800 m³/s i uns 11.000 m³/s, amb un cabal mitjà d'uns 4.000 m³/s.[2] Es creu que els trams superiors de l'Ubangi van desembocar originalment alriu Chari i alLlac Txad abans de ser capturats pel Congo a principis del Plistocè.[3]
Juntament amb el riu Congo, proporciona una important artèria de transport per als vaixells fluvials entre Bangui iBrazzaville. Des del seu naixement fins als 100 km per sota de Bangui, l'Ubangi defineix el límit entre la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo (RDC). Posteriorment, forma la frontera entre la RDC i la República del Congo fins que desemboca al riu Congo.
El riu Ubangi sorgeix de la confluència delsrius Mbomou iUele i des del seu naixement serveix com a frontera natural entre laRepública Centreafricana, al nord, i laRepública Democràtica del Congo (RDC), al sud. El riu flueix cap a l'oest durant 350 km. Després gira cap al sud-oest i passa perBangui, la capital de laRepública Centreafricana i la ciutat més important de tot el seu curs (684.190 habitants el 2005). Després el riu es dirigeix al sud i encara contínua sent frontera un altre tram d'uns 100 km més. Després segueix el mateix rumb al sud sent frontera, està vegada entre la RDC, a l'est, i laRepública del Congo, a l'oest, un tram d'uns 500 km que finalitza en desaiguar pel marge dret en elriu Congo.
riu Bomu o Mbomou, que arriba pel marge dret, amb 966 km de longitud, una conca de 156 950 km² i un cabal mitjà de 1130 m³/s; té com a principals afluents als rius Mbokou, Ouara, Chinko (420 km), Mbari, Asa i Bili.
riu Uele, per l'esquerra, amb 1210 km de longitud, una conca de 135 000 km² i un cabal de 1530 m³/s; format per la confluència dels rius Dungu i Kibali i que té com a afluents als rius Bomokandi i Uere.
L'Ubangui té com a principals afluents, en sentit aigües avall, els següents:
riu Kotto, pel marge dret, d'uns 820 km de longitud, una conca de 80 000 km² i un cabal mitjà de 447 m³/s;
El cabal del riu s'ha observat durant 84 anys (1911-94) aBangui, capital de laRepública Centreafricana situada a uns 600 km aigües amunt de la seva confluència amb elriu Congo i a una altura de 336 m.[4][5] A Bangui, el cabal mitjà anual observat en aquest període va ser de 4092 m³/s per a una zona drenada d'uns 523 000 km², és a dir, dues terceres parts de la totalitat de la conca del riu (que són 754 830 km²).
La làmina d'aigua que discorre en la conca va aconseguir la xifra de 258 mm per any, que pot considerar-se satisfactòria, encara que abundant en el clima de sabana i bosc equatorial imperant en la major part de la seva conca.
En laRDC s'empra la grafiaUbangi, d'acord amb les normes de l'alfabet internacional africà. En laRepública del Congo i laRepública Centreafricana, s'utilitza la grafiaOubangui, segons les normes franceses d'ortografia.
A la dècada de 1960,[6][7] es va proposar un pla perdesviar les aigües de l'Ubangi alriu Chari. Segons el pla, anomenat Transaqua, l'aigua de l'Ubangi revitalitzaria el llac Txad i proporcionaria un mitjà de subsistència en la pesca i l'agricultura millorada a desenes de milions de centreafricans isahelians.Els esquemes de transferència d'aigua entre conques van ser proposats als anys 80 i 90 per l'enginyer nigerià J. Umolu i la firma italiana Bonifica.[8][9][10][11][12]
El 1994, la Comissió de la Conca del Llac Txad (LCBC) va proposar un projecte similar, i en una cimera del març de 2008 elscaps d'estat dels països membres de la LCBC es van comprometre amb el projecte de desviació.[13]
L'abril de 2008, la LCBC va anunciar una sol·licitud de propostes per a un estudi de viabilitat.
ElPrograma Mundial d'Aliments (PMA)[14] ha inaugurat una nova ruta d'entrega utilitzant el riu Ubangui per accelerar el lliurament d'aliments a laRepública Centreafricana. El 2020, el PMA va fer el primer enviament d'assistència alimentària a la República Centreafricana, país sense litoral, amb barcasses navegant pel riu Ubangui des de la República del Congo veïna. Aquesta nova ruta de subministrament des deBrazzaville fins aBangui ofereix una alternativa i un complement a les rutes existents, permetent que l'assistència alimentària arribi més ràpidament a la República Centreafricana. i contribuint a salvar vides.
«La capacitat d'utilitzar el riu Ubangui durant la temporada de pluges permet que el PMA tingui una ruta addicional de juliol a desembre de cada any, que és més ràpida, no requereix escortes militars i pot transportar una gran quantitat de subministraments vitals d'aliments», va declarar el director interí del PMA al país, Samir Wanmali.
La majoria de la càrrega comercial i humanitària que arriba a la República Centreafricana es canalitza a través del port deDouala, al veíCamerun. No obstant això, la congestió en aquest corredor de subministrament, juntament amb l'inici de l'estació de pluges, la dèbil infraestructura viària i els incidents de seguretat al llarg de la ruta de Douala a Bangui, han provocat retards en la recepció de subministraments, dificultant la capacitat del PMA de donar suport a les persones vulnerables.
Les necessitats humanitàries a la República Centreafricana estan en augment, especialment a causa de la pandèmia de laCOVID-19, que ha agreujat les vulnerabilitats existents de les poblacions afectades. Durant el juny de 2020, el PMA va proporcionar assistència alimentària a prop de 670.000 persones. No obstant això, l'operació del PMA a la República Centreafricana es veu afectada per importants dèficits de finançament, el que limita la seva capacitat per satisfer les necessitats urgents d'alimentació i nutrició al país.
↑Umolu, J. C.; 1990, Macro Perspectives for Nigeria’s Water Resources Planning, Proc. of the First Biennial National Hydrology Symposium, Maiduguri, Nigeria, pàgines 218–262 (discussion of Ubangi-Lake Chad diversion schemes)
↑The Changing Geography of Africa and the Middle East By Graham Chapman, Kathleen M. Baker, University of London School of Oriental and African Studies, 1992 Routledge.
