ElSegura és un riu de lapenínsula Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres dePontón Bajo al municipi deSantiago-Pontones (Jaén,Andalusia). Les seues aigües brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura.
Discorre per la província de Jaén,Albacete,Múrcia i la comarca valenciana delBaix Segura. Desemboca en elMediterrani, aGuardamar del Segura (País Valencià).
Els romans el van anomenarThader oTader i els àrabsWar-Alabiat, que vol dir «riu blanc». El seu nom però deriva del topònim àrab Shaqura, nom alternatiu del riu entre els geògrafs àrabs, de la vila de Shaqura, i de les muntanyes anomenades Jabal Shaqura on el riu neix. Aquestes muntanyes tenien 300 llogarets i 33 castells i correspon no sols a la modernaSerra de Segura sinó també a les ara anomenades serra del Yelmo, Quatre Viles, Castril i Cazorla amb els punts culminants del Yelmo de Segura de 1809 metres i la Blanquilla de 1.830 metres. La vila tenia una fortalesa reputada quasi inaccessible i és coneguda perquè s'hi va refugiar el visirAbu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar fugint del seu senyorMuhàmmad ibn Abbad al-Mútamid deSevilla, però el senyor local, Ibn Mubarak, el va entregar als sevillans. Al final del domini almohade fou residència del senyor local Abu Ishak Ibrahim ibn Hemoshko, lloctinent del rei murciàMuhàmmad ibn Mardanix.
Entre el 1.571 i el 1.615 es va construir l'assut d'Alfeitamí, en el terme d'Almoradí (Baix Segura).[1]
El riu Segura és en capçalera un riu derègim pluvio-nival però en la major part de la conca és pluvial mediterrani, amb grans crescudes tardorenques. Amb uns 20 embassaments repartits per la seua conca, el seu cabal s'ha vist completament alterat de manera que presenta el màxim a l'estiu i el mínim a la tardor, a càusa de les necessitats del reg a Múrcia i Alacant. El cabal mitjà a la desembocadura és de 5 m³/s, minvat pel seu intens aprofitament hídric. Presenta al llarg del seu recorregut des de Múrcia fins al mar greus problemes de contaminació.
Riu famós per les seues furioses crescudes i temudes inundacions, la riuada de Sant Calixt de1651 va causar 1.500 morts a Múrcia amb un cabal de 1.700 m³/s. El1879, la cèlebre riuada de Santa Teresa va superar els 1.800 m³/s tant a Múrcia com a Oriola. Les riuades dels anys1946,1948,1973,1987 i1989 passaren a la història, i en moltes d'elles se superaren els 1.000 m³/s de cabal màxim instantani. A causa d'això és el riu més controlat d'Europa i va ser canalitzat a finals delsegle xx en la seua conca baixa evitant riuades fins2016 que es va desbordar novament a Oriola.
En setembre de 2019 les pluges més intenses dels últims 140 anys, amb més de 500 mm a Oriola, van provocar una gran riuada amb desbordament del riu a tots els municipis riberencs de la Vega Baixa, una gran inundació que va durar dies i que va necessitar de la intervenció dels bombers i del exercit per restablir la normalitat.
Des de l'any 1979 rep aportacions del Tajo mitjançant eltransvasament Tajo-Segura.
La conca té una capacitat d'embassament de 1.129 hm³ Els principals embassaments i pantans són:
