Famosa per les platges turístiques deCopacabana iIpanema, per l'estàtua gegant de Crist (elCrist Redemptor) a la muntanya del Corcovado, pelPão de Açúcar ("Pa de Sucre"), i per la famosa celebració delCarnaval cada any.
També és un gran centre decomerç, serveis iindústries, i té dos ports importants per a exportacions i importacions: el port de Rio de Janeiro, localitzat a labadia de Guanabara (a l'est de la ciutat), i el port de Sepetiba localitzat a la badia de Sepetiba, a l'oest.
Està inscrita a la llista delPatrimoni de la Humanitat de laUNESCO des del2012,[1] amb el nomRio de Janeiro: Paisatges Carioques entre la muntanya i el mar.
Li donaren el nom de Rio de Janeiro, "Rio" perquè van pensar que es tractava de la boca d'un riu en lloc d'una badia (en realitat es tracta d'una llegenda més que d'una teoria comprovada, ja que és difícil pensar que mariners experimentats patissin aquesta confusió) i "Janeiro" perquè fou descoberta el mes degener. No obstant això, la ciutat va ser fundada l'1 de març,1565, amb el nomSão Sebastião do Rio de Janeiro (Sant Sebastià del Riu de Gener).
Després de1720, quan els portuguesos van trobaror idiamants a la veïna capitania deMinas Gerais, Rio de Janeiro esdevingué molt millor zona per exportar aquests materials que no pasSalvador de Bahia, que està situada molt més al nord i que era la capital del territori en aquells moments.
L'any1763, l'administració colonial portuguesa va traslladar-hi la capital del Brasil. La ciutat continuà essent capital colonial fins a l'any1808, any en què la família reial i molts nobles deLisboa es traslladaren a Rio de Janeiro fugint de la invasiónapoleònica dePortugal.
La capital del regne de Portugal fou traslladada a Rio, esdevenint l'única capital europea situada fora del continent. Com en aquesta època no hi havia espai físic ni estructura urbana per acomodar els centenars de nobles que havien arribat de sobte, simplement molts habitants de la ciutat foren desnonats de les seves llars.[4]
Quan elpríncep Pere I proclamà la independència del Brasil l'any1822, decidí continuar amb Rio de Janeiro com a capital del seu nou estat. Rio romangué com a capital del país quan el 1889, lamonarquia fou reemplaçada per larepública.
Fins als primers anys del segle xx, la ciutat comprenia només l'actual centre històric i el districte financer, just a la boca de laBadia de Guanabara. Aleshores, el centre de gravetat de la ciutat s'anà traslladant cap al que avui es coneix com a Zona Sud, quan es construí el primer túnel per sota de les muntanyes que separen el barri deBotafogo i el nou barri deCopacabana. La bellesa natural de la platja, així com la fama adquirida per l'hotel Copacabana Palace, un gran hotel de luxe de l'Amèrica dels anys 30, ajudaren a Rio a guanyar una brillant reputació que encara manté avui dia.
Els plans per moure la capital de la nació al centre territorial del país començaren a discutir-se a meitats del segle xx i quanJuscelino Kubitschek fou elegit president el 1955 tirà endavant la promesa de construir una nova capital.[5] Kubitschek aconseguí construir la nova ciutat deBrasília, a gran cost, el 1960. El 21 d'abril d'aquest any la capitalitat del Brasil es traslladà oficialment de Rio de Janeiro a Brasília.
Entre 1960 i 1975 Rio fou la capital de l'Estat de Guanabara, que només incloïa les fronteres de la badia del mateix nom. No obstant això, per raons polítiques i administratives, un decret presidencial eliminà aquest estatus federal de la ciutat i decretà la fusió l'Estat de Guanabara amb l'Estat de Rio de Janeiro el 1975. Actualment Rio és la capital de l'Estat de Rio de Janeiro.
La ciutat ocupa el marge occidental de labadia de Guanabara i algunes de les seves respectives illes (com a Governador i Paquetá), i es va desenvolupar sobre estretes planes al·luvials comprimides entre muntanyes i morros. LaSerra do Mar, bordejant l'Atlàntic, s'aixeca nord-oest, distant a prop de 40 quilòmetres del litoral, i albira la metròpoli des de l'interior.
Rio de Janeiro està assentat sobre tres grans macisos, el de la Pedra Blanca, que travessa la ciutat en el sentit est-oest (on es troba el cim del municipi, el Pico de la Pedra Blanca, de 1.024 metres); el de Gericinó, al nord (amb el Pico del Guandu, de 900 metres); i el de la Tijuca o de Carioca, sobre el qual irrompen morros i cims, alguns coberts per exuberant vegetació, de gran interès turístic: El Pic de Tijuca (1.022 m), el Pic del Papagaio (975 m), l'Andaraí (900 m), la Pedra de la Gávea (842 m), elCorcovado (704 m), el Dos Germans (533 m) i elPa de Sucre (395 m), que es troba a l'entrada de la badia.
El seu litoral té 197 quilòmetres d'extensió, inclou més de 100 illes que ocupen 37 km², en tres parts, al voltant de labadia de Sepetiba, a l'oceà Atlàntic i a labadia de Guanabara. El litoral de la badia de Sepetiba té com únic accident geogràfic d'expressió la Restinga de la Marambaia, i és sorrenc, baix i poc retallat. El litoral de labadia de Guanabara és retallat, baix, hi ha moltes illes (com la del Governador, de 29 km², hi ha l'Aeroport Internacional del Galeão) i, en els seus marges, se situen el centre comercial i els suburbis industrials. El litoralAtlàntic expressa alternances considerables, presentant-se alt, quan en contacte amb les ramificacions costaneres dels massissos de la Pedra Blanca i de la Tijuca, tram pel qual s'estenen les platges deCopacabana,Ipanema,Leblon,Barra de la Tijuca iRecreo dels Bandeirantes, totes integrades al paisatge urbà.
Diverses llacunes, com les de Tijuca, Marapendi, Jacarepaguá iRodrigo de Freitas es van formar en les baixades, moltes de terreny pantanós i encara no completament drenat.
El Pão de Açúcar. Vista de les platges de Botafogo (dreta) i Copacabana (esquerra).
El clima està classificat com tropical atlàntic (Aw), segons el model de laClassificació climàtica de Köppen, i la mitjana anual de les temperatures és de 23,1 °C. En ser una ciutat costanera, l'efecte de la litoralitat és bastant perceptible, traduint-se en amplituds tèrmiques relativament baixes. La mitjana anual de les temperatures mitjanes màximes mensuals és 26,1 °C, i de les mitjanes mínimes mensuals, 20 °C. Les mitjanes anuals de les temperatures màximes i mínimes absolutes de cada mes queden respectivament, en 36,2 °C i 13,8 °C. Juliol és el mes més fred, amb mitjanes màxima i mínima de 24 °C i 17 °C, i gener, el més calent (29 °C i 23 °C)
ElParc Nacional da Tijuca és un monument públic natural destinat a la preservació d'espècies faunístiques i florístiques. Inicialment amb el nom de Parc Nacional de Rio de Janeiro, va ser creat pel Govern Federal el6 de juliol de1961, en una àrea que avui correspon a 3.972 hectàrees. Abriga unabiodiversitat de gran valor en gairebé tota la seva extensió, comprenent les regions més elevades i pintoresques de la ciutat – inclosa la Floresta de la Tijuca, replantada artificialment el segle xix perPere II. Entre els punts turístics del Parc, coves, camins, es troben indrets famosos de la ciutat, com la Pedra de la Gávea, elCorcovado i elPic de la Tijuca (sostre de la reserva, elevant-se 1.022 metres per sobre del nivell del mar). De relleu muntanyós, inclou àrees delmassís de la Tijuca. Va ser considerat Patrimoni Ambiental iReserva de la Biosfera per laUNESCO.
ElJardí Botànic va ser fundat el13 de juny de1808 pel llavors Príncep-Regent dePortugal, D. João. Tenia per objectiu aclimatar el terreny de l'antiga fàbrica de pólvora (anteriorment ocupat per l'Engenho Rodrigo de Freitas) al cultiu de gèneres productors d'espècies de les Índies Orientals. Actualment, desenvolupa treballs teòrics i empírics en diversos sectors de la Botànica, a més de catalogar i estudiar la vegetació brasilera i les seves relacions amb l'entorn, i el comportament d'espècies exòtiques o indígenes. Oberta al públic, la institució manté col·leccions de plantes vives destinades a la investigació, que engloben més de 6.500 espècies, algunes amenaçades d'extinció. El Jardí comprèn encara fragments completament preservats de laMata Atlàntica, monuments de valor històric,artístic iarqueològic, i un important centre d'investigació, que inclou la més completa biblioteca del país, especialitzada enbotànica, amb més de 32 mil volums (major banc de dades del món sobre laMata Atlàntica). El1991, va ser considerat per laUNESCO unaReserva de la Biosfera, i rebatejada com "Institut d'Investigacions Jardí Botânico" el1998.
El Centre (Centro en portuguès) és la part històrica de la ciutat i el seu centre financer. Llocs d'interès inclouen elPaço Imperial, construït durant els anys colonials per servir de residència als governadors portuguesos del Brasil, i moltes esglésies històriques com l'Església de Candelária, la vella Catedral colonial, la nova Catedral modernista. Al voltant de la plaça de Cinelândia es troben edificis de laBelle Époque de Rio, com elTeatre Municipal i la Biblioteca Nacional. Entre els museus hi ha elMuseu Nacional de Belas Artes i elMuseu Histórico Nacional. Altres llocs d'interès són elPasseio Público, un jardí públic del segle xviii i elsArcos da Lapa, un aqüeducte d'estil romà construït al voltant del1750. Elbondinho (untramvia) porta del centre de la ciutat albarri de Santa Teresa en un recorregut molt pintoresc.
La platja del barri deCopacabana viu una de les revetlles deCap d'Any més espectaculars del món, amb més de dos milions de persones seguint elsfocs d'artifici.[6] Al nord de Leme, i a l'entrada de labadia de Guanabara, es troba el districte d'Urca i el cim delPa de Sucre (Pão de Açúcar), un dels llocs més famosos de la ciutat que emergeix sobre el mar. Al cim s'hi pot arribar mitjançant untelefèric de dues vies des de laPraia Vermelha (platja vermella), amb una parada intermèdia alMorro da Urca. Des del cim s'obté una fantàstica vista de tota laBadia de Guanabara, només superades per les vistes des delCorcovado.
Hotel Copacabana Palace.
Un dels cims més elevats de la ciutat és la muntanya de 842 metres d'altitud anomenadaPedra da Gávea propera aljardí botànic. Al capdamunt de la mateixa hi ha una gran formació rocosa (alguns investigadors, comErich von Däniken al seu llibre de 1973In Search of Ancient Gods (A la recerca dels antics Déus), sostenen que en realitat és una escultura) que té la semblança d'una aesfinx, amb la forma d'un cap barbat, que és visible des de molts quilòmetres enllà.
L'ala delta és una activitat popular a la properaPedra Bonita. Després d'un petit vol, els seus practicants aterren a laPraia do Pepino (platja del cogombre) a São Conrado. Des de1961, elParc Nacional da Tijuca (Parque Nacional da Tijuca), el bosc més gran rodejat d'edificis de la ciutat i el segon bosc urbà més gran del món, ha esdevingutParc Nacional. El bosc urbà més gran del món és laFloresta da Pedra Branca (bosc de la pedra blanca), el qual també està situat a la ciutat de Rio de Janeiro.[7] La Universitat Catòlica de Rio (Pontifícia Universidade Católica do Rio de Janeiro o PUC-Rio) està situada a un extrem del bosc, al districte de Gávea. La pel·lícula de l'any1984Blame it on Rio fou filmada als voltants.
La Zona Nord de Rio (en portuguèsZona Norte) és on es troba el famósEstadi Mário Filho (Maracanà), un dels amb més capacitat del món i que va arribar a encabir fins a 200.000 persones a laCopa del Món de Futbol de 1950. Avui dia, la seva capacitat s'ha reduït per adaptar-se a les modernes normatives sobre seguretat, i en haver-se introduït seients per a tots els espectadors. Actualment està essent remodelat i té una capacitat que està al voltant dels 100 000 espectadors. Maracanã fou una de les seus delsJocs Panamericans de l'any 2007.
A més de Maracanã, la zona nord de Rio té diverses atraccions turístiques i històriques, comManguinhos, la seu de l'Institut Oswaldo Cruz, una institució centenària de recerca enbiomedicina amb un edifici principal d'estilmoro, i el bonicQuinta da Boa Vista, el parc on es localitza l'històric vell Palau Imperial. Avui dia el palau és la seu delMuseu Nacional, especialitzat enhistòria natural,arqueologia ietnologia.
L'Aeroport Tom Jobim (també conegut com aGaleão o Aeroport Internacional de Rio de Janeiro), que porta el nom del famós músic brasilerAntônio Carlos Jobim, el campus de laUniversidade Federal do Rio de Janeiro, o laUniversidade do Estado do Rio de Janeiro, també estan situats a la zona nord.
La zona també és la seu de la majoria d'escoles de samba de la ciutat, com les de Mangueira, Salgueiro, Império Serrano, Unidos da Tijuca, entre d'altres. Alguns dels principals barris d'aquesta zona són:Tijuca (que comparteix elParc Nacional da Tijuca amb la zona sud), Grajaú, Vila Isabel, Méier,São Cristovão,Abolição, Madureira i Penha entre d'altres.
La Zona Oest (en portuguès:Zona Oeste) és la regió més allunyada del centre de Rio de Janeiro. Inclou els barris deBarra da Tijuca,Jacarepaguá,Recreio dos Bandeirantes, Vargem Grande, Vargem Pequena,Realengo, Padre Miguel,Bangu,Campo Grande, Jardim Sulacap, Paciência iSanta Cruz. Els barris de la zona oest mostren fortes diferències entre les classes socials. La zona conté zones industrials, però encara hi romanen també algunes zones agrícoles.
Cap a l'oest de la més vella zona deBarra da Tijuca, trobem una extensió plana de terra costanera, abans sots desenvolupada que està experimentant un fort creixement amb nova construcció. Avui dia, aquesta zona de creixement accelerat atrau alguns dels sectors més rics de la població així com companyies de luxe. El plantejament urbà de la zona nasqué a finals dels anys seixanta i té una semblança als suburbis delsEstats Units, encara que barrejant zones de cases unifamiliars amb gratacels residencials, en contrast amb la zona centre molt més congestionada. Les platges de Barra da Tijuca són també molt populars entre els habitants de Rio. A Barra da Tijuca és on estigué la vila dels esportistes delsJocs Panamericans de l'any 2007.[8]
Més enllà de Barra da Tijuca i Jacarepaguá, un altre districte ha experimentat un fort creixement econòmic. Es tracta de Campo Grande. Alguns esports delsJocs Panamericans de l'any 2007 es disputaren en aquest barri, alMiécimo da Silva Sports Centre, també conegut com aAlgodão Gymnasium (gimnàscotó), i l'Estadi Ítalo del Cima.
Segons dades de l'IBGE de 2008, hi ha 11.835.000 de persones residint a l'àrea metropolitana de Rio de Janeiro. La densitat de població és de 4.781 hab./km².
Diferents grups ètnics han conformat la població de Rio de Janeiro. Abans de la colonització europea, hi havia almenys set pobles indígenes que parlaven 20 idiomes a la regió. Els primers colonitzadors europeus foren els portuguesos i els francesos. Els indígenes s'uniren a portuguesos i francesos, però els que s'uniren als francesos foren exterminats pels portuguesos. La resta d'indígenes foren assimilats.[9]
La comunitat portuguesa deixà un fort llegat des delsegle xvi. Rio fou la porta d'entrada de milers de portuguesos immigrants, sobretot a les primeres dècades del segle xx. Normalment es tractava d'immigrants pobres que assoliren prosperitat a la ciutat.[10]
La comunitat afro-brasilera entrà a la ciutat comprada com esclaus i tingué un fort impacte a la composició de la població de la ciutat. Avui dia prop de la meitat de la població és negra o parcialment negra. Els principals punts d'origen d'aquests esclaus forenAngola oMoçambic. El carnaval de Rio i lasamba són probablement la influència més remarcable de la població negra.[11]
A més d'aquests dos grups principals, la ciutat de Rio rebé diversitat d'immigrants d'arreu del món durant el final del segle xix i el començament del segle xx. Els principals forenjueus,libanesos i sirians,italians,espanyols,alemanys i gent de la resta d'estats del Brasil.
Mouth of Guanabara Bay and Manmade Shorelines – Flamengo Park, Historic Forts of Niterói, Sugar Loaf Natural Monument, Copacabana Seafront(en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Rio de Janeiro és una de les destinacions turístiques més importants delBrasil. D'entre les principals atraccions turístiques destaquen les següents:
LaCiutat de la Samba (Cidade do Samba) és la darrera atracció turística de la ciutat ocupant una àrea de 114.000 metres quadrats, construïda al districte del port, a la zona centre. L'elecció d'aquest lloc radica en el fet que es considera aquest lloc on la samba carioca nasqué. El triangle que inclou els barris de Saúde, Santo Cristo i Gamboa té una gran concentració de cultura popular de la ciutat, enllaçada amb elCarnaval carioca. El disseny de la Ciutat de la Samba forma una figura geomètrica, amb edificis envoltant la plaça principal.
ElCrist Redemptor (en portuguèsO Cristo Redentor) és un símbol de la ciutat de Rio de Janeiro i una deles set noves meravelles del món. L'estàtua amida 39,6metres i pesa al voltant de 700tones. Està situada al cim delMont Corcovado, de 700 metres, amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Va ser inaugurada el12 d'octubre de1931, després de 9 anys d'obres. L'any 2003 es va inaugurar l'accés mecanitzat al cim del munt, amb ascensors panoràmics i escales mecàniques, que eviten la pujada dels 220 esglaons de l'escala que portaven al peu de l'estàtua.
LaMuntanya del Pa de Sucre és una de les grans icones de la ciutat. La idea d'unir la ciutat amb el cim del munt mitjançant untelefèric fou idea de l'enginyer brasiler Augusto Ferreira Ramos i fou inaugurat el27 d'octubre de1912. Fou el primer instal·lat al Brasil i el tercer del món. Des de la seva inauguració fins al seu 90è aniversari l'any2002 va transportar 31 milions de turistes. Desembre, gener, febrer i juliol són els tres mesos de més afluència de gent, al voltant de les 3.000 persones diàries. Mai ha patit un accident amb morts. El trajecte inclou tres parades,Praia Vermelha,Morro da Urca iPão de Açucar. ElMorro da Urca amida uns 220 metres i elPão de Açucar 396.
El Pa de Sucre està envoltat de vegetació típicament tropical, amb vestigis de l'antic bosc atlàntic (Mata Atlântica), amb espècies que han desaparegut en altres zones de la costa brasilera. També té rares espècies vegetals com l'orquídia "laelia lobata", que només es pot trobar a dos punts del planeta, alPão de Açucar i a laPedra da Gávea, ambdues a la ciutat de Rio.
Ipanema. Per molt irresistible que fos la musa que inspirà la cançó "Garota de Ipanema", que immortalitzà aquest barri de Rio de Janeiro, no hi ha cap dubte que barri en si mateix és un dels punts de reunió més importants de la ciutat. És un barri sofisticat, amb una abundant vida nocturna, amb una atractiva platja, així com bars i botigues. Durant el dia el major atractiu és la platja, que a més dels banyistes, atrau nombrosos esportistes que practiquen exercici o munten amb bicicleta. Ipanema reflecteix molt fidedignament l'esperit de vida de la gent de Rio.
Copacabana. És un dels barris més fascinants de la ciutat. És un centre d'activitat tant nocturn com diürn. El centre de la seva activitat és la platja. En realitat està format per dues zones de platja, la de Leme (d'un quilòmetre) i la de Copacabana (de tres quilòmetres). Aquesta és moderna amb tot d'infraestructures com, zones per a l'activitat física, camins per a bicicletes, punts de salvavides, dutxes públiques, banys, hotels, bars i restaurants a l'aire lliure. ElFort de Copacabana, construït el1914 per defensar labadia de Guanabara, ofereix als visitants tot un reguitzell d'atraccions, a més del Museu Històric de l'Exèrcit. Un altre edifici emblemàtic és l'hotel Copacabana Palace, inaugurat l'any 1923 i que es convertí en un símbol de Rio.
Santa Teresa. El barri de Santa Teresa, amb els seus carrerons estrets i pavimentats, i amb les seves vistes de la badia, és un dels més pintorescos de Rio. Al barri s'hi pot accedir mitjançant elbondinho, untramvia construït el1896.
ElSambòdrom Marquês de Sapucaí (Passarela Professor Darcy Ribeiro), amb les seves graderies de formigó, va ser construït el1984 per acollir el prestigióscarnaval de Rio, que anteriorment utilitzava els carrers de la ciutat, generalment l'avingudaPresidente Vargas. Dissenyada per l'arquitecteOscar Niemeyer a l'avinguda Marquês de Sapucaí, normalment oberta a la circulació, es transforma durant aquests dies en una passarel·la de samba per on desfilen les més prestigioses escoles de samba de la ciutat.[15]
Rio ha tingut un fort paper en els diferents corrents musicals del país. A més de la bossa nova, a la ciutat es creà elFunk Carioca.[16] Aquest nasqué als 70 en referència a la música pop negra delsEstats Units, com araJames Brown, i evolucionà als anys 90 per descriure un ampli ventall de música electrònica, associada als diversos corrents de la música negra americana que inclou estils com elhip-hop, elsoul modern i lamúsica house.[17]
També lasamba, una de les músiques unificadores nacionals, té fort impacte a la ciutat. Recentment Rio ha esdevingut un important centre de reviscolament de la samba tradicional, especialment al voltant de Lapa, el vell barri bohemi. Aquest ha estat associat amb el reviscolament de la músicaChoro, una forma tradicional de música principalment instrumental.
Una personalitat musical a destacar que ha passat per Rio i que ha aportat el seu granet de sorra a la música clàssica ésJosefina Robledo Gallego: unaguitarrista i professoravalenciana que va passar part de la seva joventut a Rio iSão Paulo, i que es va convertir en la principal divulgadora de l'escola Tàrrega alBrasil.
Elcarnaval de Rio de Janeiro se celebra anualment 40 dies abans de laPasqua i enceta l'inici de laquaresma. És un dels carnavals més visitats i coneguts del món. La ciutat al complet es transforma durant una setmana de febrer. Les reserves a la ciutat s'han de fer amb molta anticipació i els preus dels hotels acostumen a assolir els seus màxims anuals. Rio és famós per les sevesescoles de samba (Escolas de Samba) que desfilen davant dels espectadors alSambòdrom Marquès de Sapucaí, així com els popularsblocos de carnaval, que desfilen a quasi cada cantonada de la ciutat. Elsblocos més famosos són:
Cordão do Bola Preta: Desfila al centre de la ciutat. És un dels més tradicionals. L'any 2008 fou vist per 500.000 persones en un dia.[19]
Suvaco do Cristo: Desfila al Jardí Botànic, just sota el Crist Redemptor.
El setembre de2006 s'anuncià la seva candidatura pelsJocs Olímpics d'Estiu de 2016. El juny de2008, elComitè Olímpic Internacional anuncià que era una de les quatre finalistes junt amb Madrid, Tòquio i Chicago, convertint-se per primer cop en ciutat seleccionada per procés final de votacions.[24]
↑IBGE,Síntese dos Indicadores Sociais, Quadre 8.1 - Població total i la seva distribució percentual, per color o raça, d'acord amb les principals regions, les Unitats de la Federació i les àrees metropolitanes - 2006. Segons la PNAD 2006.19 de març de 2008
↑Behague, Gerard. "Rap, Reggae, Rock, or Samba: The Local and the Global in Brazilian Popular Music (1985-95)." Latin American Music Review 27, no. 1 (Spring/Summer 2006): 79-90
↑Sansone, Livio. "The Localization of Global Funk in Bahia and Rio." In Brazilian Popular Music & Globalization, 135-60. London: Routledge, 2002.
.jpg)
_330.jpg)
.jpg)
.jpg)
