 | Per a altres significats, vegeu «Ribera Alta de l'Ebre». |
| Tipus | comarca del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Alzira | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 232.520(2024) (229,88hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.011,5 km² | ||||
| Limita amb | |||||
La Ribera Alta és unacomarca valenciana formada per 35 municipis i una entitat local menor i amb capital aAlzira. A causa del creixement urbanístic, els nuclis urbans d'Alzira, Algemesí i Carcaixent han quedat units en l'actualitat, formant un nucli proper als cent mil habitants. L'actual comarca de la Ribera Alta comprèn les subcomarques històriques de laVall dels Alcalans al nord i laVall de Càrcer i elBaix Albaida al sud. Els municipis deTous iCastelló no formaven part d'una històrica comarca de la Ribera Alta que sí que hi formavenAlbalat de la Ribera (Ribera Baixa), iEstubeny (Costera). Aquesta comarca històrica apareix al mapa d'Emili BeütComarques naturals del Regne de València, publicat l'any1934.
Limita al nord amb laFoia de Bunyol i l'Horta Sud. A l'est ambRibera Baixa, al sud amb laCostera i a l'oest amb laCanal de Navarrés. Alguns dels rius que travessen la comarca són elXúquer, elMagre, elSellent i l'Albaida.
Les dades bàsiques dels «35 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants2023,[1] són:
| Municipi | Habitants (2023) | Sup. (km²) | Dens. (2023) (hab./km²) |
|---|---|---|---|
| Alzira | 46.421 | 110,5 | 420,3 |
| Algemesí | 27.438 | 41,5 | 661,2 |
| Carcaixent | 20.777 | 59,3 | 350,4 |
| Carlet | 16.141 | 45,6 | 354,0 |
| Alginet | 14.442 | 24,1 | 599,3 |
| l'Alcúdia | 12.197 | 23,67 | 515,3 |
| Benifaió | 11.984 | 20,1 | 596,2 |
| Alberic | 10.815 | 26,7 | 405,1 |
| Montserrat | 9.312 | 45,6 | 204,2 |
| Torís | 7.259 | 80,5 | 90,2 |
| Castelló | 6.891 | 20,3 | 339,5 |
| Guadassuar | 5.961 | 35,3 | 168,9 |
| la Pobla Llarga | 4.529 | 10,1 | 448,4 |
| Montroi | 3.295 | 31,4 | 104,9 |
| Catadau | 2.939 | 35,5 | 82,8 |
| Llombai | 2.687 | 55,6 | 48,3 |
| Manuel | 2.500 | 6,0 | 416,7 |
| Real | 2.410 | 18,3 | 131,7 |
| Rafelguaraf | 2.351 | 16,3 | 144,2 |
| Benimodo | 2.279 | 12,5 | 182,3 |
| Càrcer | 1.826 | 7,4 | 246,8 |
| Massalavés | 1.739 | 7,5 | 231,9 |
| Alfarb | 1.618 | 20,6 | 78,5 |
| Alcàntera de Xúquer | 1.414 | 3,3 | 428,5 |
| Tous | 1.352 | 127,5 | 10,6 |
| Senyera | 1.122 | 2,1 | 547,3 |
| Antella | 1.114 | 17,6 | 63,3 |
| Sumacàrcer | 1.062 | 20,1 | 52,8 |
| Gavarda | 1.058 | 7,8 | 135,1 |
| l'Énova | 914 | 7,7 | 118,7 |
| Benimuslem | 665 | 4,2 | 158,3 |
| Beneixida | 655 | 3,2 | 204,7 |
| Sant Joanet | 544 | 1,9 | 286,3 |
| Sellent | 381 | 14,0 | 27,2 |
| Cotes | 314 | 6,3 | 49,8 |
| Ribera Alta | 228.406 | 970,0 | 235,5 |
Els habitants dela Pobla Llarga també reben el nom d'escarabat.[2]
L'economia de la comarca s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura, cultiu de regadiu i sobretot en lataronja, que presenta una gran exportació. A més, a les últimes dècades s'ha produït un intens desenvolupament de la plantació decaquis, en la seua denominació d'origenRibera del Xúquer. La indústria és un sector predominant des de la segona meitat del segle XX i es concentra principalment a Alzira.
El primer poblament d'importància començà a l'Eneolític i esdevingué més dens vers la meitat del segon mil·lenni, durant elBronze valencià. A l'època ibèrica la comarca sembla que era el límit entre elsedetans i elscontestans, al llarg de la línia delXúquer. Un dels poblats ibèrics més importants eraLa Carència, ubicat aTorís. Laromanització representà l'establiment de vil·les, de moment mal documentades. Llavors la comarca era travessada per laVia Augusta. Durant l'època musulmana, en la qual foren ja intensament aprofitades les possibilitats agràries que oferia un terreny pla amb l'abundant aigua del Xúquer, tingué un creixement important el nucli d'Alzira, que arribà a cap de governació. La resta de les poblacions comarcanes eren en la seua majoriaalqueries, com ho demostra la presència de nombrosos topònims àrabs, molts d'ells al·lusius als orígens egipcis dels clans.[3] Amb lareconquesta, assenyalada a la Ribera Alta per la capitulació d'Alzira davantJaume I (1242), es consagrà la capitalitat de la població. Es va produir un establiment de 818 colons cristians, distribuïts en diversos municipis, amb terres alodials.[4] Jaume I el1249 creà el terme general d'Alzira, situat entre els deValència iXàtiva, que comprenia tota la Ribera Alta i laRibera Baixa, amb més de quaranta alqueries, moltes de les quals són l'origen de la major part dels pobles actuals, que se separaren gradualment del terme general;Algemesí (1574) iCarcaixent (1576) van adquirir vot aCorts. La població musulmana, desprésmorisca, es localitzà sobretot als llocs més reduïts, que foren afectats per l'expulsió del 1609. La comarca depenia administrativament de lagovernació de València i de la deXàtiva dellà Xúquer, segons la situació al nord o al sud del riu. Després del1707 fou creada la novagovernació d'Alzira, que comprenia tota la comarca excepte la vall deCàrcer, que era de lagovernació deMontesa, i el curs baix delriu Albaida, que ho era de la de Xàtiva, però incloïa part del'Horta i de laFoia de Bunyol. Després de la divisió provincial (1833) la comarca es dividí entre els partits judicials d'Alberic,Alzira,Carlet,Xàtiva iXiva.[5]
La Ribera Alta -i el conjunt del País Valencià- està situada en una àrea d'activitat sísmica moderada a escala mundial i ha estat colpejada per grans fenòmens metereològics i sísmics al llarg de la seua història. Elsterratrèmols han estat recurrents, tot i que sempre amb una baixa intensitat i amb magnituds més bé baixes a l'escala de Richter. Només als últims anys s'ha documentat l'aparició de terratrèmols en diversos punts de la comarca. El 2020 va tenir lloc un moviment sísmic amb magnitud 3.1, l'epicentre del qual es va localitzar aMassalavés.[6] A juliol de 2023 un nou terratrèmol va sacsejar la comarca, especialment el terme municipal deCarcaixent, on es va registrar un sisme de 2.5 graus que, no obstant, no va ser quasi percebut per la població.[7] Al novembre d'aquell mateix any es va documentar un nou sisme que va afectar les poblacions del'Énova,Sellent iAlcàntera del Xúquer. Encara que no es van produir danys materials, el moviment sísmic de magnitud 3 fou percebut per la població, que va alertar ràpidament les autoritats.[8] De nou, al setembre de 2024 es van registrar tres terratrèmols a la zona, una vegada més de baixa intensitat. En aquest cas, aBeneixida es va documentar un terratrèmol de magnitud 2.2 i aSumacàrcer altres dos sismes de 1.6 i 1.5, tots tres amb una profunditat de 0 quilòmetres.[9]
Lapantanada de Tous, popularment coneguda comla pantanà, va ser una gran inundació ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 després que lapresa de Tous es trencara a causa de les pluges torrencials que colpejaren el territori els dies previs a l'incident. El trencament del pantà deTous originà una riuada alXúquer de 16.000 m³/s, arrasant gran part de laCostera, Ribera Alta iRibera Baixa.[10] Especialment afectats van resultar els municipis deSumacàrcer,Gavarda,Beneixida,Alberic,Carcaixent iAlgemesí.
A ciutats comAlzira, l'aigua va tardar tres dies en baixar i sobre els carrers va quedar acumulat una gran quantitat de fang que superava els dos palms.[11] La tragèdia es va emportar la vida de huit persones, pobles quasi sencers i unes pèrdues econòmiques de més de 50.000 milions de pessetes, uns 300 milions d'euros actuals.[12]
La Ribera Alta va ser una de les comarques més afectades per lagota freda que va colpejar el País Valencià el 29 d'octubre de 2024. Les precipitacions van caure des de primera hora de matí amb una gran intensitat, arribant fins els 640.8 l/m2 en menys de 24 hores. D'aquesta manera es va superar el rècord històric de precipitacions al País Valencià, que ostentaven els 520 l/m2 que van caure enTavernes de la Valldigna durant laGota Freda de 1996.[13] Les intenses pluges van venir acompanyades de forts vents que van traduir-se en tornados com el que va arrasar el polígon industrial deCarlet i va provocar destrosses també aAlginet.[14] La zona industrial deMassalavés també es va veure afectada per la forta tempesta i la caiguda de rajos.[15] No obstant això, fou l'aigua la que va ocasionar un nombre més gran de danys materials i humans. A les 10:30 del matí els servicis d'emergència valencians informaven dels primers rescats a la zona de la Ribera.[16] A les 11:55 elriu Magre, que travessa diverses localitats de la comarca, ja s'havia desbordat aUtiel.[17] La intensitat de les pluges va obligar també a desguassar alriu Magre 800 m³/s d'aigua a l'embassament de Forata,[18] on van arribar fins a 2.000 m³/s,[19] afectant significativament localitats comAlgemesí,Llombai[20] i altres de la Ribera Alta.
El Magre va ser el protagonista d'aquesta riuada que va colpejar la comarca. El gran volum d'aigua que s'havia descarregat en la conca alta del riu a laPlana d'Utiel, va encendre totes les alertes sobre una possible baixada torrencial cap a la zona de la Ribera i l'Horta Sud.[21] A les 17:50 diversos testimonis alerten de que el Magre estava a punt de desbordar-se al seu pas perl'Alcúdia.[22] A les 19:15 el Magre va inundarAlgemesí iCarlet,[23] on la gran avinguda de l'aigua va trencar el pont que uneix la localitat amb la seua zona industrial.Catadau també va quedar incomunicada amb la resta de municipis delMarquesat, després que el pont que uneix ambLlombai oAlfarb es cobrira completament d'aigua.[22]
La tragèdia es va saldar amb més de 220 morts confirmades, set de les quals es van localitzar a Algemesí, essent aquesta la població més afectada de tota la comarca.[22] D'entre les 87.000 persones que viuen entre Carlet, l'Alcúdia i Algemesí, 11.000 resultaren afectades directament. Fins a 110 quilòmetres de carretera i altres 6.4km de ferrocarril es van veure afectats. Fins a 194 hectàrees construides van resultar inundades, donant-se una especial catàstrofe a les zones industrials on la gran quantitat d'asfalt va afavorir l'acumulació d'aigua.[24] LaDANA també va afectar llars, centres educatius, civils i esportius, convertint-se en una de les majors catàstrofes climatològiques de la història recent delPaís Valencià, només comparables amb laGran Riuada de València de 1957 i laPantanada de Tous de 1982.
A la Ribera Alta queden exemples d'arquitectura islàmica: la Muralla d'Alzira, elcastell d'Alèdua[25] i latorre Mussa[26] destaquen i són testimonis construïts amb pedra i morter de calç.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · elBaix Maestrat · elBaix Segura · elBaix Vinalopó · elCamp de Morvedre · elCamp de Túria · laCanal de Navarrés · elComtat · laCostera · laFoia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Sud · laMarina Alta · laMarina Baixa · laPlana Alta · laPlana Baixa · laPlana d'Utiel · elsPorts · elRacó d'Ademús · laRibera Alta · laRibera Baixa · laSafor · elsSerrans ·València · laVall d'Albaida · laVall de Cofrents · elVinalopó Mitjà | .svg) | |
