Rho del Lleó (ρ Leonis) és unestel en laConstel·lació del Lleó, situada a 8minuts d'arc de l'eclíptica.[9] Ocasionalment rep el nom deShir, delpersa «lleó». En l'antigaBabilònia assenyalava la setzena constel·lació eclíptica,Maru-sha-arkat-Sharru, el significat de la qual pot ser el «quart fill» o «el fill de quatre anys després del rei».[10]
Rho del Lleó està molt allunyada de nosaltres i, igual queDeneb (α Cygni), la seva distància no pot mesurar-se mitjançantparal·laxi. Una estimació de la mateixa pot ser 3.650 anys llum. És unestel binari, la component visible del qual,Rho del Lleó A, és unasupergegant blava detipus espectral B1Ib imagnitud aparent +4,4. Extraordinàriament lluminosa, llueix amb unalluminositat 335.000 vegades major que la delSol. Com altressupergegants també és lleugeramentvariable, amb unavariació irregular de lluentor al voltant del 7%. Gira sobre si mateixa amb unavelocitat de rotació projectada de 55 km/s, implicant unperíode de rotació inferior a 21 dies. 35 vegades més massiva que el Sol, la seva massa està molt per sobre del límit en què els estels finalitzen els seus dies en forma desupernova, sent aquest el final que l'espera. Encara que la seva edat aproximada és de només 7 milions d'anys, ja ha acabat al seu interior lafusió d'hidrogen, i no transcorrerà molt temps abans que sobrevinga l'esclat final.[11]
SobreRho del Lleó B poc se sap, ni tan sols el tipus espectral. El que sí és segur és que ha de ser molt massiva també, ja que amb prou feines és mitja magnitud més tènue que Rho del Lleó A.
Elsistema estel·lar Rho del Lleó està relativament allunyat delpla galàctic, lloc de naixement de la major part dels estels, cosa que suggereix que ha estat desplaçat des d'allí per alguna interacció gravitatòria, podent ser considerat una versió menor dels anomenatsestels fugitius.[11]
.svg)
