 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||||
| Epònim | Crist Rei | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | partit polític organització | ||||
| Ideologia | rexisme | ||||
| Alineació política | ultradreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1935 novembre 1935 | ||||
| Fundador | Léon Degrelle | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1945 1944 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Léon Degrelle | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
ElRexisme (deRex, deChristus Rex) fou un moviment polític d'extrema dretafeixista que es va desenvolupar aValònia (Bèlgica) del1930 al1945.
Els ideòlegs del grup el veien com un moviment de la comunitat popular contra l'oligarquia dels partits i que havia de restablir la dignitat de l'Estat i reconèixer-ne els pilars:aristocràcia,jerarquia de professions i família. Per la seva banda,José Streel proposava una societat orgànica, més popular que democràtica, oposada al sistema tancat de govern de partits, i basada en la família i en els lligams familiars, regionals, culturals i nacionals; i tot i que havia saludat el Nou Ordre Germànic, el considerava com a oposat als punts de vista cristians.
El moviment fou fundat perLéon Degrelle, membre de l’Action Catholique de la Jeunesse Belge (ACJB) influït ideològicament tant perCharles Maurras com perCharles Péguy iLéon Daudet, qui des del1929 va editar el diariCahiers de la Jeunesse Catholique, dirigit per Mn.Louis Picard. L'octubre del 1930 va començar a dirigir lesEditions Rex, editorial de l'ACJB. D'aquesta manera, el 1931 va treure la revistaSoirées, i el1932 el diariRex, des d'on encapçalaria l'ala radical del Partit Catòlic.
El31 de juliol del1933 esdevé propietari de lesEdicions Rex amb el seu col·laboradorPierre Daye, i el 1934 trenca amb l'ACJB. El2 de novembre del 1935 va intentar fer-se amo del Partit catòlic en l'anomenatcoup deKortrijk, en el Congrés Anyal de laFederation des Associations et Cercles Catholiques, tot provocant un enfrontament entre moderats i radicals. Així, pel febrer del1936 abandona també el Partit Catòlic per fundar un nou grup, elMouvement Rexiste com a necessitat de canvi. Reclama el restabliment de la família, ataca l'elit del poder i els "polítics del poder materialista" representats per lacohue oles pourris (corruptors i banquers), i amb algunes idees corporativistes, pretenia reduir els poders del parlament, alhora que es declarava enemic de l'hipercapitalisme, delsocialisme i de la corrupció política.
En aquesta aventura se li unirienPierre Daye, corresponsal aParís del diari d'extrema dretaJe suis partout, amic deJoachim von Ribbentrop,José Streel, membre de l'AJCB, cap de les Editions Rex i editor deLe Pays Réel, que aviat esdevindrà el diari del grup;Jean M.L.G. Denis (1902-??), secretari de Mn. Picard i també secretari del comitè executiu de l'AJCB, diputat perNamur; iVictor Matthys, germanòfil. Reberen endemés el suport deRobert Poulet i altres reaccionaris.
A les eleccions del maig del1936, el moviment Rex va obtenir 271.491 vots i 21 escons (30 en total de la coalició amb laVNV) i 12 senadors. Això va moure Degrelle a visitarAlemanya el setembre del mateix any. Allí s'entusiasmà ambAdolf Hitler i decidí donar una empenta més feixista al moviment, amb suport de Matthys i Daye, però no de Streel o Denis, més catolicistes. Fins i tot, l'11 d'abril del 1937 Degrelle va gosar presentar-se a les eleccions per a primer ministre en un clar desafiament a van Zeeland, però només obtingué el 19% dels vots i la condemna del cardenal de Malinas,Josephus-Ernestus van Roey. Això va fer molt de mal al moviment, que va obtenir un sonor fracàs a les eleccions municipals del 1938, i a les eleccions generals del 1939 només va obtenir el 4,4% dels vots i un únic escó per a Degrelle, cosa que els condemnaria a la marginalitat en els primers moments de la guerra.
El 22 de juliol de 1940 Degrelle, que va veure clara l'oportunitat de fer-se un lloc en el nou ordre, s'entrevistà amb el reiLeopold III, amb el cardenal van Roey i amb l'ambaixador alemany a laFrança de Vichy,Otto Abetz, per tal d'organtizar la col·laboració amb els nous ocupants, que s'estipulà en un acord que fou signat per Matthys (REX),Staf de Clercq (VNV) iJef François (Verdinaso), peròPaul Hoornaert (LNB) es negà a participar-hi. Així, un cop l'ocupació fou oficialitzada, l'agost del 1940le Pays Réel va reobrir amb la col·laboració de Denis i Streel.
EL 1941, però, Rex va perdre influència política. Això va provocar que Degrelle perdés interès pel grup i des del juliol, un cop invadidaRússia, reclutés laLegion Wallonne per tal d'anar a lluitar-hi. Ell mateix marxaria com a tinent al front rus fins a desembre del 1942, i deixà com a cap de RexVictor Matthys iJosé Streel com a conseller polític. Durant el 1942 Matthys intentà desprestigiar al cardenal Van Roey, implicant-lo en operacions financeres fosques, però el seu grup Rex aleshores s'havia aconvertit en una simple oficina de reclutament de laLegion Wallonne, que el 1943 passà a anomenar-seSS Brigade Wallonne i que reclutaria un total de 6.000 voluntaris, dels quals uns 2.500 moririen al front rus.
Un cop tornat del front, el1943 Degrelle va proposar la creació d'unEtat Bourguignon dins el Reich, del qualValònia en formaria part. Matthys li va donar suport, però no pas Streel. Alhora, com a tinent de laWehrmacht, Degrelle va fer declaracions on afirmava que els valons són en realitat alemanys, cosa que encara el desprestigia més.
El 29 d'agost de1944 Degrelle serà nomenatSS-Sturmbannfuhrer de la32 Brigada SS Wallonie, mentre el 17 d'agostVictor Matthys ordenà una cruel represàlia contra la resistència aCourcelles (Charleroi): 27 civils foren massacrats en accions de "contraterrorisme". Tanmateix, el 3 de setembre del 1944, Valònia cauria en mans dels aliats. La plana major deRex va haver de fugir aFrança, amb Matthys, Streel i el nou cap, Louis Collard. Daye fuig cap aEspanya i Degrelle aLübeck, des d'on anirà aDinamarca iNoruega, per acabar aEspanya el 1945.
Després de la guerra, es van dur a terme nombrosos judicis i depuracions contra els col·laboracionistes. Denis fou empresonat fins al 1951; Poulet fou condemnat a mort, però li fou commutada el 1948; Streel fou condemnat a mort i executat el 1946; Matthys també, i ho fou el 1947; Daye, establit aBuenos Aires, i Degrelle, a Espanya, foren condemnats a mortin absentia el 1946, cosa que no els impediria de continuar llurs activitats a l'exili. Des d'allí foren mentors de diversos grupuscles d'extrema dreta francòfona com elMoviment Social Belga i més tard elFront Nacional.
| Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1936 | 271,481 | 11.49 (#4) | 21 / 202 | Nou | Oposició |
| 1939 | 83,047 | 4.25 (#6) | 4 / 202 |  17 | Oposició |
| Partits representats a laCambra de Representants (150) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats alSenat (60) | ||
| Partits representats alParlament Europeu (31) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
