| Matèries sobre lamitologia romana | ||
|---|---|---|
| Déus importants: | ||
| Història llegendària: | ||
| Religió romana | ||
Rex sacrorum oRex sacrificulus oRex sacrificus fou elmagistrat romà que després de l'establiment de larepública va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.
El primerrex sacrorum fou designat a petició dels cònsols pel col·legi de pontífexs i el seu mandat inaugurat pelsàugurs.[1] Era proclamat als comicis calactis sota la presidència dels pontífexs. Tots elsrex sacrorum que van existir en la república forenpatricis. Elrex sacrorum no tenia cap influència en els afers polítics i per això els plebeus no tenien aspiracions a aquest càrrec; tenia poca importància pels mateixos patricis i algunes vegades no es va nomenar el càrrec i va restar vacant; cap al final de la república la funció havia caigut en desús;August la va reviure i va romandre durant tot l'Imperi fins al temps deTeodosi I el Gran.
Els requisits per a ser un rex sacrorum eren, segons el procediment durant la República:
Ser escollit pel Col·legi de Pontífex per a formar part d'una llista la qual era presentat al pontífex maximus perquè en fes l'elecció definitiva.
Haver nascut de pares casats pel ritual delconfarreatio, que era també la forma de matrimoni amb la qual s'havia de casar ell.[2]
La seva esposa havia d'acceptar formar part dels rituals religiosos i rebria el títol deregina sacrorum i la seva unió era tan important que si ella moria abans que ell, el rex sacrorum havia de renunciar al seu càrrec.[3] La mateixa situació es donava en la persona delFlamen dialis.
Elrex sacrorum i la seva dona havien de viure en un edifici públic, que estava situat a laVia Sacra, prop de la casa de les verges vestals.
El rex sacrorum era teòricament la dignitat religiosa més alta, per damunt delpontífex màxim, però en poder i influència era molt inferior. El càrrec era vitalici i qui el tenia no podia exercir funcions militars o civils, i estava exempt de tot servei.
Les funcions delrex sacrorum eren:[4]
Elrex sacrorum duiatoga icalceus, un calçat tou i alt que tapava tot el peu. Com a sacerdot de la religió romana arcaica, feia els sacrificiscapite velato (amb el cap tapat per una caputxa).[5]
Hi ha un debat sobre si elrex sacrorum va ser una figura creada durant la república o si, com afirmaArnaldo Momigliano, ja existia durant lamonarquia romana.[6]
Elrex sacrorum era característic de la religió itàlica i possiblement també de l'etrusca. El títol es troba en ciutats delLatium comLanúvium,Tusculum oVelitrae. A Roma, el sacerdoci estava deliberadament despolititzat. La seva investidura era presenciada tan sols per lacomitia calata, una assemblea convocada expressament. Igual que elflamen dialis, però a diferència dels pontífexs i els augurs, el rex era exclòs de la carrera política i militar. D'aquesta manera, no era considerat un "rei degradat". De fet entrava dins les seves funcions, presidir els rituals sagrats dels cònsols, de manera que eren els únics sacerdots vinculats directament amb el poder polític i el comandament militar.
Va existir també un altre sacerdot romà que portava el títol de rei: elrex Nemorensis.
Com esposa delrex sacrorum, laregina sacrorum ("reina dels ritus sagrats") era una suma sacerdotessa, i era una figura clau doncs només ella podia fer els rituals que li eren conferits, és a dir, ningú podia substituir-la. Per les calendes de cada mes, la regina presidia el sacrifici a Juno d'una truja o un anyell femella.[7] Tant la rex sacrorum com les vestals eren una excepció dins la religió oficial de Roma, on el lloc tradicional de les activitats religioses de les dones es limitaven a l'àmbit privat o domèstic, mentre que larex sacrorum complia amb les seves obligacions religioses en públic.
Entre les sacerdotesses però, hi havia algunes diferències. Laregina sacrorum i laflaminica Dialis (l'esposa delflamen Dialis o màxim sacerdot de Júpiter) es complementaven amb una parella masculina, amb qui compartien els deures, fet que no es donava en les vestals.
Mentre complia amb els rituals, la regina duia al cap unarculum, una garlanda feta amb branques de magrana lligades amb un fil de llana blanca.
Després de la promulgació de laLex Canuleia de l'any445, va ser possible que la regina fos d'origen plebeu.[8]En inscripcions llatines hi ha registres de noms d'algunesreginae sacrorum, com la Sèrgia Paulina, esposa de Gneu Pinari Corneli Sever, poc abans de l'any112 i Manlia Fadilla del segle ii o potser començaments del III.[9]
