Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Commonwealth d'Anglaterra

Coord.:50° N, 0° E / 50°N,0°E /50; 0
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Revolució anglesa)
Aquest article tracta sobre la Commonwealth d'Anglaterra. Vegeu-ne altres significats a «Commonwealth».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCommonwealth d'Anglaterra
Commonwealth of England (en)Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat històricModifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=caModifica el valor a WikidataMap
 50° N, 0° E / 50°N,0°E /50; 0
CapitalLondresModifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialanglèsModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície130.395 km²Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació19 maig 1649Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1660Modifica el valor a Wikidata
SegüentRegne d'AnglaterraModifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governCommonwealth
república parlamentària
dictadura militarModifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuRump Parliament(en)Tradueix ,Modifica el valor a Wikidata
Monedalliura esterlinaModifica el valor a Wikidata

LaCommonwealth d'Anglaterra fou un estatrepublicà que existí a lesIlles Britàniques entre el1649 i el1660, va succeir i va ser succeït pelRegne d'Anglaterra, elRegne d'Irlanda i elRegne d'Escòcia.

Després que es produís el regicidi deCarles I el30 de gener de1649 a conseqüència de laGuerra Civil anglesa, el Parlament anglès declarà la instauració d'aquest sistema de govern republicà el19 de maig de1649. El govern format entre1653 i1659 s'anomenàProtectorat, i va adoptar la forma de govern personal i directa per part d'Oliver Cromwell, i després de la seva mort pel seu fillRichard Cromwell.

El termeCommonwealth és, no obstant això, utilitzat per a descriure el sistema de govern utilitzat conjuntament entre1649 i1660.

Interregne anglès

[modifica]
Article principal:Guerra Civil Anglesa

L'Interregne anglès fou el període de govern després de laGuerra Civil anglesa, comprés entre el regicidi de Carles I el1649 i larestauració monàrquica deCarles II el1660.

Aquest període es pot dividir en quatre etapes:

  1. 1649 a1653: el primer període de la Commonwealth d'Anglaterra
  2. 1653 a1659:protectorat sotaOliver Cromwell
  3. 1659: protectorat sotaRichard Cromwell
  4. 1659 a1660: el segon període de laCommonwealth d'Anglaterra

Oliver Cromwell era un terratinent acomodat, la seva família va comprar terres a l'Església i a més la seva àvia era una noble veneciana molt rica. Cromwell era un ferventpurità i un home enèrgic. Una vegada formada laCommonwealth l'any1649 aquest sistema acabà sent autoritari, on fou anomenatlord protector amb caràcter vitalici, per molts historiadors un tracte que pot ser considerat dereirepublicà.

Etapes de laCommonwealth

[modifica]
Bandera de laCommonwealth entre1651 i1653

Cromwell, com que tenia un exèrcit de 30.000 soldats, necessitava liquiditat, i va decidir imposar unsimposts regulars, cosa que no va agradar a la població. Va intentar controlar l'administració territorial deixant de costat elsgentry i va dividir el país en 11 demarcacions governades cadascuna per un general. El que volia Cromwell és que les antigues oligarquies col·laboressin amb els generals; aquest govern, però, no va ser gaire eficaç, ja que els van fer boicot. Cromwell tenia desconfiança de laburgesia i delsgentry, i no rebrà mai el suport delsdiggers i elslevellers que, tot i ser part activa durant la revolució, van ser desplaçats del poder.

El Parlament Romanent (1648-1652)

[modifica]

Cromwell desembarcà aDublín el 15 d'agost de 1649 després de labatalla de Rathmines amb un exèrcit per sufocar l'aliança reialista.[1] i iniciàuna forta repressió contra els catòlics irlandesos, sent especialment significativa labatalla de Drogkbeda, i el 1653 les últimes tropes confederades i reialistes irlandeses es van rendir.[2] Arran de la conquesta, els vencedors van confiscar gairebé totes les terres de propietat catòlica irlandesa i les van distribuir als creditors del Parlament, als soldats parlamentaris que servien a Irlanda i als anglesos que s'hi havien establert abans de la guerra,[3] i la població desplaçada va ser duta a terres més pobres. Els catòlics tenien en aquell moment el 65% dels terres d'Irlanda, però amb la política de Cromwell van passar a tenir-ne un 20%.

El 1649 els reialistes estaven desorganitzats a Escòcia i després de la derrota delmarquès de Montrose a labatalla de Carbisdale el 27 d'abril de 1650 fou condemnat a mort i penjat l'endemà.[4]Carles II va desembarcar a Morayshire el 23 de juny de 1650[5] i va signar el Pacte Nacional de 1638 i la Lliga i Pacte Solemnes de 1643 poc després de desembarcar.[6] i Cromwell va deixar alguns dels seus tinents a Irlanda per continuar la repressió dels reialistes irlandesos i va tornar a Anglaterra,[4]arribant a Escòcia el 22 de juliol i assetjantEdimburg.[7] va derrotar en labatalla de Dunbar el 3 de setembre.[8] L'exèrcit de Cromwell va prendre Edimburg, i a finals d'any el seu exèrcit havia ocupat gran part del sud d'Escòcia. Cromwell va combatre els darrers partidaris reialistes i definitivament va vèncer Carles II a labatalla de Worcester el3 de setembre de 1651[9] i aquest va haver de fugir a França.

La venda de la col·lecció d'art de Carles I

[modifica]

Una de les primeres decisions que el nou règim va dur a terme fou la venda de lacol·lecció d'art de Carles I, atès que necessitava recursos per bastir l'armada i també pagar els deutes pendents als proveïdors de la casa reial. Addicionalment, venent el patrimoni reial, especialment aquells objectes més íntimament associats a la reialesa, es desproveïa a aquesta d'atributs de poder.[10]

El protectorat (1652-1659)

[modifica]
Oliver Cromwell davant el cadàver deCarles I, dePaul Delaroche
Article principal:Protectorat d'Anglaterra

El govern format entre1653 i1659 s'anomenàprotectorat i va prendre la forma d'unadictadura d'Oliver Cromwell mitjançant el seu nomenament com alord protector. A la mort de Cromwell l'any1659 el seu fillRichard Cromwell el succeí.

El Parlament dels Barebons (1653)

En aquesta etapa, que durà tres mesos de l'any1653, Cromwell realitzà diverses reformes i millores legislatives:

  • Depuració del Parlament.
  • Humanització de la societat i les lleis.
  • Abolició de la presó per deutes a canvi de pagar multes.
  • Abolició de la llei de la crema de bruixes.
  • Reconeixement delmatrimoni civil.
  • Foment de l'alfabetització.

L'última cosa que va intentar va ser l'abolició delsdelmes, però l'exèrcit va entrar al Parlament i el va dissoldre. Elsbarebons signaran una espècie de constitució amb l'ajuda de Cromwell, on es triarà un lloctinent i el Parlament serà triennal, és a dir, cada tres anys es triaran als seus representants.

Cromwell tenia una bona capacitat de comandament i va realitzar una política exterior molt bona per tal d'afavorir els interessos dels comerciants. Entre1652 i1654 va tenir una primera guerra contra laRepública de les Set Províncies Unides provocada per les actes de Navegació, unes lleis mercantilistes amb què Cromwell volia arravatar a Holanda l'hegemonia comercial fent que tot el que es comprés havia d'anar amb vaixells anglesos o amb vaixells del país d'origen dels productes sense utilitzar els holandesos. Els productes estrella d'Anglaterra eren en aquells moments els teixits, n'esdevingué una gran potència exportadora. En el govern de Cromwell es colonitzàJamaica, i esdevingué un dels principals punts d'escala dels contrabandistes anglesos.

SegonaCommonwealth (1659–1660)

[modifica]

A la mort d'Oliver Cromwell el1658 el seu fillRichard fou nomenatlord protector i intentà conduir d'igual manera el govern com havia fet el seu pare.[11] Als set mesos d'estar en el poder, i incapaç de conduir el govern de manera estable, fou destituït per part del Parlament, i reinstaurà elParlament Romanent.

El4 d'abril de1660Carles II va emetre ladeclaració de Breda, per la qual acceptava la sevareinstauració en el poder. El generalGeorge Monck, figura clau en aquesta restauració, implantà la Convenció parlamentària monàrquica, que es va reunir el25 d'abril. El8 de maig Carles II fou proclamatrei d'Anglaterra legítim des de l'execució del seu pare Carles I, retornà de l'exili el23 de maig i entrà aLondres el29 de maig del mateix any.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Leniham, 2008, p. 128.
  2. Leniham, 2008, p. 132.
  3. Leniham, 2008, p. 135-136.
  4. 4,04,1Carpenter, 2005, p. 146.
  5. Brett, 2008, p. 39.
  6. Brett, 2008, p. 41.
  7. Reid, Stuart.Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en anglès). Oxford: Osprey, 2008 [1a. ed. 2004], p. 18.ISBN 978-1-84176-774-1. 
  8. Reid, Stuart.Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en anglès). Oxford: Osprey, 2008 [1a. ed. 2004], p. 75-77.ISBN 978-1-84176-774-1. 
  9. Carpenter, 2005, p. 145.
  10. Brotton, 2006, p. 211.
  11. Vaughan, Robert.The History of England Under the House of Stuart, Including the Commonwealth Part 1 (en anglès). Baldwin & Cradock, 1840, p. xii. 

Bibliografia

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Commonwealth_d%27Anglaterra&oldid=34634431»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp