Es creu que l'actual territori de Reus ha estat habitat per l'home des de fa gairebé un milió d'anys, com així ho demostren els nombrososjaciments arqueològics localitzats. No obstant, la vila com a tal és d'origenmedieval, documentada a partir de l'any1154. Mitjançant el comerç, la vila va esdevenir aviat una gran població i va crear un ampli àmbit d'influènciaeconòmica i humana que abastava, ja al segle xiv, bona part del sud de Catalunya.
Alssegles XVI iXVII Reus va créixer de forma significativa i es va destacar en la producció d'estamenya i deceràmica. Laguerra dels Segadors, però, va representar una aturada traumàtica, de la qual no es va començar a recuperar fins al darrer terç del segle. Al segle xviii va esdevenir la segona població més gran de Catalunya, amb una molt destacable producció i exportació d'aiguardents iteixits. Als segles següents la ciutat es vaindustrialitzar i hi van arrelar les noves inquietuds ideològiques del moment, convertint-se, després deBarcelona, en la ciutat de referència de tots els moviments culturals.
Avui en dia es coneix per la seva activitat comercial, per ser un centre de l'escalada de roca i el lloc de naixement de l'arquitecteAntoni Gaudí. La zona sempre ha estat un important productor devins ilicors. La ciutat ofereix també una gran i variada oferta cultural, sobretot amb la implantació defestivals de referència. A Reus hi ha el terceraeroport més gran de Catalunya.[2]
ElCarrer de Monterols, situat al nucli antic i que conforma una destacable àrea comercial de la ciutat.
El municipi es troba a una altitud que oscil·la entre els 75 i els 180msnm.Els seus habitants es diuen reusencs. El seu terreny és generalment pla i només al sector nord s'alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de lesmuntanyes de Prades. El terme es situa gairebé al centre de la plana delCamp, limitat per les Muntanyes de Prades i lamar Mediterrània.
Al centre de la ciutat hi ha diversospàrquings municipals i d'altres de privats, que es poden trobar en diverses places, passeigs i en el centre comercial del Pallol.
El clima de Reus és de tipusmediterrani sec, amb temperatures altes i regulars (la temperatura mitjana anual és de 16,1 °C). Les màximes precipitacions es registren a la tardor, i a l'hivern el vent característic és elmestral, també anomenat serè, (del NW), de força intensitat.
Als mesos hivernals lesgelades no són diàries, tot i que en tot l'hivern poden donar-se uns 10 dies. La temperatura mínima registrada va ser de -8.0 °C i es va donar l'11 de febrer de 1983; i la temperatura màxima registrada va ser de 38.0 °C i es va donar el 27 d'agost de 2010. Laneu és un fenomen poc habitual, però tot i així la ciutat registra 0.4 dies de neu l'any. Normalment neva cada dos o tres anys, encara que moltes vegades la neu no s'arriba a quedar al terra. L'última nevada que va deixar un gruix considerable va ser al desembre del 2001, uns 5 cm.
Des de1950 ha sofert un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser sobrepassat l'any 2004). Elsimmigrants, sobretot delMarroc, han fet créixer la població. Els estrangers ja representen el 8% del reusencs.
El gentilici dels seus ciutadans ésreusenc, tot i que popularment són coneguts com aganxets.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
354
454
545
2.056
14.514
28.171
27.595
28.780
26.681
25.363
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
30.266
31.299
32.285
35.950
41.014
59.095
80.710
86.407
88.215
88.215
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
90.993
89.034
89.179
91.616
96.642
101.767
107.770
106.622
107.211
104.962
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
103.615
103.477
106.168
106.741
109.930
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
De les eleccions democràtiques de 1979 a les del 2011, l'ajuntament de Reus va ser governat pels socialistes. El 2011, però, hi va haver un canvi i el partit guanyador va ser Convergència i Unió, amb la investidura de l'alcaldeCarles Pellicer i Punyed.
En leseleccions municipals de 2015 la participació a Reus va ser de 39.157 vots (55,33%), 405 dels quals van ser vots nuls (1,03%) i 609 en blanc (1,57%). S'escolliren un total de 37 regidors, el mateix nombre que en les eleccions del 2011. Revalidà la batllia el convergent Carles Pellicer i Punyed.
En elreferèndum sobre la independència de l'1 d'octubre, segons dades de la Generalitat, van votar a 25.715 persones (al voltant del 36% de la població). Els resultats van ser de 23.521 vots a favor de la independència (91.5%), 1.659 en contra (6.5%) i 415 en blanc (1.6%). Hi va haver 120 vots nuls.
Cal assenyalar que, a causa de les incidències a la xarxa que existien en tots els centres de votació, així com les agressions policials a algunes localitats properes, algunes persones van fer ús del cens universal. D'aquesta manera, entre els vots hi ha votants registrats que no eren de la ciutat, mentre que alguns reusencs van votar fora de la seva ciutat.
LesCases Barates, grup de cases unifamiliars de baix preu, amb un jardí minúscul, construïdes per l'Instituto Nacional de la Vivienda cap al 1945, avui ja diluïdes dins el nucli urbà, a l'est, entre el camí deSalou i elbarranc de l'Escorial, al descampat conegut pel Camp perdut o Hort de la Tia. La barriada es va eixamplar més avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear les anomenades Colònies Cros, en terrenys del mas delPaco Cros, un mestre progressista, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, pel nom d'un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona deMas Iglesias, a l'altra part de la carretera de Salou, amb un gran parc.[5]
Sol-i-vista, situat a l'esquerra de la Carretera d'Alcolea, a la vora delBarranc del Mas de Gassot. Es va iniciar als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa amb edificacions auto construïdes. Les primeres cases eren senzilles i edificades seguint el model andalús, pintades de blanc amb calç. Més tard es va anar millorant, i en quedar ja molt proper a la ciutat es van començar a construir xalets d'una certa qualitat. Quasi davant, a l'altre costat de Carretera, es va desenvolupar el grupPelai. A un centenar de metres al nord es troba elPolígon Industrial Agro-Reus, i al sud elBarri de la Immaculada.[6]
Barri Fortuny, blocs també de l'Instituto Nacional de la Vivienda, de construcció modesta, després gestionat perADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercader, oUrbanització Mercader, a les terres del Mas del Jordi, desenvolupades recentment en terrenys que eren del Sr. Mercader. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
Barri Juroca, barri a tocar amb l'anterior format per la unió del grup Roca amb els BlocsJuncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El senyorJuncosa va ser un destacat jugador de l'Atlètic de Madrid i més tard entrenador entre altres equips del Còrdova. Destaca del barri l'edifici de Santa Llúcia, el més alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Al costat de la carretera de Reus a Salou.
Barri de Sant Josep Obrer, habitat per famílies immigrades i densament poblat. Ocupa l'espai comprès entre lariera del Molinet i la drecereta del Gas. Actualment la zona s'ha ampliat amb la urbanització dels terrenys del Mas del Pellicer i els de l'antic Mas de l'Abelló. Al nord de la urbanització hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les instal·lacions delClub Natació Reus Ploms. Està a tocar de la carretera de Reus a Tarragona. Continuen la zona, les parcel·les Sidós i el Polígon de la Raureda, amb sortida a l'autovia de Bellissens.
Els Xalets Quintana, una petita barriada de cases unifamiliars amb jardí, al nord de la ciutat, entre l'Ermita del Roser, la carretera de Montblanc i elbarranc dels Gossos. Edificat a partir de 1923-1924, pel senyor Quintana, sastre de professió, en uns terrenys de vinya i garrofers de la seva propietat que en va iniciar la parcel·lació,[5] va anar quedant incorporada a la ciutat i en va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d'un metre d'ample que travessava una barrancada, i per l'altre costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
Barri deSant Joan, parcel·les abans anomenades Parcel·les Pàmies, nom de l'amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa pocs anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l'accés per la barrera s'ha tancat i s'ha obert un nou accés que dona a la ciutat, passant per sota la via.
Barri de la Mineta, edificacions (cases adossades i blocs de pisos) sorgides principalment als últims anys. Delimita, a l'oest, amb elpasseig de la Boca de la Mina (lloc típic local amb una font, al costat dels dipòsits d'aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà), al nord amb la urbanització El Pinar, a l'est amb la urbanització de Sant Joan i al sud amb la via del tren que va de Tarragona a l'estació de Reus.
Barri Gaudí, barri de concepciópostmodernista, dissenyat perRicard Bofill amb blocs multicolors (cada bloc identificat pel nom del color en què està pintat), que havia entrat en degradació que ara sembla aturada per la urbanització de l'entorn més proper i la construcció de molts unifamiliars. Situat al sud delPasseig de la Boca de la Mina, en terres del mas de Bover, honora la memòria d'Antoni Gaudí. Al costat del barri passa la via del tren. Al barri Gaudí es troba la zona deMas Carandell amb l'escola taller d'aprenentatge d'oficis.
Barri de la Immaculada, barriada sorgida a la carretera deRiudoms cap a l'any1930 quan es va començar a parcel·lar una part del mas del Romà Sardà. En aquella època les parcel·les les compraven la gent de Reus i eren més aviat hortets per a entretenir-se els dies de festa. El poblament massiu hi va arribar els anys 1945-1950 al recollir l'emigració andalusa i extremenya amb edificacions auto-construïdes. Actualment el barri ha quedat quasi integrat a la ciutat durant els darrers anys, quan s'expandeix Reus cap aquesta zona i sobretot després de la construcció propera de les Piscines Municipals. Té com annexes les urbanitzacions deClarassó i deBoleda, al sumar-se als antics terrenys el mas del Clarassó, el de l'Eudald Gebellí i els masos de Boleda i Mas Petit. Ara, en conjunt, és una barriada endreçada, emmarcada per la carretera de Riudoms, elbarranc de Pedret, elcamí Vell de Riudoms, la granja Artiga, i al nord, els masos de Rovellat, de l'Edelmir i del Llauradó. Té un accés per l'avinguda de Misericòrdia i un altre per la carretera de Riudoms.[5]
Barri de les Clarisses, aquest és un barri recuperat el 2015 amb el nom de "A.A.V.V. El Santuari de Reus". Està situat al costat del Barri de la Immaculada. Al passat, el territori d'aquest barri estigué ple de camps de conreu, separats pel Passeig de Misericòrdia. I no fou fins als finals dels anys 80, que va començar a ser edificat. El nom de «Les Clarisses» és degut al convent de Santa Clara, situat als afores del barri i de la ciutat. La seva festa major és a principis d'octubre degut a la celebració de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia.[7]
Barri Horts de Miró, s'emplaça, i pren el nom dels antigament els anomenats horts de Miró, ocupaven una gran extensió de terreny entre la riera de Miró, el camí de Valls i el carrer de l'Aigua Nova. Inicialment en devien formar part l'hort del Ros i el del Pintat, que després van agafar personalitat independent. A la segona meitat del s. XVIII, la propietat era compartida per diverses branques de la família Miró. I és a partir dels 70 que comencen a quedar afectats per l'expansió urbana del nucli de la ciutat.
Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l'estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i el Carme, i també albarri dels Poetes, on hi havia el «Reus Deportiu Vell». Als anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que van ser les primeres cases en propietat horitzontal. Després, als seixanta, va sorgir no lluny elBarri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Algunes barriades sorgides els anys setanta són, elBarri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i més moderna és lazona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la delVelòdrom i la del'Hort del Ros.
Cap al1150 el normandRobert d'Aguiló va repoblar la regió,[8] essent la primera prova documental un esment a una partició de límits ambSiurana del1151 i la donació de Robert d'Aguiló el3 de juny de1154 a favor de l'església de Sant Fructuós comalou perpetu. El5 de juny de1154 l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu aBertran de Castellet, com acastlà, amb l'encàrrec de construir una església depenent de l'Arquebisbat. El29 de juny de1159, en el repartiment de rendes de béns eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria fou atorgat alcanonge cambrer, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i elmer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava als documents en llatí comRedis oReddis. El castlàBernat de Bell-lloc va donarcarta de població el3 d'agost de1183, donant la propietat de les cases i horts, establint uncens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge envers l'arquebisbat de Tarragona. El2 de juny de1186 el cambrerJoan de Sant Boi va donar unacarta de franquesa, confirmant la delcastlà. El cambrer va rebre la senyoria directa el25 d'abril de1203 de mans de l'Arquebisbe.
Pergamí aljamiat. Obligació de Pericó Sartre, del terme de la Pineda, 1309, conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Camp
L'administració del Cambrer, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El1305 Reus es va revoltar contra l'arquebisbeRodrigo de Tello que volia fer pagar als ciutadans de Reus i altres pobles la reconstrucció de les muralles deTarragona. Això fou l'embrió de laComuna del Camp. El1309 el reiJaume II va donar a la vila, a petició del castlàSimó de Bell-lloc, el dret de fer mercat els dilluns, i la successora i actual gestora del tradicional Mercat del Dilluns és laLlotja de Reus, els locals actuals de la qual varen ser inaugurats el 1972. El1327 es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar aBernat de Cabrera que el1335 la va vendre aPere Mulet que la va perdre per deutes el1345, embargant-la Joan de Savall, batlle del cambrerGozzio Battaglia a favor de Joan de Manresa. Els hereus de Joan de Manresa van vendre els seus drets al tarragoníBernat d'Olzinelles el1349. El cambrerPere Roger de Belfort va disputar el domini amb l'arquebisbeLópez de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins aLa Selva del Camp on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac portà a l'ocupació militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot deCliment VI, que llavors vivia aAvinyó amb el seu oncle, va convèncer el Papa de cridar a l'arquebisbe, i el pontífex va obtenir un compromís de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com escut i més tard fou nomenat Papa amb el nom deGregori XI, mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb latiara pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. El1380 Reus i el cambrerBernat Despujol van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies però Reus va comprar el perdó reial el1393. El castlàJoan d'Olzinelles va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el1397 i el va comprar el cambrer Pere de Luna (Benet XIII d'Avinyó) unificant-se així ambdues senyories.
Al començament de laguerra dels Segadors Reus tenia 1200 cases habitades però es reduïren a 800 al final de la guerra. El16 de desembre de1640 fou declarada enemiga de la pàtria per les Corts i els béns dels seus habitants confiscats, com a resposta a la no participació activa en la guerra. El1641 va ser ocupada pel francèsLa Mothe, i el banquerPere Mancha va comprar el fet de no ser saquejada. Els soldats francesos es comportaren com a ocupants, saquejant la ciutat i cometent abusos, i Reus es va entregar als castellans el gener de1642.
Reus va ser fidel aFelip V de Castella fins al1705, però aquest any, amb la col·laboració deJoan Nebot, es va revoltar en favor de l'arxiduc Carles. El3 de juliol de1706 l'arxiduc va venir a la ciutat. El1707 caigué en mans dels borbònics breument i el1709 es va rendir als castellans i francesos. El1710 va tornar al camp de l'arxiduc. El5 de juny de1712 la muller de l'arxiduc,Elisabet Cristina, va donar a Reus el títol deCiutat imperial i atenta. El1713 va ser ocupada pels borbònics, però el1714, quan es van demanar voluntaris per alsometent filipista, no s'hi va presentar ni un sol ciutadà. El1719 va entrar per dues vegades a la ciutat el guerriller deCapçanesPere Joan Barceló, elCarrasclet, fidel a l'arxiduc.[9]
Billet del Consell Municipal deReus, de1937.Visita de Franco a Reus el 1940
El1931 va votar per laRepública, iEvarist Fàbregas la proclamà des del balcó de l'Ajuntament. Els anys1937 i1938 fou bombardejada pel bàndol franquista. Els rebels varen ocupar la ciutat el15 de gener de1939. La ciutat va romandre controlada pel règim franquista. El penúltim batlle franquista fouFrancesc Llevat, fins al1977, quan va arribar a l'alcaldiaMiquel Colàs Piquer, un industrial independent proper al règim però obert als nous corrents.
El primer alcalde democràtic fou el socialistaCarles Martí Massagué, advocat de Reus. El va seguir el1983Anton Borrell Marcó que va morir tràgicament en accident de cotxe a la Carretera de Cambrils; el seu successor fouJuan Maria Roig però discrepàncies amb el partit van fer que fos apartat l'endemà essent nomenatJosep Abelló Padró. Aquest va retirar-se el 1999 i va ocupar el càrrec l'alcaldeLluís Miquel Pérez Segura, fins que fou substituït perCarles Pellicer, de Convergència i Unió. El 2011 es va destapar elCas Innova de presumptacorrupció política, amb epicentre al hòlding municipal de l'Ajuntament de Reus, Innova.
L'origen del nom de la ciutat és discutit. Per a alguns es tracta d'una derivació de la paraula llatina que designava els presoners, i doncs es tractaria, a l'origen, d'un establiment penitenciari romà. Actualment la tesi més acceptada és que el seu nom té origen celta. L'arrelred-, "viatjar" i d'on derivaria unceltisme per a camí, originà el nomredis (oreddis), ambsufix llatí nominatiu -is; nom usat en documents del segle xii, que seria equivalent a un lloc "en els camins", és a dir, un punt habitat en un encreuament de camins, cosa que encara és avui dia.[11] Formaria part, per tant, d'una serie de topònims derivats del celtisme per a camí (ve)reda:Abrera,Breda,Brea,Viabrea,Rasés (Pagus Redensis>Rasés) i tants altres llocs occitans.
LaFesta Major de Reus es divideix en dos dates principals dels patrons de la ciutat:
Sant Pere29 de juny: Les festes comencen amb el pregó el dia deSant Joan, el24 de juny on es realitzen des del 1999 lesBarraques de Reus, actualment ubicades al Parc de la Festa. Aquestes són quatre dies de música en directe i gratuïta. Els actes principals de la festa són el 28 i 29 de Juny. El dia 28 al vespre se celebren lescompletes, on tots els grups acompanyen al consistori, des de l'Ajuntament fins a laPrioral de Sant Pere. Posteriorment retornen i fan l'encesa de latronada. El dia 29 al matí, a laPlaça del Mercadal els grups festius fan una exhibició dels seus balls. Al vespre es fa la processó, en què participen elsgrups festius i la imatge del Sant. En arribar la imatge a la porta de l'Ajuntament, s'encén la darreratronada de la festa. Un cop acabada la processó, els grups tornen a la plaça per fer els últims balls. Altres actes de la festa són: el sopar delBou i arròs, les cercaviles, la Ruta delMasclet, altres concerts gratuïts o elcanó de les festes. Per acabar la festa i a principis de juliol es realitza el festivalReggus, un festival de músicareggae iska iniciat el1993.
Misericòrdia25 de setembre: Els actes principals de la festa se centren en la vigília en què se celebra la baixada de torxes fins alSantuari. El dia 25 al matí es fa la baixada al Santuari dels grups festius al mateix temps que l'arquebisbe fa una missa a l'exterior de l'ermita. A la tarda hi ha la tradicional baixada delball de diables, on després de la solemne ballada de l'Àliga a l'interior del Santuari fan la carretillada final de festa. Un cop cada 25 anys es fan les festes de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, moment en què la imatge surt en processó fins a laPrioral de Sant Pere acompanyada dels grups festius. Aquell dia es llença excepcionalment unatronada. El mateix passa unes dues setmanes més tard, quan la imatge torna al seu Santuari.
Trapezi (La segona quinzena de maig): la Fira del Circ de Catalunya, festival internacional de circ en diferents espais de Reus, des de places, carrers, teatres, etc. activitats públiques, i algunes pagant.
Un dels productes agrícoles més importants de la ciutat és l'Avellana de Reus. Aquesta avellana es produeix en els camps de la ciutat i els pobles veïns sota les normes de ladenominació d'origen amb seu a la ciutat de Reus.
La ciutat és un gran centre comercial. Hi ha botigues per arreu però els carrers més comercials són el deLlovera, elcarrer Major, elde Monterols, deSant Joan, de les Galanes, de Jesús i del Vent.
Els dies de Sant Jaume se celebra fira, abans dedicada al bestiar però avui dia amb presència de molts sectors.La Fira de Mostres se celebrava al Pavelló de Fires, construït quasi específicament per a l'esdeveniment fa uns trenta anys, als terrenys de l'antiga estació deRenfe, però va ser enderrocat el 2008, i fins a la construcció d'una seu nova, es va fer en una ubicació provisional a l'Avinguda del Comerç, també a antics terrenys de la Renfe. Actualment, construït el nou espai LaFira de Reus és a l'Avinguda deBellissens
El mercat se celebra dilluns i dissabte alMercat Central, reformat fa uns anys.
Els dissabtes als matins, des del Mercat Central fins a la meitat delPasseig de Prim, se celebra el Mercat d'Antiquaris i brocanters, on es reuneixen venedors de tota classe d'objectes antics.
La llotja de contractació dels fruits secs a laPlaça de Prim, a un edifici de la Caixa d'estalvis de Tarragona, va ser tancada el 2004.
El Centre del Pallol és una galeria comercial al centre de la ciutat que consta de 21 botigues dedicades a l'oci, bellesa, tecnologia, complements, moda i restauració. És en aquest barri que s'establí laConfiteria Padreny el 1815.[13]
LaUniversitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona. Les instal·lacions de la universitat a Reus es troben disperses en dos zones: el Campus Bellissens, (a l'autovia de Bellissens, al costat delBarri de Sant Josep Obrer) i hi ha un segon recinte universitari al costat de l'Hospital de Sant Joan de Reus, a la Plaça de la Patacada. Els estudis que hi ha actualment a Reus són la Medicina i Ciències de la Salut al Campus Vapor Nou, les Ciències Econòmiques i Empresarials al Campus Bellissens i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA).
Palau Bofarull alcarrer de Llovera. (Ocupat a la planta baixa per l'Escola i Conservatori de Música de Reus, de la Diputació de Tarragona, que compta amb l'AuditoriHigini Anglès)
Resten molt poquesfonts: la de laPlaça de la Sang (de 1779), la deNeptú a la Plaça del Víctor tocant alcarrer Ample (de 1789), i la d'Hèrcules a la plaça del mateix nom (datada el 1857)
La ciutat compta amb vuit jutjats, Registre Civil, vuit notaries, i tres registres de la Propietat (un d'ells pels termes de Mont-roig i Cambrils)
Té quatre llars d'infants o parvularis públics, vint centres de primària públics, vuit de secundària públics, a més dels centres concertats i privats, dues facultats (Econòmiques i Empresarials, Medicina i Ciències de la Salut) i 1 escola superior (Arquitectura) dependents de laUniversitat Rovira i Virgili i un centre adscrit a la URV (Aviació).Hi ha també una escola d'art i disseny, una escola oficial d'idiomes, elConservatori de música de laDiputació de Tarragona i l'escola d'adults Mas Pellicer, ubicada albarri de Sant Josep Obrer.
Teatre Fortuny de Reus
La ciutat té quatre teatres (Teatre Fortuny,Teatre Bartrina, Estable del Baix Camp i La Salle) i els auditoris delBravium i La Vitxeta. Té un cinema multisala i el cine club del Centre de Lectura.
També hi ha dues dotzenes de bandes de música, cobles i gralles, i la mateixa quantitat de colles de festa major i Carnaval. Al seu torn, quant al lleure educatiu, hi ha dos esplais i quatre caus, agrupats a la Coordinadora d'Esplais i Escoltes de Reus (CEER).
En el camp de l'esport hi ha el Camp Municipal Mas d'Iglésies, l'estadi Municipal al Polígon Agro-Reus i el Camp de la Pastoreta. El1992 es va inaugurar el Pavelló Olímpic, i fa pocs anys les Piscines Municipals.
Hi ha tres mercats,el Central, el delCarrilet i el de la Mancomunitat. Aquest últim, al límit entre Reus i Tarragona, és per a majoristes.
Hi ha 4 esglésies protestants o evangèliques:
Església Evangèlica Baptista (FIEIDE) c/ de Pau Font de Rubinat, 24
Església Evangèlica Baptista (UEBC) c/ de Güell i Mercader, 1
Església Evangèlica de Catalunya (EEC-IEE) c/ de Vidal, 9-11
Església Evangèlica Rios de vida c/ de Vilanova i la Geltrú S/N
Hi ha també una mesquita musulmana.
Dins de la premsa escrita cal esmentar tres publicacions gratuïtes:el Mercadal, una publicació de l'Ajuntament;Més Reus (del grup 100% Comunicació);Espais 7;Lo Nunci, de l'entitatCentre d'Amics de Reus iReus Directe. Hi ha delegacions delDiari de Tarragona iEl Punt. Hi ha també diversos diaris digitals com per exempleReus digital
Punt 6 Ràdio és una emissora de ràdio nascuda a Reus el 1982 amb el nom deRàdio Music Club,[16] en la que un dels programes històrics ésCops i flames (1989), dirigit per Josep Cartanyà, és el programa de música en català més antic que continua en actiu.[17]
L'any 2015 el grup «Xou Gran» del Reus Deportiu va obtenir la 5a plaça al Campionat del Món disputat a Colòmbia.
Un Club local, elReus Deportiu, competia a futbol generalment a tercera divisió (tot i que a la temporada 2016-2017 va jugar per primer cop a la seva història a Segona Divisió A) però va desaparèixer per una mala gestió. Ahoquei patins el club va arribar a ser sis vegades campió d'Europa i un cop del món, i recentment (2009 i 2017) ha estat un altre cop campió d'Europa, sumant-ne ja 8 copes. Altres entitats esportives:Club de Futbol Reddis,Club Natació Reus Ploms i elClub Esportiu Despertaferro.
Des de l'any 2021 la franquícia de futbol americàBarcelona Dragons té la seva seu a Reus i disputa els seus partits com a local a l'Estadi Municipal. Els Barcelona Dragons formen part de la Divisió Sud de la European League of Football.[18]
↑5,05,15,2Amigó, Ramon.Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 194.ISBN 8486387655.
↑Amigó, Ramon.Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 568.ISBN 8486387655.
↑«Barris de Reus». Canal Reus TV. Arxivat de l'original el 2022-07-01. [Consulta: 24 maig 2022].
↑Gort, Ezequiel.Reus al segle XII: 800 anys de les cartes de població. Reus: l'Ajuntament, 1986, p. 19-22.
↑Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la RevistaSàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37.ISSN:1695-2014.
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98-99.ISBN 84-393-5437-1.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.svg)
.jpg)
