Com afederació que era laUnió Soviètica d'acord amb la Constitució i el Tractat de la Unió, les repúbliques federades gaudien d'una àmplia autonomia per a la seva administració interna. Cadascuna d'elles posseïa el seu propipartit comunista, amb l'excepció de laRepública Socialista Federada Soviètica de Rússia. Cada república posseïa a més la seva pròpiabandera,escut ihimne. Totes les banderes i escuts tenien lafalç i martell, símbol delcomunisme, i predominant color vermell. Els himnes tracten assumptes com l'amistat fraternal entre els habitants de les repúbliques, un futur brillant i l'homenatge aLenin, ideòleg de laRevolució d'Octubre i primer dirigent de la Unió Soviètica.
Sota la Constitució, adoptada l'any1924 i modificada els anys1936 i1977, la fundació política de l'URSS estava basada en els Soviets de Diputats del Poble. Aquests existien en tots els nivells de la cadena administrativa, amb el nivell federal englobant tots en elSoviet Suprem radicat a la ciutat deMoscou, que al seu torn designava elpoder executiu central. En l'àmbit econòmic existia una sèrie deconsells de l'economia nacional que confluïen en un cos únic a nivell federal, relacionat amb elMinisteri de Planificació.
El caràcter federal de la Unió i l'autonomia de les repúbliques federades convivien amb un fort poder central que resultava elemental per a la seva cohesió. La pèrdua de poder del govern central durant el mandat deMikhaïl Gorbatxov i el consegüent enfortiment enfront del mateix de les repúbliques és considerat un dels factors causants de la dissolució de l'URSS. D'acord amb l'article 72 de laConstitució Soviètica de 1977, cada república mantenia el dret a la secessió. Durant la crisi política de1991Rússia,Ucraïna iBelarús la van utilitzar per a dissoldre legalment la Unió.
Juntament amb la cadena de l'administració estatal existia l'estructura paral·lela delPartit Comunista de la Unió Soviètica, que estava estructurat de la mateixa manera federal i li permetia exercir un considerable nivell d'influència sobre els òrgans de poder en tots els nivells. Organismes administratius de l'Estat prenien ordres directes del Partit i l'aprovació de diferents funcionaris estatals d'alt nivell requeria l'aprovació dels seus organismes centrals. Una pràctica general era que la posició decap d'Estat en una república federada fos un oficial local, mentre la posició deSecretari General del Partit Comunista local fos d'un ciutadà d'altra república.
Les repúbliques i l'esfondrament de la Unió Soviètica
Les repúbliques soviètiques van tenir un paper important en la dissolució de laUnió Soviètica. Sota la presidència de Mikhaïl Gorbatxov, les polítiques deglàsnost iperestroika van ser dissenyades amb l'objecte manifest de modernitzar el país. No obstant això, un dels seus immediats efectes va ser l'increment del poder cap a les repúbliques.
En primer lloc, la liberalització política va permetre als governs de les repúbliques fer proselitisme invocant elmultipartidisme, elnacionalisme i altres temàtiques contràries a l'ideal sostingut pel poder soviètic. Addicionalment, els canvis en la direcció política van donar lloc a fractures dintre del mateix Partit Comunista, la qual cosa va reduir el poder efectiu de l'administració central. Laperestroika, per la seva banda, va dur a una gran descentralització de l'economia, que va començar a ésserprivatitzada i controlada pels governs regionals abans que pels òrgans centrals de planificació.
Les polítiques de Gorbatxov no van seguir el rumb esperat i el1991 la Unió Soviètica es va dissoldre davant la secessió de les seves repúbliques. Gorbatxov va arribar a proposar la creació d'un nou Tractat de la Unió que deixaria al govern central només els assumptes de defensa i política exterior amb la condició de mantenir unides a les repúbliques, però no va tenir èxit davant la negativa dels governs locals. Cadascuna de les repúbliques es va convertir en estat independent, encara que 12 de les 15 existents al moment del desmembrament de la Unió van conformar laComunitat d'Estats Independents (CEI).
Sota l'amenaça de la intervenció estrangera, es va crear una zona formalment independent, laRepública de l'Extrem Orient,[1] que va existir entre el6 d'abril de1920 i fins al 15 de novembre de1922.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
%3b_Flag_of_Kazakhstan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
%3b_Flag_of_Kyrgyzstan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
%2c_Flag_of_Tajikistan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
%3b_Flag_of_Turkmenistan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
