El nom prové de la regió històrica homònima i que inclou la regió del nord-oest de la província grega del mateix nom, laMacedònia històrica, bressol d'Aristòtil,Filip II iAlexandre el Gran. El 1991 l'antigaRepública Socialista de Macedònia, que era part de laRepública Federal Socialista de Iugoslàvia, va proclamar la seva independència sota el nom oficial de República de Macedònia. L'ús del terme «Macedònia» va ser rebutjat per Grècia i entre els dos estats va sorgir una disputa sobre la denominació d'aquest país que perdurà fins a l'any 2019. Fins a aquella data, el país fou anomenat de vegades de forma simple comMacedònia, mentre que després d'un compromís entre Grècia i la República de Macedònia el 1993 i també fins al 2019 es va fer servir la referència provisional FYROM,[1] segons l'acrònim anglès per aAntiga República Iugoslava de Macedònia (Поранешна Југословенска Република Македонија,Poranešna Jugoslovenska Republika Makedonija en macedoni) en diverses organitzacions internacionals, com en lesNacions Unides.[2]
El nomMacedònia és molt antic. Hi ha múltiples teories sobre l'origen del nom. D'acord amb lamitologia grega,Macèdon era el nom del cap de la tribu que s'assentaria a la regió i que fundaria elRegne de Macedònia. D'acord ambHeròdot, elsmakednoí eren una tribudòria.[3]
Macedònia podria també derivar de l'adjectiuμακεδνός (makednós), que significa 'alt', el qual és usat perHomer per designar un arbre en l'Odissea[4] i que segons el gramàticHesiqui d'Alexandria seria una paraula delgrec dòric que significaria 'gran' o 'pesat', amb una arrel comuna amb la paraula gregaμακρός (makros). Comunament, es creu que tant els macedonis com els seus antecessorsmakednoí eren considerats com a persones de gran alçada.[5]
Una tercera hipòtesi suggereix que el nommakedónes significaria 'habitants de les terres altes', d'acord amb un antic terme de l'antic idioma macedoni,μακι-κεδόνες (maki-kedónes, 'de l'alt planeta').[6][7]
Les ruïnes d'Heraclea Lincestis, una ciutat fundada per Filip II de Macedònia al segle iv aC
L'actual República de Macedònia del Nord, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedònia dels temps d'Alexandre el Gran, ja que en aquell període el territori que avui ocupa la República de Macedònia formava part de laPeònia. L'actual República de Macedònia no es correspon amb l'antiga Macedònia d'Alexandre el Gran, ja que el territori actual del país no formava part d'aquell regne. TantAlexandre el Gran com el seu pareFilip II de Macedònia i el gran filòsofAristòtil, van néixer i van viure en territori grec, laMacedònia històrica, un dels tants regnes que formavenGrècia.
Durant l'edat mitjana va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient, encara que durant el segle vi es va produir la immigració massiva d'eslaus que van superar demogràficament les poblacions locals d'orígensil·liris,tracis igrecs. Després el territori va passar a ser controlat perBulgària, motiu pel qual l'actual llengua i gran part de la cultura eslava macedònia presenta fortes afinitats amb la deBulgària.
Des del segle xiv es va produir la invasió i ocupacióturca, que va incloure aquest país a la província otomana deRumèlia. La dominació turca es va mantenir fins a la fi del segle xix, entre 1880 i 1912 (i després novament en les dues Guerres Mundials). La Macedònia eslava va ser disputada perBulgària iSèrbia. Va quedar sota sobirania del Regne de Sèrbia el 1912; tal situació es va ratificar en concloure laPrimera Guerra Mundial i formar-seIugoslàvia (Eslàvia del Sud). Després de laSegona Guerra Mundial la Macedònia eslava que havia quedat en poder de Sèrbia va passar a ser laRepública Socialista de Macedònia, la més meridional de les repúbliques federades de Iugoslàvia.
Nikola Karev, president de l'efímera República Krushevo-Macedònia durant l'Aixecament d'Ilinden
El17 de setembre de1991 la República de Macedònia del Nord va declarar la seva independència deIugoslàvia.Bulgària va ser el primer país a reconèixer-la sota el seu nom constitucional.[8] No obstant això, el reconeixement internacional del nou país va ser retardat per l'objecció deGrècia a l'ús del que considerava un nom hel·lènic i del símbol de la bandera, així com a una cita controvertida de la constitució de la república. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va reconèixer l'estat amb el nom de«Former Yougoslavian Republic of Macedonia» (FYROM) el1993.
Grècia hi va imposar un bloqueig comercial el febrer de1994. Les sancions van ser aixecades el setembre de1995, després que la República canviés la bandera i la constitució. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, però el nom de l'estat seguia sent font de controvèrsia. Després que l'estat fos admès a l'ONU amb el nom de FYROM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convenció. La majoria dels diplomàtics són acreditats en la república usaven la designació FYROM. Així i tot, almenys quaranta estats han reconegut el país pel seu nom constitucional, República de Macedònia.
Durant laGuerra de Kosovo de 1999, la república va cooperar amb l'OTAN. Uns 360.000 refugiats albanesos deKosovo s'hi van refugiar durant la guerra, la qual cosa amenaçava de trencar l'equilibri entre els grups ètnics macedonis i albanesos al país. Molts van tornar a Kosovo, però les tensions ètniques hi van créixer. El 2015, el percentatge de població albanesa al país era d'un 25%[9] i el país patia una taxa d'atur del 28%.[10]
L'Agència Europea de Reconstrucció (AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc jurídic unificat per a l'ajuda a la jove república de Macedònia del Nord (aleshores encara anomenant FYROM), i els altres estats dels Balcans. L'AER és un organisme independent de laUnió Europea (UE) que rendeix comptes de la seva gestió alConsell Europeu i alParlament Europeu i és responsable de la gestió dels principals programes d'assistència de la UE a Macedònia del Nord.
Aquest programa ha de contribuir a un bon govern, la construcció de les institucions i l'estat de dret; fomentar la transició vers una economia de mercat eficaç; desenvolupar la infraestructura i millorar el medi ambient. Dona suport al desenvolupament social i a l'enfortiment de la societat civil. La UE col·labora en matèria pressupostària, de duana i de planificació fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, així com en projectes de col·laboració bilaterals amb altres estats de la Unió.
La República de Macedònia del Nord va néixer per la partició de l'antigaIugoslàvia. Arran de la independència, el1992 van triar una bandera amb l'estel de Vergina, símbol associat a l'antiga monarquia macedònica. Geogràficament, la república té devers un 38% de la superfície i un 44% de la població de la zona coneguda amb el nom històric deMacedònia, i la resta està dividida entre els seus veïnsgrecs (aproximadament la meitat del total) ibúlgars (una desena part). Aquesta situació produí violentes protestes per part deGrècia, que considera que la Macedònia antiga s'inclou en la seva pròpia història nacional, i a més si es té en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era elgrec koiné. Per això, s'oposà que la nova república exercís el dret d'utilitzar les seves referències a l'antiguitat i va aconseguir que modifiqués la seva bandera el1995. De 1993 a 2018 va portar el nom provisional deFYROM (deFormer Yugoslav Republic of Macedonia).[11]Grècia vetà l'entrada de Macedònia a la UE i l'OTAN si no canviava de nom. Al llarg dels anys, s'hi han proposat diferents noms, entre altres:
Alta República de Macedònia
República de Skopje
Nova Macedònia
Nova Macedonija
Alta Macedònia
Macedònia del Nord
Eslava-Macedònia
Macedònia (Skopje)
República de Macedònia (Skopje)
República de Macedònia-Skopje
República del Vàrdar
República Constitucional de Macedònia
República Democràtica de Macedònia
República Independent de Macedònia
Nova República de Macedònia
República de Nova Macedònia
República de l'Alta Macedònia
República de Macedònia del Vàrdar
República de Macedònia (Vàrdar)
Gorna Macedonija
El juny de 2018 el govern de la República de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i el govern de laRepública Hel·lènica van signar l'Acord del Prespa, pel qual el nom oficial esdevéRepública del Nord de Macedònia en el sentit (prou dissimulat, ja que no és explícit en el document) que "Macedònia" és un terme orientatiu i no denominatiu del territori. Això ha dut a incorreccions arreu del món amb la traducció confonent el nom enanglès, i oficial de l'acord, deNorth Macedonia ambNorthern Macedonia (que és el que hauria d'haver-hi per a ser "Macedònia del Nord"). El primer ministre macedoni va aclarir que l'acord entrarà en vigor si els dos parlaments el ratifiquen i si els ciutadans del país ho aproven en referèndum.[12]
El terreny és majoritàriament muntanyós, situat entre les muntanyesŠar i les planuresOsogovske al voltant de la vall del riuVàrdar. Tres grans llacs (el llac d'Ohrid,Prespa iDòiran) es troben a la frontera meridional de la República, dividits per la frontera ambAlbània iGrècia.
La regió és sísmicament activa i ha estat lloc de terratrèmols destructius en el passat, el més recent del 1963, quanSkopje va ser severament danyada.
La ciutat més gran del país és, per molt,Skopje, la capital, amb una població d'uns 600.000 habitants. Després de Skopje, les ciutats més grans sónBítola,Kumànovo,Prílep iTètovo, amb poblacions que van des dels 50.000 fins als 120.000 habitants.
↑Boucher James, Edward. «Macedo´nia or Macedon». A:Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
