Txèquia[1][2] (txec:Česko), oficialment laRepública Txeca (txec:Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Fa frontera ambPolònia al nord,Alemanya al nord-oest i l'oest,Àustria al sud iEslovàquia a l'est. La capital i la ciutat més gran n'ésPraga, la part històrica de la qual té un gran atractiu turístic. Txèquia està formada per les dues regions més antigues,Bohèmia iMoràvia, i part d'una tercera,Silèsia.
La República Txeca va néixer després de la divisió de l'antigaTxecoslovàquia (en txec:Československo) el 1993. Hi va haver diverses propostes per al nom curt convencional, entre els quals, "Terres Txeques", "Bohèmia" o "Txèquia"; aquest últim es va convertir en el nom més utilitzat. Tot i així, el nom no ha estat lliure de controvèrsies. La república està integrada per regions històriques: Bohèmia (en txec,Čechy),Moràvia (Morava) i la Silèsia Txeca (Slezsko). D'aquestes tres àrees, Bohèmia és la més gran i la seu tradicional del poder. La mateixa paraula, l'adjectiučeský, significa tant 'bohemi' com 'txec'. Tot i així, el govern promou l'ús de la forma curtaTxèquia a l'exterior.[3]
La posició geogràfica, entre entitats més grans comAlemanya,Polònia,Àustria,Hongria i l'antigaRússia, ha determinat que la història de la nació txeca es pugui explicar com una lluita per la continuïtat nacional i estatal.
Alsegle vi, unes tribus eslaves procedents de l'Àsia ocuparen el territori del que posteriorment seria Txecoslovàquia, i van foragitar els primitius habitants, d'origen germànic. Un cap, que es creu que era franc, de nomSamo, aconseguí unir les tribus eslaves occidentals en un estat que incloïa el territori actual, però el seu regne es va dissoldre després de la mort del cabdill, el659. Els hongaresos dissolgueren el Regne deMoràvia el906, mentre a Bohèmia la dinastia dels premíslides consolidava la seva autoritat a l'entorn de Praga. Aquests sobirans adoptaren i difongueren la civilització d'Occident i la seva cultura. En aquesta època, començà a difondre's elcristianisme pel territori.
Aquest període fou interromput per una violenta incursió delsmagiars (1025), que s'apoderaren del que avui ésEslovàquia i començaren a amenaçar altres regions. Els eslaus sol·licitaren protecció a l'emperadorFrederic I del Sacre Imperi romanogermànic. L'emperador hi va acceptar, però a canvi començà a considerar el país com un regne vassall.
Mentre el tron de Bohèmia fou ocupat pels reis premíslides, el regne va arribar a una expansió territorial important, especialment ambOttokar II de Bohèmia (1253-1278). Després de la mort sense descendència de l'últim reiPremíslida, el1310 pujà al tron dePraga un rei de la dinastia germànica dels Luxemburg. El seu fill,Carles IV de Luxemburg, va ser proclamat emperador, i sota el seu regnat la ciutat de Praga i elRegne de Bohèmia van viure una edat d'or (1346-1378).
El Regne deBohèmia era una important força local, però els conflictes religiosos, com ara lesguerres hussites del segle xv i laGuerra dels Trenta anys del segle xvii, van dur a la decadència i a la submissió política. Des de la batalla de Bila Hora (1620), el regne va ser governat directament des de Viena per la dinastia delsHabsburg, com una part de l'Imperi austrohongarès.
A finals del segle xviii, els principis de la llibertat dels pobles sorgits en el clima de la Revolució Francesa es van començar a difondre entre l'elit intel·lectual txeca. Mentrestant, les reformes il·lustrades de l'emperadriu Maria Teresa i el seu fill Josep van posar les bases per al desenvolupament industrial del segle xix. La confluència d'una burgesia autòctona i d'una ideologia nacionalista va permetre, al llarg del segle xix, una renaixença gradual de la consciència nacional txeca.
El començament de la Guerra de1914 trobà milers de txecs allistats dins de l'exèrcit d'Àustria, però que van acabar lluitant a favor de Rússia i els aliats. Gràcies als èxits militars dels txecs, la causa txeca va guanyar ressò. Sumat a la provada lleialtat dels polítics txecs de l'exili, encapçalats perTomáš G. Masaryk, als principis i els valors de la democràcia liberal, va ser possible convèncer el president nord-americàThomas W. Wilson, el primer ministre francèsGeorges Clemenceau i el britànicDavid Lloyd George, de la conveniència i la viabilitat d'un estat independent, que va ser reconegut el1918 i admès entre els vencedors de la guerra.
Comparat amb el context convuls de l'Europa central de l'època, laPrimera República txecoslovaca va arribar a un alt nivell de democràcia, pau, prosperitat i convivència de diverses minories nacionals, la més important de les quals era l'alemanya.
Quan Hitler va arribar al poder als anys trenta això es va acabar. La gran majoria dels alemanys de Txecoslovàquia es van declarar lleials al règim nazi. Després de l'acord de Múnic el1938, Alemanya es va annexionar el territori de majoria alemanya i Eslovàquia es va constituir en estat independent, amb un règim titella pronazi. El que quedava de l'estat txec va ser ocupat pels alemanys el1939. Els txecs van formar un govern a l'exili, aLondres, que va ser reconegut pels aliats i va col·laborar eficaçment en l'esforç de guerra aliat.
Després de laSegona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va caure gradualment sota l'esfera d'influènciasoviètica, en un procés culminat el 1948, quan el Partit Comunista va guanyar les eleccions democràtiques i va propugnar un cop d'estat. Van seguir anys de repressió i totalitarisme. La insatisfacció amb el règim va dur, ja als anys seixanta, a l'elecció de nous líders polítics i a polítiques reformistes, que van obtenir alguna complicitat per part de la societat, en el procés conegut com laPrimavera de Praga. El procés va ser interromput amb la invasió dels exèrcits delPacte de Varsòvia el 21 d'agost de 1968.
El novembre de 1989 el règim comunista va caure, dins de la seqüència de la fi del règims comunistes europeus a Europa. L'1 de gener de 1993, Txecoslovàquia es va dissoldre pacíficament per formar dos estats separats, Txèquia iEslovàquia.
El paisatge txec és molt variat.Bohèmia, a l'oest, està conformada per una conca drenada per l'Elba (Labe entxec) i elVlatva o Moldava, i està envoltada principalment per muntanyes de baixa altitud, com ara la serralada deKarkonosze delsSudets. El punt més elevat del país,Sněžka, amb 1.602 msnm, s'hi troba.Moràvia, la regió oriental el país, també és muntanyosa, drenada pelriu Morava, però també hi és la font de l'Oder (Odra en txec). Les aigües de Txèquia drenen en tres diferents mars: elmar del Nord, elBàltic i lamar Negra, tot i que Txèquia no té cap costa. La República Txeca lloga un lot dels molls d'Hamburg, que li va ser atorgat segons eltractat de Versalles per permetre el moviment dels béns del país cap al mar. El territori passarà a mans d'Alemanya el 2028.
Els boscs ocupen prop d'un terç del territori txec i són de caràcter centreeuropeu,rouredes a les terres baixes ifagedes més amunt, amb la presència de coníferes com l'avet, elpi roig i lapícea.[4]
El clima n'éscontinental. APraga, la temperatura mitjana varia dels 0 °C el gener a 20 °C el juliol.[4] Les mínimes poden arribar-ne als —10 °C a les muntanyes deBohèmia. Lapluviositat hi oscil·la entre els 500 mm anuals a les planes de Bohèmia fins a 1.000 mm a les muntanyes del nord; la màxima ocorre al juliol i la mínima al febrer.[4]
Txèquia és unademocràcia parlamentària multipartidista i representativa. Elprimer ministre és elcap de govern, mentre que elpresident és elcap d'estat, escollit pel vot popular per a un mandat de cinc anys, i no pot ocupar el càrrec més de dues vegades consecutives. El president té poders específics limitats; pot retornar les lleis aprovades pel Parlament, nomenar els jutges de la Cort Constitucional que han de rebre l'aprovació del Senat, i pot dissoldre el Parlament sota certes condicions especials i inusuals. També designa el primer ministre i els altres membres del gabinet, que els proposa el primer ministre. Aquest, al seu torn, encapçala el govern i té amplispoders executius, incloent-hi el dret a establir l'agenda de les polítiques interiors i exteriors i triar els ministres de govern.
El Parlament de Txèquia (Parlament České republiky) és bicameral, integrat per la Cambra de Diputats (Poslanecká sněmovna), de 200 membres, i el Senat (Senát), de 81. Els de la Cambra de Diputats són elegits per quatre anys segons el mètode derepresentació proporcional amb un llindar mínim del 5% perquè un partit pugui ser-hi representat. Hi ha 14circumscripcions electorals idèntiques a les regions administratives nacionals. Els membres del Senat són elegits segons el mètode d'escrutini uninominal majoritari d'un escó per circumscripció, amb dues voltes de votacions, per a un mandat de sis anys. S'elegeix un terç del Senat cada dos anys. Les circumscripcions són gairebé de la mateixa grandària i també hi ha dues voltes d'eleccions.
El 2008, la població estimada de Txèquia era de 10,2 milions d'habitants.[5] El 71,2% de la població té entre 15 i 64 anys; el 13,8% té menys de 15 anys, i el 15,1% més de 65.[5] Lataxa de natalitat estimada el 2008 era menor que lataxa de mortalitat; la primera era de 8,89 per cada 1.000 habitants i la segona de 10,69 per cada 1.000 habitants.[5]Praga, amb una població estimada d'1,2 milions d'habitants el 2003, és lacapital i la ciutat més gran del país. És el centre comercial, industrial i cultural de la república, així com una destinació turística important.[6] Altres ciutats importants en sónBrno,Ostrava,Plzeň iOlomouc.
Ètnicament, el poble txec descendeix de les tribus eslaves que van arribar a Bohèmia i Moràvia el segle v, i en l'actualitat representen el 90% de la població.[7] Els eslovacs en són el 2%, mentre que els alemanys, els gitanos i els hongaresos, la resta.[5]
En el cens del 2001, prop del 60% de la població de Txèquia va declarar que no tenia cap afiliació religiosa,[6] una xifra significativa després de mig segle sota un sistema comunista de govern. Elcatòlics hi representen el 26,8%, i elsprotestants el 2,1%.[5]
Lallengua nacional ioficial és eltxec, una llengua del grup eslau occidental, parlada pel 94,9% de la població.[5] N'hi ha dos dialectes que difereixen molt poc; un que es parla a Moràvia i l'altre a Bohèmia.[6] També s'hi parla l'eslovac, una llengua molt propera al txec.
El termenova ona txecoslovaca ha estat emprat per a referir-se a les innovadores primeres obres de directors com araMiloš Forman, amb una estètica oposada a lanova onada francesa, una temàtica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 1960 i amb els fets de laPrimavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.
L'educació a la República Txeca s'organitza en centres d'ensenyament primari, secundari, professional superior i superior. Actualment existeixen 26 universitats privades y 26 públiques,[8] entre les quals gran part ofereixen programes en anglès per a estudiants internacionals.[9] L'institució més antiga i important és laUniversitat Carolina de Praga, que també és la més antiga d'Europa Central (fundada el 1348).
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.jpg)
