Elseslaus arribaren al territori que avui en dia constitueix Eslovàquia als segles v ivi, durant lesinvasions bàrbares. Al llarg de la història, diverses zones que avui formen part d'Eslovàquia pertanyeren a l'Imperi deSamo (la primera unitat política eslava coneguda), elprincipat de Nitra (com a entitat independent, com a part de la Gran Moràvia o com a part del Regne d'Hongria), a laGran Moràvia, alRegne d'Hongria,[1] a l'Imperi austrohongarès i aTxecoslovàquia. Unestat eslovac separat existí breument durant la Segona Guerra mundial, durant la qual Eslovàquia era una dependència de l'Alemanya nazi, entre 1939 i 1944. El 1945 Eslovàquia es reintegrà a Txecoslovàquia. L'Eslovàquia actual esdevingué un estat independent l'1 de gener de 1993, després de la pacíficadissolució de Txecoslovàquia.
El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb laserralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyesTatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Els Tatras ocupen una superfície de 750 km², dels quals la major part, 600 km², es troba a Eslovàquia.
Les planes es troben al sud-oest (vora elDanubi) i el sud-est del país. Es divideix orogràficament en les unitats:
LesBiele Karpaty (Carpats Blancs), amb les alçàries de Lysa Hora (1.329 m), Javorina (970 m) i Jevarnik (1.071 m), amb les planúries de Bratislava, Komarno i Michelovce.
ElsVysoke Tatry (Alt Tatra), on destaca el pic Gerlachovky (2.663 m) i el Rysy (2.499 m).
ElNizké Tatry (Baix Tatra), amb els Dumbier (2.045 m) i el Fatra (1.592 m).
ElsSlovenské Rudohorie (muntanyes Metàl·liques d'Eslovàquia), amb el Javorie (1.044 m).
ElsMalé Karpaty (Petits Carpats), amb alçàries de 800 metres.
Els rius principals són, a part delDanubi (escritDunaj eneslovac i pronunciatDunai), els seus afluentsVáh iHron, l'Hornád,Tisza,Morava, Uh, Nitra,Poprad, Ipeľ, Bodrog, Torysa, Laborec, Topl'a i Slaná. Pel que fa als llacs, el principal és l'Oravská priehrada.
El clima eslovac comparteix característiques de les zonas climàtiques templada i continental, amb estius relativament càlids i hiverns freds, nuvolats i humits. Les temperatures més extremes se situen entre -41 i 40,3°C.
La regió més càlida és a Bratislava i el sud d'Eslovàquia, on les temperatures poden arribar amb freqüència als 30°C a l'estiu. Durant la nit, les temperatures baixen fins als 20 °C. Les temperatures diàries a l'hivern oscil·len entre -5 i 10°C, i a la nit hi poden haver glaçades però poques vegades es baixa dels -10°C.
La temperatura mitjana anual és de 9-10 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'uns 20 °C i la temperatura mitjana del mes més fred és superior a –3 °C. Aquest tipus de clima es produeix a Záhorská nížina i Podunajská nížina. És el clima típic de la capital,Bratislava.
Clima de terres baixes amb predomini de les influències continentals
La temperatura mitjana anual és de 8-9 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és de 22 °C i la temperatura mitjana del mes més fred inferior a -5 °C. Aquest tipus de clima es pot trobar a la Košická kotlina i a Východoslovenská nížina. És el clima típic de la ciutat deKošice.
La temperatura mitjana anual és d'entre 5 i 8,5 °C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'entre 15 i 18,5 °C i la temperatura mitjana del mes més fred està entre –3 i -6 °C. Aquest clima es pot trobar en gairebé totes les conques a Eslovàquia. Per exemple a Podtatranská kotlina, Žilinská kotlina, Turčianska kotlina i Zvolenská kotlina. És el clima típic de les ciutats dePoprad iSliač.
La temperatura mitjana anual és inferior a 5 °C. La temperatura mitjana del mes més càlid és inferior a 15 °C i la temperatura mitjana del mes més fred és inferior a -5 °C. Aquest tipus de clima es pot trobar a les muntanyes i en algunes viles a les valls d'Orava iSpiš.
Inscripció romana al castell deTrenčín (178–179 dC)
Ladatació amb carboni 14 situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia -trobades a la vora deNové Mesto nad Váhom– a l'any 270000 aC, a l'era delPaleolític inferior. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnicaclactoniana, són el testimoni de l'antiga presència humana a Eslovàquia.
Altres eines de pedra delPaleolític mitjà (200000-80000 aC) provenen de la cova de Prévôt, prop deBojnice, així com d'altres jaciments propers. El descobriment més important referent a aquesta època és uncranineandertal que data de vora 200000 aC, descobert al costat deGánovce, una població del nord del país.
Els arqueòlegs han trobat esquelets d'éssers humans prehistòrics a la regió, així com nombrosos objectes i vestigis de la culturagravetiana, principalment a les valls dels riusNitra,Hron,Ipeľ,Váh i fins a la ciutat deŽilina, i també als peus de les muntanyesVihorlat, Inovec,Tribeč iMyjava. Les troballes més conegudes inclouen l'estàtua d'una dona feta amb os demamut més antiga (22800 aC), la famosaVenus de Moravany. L'estàtua va ser trobada a la dècada de 1940 aMoravany nad Váhom, al costat dePiešťany. Dels jaciments de Zákovská, Podkovice, Hubina i Radošinare, provenen nombrosos collarets fets amb petxines degastròpodesCypraca termòfils delperíode terciari. Aquestes troballes proporcionen l'evidència més antiga d'intercanvis comercials a través delmar Mediterrani i l'europa Central.
Eslovàquia va ser un estat titella alemany durant la Segona Guerra Mundial, ajudant-la en la seva invasió a Polònia, aquest estat va ser laRepública Eslovaca o Estat Eslovac. Arran de laRevolució de vellut del1989,Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de laUnió Europea des de maig del2004.
Eslovàquia se subdivideix en vuitkraje (en singularkraj, pronunciatkrai en català en singular ikràie en plural, traduït com a 'regió', però amb un significat més proper a 'comtat'), cadascun dels quals porta el nom de la ciutat principal. Des del 2002, Eslovàquia es divideix en vuit unitats territorials (en singularvyšší územný celok i en pluralvyššie územné celky, abreviat VÚC) anomenadessamosprávny kraj, 'regions amb autogovern o autònomes':
Eslovàquia ha superat amb èxit la difícil transició des d'un sistema d'economia de planificació centralitzada a un d'economia de mercat. Ja l'any2001, el govern eslovac mostrava avenços importants en l'estabilització de la macroeconomia i la implementació de reformes estructurals. S'ha dut a terme un important conjunt de privatitzacions, el sistema bancari està gairebé tot en mans de la banca estrangera, i els nivells d'inversió estrangera hi han crescut. El creixement econòmic d'Eslovàquia va superar les expectatives durant els primers anys de la dècada del 2000, tot i la recessió existent en alguns dels seus mercats d'exportació més rellevants.
Eslovàquia és un estat que pertany a laUnió Europea des de l'1 de maig del2004. Aquest fet dona estabilitat, i si s'hi suma que té salaris molt més baixos que els d'Alemanya oFrança, provoca que moltes fàbriques instal·lades a l'Europa occidental s'hagin traslladat a aquest país, tant que avui dia ja és una gran potència automobilística. Per exemple, companyies deBarcelona (Catalunya) ja s'han traslladat aBratislava.
Aquesta situació explica el gran ritme de creixement econòmic que Eslovàquia ha tingut en els darrers anys (6,1% el 2005). A partir de l'1 de gener del 2009, Eslovàquia es va unir a la zona euro i adoptà l'euro com a moneda oficial.
Estimacions no oficials, però, donen un percentatge molt més alt de romanís de fins a un 9%, i afegeixen vora un 1% derutens oucraïnesos.
La capital n'ésBratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància perKošice, amb més de dos-cents mil.
L'any2011, Eslovàquia tenia 5.397.036 habitants. L'esperança de vida és de 74,7 anys. El 99,6% de la població està alfabetitzada. La mitjana de fills per dona és d'1,4.
La majoria dels habitants d'Eslovàquia són ètnicament eslovacs (80,7%). Elshongaresos són la minoria ètnica més gran (8,5%) i estan concentrats a la regió sud del país. Altres grups ètnics inclouen elstxecs (0,6%), elsrutens (0,6%) i elsucraïnesos,alemanys,moraus ipolonesos, que representen l'1% cadascú. El percentatge de població romaní és del 2% segons el darrer cens (que està basat en estimacions pròpies d'organitzacions gitanes); però al voltant del 5,6% basat en dades aportades per autoritats municipals (que computen només la població permanent). Tanmateix, cal notar que en el cas del 5,6%, els percentatges d'hongaresos i eslovacs són més baixos per 4 punts percentuals.
La llengua oficial de l'estat és l'eslovac, que pertany a la família de lesllengües eslaves, però l'hongarès (9,4%) és àmpliament parlat al sud i gaudeix d'un estatus cooficial en algunes regions. També cal destacar elromaní, que és emprat com a llengua materna pel 2,3% de la població.
La constitució eslovaca garanteix la llibertat de culte. La majoria dels ciutadans eslovacs (62%) practica elcatolicisme; el 5,9% s'adhereix alluteranisme, el 3,8% a l'Església grecocatòlica, un 1,8% éscalvinista i un 0,9% ésortodox oriental. D'altra banda, el 13,4% de la població es declara sense religió, i el 10,6% no es defineix en matèria religiosa. Quant aljudaisme, d'una població estimada de 120.000jueus abans de laSegona Guerra Mundial, només en queden al país al voltant de 2.300.
Laliteratura eslovaca de l'edat mitjana està inspirada sobretot per la Bíblia, amb temes que tenen un estil sovint copiat d'una obra a una altra, i majoritàriament anònims.[3]
Encara que la literatura eslovaca fos activa d'ençà elRenaixement, no fou fins al1843 que conegué la seva gran esplendor quan el dialecte central d'Eslovàquia fou codificat per convertir-lo en una llengua nacional.[4]
Al segle xviii, aparegué un nacionalisme intel·lectual (amb autors comJuraj Papánek oJuraj Sklenár) i amb els canvis socials sota els regnats deMaria Teresa d'Àustria iJosep II (final delfeudalisme,alfabetització, relació entre les nocions de nació i llengua), aparegueren també les primeres codificacions de l'eslovac i els primers texts literaris.[5]
La segona codificació de l'eslovac, realitzada perĽudovít Štúr, convertí l'eslovac en la llengua que es parla avui dia, gràcies, entre altres coses, a l'obra dels poetesJanko Kráľ,Andrej Sládkovič iJán Botto. La propagació de l'eslovac i de la seva literatura entraren en declivi durant el període de l'hongarització, entre el1867 i el1919 (encara que hi hagué autors importants comPavol Dobšinský iPavol Országh Hviezdoslav).[5]
La tradició artística eslovaca es remunta fins a l'edat mitjana, amb mestres coneguts com araPau de Levoča. L'art eslovac modern està influenciat essencialment pel folklore eslovac i per l'art europeu.[6]
La gastronomia eslovaca és una de les més antigues d'Europa i té profundes arrels històriques. Està basada sobretot en carns, farina, patata, col i productes lactis.
Les aus, la vedella i, sobretot, el porc, són les carns més consumides. D'entre tot l'aviram, el pollastre és la carn més comuna, tot i que l'ànec, l'oca i el gall dindi són també força populars. Una salsitxa anomenadajaternice, feta amb sang de porc i gairebé qualsevulla altra part de l'animal, és també molt popular. Les carns de caça, particularment el porc senglar, el conill i el cérvol estan també disponibles segons l'època de l'any. El consum de carn de cavall està generalment mal vist en la cultura eslovaca.
Elvi és comú per tot el país. Els vins eslovacs es produeixen principalment a les àrees del sud al llarg delDanubi i els seus afluents; la meitat nord del país és massa freda i muntanyosa per al conreu de vinyes. Tradicionalment, el vi blanc era més popular que el rosat, i el dolç més que el sec, però totes dues tendències semblen estar canviant. Lacervesa és també una beguda molt popular a Eslovàquia, tot i que gaudeix de més celebritat a laRepública Txeca.
D'entre els plats més importants de la gastronomia eslovaca, cal destacar-ne elbryndzové halušky, considerat com el plat nacional, molt consumit per Nadal.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
