Els símbols utilitzats per indicar els preus són el xinès simplificatyuan (元) després de la quantitat, o el llatinitzat¥ abans de la quantitat. El codiISO 4217 del renminbi ésCNY.
Quan va ser creat el 1949, el tipus de canvi era de 600 iuans perdòlar. Entre1953 i 1972, sota un sistema econòmic purament centralitzat i planificat, es fixà un canvi artificial de 2,42 iuans per dòlar. Arran del col·lapse del sistema canviari deBretton Woods (1973), el renminbi es vinculà, de manera no oficial, a una cistella de divises. Aquesta situació es mantingué fins a l'any1980, quan el banc central xinès va tornar a vincular el iuan amb el dòlar a un tipus de canvi fix d'1,5 iuans per dòlar. El1984 el renminbi patí unadevaluació i es canvià a 2,3 iuans per dòlar, circumstància que es repetí el1993, quan la moneda caigué fins a 5,8 iuans per dòlar.
El1994 la política monetària xinesa establí un tipus de canvi de flotació controlada al voltant d'una taxa de canvi inicial de 8,7 iuans per dòlar. A la pràctica s'establí un tipus de canvi fix a 8,28 iuans per cada dòlar EUA. Aquest tipus de canvi s'ha mantingut fins al2005, malgrat que aquesta política havia estat molt criticada pelsEstats Units i per laUnió Europea, ja que el renminbi estava clarament infravalorat i això representava un avantatge artificial per als exportadors xinesos. Eljuliol del2005 el govern va anunciar que començaria a deixar fluctuar la moneda, inicialment sobre una base de 8,11 iuans per cada dòlar i amb un marge del 0,3% diari davant d'unacistella de divises encara per definir.
Emès pel Banc Popular de la Xina (中国人民银行,Zhongguo Renmin Yinhang), en circulen monedes d'1, 2 i 5 fen (molt poc utilitzades), 1 i 5 jiao i 1 iuan, i bitllets d'1, 2 i 5 jiao i 1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 iuans.
