Elren (Rangifer tarandus) és unaespècie demamífer de lafamília delscèrvids. A l'estiu té unadistribució circumpolar a latundra, mentre que a l'hivern habita lataigà del nord d'Euràsia iNord-amèrica, així comGroenlàndia i altres illes de l'Àrtic. Es tracta de l'única espècie de cérvol que ha estatdomesticada.
Les poblacions americanes es coneixen amb el nom decaribús, que prové de la llengua delsmicmac.
És un dels representants de lamegafauna del Plistocè que han sobreviscut a l'extinció del Quaternari.[2]
La mida d'aquest animal varia molt d'una part de la sevadistribució a l'altra.
El pes de la femella varia entre els 60 i 170 kg. En algunes subespècies de ren, el mascle és tan sols lleugerament més gros, però en d'altres pot assolir els 300 kg.[3]
Ambdós sexes tenenbanyes, però els mascles vells de la varietat que habita Escandinàvia les perden aldesembre, els joves mascles a laprimavera i les femelles durant l'estiu. Elsdomèstics tenen potes més curtes i pesen més que els seus parents salvatges.
Són remugants i per tant, tenen unestómac de quatre cavitats. Mengen principalmentlíquens a l'hivern. Tanmateix, també mengen fulles desalzes ibedolls, i també herbes. Poden arribar a menjarrates de camp,lèmmings (Lemmus lemmus),ocells i ous d'ocell.
Els rens tenen com a depredadors des de l'Europa del Nord aAmèrica del Nord com elsllops, elsossos bruns, elsossos polars, elslinxs nòrdics, elslinxs canadencs, elspumes, elsgoluts i quan son cries solen ser preses deguineus àrtiques,guineus vermelles,coiots,àguiles reals icorbs quan estan febles i moribunds, i en ocasions quan ja sóncarronya.
LaUnió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ofereix les següents estimacions per a les poblacions salvatges de rens:[4]
Els rens destaquen per la seva presència en la culturanadalenca, a través delsmítics rens que s'encarreguen de tirar el trineu delPare Noel. Són també animals comuns alsescuts de poblacions noruegues.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
Viccionari
.svg){kind=icon}
