Laremolatxa sucrera,bleda-rave de sucre, ravebleda sucrera, etc,[1]és una varietat de l'espècieBeta vulgaris altres varietats proporcionen lableda, lableda-rave hortícola i lableda-rave farratgera. L'arrel de la remolatxa sucrera s'ha anat seleccionant durant anys perquè tingui més percentatge de sucre en les seves arrels i millori les capacitats agronòmiques. LaUnió Europea, elsEstats Units, iRússia són els tres principals productors de remolatxa sucrera del món,[2] però només la Unió Europea i Ucraïna són exportadors significatius de sucre de remolatxa. Als Estats Units es conrea des de 2008 remolatxa sucrera modificada genèticament perquè sigui resistent a l'herbicidaglifosat.[3][4]
La remolatxa sucrera és una planta biennal molt resistent al fred que pot créixer en molts climes temperats. A la majoria dels climes temperats es planta a la primavera i es cull a la tardor. Amb 100 dies de creixement és suficient per a la producció comercial de remolatxa sucrera. En climes més càlids comAndalusia iCalifòrnia (Imperial Valley) es planta a la tardor i es cull a la primavera. Fins a la meitat delsegle XX calia treure lesmales herbes de la remolatxa a mà o amb eines i la collita requeria molts treballadors.
Producció mundial (dades de 2008)
Principals productors de remolatxa sucrera - 2005 (milions de tones)
La sembra mecànica, els herbicides i la collita mecanitzada fan que les hores de treball per hectàrea hagin disminuït molt. Per a la collita mecanitzada uns ganivets tallen la corona de la planta i després alcen les arrels del terra eliminant l'excés de terra. Les arrels són posades mecànicament en un camió.
La primera fase és la recepció en lafàbrica sucrera. Cada lot de remolatxa es pesa i es determina la tara composta per terra, el tros de corona restant (que té poc sucre), el contingut de sucre (perpolarimetria) i el contingut de nitrogen (per a fer una futura recomanació d'adobat). Després la remolatxa es renta. La remolatxa es parteix en tires i passa per un difusor per extreure'n el sucre amb aigua calenta. La carbonatació és un sistema per treure les impureses del suc abans que es cristal·litzi, es fa amb una suspensió d'hidròxid de calci. Aquest tractament fa precipitar les impureses i els anions i converteix els sucres simples com laglucosa ifructosa en àcids carboxílics més estables. Després es fa borbollejardiòxid de carboni en la solució sucrosa precipitant el carbonat de calci. El suc rep cendres sòdiques per modificar-ne el pH i es sulfata. El suc es concentra per evaporació múltiple i s'obté un xarop.
Les melasses es fan servir per alimentar animals de granja. Begudes del tipusrom es fan especialment a Txèquia i a les illesÅland a Txèquia i Alemanya se'n favodka. El xarop de remolatxa es fa de sucre de remolatxa sense refinar, a Alemanya el producte s'anomenaZuckerrüben-Sirup i es fa servir per estendre'l en sandvitxos i per endolcir salses, pastissos i postres. ASaint John (Nova Brunswick) lamelassa de remolatxa es fa servir per desglaçar el pont del port, ja que tenen unpunt de fusió més baix (-34 °C) que la sal per carreteres i redueix lacorrosió.[6] Labetaïna es pot aïllar delssubproductes de la fabricació de sucre. Lauridina que s'obté del sucre de remolatxa junt amb omega 3 pot alleujar ladepressió nerviosa.[7] Com abiocombustible produintbiobutanol.
Es poden aconseguir arrels de gran massa com el cas de la fotografia (1900-1910) on s'exposen tres exemplars cultivats per Joseph McGregor, a 6 milles deSacramento sense reg. Aquestes remolatxes tenen una mitjana de 49 lliures (22 kg) cadascuna segons el cartell informatiu.
.svg){kind=icon}
.jpg)
